Cuiner de camins

9 Responses to “Plató i el mite de la caverna”

1.   Gemma Almedina Ramos Says:
   novembre 13th, 2012 at 21:33    

   La imatge que observem podem dir que es el símil de la línia, que ens mostra els diferents graus de coneixement i de realitat.

   A l’esquerra es troba el que és menys real, el món sensible (doxa) i a la dreta el que és més real, el món intel·ligible (episteme).

   El món sensible abarca de la lletra A a la lletra C, que equival a l’opinió (doxa) i on la font de saber són els sentits, que ens enganyen. Dins d’aquest món trobem de la lletra A a la B, les ombres i els reflexos (conjectura, EIKASIA) i de la lletra B a la C, la naturalesa i els objectes fabricats (creença, PISTIS).

   El món intel·ligible el trobem entre les lletres C i E, que equival al coneixement científic, el veritable saber i la font del saber és la raó, que segons Plató és el mètode per arribar al coneixement. Dins d’aquest món trobem entre les lletres C i D els objectes matemàtics (discerniment, DIANOIA) i entre les lletres D i E es troben les idees intel·ligibles superiors (coneixement estricte, NOESIS).

   Podem relacionar el quadre amb el mite de la caverna ja que el símil de la línia i el mite de la caverna il·lustren el dualisme de la filosofia platònica i la concepció de realitat i coneixement.
   Així doncs tal com descriu el mite; són uns homes que des de petits han estat lligats a l’interior d’una cova (món sensible) de mans i peus i de cara a la paret. Aquests homes únicament veuen els reflexos d’estàtues d’animals i d’objectes a la paret, que són reflectats per una foguera que tenen darrera però que tampoc veuen. Un dels presoners aconsegueix escapar, el camí cap a l’exterior (món intel·ligible) és complicat però, aconsegueix sortir, la visió del sol i de la llum sí és la visió del bé. Llavors el presoner se n’adona que ha viscut enganyat i ha de tornar a la cova (dialèctica descendent) i explica als seus companys que el que veuen són sombres i aparences i que el món real els espera a l’exterior, però els seus companys es resignen a creure en una altra realitat.

   Plató a través d’aquest mite intenta construïr un model explicatiu de la condició humana:
   Plató ens explica com el presoner accedeix al món de les idees, on es dóna compte que tot el que havia vist fins ara era un reflexe de la vertadera veritat.

   Als presoners, Plató els compara amb l’ésser humà, per a ell les cadenes simbolitzen el cos, ja que aquest imposa necessitats a l’ànima. Les sombres de la cova simbolitzen el món físic de les aparences i els reflexes són les coses sensibles (tangibles i mutables), les còpies de les idees (eternes i perfectes), del que realment hi ha a l’exterior de la cova.
   L’escapada a l’exterior simbolitza el pas del món sensible al món intel·ligible, aquest pas està simbolitzat com una lliberació de les cadenes, l’escapada a l’exterior està acompanyada per un llarg i complicat camí però que representa la visió del sol i de la llum, és a dir, la visió del bé.

   En la meva opinió, pot ser útil recordar avui en dia el mite de la caverna de Plató posant com a exemple la violència de gènere. Les persones que pateixen aquest tipus de violència, viuen en el món sensible ja que estan cegues per un amor que no correspon, s’estimen a la parella però es justifiquen a elles mateixes com a la causa de la violència, dient que aquell acte ha passat perquè ella mateixa és la culpable de que hagi succeït. Aquestes persones necessiten ajuda per tal de recórrer aquest cami cap a l’exterior de la caverna i veure com són realment les coses.

2.   Jaume Boldú Says:
   novembre 13th, 2012 at 19:37    

   Hola de nou. Bé, doncs torno a comentar per poder defensar-me d’algunes critiques i dir les coses en que no estic d’acord.

   Primer, la Mireia Pradell esta en contra quan dic que moltes persones viuen en l’engany i es conformen. Doncs bé, aquestes persones, que són la majoria de persones en aquest món, es conformen amb la seva vida tranquil·lament. Jo no he dit que siguin conscients de la realitat, viuen en el món del periodisme, es creuen els grans representants mundials perquè creuen que diuen la veritat. De fet, només molt pocs són conscients d’aquesta, ni tan sols nosaltres.

   Per altra banda, estic molt en desacord amb el que la Mireia diu : «crec que tothom vol saber la veritat de les coses i que a ningú li agrada viure en la mentida». Bé, jo crec que la majoria de població del món no vol saber les veritats dolentes, ja que aquestes no agraden, les deixen a part. Només volem que ens diguin ( com ja fan els líders mundials) les coses bones de la vida. Nosaltres en som exemples clars. Sabem que el món pateix un canvi climàtic important, però nosaltres fem veure que no hi és i no prenem mesures per frenar-lo. No deixem les nostres comoditats de banda per intentar arreglar les coses. No volem saber la veritat dolenta total, la qual és molt greu, ja que sinó potser ens plantejaríem canviar.

   Aquesta defensa també pot anar dirigida cap al Marc Raluy, que diu semblant a la Mireia: «moltes persones es conformen en viure en l’engany, això es impossible, si vius en l’engany no ets conscient de que hi vius, i per tant no t’hi conformes». Jo crec que això no és veritat, precisament si vius en l’engany, és bàsicament perquè no te n’adones de la realitat verdadera i vius en l’engany, que creus que és la realitat. Jo no dic que et conformes en viure en l’engany, com ja he explicat anteriorment.

   A part, el Marc es contradiu, diu «…si t’hi conformes es perquè ets conscient de que vius en l’engany, i per tant no vius en l’engany». Això crec que és incorrecte. Com diu ell,nosaltres podem ser conscients de viure en l’engany i conformar-nos, però això no vol dir que ja no hi visquis, simplement és que no vols saber les veritats. Ell és el primer en fer.ho.

3.   ALBA NOGUERA GARRIDO Says:
   novembre 12th, 2012 at 22:32    

   La imatge és una taula on es pot observar els graus de coneixament segons Plató.Per a Plató hi han dos tipus de coneixament: l’opinió (doxa), i el saber o ciència (episteme).
   L’opinió, tal i com veiem en la taula, la suposició o la imaginació i la creença.
   La imaginació es basa en les còpies (món físic) d’allò que és real (les idees), en la percepció sensible. La creença es basa en l’observació sensible.
   En aquest bloc es veu representada l’al•legoria de l’interior de la caverna( el món sensible, de les coses) on els objectes de coneixament són les imatges i els objectes.
   «Els presoners lligats de peus, de mans i de coll, tancats en una cova i obligats a mirar constantment a una paret del fons on només de tant en tant es projectaven les ombres d’unes persones que passaven il•luminades per un petit foc i projectades a través d’una mampara com la dels titellaires. Els presoners tancats a la caverna acaben tenint una visió incorrecta de la realitat i confonent el món de les ombres amb la realitat».
   El saber o ciència(coneixament), tal i com veiem en la taula, és el pensament matemàtic (diainoia) i el pensament dialèctic(noésis).
   El pensament matemàtic (diainoia) es basa en els elements matemàtics i el pensament dialèctic(noésis) es basa en les idees, el saber absolut.
   El bloc del coneixament es tracta de l’al•legoria de l’exterior de la caverna(el món intel•ligible). Per Plató és el coneixement vertader que és immutable, la veritable realitat en contraposició de la doxa.

   «Aquest presoner és alliberat i aconsegueix sortir de la caverna: a través d’un procés gradual i dolorós aprèn a distingir entre les ombres i els objectes que les provoquen. El presoner pot acabar sortint a l’exterior i contempla que a fora de la cova hi ha un altre món molt més ple i dominat per la llum del Sol infinitament més potent que la petita llum del foc que il•luminava la cova».

   Crec que avui en dia pot ser útil recordar el mite de la caverna de Plató perquè nosaltres mateixos naixem en una societat amb una cultura, costums, ideologies, religions,… que ens venen donats,aquestes idees que s’adopten pels mitjans socials en que es viu. Aquesta imposició no ens permet portar una vida auténtica,amaguem la nostra vertadera realitat i vivim pensant que aquestes coses ens donaran la felicitat i la totalitat però no es així només hi arribarem a ella mitjançant el nostre propi esforç. Perquè si acceptem la tradició per realitat, sense qüestionar-nos-la mai arribarem a les idees (llum del sol)només ho farem quan siguem capaços de desmentir la nostra cultura i mostrar la seva ignorància i desconeixement. Un altre factor molt important en la nostra societat que manipula són els mitjans de comunicació, vivim manipulats per la televisió, internet, la ràdio… és una situació molt similiar a la que viu un presoner encadenat, que només veu el que alguns volen ensenyar-li, sense ser capaços de veure més enllà. Viuen en una situació d’ignorància.

   Per tant, és molt important el mite de la caverna perquè en ell podem estar nosaltres mateixos i ens hem de donar compte de la realitat i esforçar-nos per poder sortir d’aquesta ignorància tal com ens ensenya el mite i aconseguir el coneixament intel•lectual.

4.   Àlex Maza Catllà Says:
   novembre 12th, 2012 at 16:46    

   Per començar, dir que la imatge representada manifesta els pensaments de Platò, concretament les idees del món intel•ligible per una banda, i per l’altre, el món sensible, les coses, tot allò que és real, verdader. El mite de la caverna és una representació d’aquests conceptes , on Platò es centre en l’opinió lligada amb la ignorancia i acaba finalment amb el coneixament, concevent les idees com a realitat.

   La principal idea d’aquest mite, és la situació en la que vivim respecte amb el coneixament, igual que els prisioners de la caverna ,que només veuen les ombres dels objectes, i per ells és tota la realitat (ignorància). Acaben dons, aceptan la ombra com a realitat dins del seu coneixement. Com es pot veure en la imatge, on les idees estan transmitides en opinions, es la part del mite que representa la vida dins la cova, on s’interpreta una realitat falsa (A-B). La segona part, és la introducció al coneixament real, que representa la sortida a l’exterior de la cova, i que per Platò, será el reconeixament de les idees lligades a la realitat (C-E).

   El mite de la caverna reflecteix molt bé situacions actuals. Moltes persones creuen saber la veritat definitiva de molts conceptes, però, es pot saber si un enunciat és definitivament veritat? Crec que aquest mire de Platò, avui en dia, pot ser útil de recordar ja que et pot ajudar a trobar la veritat, aquella realitat que durant la teva vida hi ha estat, però que mai l’has sapigut veure, entrar , segons Platò, en aquest món de les idees fent servir la raó. Ficant l’exeple de l’amor, com pots afirmar que el amor que sents per aquella persona és real? Dins del teu coneixement ceruràs que no hi ha cap persona que et pugui fer sentir més i que no estimaràs mai més tan fort, però això és ficar límits al coneixament, que es basa en creure en una sola realitat, sense saber que el concepte “amor” pot ser mil veguades més fort del que tens ara.

   Per acabar, dir que no estic d’acord amb una afirmació que ha escrit la Clàudia Casas: “Per arribar al món de les idees és necessari l’intel•lecte o la raó i el problema que tenen molts és que no saben separar el cos i l’ànima, és a dir, no saben separar els sentiments de la raó. És per això que no poden arribar a assolir el màxim coneixement, no poden fer l’ascens del seu propi ser.”
   Principalment, no crec que sigui un problema no saber separar els sentiments de la raó, crec que és una forma diferent de viure. Tambè dir que el màxim coneixament no existeix, es pot creure que és té el màxim coneixament, però ningú coneix els seus límits; la realitat en la que vivim, un “màxim coneixement” seria com dir “infinit”.

5.   Clàudia Casas Says:
   novembre 11th, 2012 at 18:58    

   Podem relacionar el mite de la caverna amb aquest quadre ja que observem diferents parts en ell, el primer bloc tracta sobre el món sensible el qual s’hi arriba a través dels sentits i en el segon bloc el món de les idees, en el qual s’hi arriba mitjançant la raó.
   El mite de la caverna és una explicació al•legòrica (representació metafòrica d’idees abstractes per mitjà de figures o de temes plàstics) que fa Plató. Aquest reflecteix la situació de l’esser humà davant del coneixement i ho intenta explicar mitjançant els dos mons que he esmentat abans, el món sensible i el món de les idees.
   Expliquem aquest mite de la següent manera, és una caverna on hi apareixen empresonats diversos presoners (esclaus) des del seu naixement. Aquests estan lligats a un mur de pedra, de manera que únicament poden observar una paret que tenen davant d’ells on hi apareixen ombres de diversos objectes, animals o persones, ja que darrera d’aquest mur de pedra on ells estan lligats hi ha una mena de passadís per on hi caminen uns homes els quals subjecten les figures que són vistes com ombres per els presoners. Aquestes ombres són produïdes amb la llum d’una foguera que està situada a l’alçada d’on els homes aguanten les figures perquè les ombres d’aquestes puguin ser vistes per els presoners. Aquests com que sempre han estat empresonats es pensen que aquestes ombres són fruit d’objectes i elements reals, és per això que podem parlar de conjectura ja que ells creuen que aquestes ombres són dels elements i objectes reals. Fins aquí podem relacionar-ho amb el primer bloc del quadre (apartat A i B), és a dir, amb el món sensible ja que podem veure que els presoners es deixen portar per els seus sentits, per el que veuen ja que creuen que les ombres són la realitat.
   Plató creu que si un presoner surt de la caverna tindrà grans dificultat per adaptar-se; primer a la llum del Sol perquè el podrà deixar cec, és per això que buscaria ombres i coses relaxades en l’aigua. Després i de manera gradual s’acostumaria a mirar els objectes i per últim descobriria la bellesa del cosmos. En el mite, Plató fa tornar a entrar a la caverna el presoner que ha pogut sortir de manera que aquest pugui explicar als altres que ha vist la realitat i que ells viuen en un món fals, el de les ombres. Els altres presoners, però, se’n riuen d’ell i el prenen com un boig.
   En aquest mite, l’esser humà s’identifica amb els presoners. Les ombres són les aparences, és a dir, el que captem a través dels sentits i pensem que és real (MÓN SENSIBLE), les coses naturals, el món que està a fora de la caverna i que els presoners no veuen és el MÓN DE LES IDEES, en el qual la màxima idea, la idea del bé està representada per el Sol (segon bloc del quadre). Quan un dels presoners aconsegueix sortir coneix el món real, i per això és aquest qui haurà de guiar els altres ha sortir de la caverna per poder arribar a conèixer també aquest nou món per ells. Aquest presoner que aconsegueix sortir primer adapta el símbol del filòsof.
   Plató amb aquest mite ens mostra la pluralitat del seu pensament, la visió de la naturalesa humana, la teoria de les idees, el dolorós procés mitjançant el qual, nosaltres, els humans arribem a descobrir el coneixement i també una visió més filosòfica de les idees.
   Plató en aquest mite distingeix tres dimensions diferents: l’antropològica, l’ontològica i epistemològica i per últim la moral i política.
   – L’antropològica: és quan identifica les diferents ombres que veuen els presoners amb els objectes i elements de la vida real. Els presoners representen l’home en la manera incerta en que viu en el món sensible (ja que creiem que coses són veritat només per els nostres sentits), els seus valors i el coneixement d’ells mateixos. L’alliberació del presoner del món sensible cap al món de les idees fa referència a quan el filòsof allibera moral i intel•lectualment la seva ànima de les limitacions i lligams del cos i del món sensible i accedeix al món de les idees, on començarà a identificar la realitat humana amb l’ànima.
   – L’ontològica i epistemològica: en el món subterrani (caverna) les ombres projectades són el reflexa d’objectes del món exterior. La llum del foc correspondria al Sol en l’exterior, els objectes reflectits en l’aigua serien les idees matemàtiques (apartat C). Els objectes en si correspondrien a les idees superiors i el Sol correspondria a la idea del bé. Quan el presoner puja accedeix al món intel•ligible, és l’ascens del ser.
   – La moral i política: Plató sent la necessitat d’alliberar el presoner. Un cop aquest ha estat fora i ha pogut contemplar l’exterior, el món de les idees, decideix tornar a la caverna per poder explicar als altres el que ha vist, ja que aquests viuen en el món sensible i desconeixen l’existència d’un altre món. Això reflecteix que el filòsof no pot limitar-se només a la seva pròpia contemplació de les idees, sinó que té l’obligació moral d’ajudar a l’alliberació dels altres personers. Ho fa mitjançant la dialèctica (apartat D) i la filosofia. Plató demostra el procés de tots aquells que insistien en mostrar la veritat als homes, el paper que té el Sol en la vida, en la realitat i en el govern. Té la idea del bé com el principi que crea (arkhé), dóna intangibilitat a la realitat i il•lumina la vida moral i política.
   Amb aquest mite Plató ens demostra la pluralitat del seu pensament i la capacitat que té per relacionar els dos mons dels que parla.
   Avui en dia, pot ser útil recordar aquest mite de la caverna perquè, com ja hem dit abans, Plató identifica les ombres que veuen els presoners amb l’ésser humà ja que molts viuen en el món sensible perquè es deixen portar per els seus sentiments. Per arribar al món de les idees és necessari l’intel•lecte o la raó i el problema que tenen molts és que no saben separar el cos i l’ànima, és a dir, no saben separar els sentiments de la raó. És per això que no poden arribar a assolir el màxim coneixement, no poden fer l’ascens del seu propi ser.
   Estic d’acord amb el que diu la Mireia Pardell ja que penso que és cert que la gent no vol viure enganyada, i que molts buscaran la veritat. Però també estic d’acord amb el Jaume Boldú perquè és cert que hi ha moltes coses que no sabem i per tant vivim enganyats, no perquè vulguem sinó perquè en molts casos ni ho sabem.
   En conclusió, crec que s’hauria d’intentar buscar sempre la veritat o si més no el coneixement tot i que ha vegades se’ns faci difícil, no ens hem de deixar portar pels sentiments, sinó que ens hem de guiar més per la raó i les idees. Quan aconseguim trobar la veritat o el bé aconseguim la felicitat, ja que la felicitat només s’aconsegueix amb el bé i, com diu Plató, la felicitat és coneixement, és virtut.

6.   Marc Raluy Says:
   novembre 10th, 2012 at 20:00    

   Primerament, he de dir que al contrari del que diuen dos dels meus companys, aquesta imatge no explica el mite de la caverna, aquesta imatge expressa les idees de plató en relació amb el pensament i el mon sensible, en tot cas, el mite de la caverna es l’exemple practic per a explicar aquesta imatge
   (si ens hi fixem la imatge no fa cap referencia clara al mite).

   Despres, si analitzem bloc per bloc la imatge, podem relacionar, el primer bloc esta relacionat amb la part del mite que es desarrolla a la cova, on nomes percebem un mon físic fals, i, com que es l’unic que tenim el creiem el mon real. El segon bloc tracta de l’alliberament, sortir de la cova i les revelacions que aixo comporta, per plató, aquestes revelacions, son les idees, el mon de les idees es el mon real, i nosaltres estem anclats a un cos físic que es sensible a un mon físic cambiant, i per tant imperfecte i fals, aquest empresonament de l’anima dins el cos es veu reflexat en una de les seves frases:

   El cuerpo humano es el carruaje; el yo, el hombre que lo conduce; el pensamiento son las riendas, y los sentimientos los caballos.

   La importància del mite avui en dia, es exactament la mateixa que quan vivia plató, el home, no ha canviat pas gaire des de aquells dies, i per tant la importància del mite es la mateixa, el mite incita a plantejar-nos, si el tot que coneixem, es el tot real, pero incita a preguntes encara mes bàsiques que acostumem a obviar.

   Estic molt en desacord amb una de les idees que planteja jaume boldu, que expressa que moltes persones es conformen en viure en l’engany, aixó es impossible, si vius en l’engany no ets conscient de que hi vius, i per tant no t’hi conformes, simplement creus que es la realitat, si t’hi conformes es perque ets conscient de que vius en l’engany, i per tant no vius en l’engany, en tot cas el que pots fer es coneixer la realitat e ignorar-la.

   Tot i aixi, també estic en desacord amb la mirella pradell quan afirma: «ja que crec que tothom vol saber la veritat de les coses i que a ningú li agrada viure en la mentida.»
   Be doncs, aixó em sembla mentida, es evident que moltes persones preferirien la ignorància, doncs aquesta comporta felicitat, jo en soc un exemple, encara que aixo soni xocant, que hi hauria de dolent en ser un animal, tindrem una vida justa (no hi ha major justícia que la naturalesa) una vida sense les agonies que comporta la racionalitat, una vida basada en instints i en el mon sensible, una vida sense ser conscient de que el nostre mon es fals, i per tant una vida feliç i simple (aixo no vol dir que no fos una vida dura), tot i aixo, m’ha tocat ser racional i pensar, i per tant ja posats a pensar, pensem tot el que puguem e intentem trobar la veritat.

7.   Mireia Pradell Says:
   novembre 10th, 2012 at 18:06    

   El mite de la caverna diu que els presoners que estan dins de la cova creuen com a realitat tot el que ells veuen, tot el que poden captar els seus sentits. En el moment que un surt de la cova, s’adona de que tot el que ell creia com a realitat, en realitat no ho és i el que de veritat ho és queda molt lluny del que ell podria haver imaginat mai. Per això quan torna per explicar-ho, tots els altres presoners no se’l creuen. En part, tampoc se’l creuen perquè els seus sentits no ho han percebut.
   El mite de la caverna es relaciona amb la imatge anterior de manera que la primera part de la fotografia, on entra dins els apartats A i B, explica que el que nosaltres percebem de la realitat és el que captem només amb els nostres sentits i que les nostres creences també influeixen en com percebem les coses. És el món de les coses, la cova en el mite de la caverna.
   La segona part de la fotografia, on entren els apartats C i D, ens parla del món de les idees, que aporten bellesa, justícia i benestar. Conèixer la veritat ens porta felicitat. Com passa amb el presoner alliberat que veu la realitat, que queda enlluernat per tota aquesta bellesa i benestar que li genera sortir de la cova i veure tot el que hi ha.

   Jo crec que avui en dia no pot ser útil recordar el mite de la caverna, sinó que és necessari recordar-lo ja que així podrem tenir present que tot allò que coneixem podria ser un engany. I que cal cercar la veritat que tota cosa amaga darrere. També és bo recordar-ho perquè aquesta veritat podria estar més enllà del que nosaltres creiem possible.

   Jo estic amb desacord amb el Jaume Boldú quan explica que moltes persones viuen en l’engany i tot i així es conforma’n, ja que crec que tothom vol saber la veritat de les coses i que a ningú li agrada viure en la mentida. Potser hi ha gent que té més facilitat per trobar la veritat però no vol dir que es conformi’n amb el que tenen i que no busquin ser feliços aprenent a viure amb la veritat.

   Amb la resta de les coses que diu hi estic d’acord. També penso que has de lluitar per aquelles coses que creus que valen la pena i fer tot el possible per ser feliç, seguint els teus principis.

8.   Ingrid Hurtado Cruz Says:
   novembre 9th, 2012 at 19:32    

   L’imatge representa la situació de l’home davant del coneixement. Fent referència a dos mons: el món de les coses, conegut a través dels sentits, i el món de les idees que s’adquireix mitjançant la raó.

   A la primera part de l’imatge, els presoners (l’home) , lligats des del seu naixement i sense cap mena d’educació arriben a creure que la realitat és l’aparença de les imatges que veuen, les ombres. Es formam una opinió s’equivoca de la realitat (conjectura).

   En la segona part de la imatge, fora de la caverna, un dels ex-presoners té la oportunitat de contemplar la realitat tal i com és. En un principi, per a ell, és difícil acostumar-se a veure les coses d’una altra manera (li resulta difícil adquirir el verdader coneixement ), però amb el temps s’acostumarà.
   Aquesta nova experiència (el contacte amb el món exterior), li ajudarà a formar-se una idea crítica i fitxa (Parmènides) del que realment és la realitat encara que aquesta variï i adapti formes o estructures diferents (Heràclit). Nomes amb diàleg i el constant qüestionament es pot arribar a la verdadera raó i a crear pensament lògic i estructurat .

   Estic d’acord amb el mite de la caverna i en penso que val la pena tenir-ho present avui dia perquè crec que amaga una veritat que sempre ha estat present en l’home i el que li envolta. Tal com es veu clarament en aquest mite, els homes sempre han estat sotmesos a qualsevol classes de falsedat, acceptant-la i veient-la com allò que es real.
   Actualment som esclaus de tota mena de creences i ideologies. Mai ens hem plantejat que hi ha darrera cadascuna d’aquestes. Em adoptat una postura còmoda davant la vida i tot el que ens envolta.
   Són poc els que s’han plantejat que hi ha darrera el que els envolta. Qui s’atreveix a fer-ho i, arriba al final és mereixedor d’una verdadera vida i d’ assolir el verdader coneixement

   Finalment, estic totalment d’acord amb el que Diu Jaume Bulbú , ja que, es similar al que jo em penso. La seva última frase ( » una vida sense que trenquem amb la rutina i les ombres no mereix ser viscuda ») m’ha agradat molt perquè estic totalment d’acord amb aquesta idea. Una vida monòtona i sense cap mena de conviccions no mereix ser viscuda

9.   Jaume Boldú Says:
   novembre 6th, 2012 at 19:28    

   Aquesta imatge bàsicament explica el mite de la caverna i en fa una interpretació ontològica. El quadre diferencia en dos grans blocs el coneixament humà.

   El primer gran bloc representa, en el mite de la caverna, l’interior de la cova, el món de les coses. Tot el bloc representa que l’ésser huma ( el presoner) es guia pels sentits, pel que veu. En l’apartat A hi ha les ombres que simbolitzen una conjectura i en el B hi ha les figuretes que creen les hombres. Aquestes són les creences falses dels presoners.

   El segon gran bloc, en canvi, representa l’exterior de la cova, el món de les idees. Aquest món és el bo, on les coses són reals. En l’apartat C hi ha la raó discursiva ( els objectes del món físic) i en el D hi ha la raó intuïtiva ( les idees). Amb aquestes raons s’arriba al coneixament, al bé.

   Crec que aviu en dia pot ser útil recordar el mite de la caverna, ja que les persones sóm com els presoners de la caverna.

   Actualment, molts de nosaltres vivim en un món ple de creences que no sabem si són verdaderes. No sóm conscients de la realitat, ens deixem enganyar per les notícies sense pensar en elles, nomès absorvim informació i creiem en aquesta. Seguim un vida rutinària i plena de sombres, una vida d’ignorància. Malgrat tot, ens sembla bé aquesta vida, ja que és fàcil de viure i no ens cal fer grans esforços.

   És per això que el canviar de pensament és tant difícil, hem de deixar la comoditat i pensar en idees que prèviament creiem inútils, falses. Malgrat que el camí es dur, quan s’arriba al cim, a la raó, al coneixement a través de les idees, un se sent alliberat de si mateix. Sap el que és el bo de la vida i el bé.

   Per a Plató, una vida sense que trenquem amb la rutina i les ombres no mereix ser viscuda