Fal·làcia naturalista i prejudicis racistes. David Hume
«- Són bestieses que s’han de combatre.
– I com s’han de combatre?
– D’entrada cal aprendre a respectar. El respecte és essencial. Abans de sentir-se estimades les persones necessiten que se les respecti en la seva dignitat d’éssers humans. El respecte és tenir tacte i consideració. És saber escoltar. L’estranger no reclama amor i amistat sinó respecte. L’amor i l’amistat poden néixer després, quan la coneixença i l’estima són més grans. Però, no s’ha de tenir cap opinió decidida per endavant. Dit d’una altra manera, no s’han de tenir prejudicis. Ara bé, el racisme es desenvolupa gràcies a idees a priori sobre els pobles i la seva cultura. Et dono altres exemples de generalitzacions estúpides: els escocesos són avars; els belgues, poc llestos; els gitanos, lladres; els asiàtics, mentiders. Qualsevol generalització és estupida i font de malentesos. És per això que mai s’ha de dir: «els àrabs són així o aixà», «els francesos són d’aquella o aquella altra manera. Els racista és aquell que generalitza a partir d’un cas particular. Si el roba un àrab arribarà a la conclusió que tots els àrabs són uns lladres. Respectar els altres és tenir sentit de la justícia.»
Tahar Ben Jelloun, El racisme explicat a la meva filla.
Podeu explicitar les argumentacions que empra John Stuart Mill al voltant del relativisme cultural i el problema del dret a no imposar una forma de civilització.
Què opines d’aquest aspecte de la fal·làcia naturalista?
abril 11th, 2012 at 22:26
La fal·làcia naturalista és convertir allò ho ÉS a HAURIA DE SER. En el cas del racisme, el que fa molta gent és quan una persona d’un país ÉS d’una manera, tota la gent d’aquest país HAURIA DE SER de la mateixa manera. Per exemple, quan una persona ha sentit que alguns xinesos menjava gossos, pensa que tots els xinesos mengen gossos i comença a criticar’els.
Quan un fet fa el menor part d’una població, és una cosa que fa aquell part de la població. Quan un fet fa el major part d’una població, és una cosa que fa aquell part de la població. Una persona racista pensarà que allò que fa la majoria d’aquella població hauria de ser fet per tota aquella població. Però el més greu és que hi ha gent que és tant racista que pensa que allò que aquella minoria també hauria de ser fet per tota la seva població. Ara sabem que no ho és així, llavors com és que hi ha persones que ho pensen de aquesta manera? Dons bé, la fal·làcia naturalista passa en moltes vegades per la falta de coneixement. La gent no ho coneixia tota una població, i quan veu una persona d’allà pensa que aquesta persona ja pot representar a totes.
Anem a veure un conte xines antic: un ric va comprar un elefant, i va convidar molta gent a casa seva per veure aquest animal que ningú va veure mai. En aquest convidats hi havia quatre secs, i el ris va decidir de deixa’ls tocar per saber com és l’elefant. Deprès de tocar cadascú dels secs, ells van dir l’elefant que ells van «veure». El que va tocar la cua del elefant va dir que l’elefant és com una serp amb pells a la cua. El que va tocar el nas del elefant va dir que l’elefant és com bambú però flexible. El de les cames va dir que l’elefant és com unes columnes. I finalment el de les orelles va dir que és com les fulles dels lotus fet de pel.
En aquest conte, els quatre secs han deduït com HAURIA DE SER l’elefant a través de com SÓN els seus parts. Això és exactament con fa la gent racista, ells no coneixien una població, només han vist alguns de parts d’ella i ja pensa que ja ho sap tot, ja ho sap com SÓN totes les persones d’aquesta població.
No som secs, no som uns ignorant, tenim molts medis per coneix el món, els nostres veïns del poble que vivim, el qual es diu «PLANETA TERRA». Si encara penses si un ÉS tots HAURIA DE SER, si ells ho SÓN, TU també HAURIA DE SER.
abril 11th, 2012 at 21:14
La bondad es el principio del tacto, y el respeto por los otros es la primera condición para saber vivir.
Henry F. Amiel (1821-1881) Escriptor Suís.
El respecte és la base i el motor, que ens permet conèixer a les persones partint d’una cordialitat, es a dir, el respecte ens permet introduir-nos a les persones, sense anar més lluny opino que és el que ens distingeix dels animals. El fet que siguem éssers racionals i consegüentment emotius amb capacitat per sentir, tenim la necessitat de rebre afecte i per tant sabem que també n’em de donar.
Quan som petits no ens ensenyen a jutjar, ni molt menys, ens ensenyen a compartir, a cooperar, a jugar amb equip, a ser amables, a tractar bé a les persones… a respectar per a ser respectats. Si de petits ja ens ensenyen bons valors, com es que els oblidem i els substituïm per altres com l’avarícia o l’egoisme? La vida és un aprenentatge constant i avagades els que més creiem tindre aprés és el que menys recordem en molt moments.
Penso que tot i tothom mereix un respecte, que és l’ho primer que és té i l’ho últim que s’hauria de perdre.
Etiquetar a algú per com va vestit, per d’’on procedeix per, pel seu accent… és perdre-li el respecte, ja que estàs generalitzant un ésser humà, cosa que personalment trobo bastant incoherent perquè la singularitat si que és l’únic que podríem generalitzar.
El respecte no ha de ser només pels amics o familiars, el respecte és individual, és per les persones, per a tots i totes, per a ell i per a ella; és per les persones.
abril 11th, 2012 at 17:50
Crec que el que es diu en aquest text sobre aquest aspecte de la fal.lacia naturalista es cert. Tot esser humà a de respectar als altres, no deixar que les primeres apareces l’influeixin, com tampoc deixar que ens influeixin raons de races o cultures diferents. Crec també que és cert el que es diu sobre les generalitzacions. Mai es pot dir que una cultura, civilitzacio, tipus de gent.. és d’una determinada manera. Podem coneixer a varis individus d’una civilització que tinguin un tret comú, que siguin abars, besties, o el que sigui, peró no tots seràn iguals. Com tampoc crec que s’hagin de criticar, ni imposar cultures sobre les altres, ni creences a ningú, tothom és lliure de viure i creure com vulgui, sempre hi quan hi hagi un respecte als altres individus. Com ja he dit no crec que s’hagin d’imposar cultures, peró si que crec que s’han d’imposar algunes actituds, per exemple, en algunes cultures es tracta a la dona com un objecte, en aquest cas si que crec que hi ha d’haver una imposició, però només perque es violen els drets d’algunes persones.
abril 11th, 2012 at 15:19
En el text es parla del respecte a les persones, siguin del mateix país o d’un altre. Ens vol fer veure que no hem de generalitzar els fets, ja que no totes les persones son iguals i si tenim una mala experiència amb alguna persona no significa que totes les persones semblants a aquella siguin iguals.
John Stuart Mill afirma que cap comunitat pot ,ni te el dret, de modificar a un altre ja que hem de veure lo que podem aprendre i no lo que podríem arribar a aconseguir amb els canvis. També diu que cada persona pot fer el que vol si aquella cosa que fa aconsegueix la felicitat per la persona. Cada persona te els seus drets i les seves costums per tan ningú li pot raonar aquests fets, només hem de respectar les seves coses con ell respecta les nostres, llavors la convivència millorarà.
Crec que cada persona veu diferent aquest fet ja que cada persona pensa d’una manera, però jo crec que quan veiem que una persona fa un fet , sigui bo o dolent, no hem de fer un judici valoratiu imperatiu, hem de fer un judici cognitiu descriptiu. Llavors la fal•làcia naturalista pot ser la de ‘’tots són així’’ però en veritat només un o uns quants son així els altres son diferents.
abril 10th, 2012 at 22:00
Quan Hume diu que la raó no és la font de la moralitat, he de dir que, des del meu punt de pista, potser no és la font d’aquesta, però si una gran part. Crec que si això que afirma Hume fós totalment cert, les persones farien els seus judicis morals només segons els que saben, ja que la moralitat deriva de l’anàlisi del coneixement de cada persona. De fet, crec que és justament el que passa avui en dia, que la gent es guia per uns simples dades, per unes imatges o pel que han llegit en un fragment de diari que ni tant sols saben si és del tot neutre. Penso que en la societat en la qual vivim tenim un gran ventall de fonts de les quals podem obtenir informació i coneixement, però el fet no és que no ens volguem informar, sinó que les persones només s’informen del que volen, i aquest voler, des del meu punt de vista, ve predeterminat per les nostres passions i els nostres pensaments. Algunes persones o mitjans de comunicació, ens poden alterar o desviar el nostre pensament, en el que creiem, però aquest no deixa de ser nostre, i a vegades, per molta informació argumentada que rebem, som tan egoistes que pensem que posseïm la raó i que només les persones que pensen com nosaltres són les que han fet el bon judici.
Si és tingués més coneixement sobre les diferents ètnies i races, per exemple, si tothom pogués posseir tota la informació necessària, la gent s’adonaria de que el mite de que els negres genèticament són inferiors a la raça ària, veurien que això és fals. Però com he dit abans, la gent vol saber només el que els hi convé segons el que pensen. I si troben algun argument que defensi més fortament la opinió oposada a la seva, ells en trobaran un que per ells, encara serà més fort i els farà tenir la raó. Aquí és quan crec que surten els prejudicis racistes, quan hi ha molta distància entre el veritable coneixement, el que és, i els nostres pensaments i passions, el que nosaltres creiem que és.
Que la moral existeix és considerat per David Hume com una qüestió de fet: tot el món fa distincions morals. Però, aquestes distincions, es funden a la raó (com han afirmat els filòsofs des de l’antiguitat clàssica o es funden en el sentiment, en la forma en que reaccionem davant els “objectes morals” segons la nostra constitució humana? Crec que aquestes distincions venen de la raó, com ja he mencionat abans, ja quan més coneixement tinguem sobre un tema, en podem fer un judici moral més raonable (però no per això correcte), però, alhora, aquest coneixement, es veu dominat per una força major: els sentiments humans. I el racisme, des del meu punt de vista, no deixa de ser diferents sentiments humans envers una o diverses persones d’una determinada ètnia o religió. Si fóssim racionals del tot, acabaríem veient que al cap i a la fi no deixen de ser humans, com nosaltres, amb els mateixos drets i els mateixos deures, i que han vingut a la terra per la mateixa funció que cadascun de nosaltres, i que independentment del color de pell que tinguin o de l’idioma que parlin, poden i son capaços de desenvolupar les mateixes tasques que nosaltres per viure, que al cap i a fi, és del que és tracta: de viure i deixar que els altres també ho facin.
abril 10th, 2012 at 20:45
El relativisme cultural sosté que totes les cultures són iguals, que valen el mateix. Cada societat, cada cultura, és absoluta i no es pot comparar amb cap altra. Cap és millor que una altra.
John Stuart Mill va representar una corrent d’igualitarisme racial.
«Mill diu: «No crec que cap comunitat tingui el dret a forçar una altra a civilitzar-se».
Actualment cap posició colonialista seriosa no es justifica violentament, ni per la “voluntat de poder”, sinó que ho fa argumentant que si s’adopta el mode de vida occidental, i els valors liberals que el sustenten, la vida és més feliç.»
Sí que hi ha cultures superiors a unes altres. Sí que hi ha cultures millors que unes altres. Sí que hi ha valors millors que uns altres. La història, ens ho mostra.
Hi ha en tot cas avui una jerarquització evident entre països més forts i països més febles.
La societat capitalista requereix i produeix inevitablement, per la seva pròpia lògica interna, la concentració de la riquesa a les mans d’uns pocs, i per això, almenys, comporta unes contradiccions internes cada vegada més agressives i salvatges.
Els drets humans i del ciutadà i la idea d’igualtat que ells impliquen suposen ja un important pas en la història, encara que encara segueixin sent formals i no materials.
El relativisme cultural diu que hi ha moltes cultures i que cadascuna d’elles té els seus valors propis, mentre que el pluralisme cultural el que defensarà és la pluralitat de cultures, però entenent que unes són millores que unes altres i que dins de cada cultura pot haver-hi diferències internes. Doncs bé, el relativisme és de dretes (ser de dretes consisteix a pensar-ho tot des d’un particularisme, sigui aquest ètnic, religiós, polític, econòmic o religiós) perquè aparentment col•loca a totes les cultures en el mateix plànol, però dins de cada cultura els valors acaben sent absoluts i sense possibilitat de ser discutits racionalment. Per tant, els valors culturals dins de cada cercle cultural són incriticables per a aquests relativistes.
Per això crec que les claus del relativisme són la cultura, els diferents costums, els canvis donats per les experiències, les diferents normes de moralitat (una cosa pot estar bé en un lloc i malament en un altre), i el nostre entorn que és el que ens ensenya.
El grup social té molt a veure perquè té unes normes, cultures,… que ens incolquen.
Això té a veure amb la fal•làcia naturalista(aparença). D’una descripció particular fa una universal. Que consisteix en derivar de judicis cognitius descriptius, judicis valoratius imperatius, que són els propis de la moral.
No pots dir que els gitanos són lladres perquè algún en concret ho sigui, no pots dir que els catalans són garrepes perquè n’has trobat un.
No es pot fer una generalització d’un cas concret. S’utilitzen prejudicis sense conèixer, no pots opinar sense saber.
abril 10th, 2012 at 19:54
La fal·làcia naturalista consisteix en derivar de judicis cognitius descriptius (»ésser»), judicis valoratius imperatius( »ha de ser»), que són els propis de la moral. El pas de l’àmbit de les creences a l’àmbit dels valors és totalment arbitrari, ja que derivar judicis que expressin una norma moral de judicis descriptius és erroni. Segons David Hume, els judicis morals no es poden derivar ni de la raó demostrativa ni de la raó inductiva, senzillament són producte del sentiment( emotivisme moral).
John Stuart Mill mitjançant el relativisme cultural, opina que és absurd l’enfrontació de dues civilitzacions tal com l’enfrontació de dues religions, ja que cap comunitat disposa de drets per civilitzar a altres.En el cas que una civilització sigui atacada i forçada a adaptar-se altres fonaments morals que no són els seus propis , té dret a defensar-se i lluitar pels seus propis fonaments. D’altre banda una civilització passiva davant l’ofensiva només pot ésser una civilització degenerada i és desitjable la seva existència, ja que una civilització que no defensa els seus fonaments no te dret a existir. També cal afegir que per Mill l’existència de la diversitat cultural és el bé més valorat i apreciat , ja que és una font de riquesa intel·lectual moral.
Jo crec que l’existència d’aquesta fal·làcia naturalista és fruit de la falta d’educació i experiència de la societat. Ja que aquest dos factors condicionen els límits de les llibertats individuals. Es sol generalitzar i valorar un fet a partir d’un particular, quan no tots els constituents d’una cultura són iguals, poden compartir fonaments i aspectes culturals, però cada individu disposa dels seus propis valors que depenen dels fets de l’individu.
La clau per no caure en aquesta fal·làcia naturalista( UN individu d’una cultura determina ÉS d’una manera determinada, és a dir tots els membres d’aquesta cultura HAN DE SER de la mateixa condició i manera que el particular) és el respecte. Des de el meu punt de vista per conviure en una societat basada en l’utilitarisme, on és busca el nombre màxim de felicitat pel nombre màxim de persones, sinó respectem els uns els altres forçosament creurem coses erronis i les convertirem en valors.
abril 10th, 2012 at 19:57
La clau per no caure en aquesta fal·làcia naturalista( UN individu d’una cultura determina ÉS d’una manera determinada, és a dir tots els membres d’aquesta cultura HAN DE SER de la mateixa condició i manera que el particular) és el respecte. Des de el meu punt de vista per conviure en una societat basada en l’utilitarisme, on és busca el nombre màxim de felicitat pel nombre màxim de persones, sinó respectem els uns els altres forçosament creurem creences erronis i les convertirem en valors.
abril 10th, 2012 at 14:58
Segons J. Stuart Mill la igualtat no és un estadi final de la vida humana, el més desitjable és la diversitat i cadascú ha d’aprofitar les oportunitats. Un estat serà més just com més oportunitats de desenvolupar la diversitat i la creativitat ofereixi.
Mill és partidari de que s’han de respectar les minories i que la tirania de la majoria no s’ha d’imposar sobre les minories, ja que si no perjudiquen a la societat tenen raó d’existir. Ell defensa la llibertat individual sempre i quan es respecti la llei. Mill no és partidari dels prejudicis, ja que no es pot generalitzar a partir d’un cas particular treure conclusions generals que és el que dóna lloc al racisme. Per tant per a Mill el relativisme cultural afavoreix la diversitat però, ell pensa que l’estat ha de crear consciencia moral que s’aconsegueix a través de la cultura, educació per evitar els prejudicis i d’aquesta manera conviure en societat sense molestar a ningú i respectant. Per a Mill cap comunitat té com a obligació integrar-se en una civilització ja que ell defensa la llibertat individual.
En la meva opinió sovint la gent que no té educació cau en aquesta fal•làcia sobre els immigrants que per alguna experiència que hagin tingut dolenta amb algú immigrant la generalitzen i cauen en el racisme. Això és el que Mill intenta que no passi ja que amb respecta podem conviure tots en societat. Mill defensa que tots som éssers humans i tenim drets i deures que s’han de respectar i complir que depèn d’on es miri podria ser una fal•làcia ja que passa de l’és al hauria de ser…però no ho és perquè l’objectiu és el major nombre de felicitat pel major nombre d’individus.
abril 9th, 2012 at 17:20
Què opines d’aquest aspecte de la fal•làcia naturalista?
Primerament una fal•làcia naturalista consisteix en derivar de judicis cognitius descriptius a partir de judicis valoratius imperatius, els quals són els propis de la moral. Es a dir, la fal•làcia naturalista és un argument que te aparença de ser correcte però que en alguns casos no ho és, independentment de si la conclusió final ho és o no.
En aquest text podem veure clarament que hi ha una fal•làcia naturalista ja que a partir de l’experiència o prejudicis d’unes persones s’han creat unes creences sobre determinades cultures.
Es a dir, hi ha agut un a diversificació dels judicis que expressen una norma moral a partir de judicis descriptius, trets de l’experiència. Per tant hi ha un pas del “ser” al “ha de ser”. Un clar exemple podria ser el que ens ha donat el autor, el del racisme:
El “ser” seria “crec que els francesos criden molt”. El “ha de ser” seria “ els francesos són cridaners”. O en un altre tema com per exemple el de les drogues seria; el “ser” les drogues són dolentes”, el “ha de ser” no s’han de prendre drogues.
Amb això vull arribar a l’argumentació de que el racisme que ens presenta el text és un racisme basat en una fal•làcia naturalista, la qual és producte dels sentiments i de la generalització, on hi ha hagut un pas de les creences a l’àmbit del valor a partir d’experiències. Per tant opino que la fal•làcia naturalista en aquest cas és una cosa negativa i falsa ja que si he anat de vacances i he trobat uns francesos que cridaven molt no vol dir que no pugui anar a França i trobar anglesos que parlin amb un to de veu correcte.
Són judicis que és prenen per certs i que no ho són i això només crea ignorància i problemes innecessaris. Encara avui en dia moltes persones critiquen a d’altres per simples fal•làcies naturalistes, i no es paren a pensar si realment es basen amb un raonament cer i que es pot demostrar o simplement es l’opinió d’una majoria d’ignorants.
– Podeu explicitar les argumentacions que empra John Stuart Mill al voltant del relativisme cultural i el problema del dret a no imposar una forma de civilització.
John Stuart Mill es basa en la llibertat social o civil. És a dir, Mill creu que hi ha d’haver una llibertat de consciència, en la qual tothom pot ser lliure de pensar el que vulgui, atenent les conseqüències. Mill defensa la llibertat de consciència i expressió sempre i quan aquesta no tingui conseqüències negatives per la societat i les opinions i pensaments puguin ser discutits per veure si són certs o no.
Les coses que estan ben vistes o mal vistes venen determinades per els creences de la població, o en altres paraules “la tirania de la majoria”. Mill fa una crítica a la tirania de la majoria ja que moltes vegades pot agafar com a creences o fets correctes coses que en realitat no ho són i que simplement estan ben vistes.
Per tant Mill en el dret de no imposar una de civilització argumentaria que tot individu té una llibertat individual, és a dir, que tothom pot viure com vol (sempre i quan les seves accions no perjudiquin a la societat que l’envolta) i així assolirà la màxima felicitat. Ningú pot obligar a fer una acció a cap altre persona si aquesta acció va en contra de la seva voluntat, l’únic que pot fer es aconsellar-la.
I si les seves accions són útils afavoriran a la societat i aquesta també serà més feliç. D’això en surt la regla bàsica de l’utilitarisme;més felicitat per a més persones possibles.
Per Mill, el relativisme cultural es basa en dos tiranies de la majoria, una de cada canto. Per tant cada cultura pot creure el que vol, i això no voldrà dir que estigui malament o bé simplement que entre elles dues no s’haurien d’enfrontar perquè cadascuna te costums diversos i què són diferents perquè les dues cultures han tingut experiències i educacions diferents.
abril 9th, 2012 at 14:09
Respecte l’últim paràgraf que he escrit
( » Aquí però és on se’l considera una fal·làcia, pel fet d’haver d’imposar una determinada estructura de civilització, ja que així no deixaria llibertat a les minories. «)
M’he deixat d’afegir, que per aquesta raó, Mill rebutja el dret de l’estat a imposar una forma de civilització, ja que reivindica la participació i diversitat de les minories.
abril 9th, 2012 at 12:37
Què opines d’aquest aspecte de la fal·làcia naturalista?
Des del meu punt de vista opino que aquest aspecte de la fal·làcia naturalista, sobre els prejudicis racistes, depenen molt de l’individu que els empri, ja que tan sols parteix d’un cas particular en el qual aquest s’ha creat una imatge determinada de l’individu en qüestió i es converteix en una generalització de valors morals.
Per exemple, posem el cas que jo vaig a comprar en una botiga que són d’una família asiàtica, però resulta que quan vaig a comprar m’estafen. Ràpidament, la meva moral pensarà que els asiàtics són uns mentiders i quan vagi a una altre botiga asiàtica pensaré: «els asiàtics són uns mentiders», però únicament perquè aquell cop em van enganyar, convertint-se així en una fal·làcia naturalista, ja que no ho puc demostrar científicament ni amb estadístiques que tots els asiàtics són uns mentiders.
Podeu explicitar les argumentacions que empra John Stuart Mill al voltant del relativisme cultural i el problema del dret a no imposar una forma de civilització.
En relació a les argumentacions que Mill empra sobre el relativisme cultural, cal assenyalar l’èmfasi que li atribueix als tres valors fonamentals de l’universalisme, la racionalitat i la imparcialitat. Mill creu per sobre de tot en la defensa d’aquests tres termes com a motor del relativisme cultural i ho argumenta amb el fet de no haver d’enfrontar a una civilització a una altre per similars raons que no tindria enfrontar una religió a una altre.
Concretament, parlant d’aquest fragment de text de Tahar Ben Jelloun, Mill argumentaria que cap civilització o religió s’ha d’imposar a una altre, és a dir, que cap de les dos és superior a l’altre, sinó que tenen diferents punts entre elles, que les fa diferents però no per això s’han de tenir prejudicis (siguin bons, siguin dolents) respecte ambdós religions.
Pel que fa al tema del problema del dret a no imposar una forma de civilització, Mill argumenta i defensa per sobre de tot l’autodesenvolupament i l’individualitat de cada un, ja que l’estat únicament s’ha de preocupar per protegir a la societat, no a imposar-li una forma de civilització concreta, si però ha de fomentar uns certs mínims culturals i educatius, bastats també en el cooperativisme, però no s’ha d’interposar mai en conceptes de l’àmbit personal, ja que té dret a poder-se expressar-se, ser i pensar com vol i mentre no sigui perjudicial per a la resta dels individus l’estat no hi ha intervenir.
Aquí però és on se’l considera una fal·làcia, pel fet d’haver d’imposar una determinada estructura de civilització, ja que així no deixaria llibertat a les minories.
Sara Teruel de Dios.
abril 9th, 2012 at 11:06
(*) Enganxo els últim tres paràgrafs perquè hi ha un detall que no m’ho ha copiat be.
Segons Mill, no tindria sentit enfrontar una civilització a una altra per les mateixes raons que no tindria sentit enfrontar una religió a una altra. “No crec que cap comunitat tingui dret a forçar un altra a civilizar-se”, com per exemple, es poden enviar missioners, però no forçar la consciència.
La fal•làcia naturalista d’aquest fragment es basa en passar de generalitzar d’un cas concret, com ara, tots els gitanos són lladres, quan només sap que un gitano l’ha robat. Hauria de dir en aquest cas, aquell gitano m’ha robat el cotxe, dir concretament qui l’ha robat sense generalitzar.
Personalment, crec que encara molta gent tendeix a generalitzar sense parar-se a pensar si realment el lladre ha estat un individu concret o que, l’individu és lladre perquè pertany a una raça o ètnia en concret.
abril 9th, 2012 at 11:02
L’objectiu de John Stuart Mill no és el lliure albir, sinó la llibertat social o civil, és a dir, la naturalesa i els límits de poder exercir legítimament la societat sobre l’individu, a més, Mill denuncia un dels perills de la societat democràtica: l’opinió pública i la tirania de la majoria.
Ell considera que les relacions socials s’haurien de regir per un senzill principi que justifiqui la intervenció de la societat en la pròpia llibertat: l’autoprotecció i evitar perjudicar als altres.
Mill defensa tres tipus de llibertat:
– Llibertat de consciència, és a dir, llibertat de pensar i sentir.
– Llibertat d’acció, és a dir, fer “X” cosa sense impediments, tenint en compte les conseqüències de les nostres accions sempre que no perjudiquem als altres.
També accepta la llibertat d’opinió i d’expressió, de totes aquelles opinions que sigui possible discutir, però no d’aquelles que no admeten cap tipus de crítica o discussió possible.
– Llibertat d’associació, és a dir, llibertat de reunir-se sense manipulacions ni enganys.
Tot i això, Mill considera que els drets de l’individu i, sobretot el dret a la llibertat, garanteixen la més gran felicitat.
Per aquest motiu, Mill defensa que la llibertat individual és l’eina de la felicitat, però, aquesta felicitat depèn d’utilitat de les accions. Per aconseguir la felicitat, segueix la regla utilitarista bàsica: la recerca de la màxima felicitat per al més gran nombre.
És un principi de llibertat segons el qual ningú pot ser obligat a realitzar actes en contra de la seva voluntat, ni a canviar-la fent ús d’arguments del tipus “això seria millor per tu” o “això et faria feliç”.
Sobre actes que no involucren ni perjudiquen a tercers, només un mateix disposa de plena jurisdicció.
Considera que la llibertat és útil en la mesura que fa els homes feliços i que permet una major individualitat, és a dir, en tant que ens fa més creatius, més diversos i augmenta la utilitat de la vida social.
La llibertat i la individualitat han de ser preservats de qualsevol tirania i, especialment, de la tirania de l’opinió pública.
Segons Mill, no tindria sentit enfrontar una civilització a una altra per les mateixes raons que no tindria sentit enfrontar una religió a una altra.
<>, com per exemple, es poden enviar missioners, però no forçar la consciència.
La fal•làcia naturalista d’aquest fragment es basa en passar de generalitzar d’un cas concret, com ara, tots els gitanos són lladres, quan només sap que un gitano l’ha robat. Hauria de dir en aquest cas, aquell gitano m’ha robat el cotxe, dir concretament qui l’ha robat sense generalitzar.
Personalment, crec que encara molta gent tendeix a generalitzar sense parar-se a pensar si realment el lladre ha estat un individu concret o que, l’individu és lladre perquè pertany a una raça o ètnia en concret.
abril 8th, 2012 at 21:43
Les argumentacions que dóna John Stuart Mill sobre el relativisme cultural són les següents:
La cultura determina tot el que està bé o malament. Tot el que un grup aprovi està bé i el que desaprovi està malament.
Les claus d’aquest punt de vista són:
1. Cultura i costum: En el relativisme cultural les normes morals vénen d’història i experiències del grup que amb el temps es converteixen en formes de creença i acció. Ex Bons costums, costums tradicionals
2. Canvi: Com que les experiències del grup canvien amb el temps, els seus costums canviaran com a reflex d’aquestes noves experiències.
3. Relativitat: El que està bé en un lloc, pot estar malament en un altre. Ja que diferents formes de moralitat van evolucionar en diferents llocs i amb diferents resultats d’experiències. En Fi, no hi ha principis fixos.
4. Consciència: Sosté que les nostres consciències són el resultat de la nostra formació en la infància i les pressions del nostre grup o tribu.
Per el que fa en el text, es pot veure molt clarament la fal•làcia naturalista per la generalització que fa i que molts de nosaltres sense donar-nos compte també fem. Això de jutjar a un grup de persones d’una cultura perquè una d’elles hagi comès alguna falta i tractar a tots els altres perquè aquella persona ha comès aquella falta és una fal•làcia naturalista i una estupidesa. Com diu el text, el primer que hem de fer davant d’una situació com aquesta es respectar-nos els uns als altres perquè dient això que diem quan generalitzem, és una falta de respecte molt gran. Perquè per exemple en el nostre cas dels catalans, em fa posar molt nerviós quan sento a una persona que no és catalana a dir que tots els catalans som uns agarrats…
Al final es pot arribar a la conclusió que la gent discrimina a les altres persones només per actes de generalització i d’aquí en ve el racisme.
abril 8th, 2012 at 18:21
En aquest text es parla del respecte. Que es el respecte? El respecte és un valor ètic o moral que reconeix que una persona o quelcom té vàlua. Va més enllà de la tolerància perquè implica un sentiment positiu cap a l’altre. Per tant, podem veure que les persones ens hem de respectar siguem com siguem, pensem com pensem. Per a ser respectat, has de respectar. Sino, pocs cops ho seràs. Ara bé, relacionan el relativisme cultural amb aquest text, aquest sosté que totes les cultures són iguals, que valen el mateix. Cada societat, cada cultura és absoluta i no es pot comparar amb cap altra, perquè cadascuna d’elles té els seus valors propis.
abril 5th, 2012 at 13:51
Les consideracions previes segons John Stuart Mill:
La llibertat que ens parla Mill es refereix a la LLIBERTAT SOCIAL. Mill no discuteix si l’home és o no és lliure, ni les condicions de llibertat, ell té en compte la LLIBERTAT ÈTICA, POLÍTICA i SOCIAL. Analitza els criteris que relacionen ètica, llibertat i felicitat.
Mill ens argumenta el “Principi d’individualitat” amb el dret de llibertat que aporti felicitat a l’individu. Aquest dret de llibertat no té limits, sempre i quan no perjudiqui a altres persones. La llibertat fa més creatiu i més divers a l’individu donant una millora en la vida social.
Trobem el problema de la llibertat d’acció i de la individualitat, s’ha de tenir en compte la llibertat de pensament, d’expressió i de discussió. Mill marca dos conceptes de llibertat diferents: la positiva (llibertat de fer) i la negativa (llibertat no limitada). Cadascú té dret a actuar com vulgui, però sense perjudicar als altres.
Per un altre cantó, Mill argumenta les “normes compulsives” (filosofia moral) s’utilitza amb arguments emocionals (por, temor, angoixa) perquè l’individu actui d’una determinada manera i alhora impedint la llibertat de consciència. Es destaca que és immoral fer el bé per por al càstig, per així obtenir una determinada opinió pública. S’ha de defensar l’àmbit de la llibertat individual i el dret a l’expressió pública.
A més a més, Mill ens fa una argumentació amb la diferència entre “pecat” i “delicte”. El pecat atempta contra la una norma religiosa i el delicte contra una norma civil. Així que, l’autoritat civil ha de legislar amb imparcialitat i aplicar uns mateixos drets per a tots els membres de la societat. “Les religions han d’evolucionar cap una ètica mundial”.
Els deures de caire moral venen determinats pels nostres sentiments, inclinacions, però és injust tractar diferent a una persona per la seva religió, costum, aparença, ideologia… Cadascú té el seu propi dret a manifestar una lliure opinió personal. Què seria del món si no existís aquesta diversitat? Quin aburriment, tots el individus iguals. Primordialment crec que hi ha d’haver un respecte als altres. Tothom té dret als seus gustos, idees o opinions.
En l’aspecte de la fal·làcia naturalista depèn molt dels judicis valoratius de cada individu, en funció de les creences morals, de l’educació moral que la persona tingui.
De fet, totes les cultures tenen diversos nivells d’integració (alimentació, família, llengua, religió…). Els mots “cultura”, “religió”, “ètica” funcionen per identificar formes de coneixements que alhora són diferents i comparteixen alguns trets.
Destaquem les regles adaptatives de comprensió cultural: la regla del judici moral utilitarista “cerca el màxim bé per al màxim nombre” i l’altra, la regla d’or “no facis als altres el que no vols que els altres et facin”.
Com a conclusió escric el que va dir Mill: “No crec que cap comunitat tingui el dret a forçar una altra a civilitzar-se”, “els valors morals són patrimoni comú de la humanitat”…i ara, gràcies a la diversitat de pensament, que cadascú raoni el que va dir John Stuart Mill a la seva manera.