Idealisme / Plató
Probablement entenent conceptes com IDEALISME, RACIONALISME, DUALISME, INTEL.LECTUALISME, INNATISME podem aprofundir en el pensament platònic.
Us proposo mirar atentament els esquemes que hi apareixen en els videos següents. Posteriorment, feu-ne una breu explicació de cada focus temàtic i doneu la vostra opinió al respecte d’un dels esquemes en concret.
del minut 3 al final
[youtube]http://youtu.be/QFDVAzTEJSw[/youtube]
tot el video
[youtube]http://youtu.be/naLWTY5ooEQ[/youtube]
novembre 13th, 2012 at 19:04
En aquest video Stephen Hicks ens mostra tres esquemes, tots ells relacionats amb l’idealisme que va començar a mostrar Plató amb les seves idees. Els esquemes estan enfocats des de tres branques de la filosofia diferents, però estan relacionats entre ells.
En el primer esquema Stephen Hicks enfoca les seves idees a través de la metafísica. Separa aquestes idees en dos mons, el món supernatural i el natural. El primer d’aquets dos Plató el definiria com les idees, el ser i el segon seria el món on ens trobem nosaltres, les coses. El món supernatural és absolut, perfecta i etern. Les coses que hi apareixen són abstractes. El natural és un món de procés i canvi, on les coses no hi perduren, són concretes i particulars.
El segon esquema ens parla de la naturalesa humana, segons els idealistes, per tan segons Plató, la naturalesa humana esta dividida en dues parts. Una d’elles és l’ànima i l’altre el cos. Per tan hi ha un conflicte entre elles perquè són totalment el contrari. Hicks ens diu en el video que l’ànima, l’esperit i la ment, no tenen res a veure amb les coses materials, no estan relacionades entre elles ja que el cos fisic desitja fer coses materials (mejar, beure, sexe…). Plató separava aquets dos mons en la seva teoria amb: les idees i les coses, deia que les idees eren models i les coses eren copies de la realitat, per tan que no eren perfectes. També ho podriem separar com el món intel·ligible i el món sensible. Aquest esquema el relaciona amb el primer dient que l’ànima i la raó van lligades amb la metafísica, món supernatural.
El tercer esquema ens parla de l’epistemologia. També ho separa amb dos apartats, pero aquest cop ens parla dels idealistes religiosos per una banda i dels impersonals per una altre. Els religiosos creuen en Déu, creuen que Déu s’ha d’entendre a partir del món supernatural( a partir de l’esperit), ja que no es alguna cosa material. Pensen que hem d’entrenar la nostre ment i hem de tenir fé. Els altres, el seu idealiseme es la raó pura per entendre millor el món natural i poder entendre el món supernatural.
Per últim, no estic d’acord amb l’Andrea quan diu que els éssers humans som dualistes, que estem dividits entre ànima i cos. Ja que jo penso que quan el cos mor l’ànima també mor. Igual que quan nosaltres neixem l’ànima neix amb nosaltres i creix com nosaltres. Per altre part crec que l’ànima sempre és la mateixa i no es pot canviar, cosa que el cos físic el podem canviar.
Plató tambe creia en l’innatisme, quan neixes tens unes capacitats o idees i no les pots canivar, jo penso que no tothom neix amb les mateixes ides i coneixaments, però en contre no penso que no es puguin millorar.
novembre 13th, 2012 at 19:01
En aquesta trilogia de videos sobre l’idealisme,en referència a les teories de Plató, el Dr Stephen Hick ens narra els seus coneixements i la seva sabiduria mitjançant esquemes i dibuixos gràfics sobre l’idealisme.
Per començar, com a breu introducció ens explica unes quantes coses sobre els mons natural i supernatural(irreal).
Al primer esquema, el Dr Hick ens mostra el sentit de la metafísica. Ens diu que hi ha, per una part el món supernatural o irreal el qual també se’n fa referència com a món espiritual, és ideal, absolut, abstracte… Bàsicament el món perfecte. Per altra banda, ens mostra el segon món, el natural o real, se’n diu també el món material. És el no espiritual, el qual està constantment en procés, en canvi, és particular i és en el que nosaltres vivim o habitem filosòficament, el de la imperfecció.
Evidentment ho relacionem amb el món de les Idees de Plató, el filòsof idealista.
Al segon esquema ens parla de la naturalesa humana. Ens expressa el valor dels dos mons dualistes altre cop, mitjançant el conflicte entre cos/ànima. El cos és el sentit físic, el món dels sentits i l’altre, doncs l’ànima espiritual que es troba perduda, on veiem la ment i la raó.
Al tercer esquema ens mostra la branca platònica de l’epistemologia. Ho comprèn en dos blocs: la religió( el món místic i la creença i la fe) i el món impersonal( on diu que hi ha la raó i els sentits.
Per finalitzar la part esquemàtica del discurs filosòfic, ens parla del món supernatural o irreal. El qual dins hi han el món sensible i l’intel•ligible, personal(Déu) i impersonalitat(formes, les idees,etc).
Per últim ens proposa uns dibuixos per explicar-ho amb més claredat. Són exemples de les teories anteriors.
Fa tres cavalls i a sota un gos. Ens vol transmetre el món de les Idees deixant clar que el gos tindria aspiracions i somnis perquè enveja als cavalls que són grans i ferms. Després li afegeix 4 cavalls i fa la suma de 3+4=7, i diu que tot és abstracte. Tot seguit fa el mateix amb arbres i una flor.
La meva opinió, encara que és molt relativa, doncs tot es basa en el món de les Idees de Plató. Tot es mou referent a això.
novembre 12th, 2012 at 21:42
En aquests vídeos se’ns presenta l’idealisme de la mà del Dr. Stephen Hick. Primer se’ns introdueix l’idealisme com a sistema filosòfic que dóna prioritat a la ment per sobre de la matèria, en el sentit metafísic del sistema, com el món de les Idees que proposava Plató, el primer filòsof idealista. Així ens explica l’idealisme de les religions occidentals, en les quals hi ha una divinitat immaterial que té ment i idees, per tant la creació (el món i el què habita en ell) és l’expressió d’aquestes idees. Per això ens diu que els idealistes comparteixen aquesta afinitat amb el mètode de pensament religiós, ja que distingeix els dos mons, el sensible i l’intel·ligible, encara que ho facin creient en Déus o en Idees.
Després el què fa és explicar l’idealisme per a cadascuna de les branques de la filosofia a partir d’uns esquemes. En el primer esquema el tracta, com ha fet a la introducció, des de la metafísica. La visió metafísica de l’idealisme ens duu a un dualisme entre un regne natural i un supranatural (un regne superior, més allà de la natura), la qual no deixa de ser la visió platònica del món de les aparences i el món de les Idees, la seva teoria de les Idees que tant bé exemplifica en el Mite de la Caverna, és a dir, l’oposició entre un món material i un espiritual. El primer, el natural, és el món del canvi, del procés, de la imperfecció, del particular i concret, ens diu que està “subjecte a la corrupció i al temps”, en contraposició a un món ideal, etern, absolut (general) i abstracte.
En el segon esquema tracta l’idealisme des de la perspectiva de la naturalesa humana, és a dir, des de l’antropologia. Consisteix en el dualisme de l’home, és a dir, un dualisme entre cos i ànima. El cos és el món natural i físic, i l’ànima és l’esperit superior. El cos, representa el món dels sentits, el món sensible, i l’ànima, el món de la ment (món racional), per tant, el món de les Idees. Aquest dualisme antropològic representa un microcosmos a partir del macrocosmos que representa el dualisme metafísic. Aquesta oposició representa un conflicte entre els dos aspectes: el cos desitja coses materials mentre que l’ànima té un destí superior i no està subjecte a aquests desitjos, l’ànima vol arribar a conèixer el món superior del que parlàvem anteriorment, vol arribar al camí del coneixement i al món de les Idees. Per tant el conflicte se’ns presenta davant del dubte de satisfer els desitjos del cos o els desitjos de l’ànima. Per a Plató, defensor d’aquest dualisme antropològic, hi ha un paralel·lisme amb la teoria de les Idees, l’home reprodueix a nivell particular la divisió entre els dos mons (microcosmos). Plató creu que l’ànima existeix abans que la persona, quan s’engendra un fill aquesta ànima “cau” del món de les idees i passa a ser presonera d’un cos. També creu en la reencarnació de l’ànima, tot i que les persones no recordin haver viscut abans. De fet, d’aquí en surt la seva teoria del coneixement, en la qual a partir de la reminiscència es recorden les idees que hi ha en l’ànima, per tant, només es recorda el què l’ànima ja ha vist anteriorment.
En el tercer esquema ens parla de l’idealisme des d’una perspectiva epistemològica, des del coneixement. Com aconseguim arribar als nivells superiors (supranatural), és a dir, al coneixement, al món de les Idees?
Així, hem de diferenciar entre els idealistes religiosos i no religiosos. Pels primers el món de les Idees està personificat en una divinitat, i per entrar en contacte amb aquest món espiritual s’ha d’entrenar l’ànima perquè realitzi connexions místiques que et duguin a conèixer aquest món. En canvi pels no religiosos, el món supranatural serà impersonal, aquest món que representa el coneixement serà la realitat suprema, per tant, enlloc de Déu/s, parlarem d’ésser, de formes o Idees, com feia Plató. Així, si volem accedir al regne superior del coneixement, ha de ser a base del propi esforç, o com diu el Dr. Hicks, hem d’usar la capacitat racional per entendre el món superior. La “pura raó” és el que ens permetrà trascendir del món natural al món de les Idees, ja que com hem vist en la dualitat cos-ànima, l’ànima representa el món de la ment i de la raó, l’objectiu de la qual no és conèixer el món natural, sinó que té un destí superior que és el de conèixer el món de les Idees.
Aquest “flashback” cap al dualisme antropològic ens duu directament a la teoria del coneixement de Plató, que ja hem relacionat en el segon esquema, però que pertany a la visió epistemològica de l’idealisme platònic, que postola una divisió del coneixement entre opinió i saviesa. Per accedir a les idees hi ha tres vies: la dialèctica (a base de preguntes), la reminiscència (recordar és conèixer) i l’amor. En aquest cas, com que ho he relacionat amb l’ànima i el dualisme antropològic, estem parlant de la segona via: la reminiscència.
Estic d’acord en la idea que per entendre el món més enllà del què veiem hem de recòrrer a la raó, no obstant, veig aquests dos mons que proposen els idealistes com una representació metafòrica més que una realitat. És necessari un vot de fe cega per creure-hi, i la mateixa raó, per lògica, em mena a negar-la, tal com passa amb les creences religioses. Per tant, crec que sí que existeix un món més enllà del que veiem, però que no deixa de ser una pròpia interpretació, i llavors a partir d’aquí, el conjunt d’interpretacions afines en majoria s’ajunten per a donar una visió de la realitat, i per tant, s’arriba a una veritat relativa per concens i acord entre interpretacions. Això explica el món dividit entre creients i no creients, o entre creients d’una religió i creients d’una altra.
Personalment, tinc una visió més científica que no pas espiritual del món, ja que considero una veritat absoluta allò que és demostrable empíricament i argumental. L’existència dels dualismes entre mons i en l’home no són demostrables, per tant, s’han de buscar explicacions que vagin més enllà de la demostració científica per explicar-les. No obstant, com ha dit el Guillem, per l’altra banda podem justificar la seva existència dient que no podem demostrar la seva inexistència. Arribat a aquest punt, veig com a sortida l’argument de les interpretacions més enllà de les demostracions. Així, la meva interpretació és que no hi ha una dualitat, però sí que existeix el mateix fi de comprendre el món natural més enllà del què és.
novembre 12th, 2012 at 21:41
En el vídeo ens explica l’idealisme, que és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l’estructura del món percebut, a partir de tres esquemes basats en la metafísica, l’antropologia i l’epistemologia.
En el primer esquema ens parla de la metafísica en que la realitat està estructurada en dos nivells. El primer nivell és el món superior, el món supernatural i el segon nivell tracta del món inferior, del món natural on vivim nosaltres. Ens explica l’oposició que hi ha entre aquests dos mons. El món supernatural és un món ideal, perfecte i etern. En ell no existeix la generació ni la corrupció. Només hi ha idees de les coses positives. Aquest món representa l’autèntica realitat, i no l’altre. En canvi, en el món natural ens explica que les coses importants són les materials, les coses que són particulars i concrets. És un món contradictori als diversos tipus de corrupció. Aquest dualisme el podem realcionar amb el Mite de la Caverna on el món inferior és l’interior de la caverna i el món superior és l’exterior.
En el segon esquema ens parla del dualisme antropològic, del dualisme entre l’ànima i el cos. Ens parla de l’oposició entre l’esperit, les raons del pensament amb el cos i el físic. S’hi troba la preexistència de l’ànima en una vida anterior. El cos és considerat com a presó de l’ànima. Es menysprea el cos i les coses materials. Plató sosté la radical separació de l’ànima i el cos, sent d’acord amb la superioritat de l’ànima.
El tercer esquema es basa en l’epistemologia. Ens diu que el coneixement humà és de dues naturaleses. La primera es basa en la religió, en la creença, fa referència a les coses naturals, a l’experiència i al que coneixem a través dels sentits. La segona està en contra de la preexistència de l’ànima en el món de les idees i del raonament.
Encara que no hi hagin moltes demostracions ni fets concrets, penso que l’ànima sí que està separada del cos. El cos neix, creix i mor, en canvi, l’ànima és un ésser que no mor i perviu després de la mort del cos en que es troba. Penso que l’expressió »déja vu» que descriu l’experiència de sentir que s’ha experimentat prèviament una situació nova, realment té alguna cosa a veure amb la vida després de la mort, com una possible reencarnació.
novembre 9th, 2012 at 15:28
Els esquemes que apareixen en el vídeo expliquen l’idealisme des de tres aspectes d’aquesta teoria dins de la metafísica, i el contingut de cada esquema està relacionat amb els dels altres. L’idealisme és un corrent filosòfic que es basa en la importància de la ment en l’estructura del món. Un dels primers idealistes va ser Plató.
El tema dels dos primers esquemes és el dualisme. El primer esquema, es centra en la dualitat de l’univers, en l’existència de dos reialmes. Un reialme és el reialme supernatural i, l’altre, el natural. El reialme supernatural representa el món espiritual, la perfecció, un món que no està subjecte al temps. És també el món d’allò que és absolut i abstracte, i és el món de les coses generals. En oposició a aquest món hi ha el món natural. És el món d’allò material i imperfecte o corromput, el món del canvi i dels processos subjectes al temps. Les coses al món natural són concretes i particulars. Aquests dos mons a l’esquema estan separats per una línia horitzontal, remarcant la naturalesa superior d’un i la inferior de l’altre. Segons Plató, el món de les Idees seria aquest món supernatural de les coses atemporals i perfectes, i el món on vivim seria el món natural.
El segon esquema continua amb el tema de la dualitat, però aquest explica la dualitat en els humans. Els humanssegons el dualisme, com l’univers, es poden separar en dues parts. Una part és la part espiritual, la part de l’ànima i la ment, la nostra capacitat de raonar i l’altra és la part física o el cos, i els sentits. La part dels sentits es veu atreta pel menjar, el sexe i les coses materials, mentre l’altra part, l’ànima, busca la raó i entendre el món supernatural per poder arribar-hi. Aquestes dues parts són totalment oposades i poden arribar a estar en conflicte. Plató ja defensava el dualisme en els humans, concretament separava l’ànima del cos, i creia que l’ànima transmigrava el cos i venia del món de les Idees.
El tercer esquema es basa en l’idealisme epistemològic o del coneixement. En aquest tercer esquema es remarca les diferències entre idealistes religiosos i idealistes no religiosos. Els idealistes religiosos creuen en Déu, i tenen una concepció del món supernatural diferent de la dels no religiosos. La seva concepció del món supernatural és la d’un món més personal on es poden posar en contacte a través d’una connexió amb la part espiritual humana. Pels que no són tant religiosos, la raó pura és la base de tot coneixement. Per ells el món supernatural és un món impersonal, el món de les Idees de Plató, o el món de les formes o de l’ésser. S’hi arriba per mitjà de l’esforç intel·lectual i no estrictament per mitjà de la fe cega, com en el cas dels creients. Si el cos es relaciona amb el món material, el propòsit o l’objectiu de la ment o la raó és el d’arribar a entendre i comprendre el món de les Idees. Però això implica un esforç.
Personalment no comparteixo la creença de que l’ésser humà és un ésser dual. Per mi el segon esquema no mostra la realitat natural de les persones. D’entrada, l’existència de l’ànima o d’una part espiritual en nosaltres ja és dubtosa i no és demostrable. Tan els sentiments com la raó, els grans oposats en el dualisme, són processos o informació que és facilitada per un òrgan: el cervell. No crec que hi hagi cap entitat personal separada del cos com podria ser l’ànima, perquè implicaria la seva permanència després de la mort, i si em baso en que tot pensament i la raó estan localitzades al cervell, una mort física comporta la mort del cervell i per tant, una mort intel·lectual.
Sempre que es dubta de l’existència de l’ànima sorgeix un contra argument. El fet que no es pot demostrar la seva inexistència. Des del meu parer l’ànima és un concepció de de la raó i de la pròpia consciència que va sorgir en el passat per por a la mort i a la pèrdua de la consciència i de la raó.
En resum crec que els humans no som duals. Tant la raó com els sentits estan connectats i formen part d’una mateixa unitat bàsica que és la persona. No crec que les persones es puguin separar en dues parts. Els sentits existeixen d’abans de la raó, i seria natural pensar que la raó va sorgir gràcies als sentits, i no que tot ha existit sempre per separat. La raó no és innata, sinó que s’aprèn. No naixem com a ésser racionals, naixem com a éssers amb la capacitat de ser racionals, però aquesta capacitat s’ha de desenvolupar, sinó, la raó és inexistent.