Superant el mecanicisme cartesià

Quina opinió tens en relació al mecanicisme cartesià. Raona la resposta a partir de l’aportació següent:

“Carolyn Merchant considera que l’embranzida del reduccionisme va tenir com a conseqüència la -mort de la natura-. A partir de principis del segle XVII, amb Bacon i Hobbes, Descartes i Mersenne, Locke i Newton, es desenvolupa a Europa una visió del món racionalista (no merament racional), en la qual l’ésser humà és vist com un agent independent que poc o res té a veure amb el món natural que el sosté i l’envolta. Es dóna prioritat a la raó sobre la imaginació i la intuïció, al quantitatiu sobre el qualitatiu, a la visió analítica i fragmentadora sobre la visió de conjunt, a l’homogeni i abstracte sobre el divers i concret. S’anhela el progrés en tot el que sigui material, abstracte, quantificable, i es desdenya el món natural. La “filosofia natural” (que només a partir del segle XIXpassarà a anomenar-se ‘ciència’) estudia la naturalesa però no la veu, no la percep com allò que és, sinó com un sistema mecànic de parts inertes: és una natura ‘desnaturalitzada’ i, com a tal, invisible.”  -pàg. 58-59-

PIGEM, Jordi. “Entendre la natura. Fonaments d’una cultura de la sostenibilitat. (Papers de sostenibilitat ; 17) (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible Catalunya)





66 Responses to “Superant el mecanicisme cartesià”

  1.   Gerard Gonzalez Camps Says:

    Estic en contra del mecanicisme cartesià, ja que, els humans estem relacionats amb la natura i depenem d’ella, de la mateixa manera que la resta d’animals.

    •   Marc Miró Moreno Says:

      Podries fer una argument més detallat del per què els humans estem relacionats amb la natura? trobo que dones una opinió però que no la justifiques.

    •   Marc Berral Montero Says:

      Gerard, podries dir perquè creus que estem relacionats amb la natura els humans? Penses que els humans i els animals estan relacionats amb la natura de la mateixa manera?

  2.   Marc Miró Moreno Says:

    M’agradaria fer una observació al comentari del Gerard Rojo quan contradiu la no vinculació de l’home amb la natura i utilitza aquestes paraules :” Això és un greu error, ja que l’home és un ésser vinculat al món natural, com així ho són la resta d’animals.” Amb aquesta frase indica que els éssers humans són animals i els iguala a la resta d’animal,s contradient el mecanicisme cartesià però sense justificar-ho aquesta igualtat. Podries justificar aquesta igualtat de l’ésser huma amb tots els animals?

  3.   Marc Miró Moreno Says:

    M’agradaria demanar al Marc Berral que justifiqués per què està en desacord quan es diu que les emocions són científicament controlables.

    •   Marc Berral Montero Says:

      Marc Miró, les emocions pertanyen al ‘res cogitans’ i per tant només nosaltres les podem controlar. També penso que no és cientificament controlable perquè no es pot predir la reacció davant a una emoció

      •   Marc Miró Moreno Says:

        Totalment d’acord, només que argumentessis una mic més el teu comentari.

  4.   Núria Giralt Len Says:

    El mecanicisme cartesià defensa que la única forma de relació entre dos elements ve determinat per lleis físiques i que si no hi ha aquestes, els dos elements són independents, com ara l’home i la naturalesa. Ara bé, com és que l’ànima i el cos es troben relacionats a partir de la glàndula pineal, és a dir, relacionades a partir d’un element no mecànic, si el mecanicisme de Descartes diu el contrari? És més, si agafem aquestes dues res i formem a l’home, trobem que aquest es relaciona amb el seu entorn de manera no només física, sinó també de forma qualitativa –entre d’altres- com veiem a “L’exemple del tros de cera” de la Segona meditació del Llibre “Meditacions metafísiques” de Descartes.
    Així doncs, em trobo en contra del mecanicisme de Descartes, ja que si l’home no és independent del medi en el que viu com diu el text, ja que d’aquesta natura en podem valorar coses com la cera i agafar malalties pulmonars a causa de la contaminació que nosaltres mateixos provoquem al cremar biocombustibles procedents del medi.

    •   Sergi Puig Villaplana Says:

      La glàndula pineal no és un element no mecànic, forma part de la res extensa. De fet, Descartes la defineix com a àrea on resideix l’ànima. El fet que Descartes li atribueixi la funció d’unir la res cogitans amb l’extensa no vol dir que deixi de ser un òrgan, és a dir, una part de la res extensa, és a dir, una part mecànica. Per tant, jo considero que no es contradiu.

      •   Núria Giralt Len Says:

        Sí, la glàndula pineal forma part de la res extensa i com dius tu, hi pot residir l’ànima, però la seva funció unificadora no treballa de forma mecànica, és a dir, no uneix les dues parts a partir de lleis físiques. No te res a veure en que uneixi una part mecànica i que la relació entre les parts sigui mecànica.

        •   Sergi Puig Villaplana Says:

          D’acord, però continua sense contradir-se, tu mateixa has dit que si no hi ha lleis físiques que defineixin una relació, els elements són independents, i efectivament la res cogitans i la res extensa són independents, encara que hi hagi un òrgan unificador, són substàncies separades.

          •   Núria Giralt Len Says:

            En cap moment dic que siguin independents. Jo em trobo en contra del mecanicisme cartesià no perquè consideri que si dos coses no es troben relacionades a partir de lleis físiques han de ser independents, sinó perquè aquestes coses es poden trobar relacionades per altres causes que no siguin físiques.

          •   Sergi Puig Villaplana Says:

            No m’has entès Núria, tu no has dit que fossin independents, això és el què jo crec. Si jo considero que la res cogitans i l’extensa són independents, llavors estic en desacord amb què es contradigui.

          •   Núria Giralt Len Says:

            I com és que ho creus així?

          •   Sergi Puig Villaplana Says:

            De fet, jo intentava defensar el mecanicisme, perquè encara que no hi estic d’acord, tampoc considero que es contradigui. Si em poso en el paper de Descartes i considero que les res són independents (comentari 15.23), llavors ja no entra en contradicció. El què volia dir és que la teoria està ben lligada, encara que jo en discrepi.

  5.   Marc Miró Moreno Says:

    Comparteixo l’opinió del Sergi Burniol alhora de contradir la separació de l’ésser humà amb la natura quan diu que és innegable la similitud dels humans amb alguns animals, i també estic d’acord amb la idea del mecanicisme cartesià com a eina a servei del pensament que permet una visió racional del món.

  6.   Núria SR Says:

    Estic totalment en desacord amb el pensament que l’home és un element apart de la natura i crec que és un error menysprear-la. Per altra banda, comparteixo la visió de Descartes que l’Univers és com un mecanisme de rellotgeria, és a dir, que tot moviment té una conseqüència en la resta, tot està relacionat i això també afecta als éssers humans.

    •   Sergi Burniol Clotet Says:

      Si tot funciona com un mecanisme de rellotgeria excepte la ment (ja que no és mecanitzable d’acord amb Descartes), aleshores fomentem la separació home-natura, de manera que es contradiu amb l’opinió que l’home no és un element a part de la natura.

      •   Núria Giralt Len Says:

        Sergi t’equivoques, no es fomenta la separació, totes les peces es troben unides com en un rellotge, llavors l’home es troba lligat amb la natura, com totes les peces. Estic d’acord amb la Núria.

        •   Sergi Burniol Clotet Says:

          Per tant, la ment és mecanitzable, no? En cas contrari no podrien formar part del mateix mecanisme.

          •   Núria Giralt Len Says:

            No, no ho és. La ment només forma amb la res extensa a l’individu (no en forma part, si hi formés part llavors seria part del mecanisme) i aquest individu es relaciona amb el medi, com una peça mes.
            És a dir, l’individu seria un engranatge, fet per un metall (res extensa) que gira per un motiu que no sabem (res cogitans) i el moviment desconegut i el metall formen junts l’engranatge, que va junt amb altres engranatges (la natura).

          •   Sergi Burniol Clotet Says:

            Comences el comentari dient que la ment (res cogitans) no és mecanitzable i a continuació dius que forma un engranatge juntament amb la res extensa, per tant estàs afirmant que és pot mecanitzar. O no ho he esntès bé o és contradictori.

          •   Núria SR Says:

            La ment (res cogitans) no és mecanitzable perquè funciona segons les experiències viscudes i les percepcions rebudes, juntament amb les emocions que aquestes desencadenen. Però quan no hi ha emocions entremig, com per exemple, si ens cremem o sentim un soroll molt fort, el cos (la res extensa) reacciona mecànicament. Per tant, ment i cos s’influencien mútuament, i com que l’individu està format per cos i ment, es pot dir que forma part de la natura, i que reacciona mecànicament si es tracta d’un fet que li genera reaccions adquirides de forma innata, però no quan es tracta de fets que la ment pot pensar de diferents maneres, en qualsevol cas, és part de la natura, i amb les seves actuacions l’influencia igual que la natura l’influencia a ell.

          •   Núria Giralt Len Says:

            Al meu parer, Sergi, un moviment no es pot mecanitzar, no es pot descriure físicament, sinó que és el cos que fa el moviment el que se l’hi aplica lleis físiques. Nosaltres tenim el concepte de saltar, que és un moviment, però no es troba lligat a cap moviment mecànic a no ser que s’apliqui a un cos.

          •   Sergi Burniol Clotet Says:

            Bé, entenc com relaciones l’home dins de la natura i quin és el seu paper. Però la qüestió és la mateixa: si consideres que la ment de l’home no forma part del mecanisme, li estàs atribuint certa superioritat a l’home, cosa que fomenta la imposició de l’home davant de la natura. Per aquest motiu parlem de natura desnaturalitzada, ja que l’home la considera matèria inerta.

          •   Núria Giralt Len Says:

            Entenc que tu creguis que si la ment humana no es troba regida per la física llavors es trobi separada per la natura (“l’home no forma part del mecanicisme”), i hi estic d’acord, perquè no en forma part, es troba relacionat amb la natura gràcies a ell.
            En cap moment situo a l’ésser humà en un esglaó més alt que la natura, perquè si ho fes acceptaria que l’home té molta capacitat de raonament, tanta que sap que l’hi convé no malmetre la natura per tal de no malmetre’s a si mateix.

  7.   Marc Miró Moreno Says:

    Personalment puc dir que estic en desacord amb la idea principal del mecanicisme cartesià, no crec que la mecanització de la natura sigui vertadera i la separació d’aquesta amb l’ésser humà, al que se li atribueix la raó, sigui vàlida ja que aquest té una relació evident amb la natura, ja sigui alhora d’utilitzar plantes com a aliment cosa que ens pot fer entendre les plantes (natura) com a part del propi ésser humà. D’altra banda l’ús del mecanicisme cartesià com a pensament racional envers el món, crec que és un estímul del propi pensament i de la pròpia ment i ho comparteixo.

  8.   Marc Berral Says:

    No estic totalment d’acord amb el mecanisme cartesià, és a dir, per una banda estic a favor i per una altra estic en contra.
    En primer punt crec que pot ser molt útil per entendre el nostre cos, ja que dona explicacions científiques.
    En segon punt, no estic d’acord quan diu que les emocions són científicament controlables.

    •   Núria Giralt Len Says:

      No entenc a que et refereixes quan dius que el mecanicisme cartesià ens pot ajudar a entendre el nostre cos. Com pot ser que les lleis físiques donguin resposta al nostre metabolisme?

      •   Marc Berral Montero Says:

        Núria crec que has fet una aportació molt i molt bona i no sóc capaç de donar-te una bona explicació. També vull argumentar però, que en el meu comentari no he dit que gråcies a això entenguem tot el cos.

  9.   Marta Franco Says:

    Em posiciono força a favor del mecanicisme cartesià ja que en certa manera, Descartes té raó al separar la natura de l’home, és a dir, tal i com considerem l’home procedent de la natura bàsica també l’hem de reconèixer com un ésser fora dels límits d’aquesta. El fet de poder controlar la natura o com a mínim tenir una influència important sobre aquesta ens col.loca un esglaó per sobre d’ella, a més, tenim la capacitat de raonar i això ens diferencia dels animals, no ens podem considerar ni animals ni plantes, i per suposat no som elements inanimats. Això ens col.loca en un altre grup separar del natural. No m’atraveixo a dir que la teoria de Descartes sigui equivocada però si la considero incompleta, és només la base de que pot ser una teoria desenvolupada a través del seu raonament.

    •   Sergi Puig Villaplana Says:

      Quins són els límits de la natura? Què vol dir que estem en un altre grup separat del natural? Estem en un regne supranatural?

    •   Sergi Burniol Clotet Says:

      No estic d’acord amb tu ja que estàs justificant la superioritat de l’home i aquesta visió és tremendament perjudicial pel bé de la natura i, fins i tot, per les futures generacions, ja que sovint desemboca en l’aprofitament irresponsable dels recursos naturals. Pel que fa l’última frase la trobo enigmàtica. Hauries de fer alguna proposta, o almenys explicar perquè, si consideres que és incompleta.

    •   Núria Giralt Len Says:

      Sembla que posicionis a l’home al mateix esglaó que la res divina amb el teu comentari, i m’hi trobo en desacord. A més a més frase “tenim la capacitat de raonar i això ens diferencia dels animals” és errònia. Els animals també raonen, raonen un poden trobar més aliment, no actuen inconscientment. A més a més, segons Descartes aquesta capacitat de raonar ens permet existir (pàgina 128, Atena, “Meditació segona”), però quan diu raonar també es refereix a dubtar, acció que ens separa totalment de la res divina de la qual ens situes en el teu comentari, com he comentat a la primera línia d’aquest comentari.

    •   Gerard Gonzalez Camps Says:

      No estic d’acord amb tu quan dius que els humans estem un esglaó per sobre de la resta d’animals. No entenc que diguis que et posiciones a favor del mecanicisme cartesiá i que despres diguis que té equivocacions. Si creus que està equivocada tindries d’estar en contra.

    •   Marc Miró Moreno Says:

      No comparteixo la teva opinió quan dius, i intentes justificar, la superioritat de l’home sobre la natura i els animals, dius que la capacitat de controlar-la ens fa superiors a ella, però és cert que la podem controlar? Podem decidir quan fa vent? Podem crear un gran terratrèmol? Crec que tots aquests fenòmens són naturals i no regeixen a les nostres mans.

      •   Marc Miró Moreno Says:

        Quan dius que la capacitat de raonar ens identifica dels animals però està comprovat que animals com els dofins, les orques i diversos primats tenen un llenguatge i una forma de comunicar-se, això no evidencia un raonament?

  10.   Eduard Martínez Carrillo Says:

    D’una banda estic d’acord amb el mecanicisme cartesià ja que ens pot ser molt útil a l’hora d’entendre el nostre cos. El mecanicisme ens permet separar a Déu de la nostra vida i dóna una explicació científica als afers que fins aleshores només Déu podia justificar. Per tant, hi estic d’acord ja que és una bona forma d’avançar científicament i de fer fora a Déu de la vida quotidiana. Però d’altra banda, si ens centrem en el món de les emocions, estaria en complet desacord amb el mecanicisme. No es poden controlar científicament les emocions i per tant crec que el mecanicisme cartesià generalitzat a tot els àmbits del cos humà és caure en un greu error. En definitiva, crec que el mecanicisme si és utilitzat amb raó resulta perfecte però si s’utilitza desmesuradament pot arribar a ser fatídic.

    •   Sergi Puig Villaplana Says:

      El mecanicisme cartesià per ell mateix no dóna explicació científica, sinó que més aviat és una estratègia per poder fer-ho, és un mètode per arribar a un coneixement. Així, deixa fora la ment humana, el què tu dius emocions, que es considera un element superior, i no es pot mecanitzar. Per tant, no pretén donar explicació sobre la ment humana, ja que el mecanicisme només serveix per allò que és mecanitzable.

    •   Sergi Burniol Clotet Says:

      Jo no entenc quina relació estableixes entre Déu i l’objectiu d’aquesta activitat, que és opinar al voltant del mecanicisme i l’ecologia.

      •   Eduard Martínez Carrillo Says:

        La única cosa que volia esmentar era que abans la gent s’excusava en Déu per explicar qualsevol procès humanistic, biològic o ecològic.

    •   Gerard Gonzalez Camps Says:

      Estic d’acord amb el Sergi, Déu no te res a veure amb aquesta activitat. A més, m’agradaria saber a que et refereixes quan dius que pot arribar a ser fatídic.

      •   Eduard Martínez Carrillo Says:

        El que vull dir esque si utilitzem el mecanicisme cartesià per explicar el funcionament de les persones com si fossin màquines i ho fem en tots els seus àmbits(sentiments, biologia, etc.) certes persones se’n podriem aprofitar. Com a exemples tindirem caps de fàbriques que podrien tractar despóticament als seus empleats amb l’excusa que no tenen sentiments perquè són com màquines.

        •   Núria Giralt Len Says:

          Però si els treballadors són màquines i persones, aleshores els caps també són màquines perquè són humans. Per tant, com a màquines no sentimentals farien el que troben més adient, el que troben més raonable de fer per tal d’aconseguir un benefici. Descartes creu que si has de fer quelcom que no et sigui beneficiós, millor no fer-ho. Per tant, si ens comportessim com a màquines seria millor per a nosaltres, no?

          •   Marc Berral Montero Says:

            Nuria, no crec que Descartes estigui a favor de fer quelcom que sigui molt beneficiós per a ell però que alhora exploti o s’aprofiti de la resta. Que n’opines?

  11.   Gerard Rojo Hervas Says:

    No estic posicionat a favor del mecanicisme cartesià, ja que aquest estipula que tots els cossos i elements que existeixen han de ser interpretats mitjançant uns principis i unes lleis físiques i químiques incorruptibles. Segons això, el planeta posseeix un sentiment mecànic, és a dir, s’identifica amb una màquina, tots els processos i accions de la qual es donen gràcies a una principi mecànic que així ho verifica. Tal fet ha provocat que es tingui un pensament equivocat de la natura, considerada com a una màquina que únicament fa i desfà accions mecàniques i invariables, portant així uns resultats basats en la física i la química dels diversos processos que en ella es duen a terme. Segons Descartes, l’home és un individu que no es troba involucrat en la natura, sinó que n’és un espectador que a base de raó pot determinar les conseqüències i les explicacions dels actes que s’hi esdevenen. Això és un greu error, ja que l’home és un ésser vinculat al món natural, com així ho són la resta d’animals. Aquesta concepció tan diferent de natura-home ha portat a l’individu humà (que es creu superior a la natura) a realitzar diverses accions que la condemnen a viure sota les influències i les normes directes que els homes realitzen. Això s’ha dut a terme durant les èpoques en que la raó i la ciència ha estat molt per sobre del nivell de la intuïció, la imaginació o fins i tot, els sentiments i emocions.

    •   Marc Miró Moreno Says:

      M’agradaria fer una observació al comentari del Gerard Rojo quan contradiu la no vinculació de l’home amb la natura i utilitza aquestes paraules :” Això és un greu error, ja que l’home és un ésser vinculat al món natural, com així ho són la resta d’animals.” Amb aquesta frase indica que els éssers humans són animals i els iguala a la resta d’animal,s contradient el mecanicisme cartesià però sense justificar-ho aquesta igualtat. Podries justificar aquesta igualtat de l’ésser huma amb tots els animals?

  12.   Mario Fuente Costa Says:

    No hi estic d’acord. El mecanicisme cartesià és massa estricte amb el món que l’envolta. És cert que és una valuosa eina per a arribar al coneixement de forma bastant eficaç, però desvincular-se del món natural és gairebé amagar una variable que podria llençar per terra el mecanicisme. Moltes coses que existeixen al món no están regides per normes concretes i si Descartes no les inclou, tot i que fent-ho va ser com va aconseguir grans resultats, per mí està incomplet. El racionalisme explica coses, però no ens ha de convertir en éssers sense sentiments i això és el que passa en aquest cas.

    •   Sergi Burniol Clotet Says:

      La variable aquesta “que podria llençar pel terra el mecanicisme” es tracta de fer un abús de la natura fins arribar a perjudicar-la irreversiblement?

      •   Mario Fuente Costa Says:

        E

        •   Mario Fuente Costa Says:

          Em refereixo a que el que fa Descartes és proposar un mètode i l’explica amb els seus millors arguments. Però no se’n dóna compte, o no vol adonar-se’n, de que té certs errors que fan que no sigui aplicable en molts casos. Aquest errors són els que dic que poden fer malbé el mecanicisme. I sí, tens raó, si s’interpreta de mala manera el que Descartes vol dir, podria arribar-se a extrems “inhumans”.

          •   Eduard Martínez Carrillo Says:

            Per tant, tu creus que podriem dividir el cos en dues formes de funcionar completament diferenciades? Creus que si fessim servir el mecanicisme per explicar el funcionament biològic del cos i alguna tècnica psicològica per analitzar el pensament i els sentiments ens trobariem amb un mecanicisme cartesià perfecte i sense errors?

          •   Mario Fuente Costa Says:

            No, simplement el mecanicisme no funciona en certs aspectes. No crec que afegint aquests retocs poguessim fer-ho. De totes maneres, això és la meva opinió, i com que jo sí que crec que les emocions controlen part de la nostra vida, no puc estar pas d’acord amb el mecanicisme.

          •   Sergi Burniol Clotet Says:

            Mario, em sembla bé el que has dit. Jo crec, però, que ell estava convençut del que deia.

    •   Núria Giralt Len Says:

      No entenc perquè dius que el mecanicisme ens ha de convertir en éssers insentimentals. No respectar a la natura és no tenir sentiments? Tot i que estic d’acord amb tu, no estic d’acord en aquest aspecte, odiar a la natura també és un sentiment.

  13.   Sergi Burniol Clotet Says:

    No estic totalment en desacord amb el mecanicisme cartesià perquè pot ser tractat com una eina al servei del pensament que ens porta a una visó analítica i racional del món, com diu J. Pigem. En canvi, no em sembla correcte la concepció mecànica de la natura de Descartes perquè separa els éssers humans, posseïdors de la raó, del món natural, però és innegable la nostra similitud amb alguns animals i la relació de dependència que mantenim amb la natura. Per aquest motiu, és essencial el respecte envers el medi ambient i la natura i queda clar que el mecanicisme no és aplicable perquè acabaria destruint-ho tot.

    •   Sergi Puig Villaplana Says:

      No considero que el mecanicisme ho destruís tot, en tot cas seria l’ús que en féssim i l’aplicació que li donéssim els humans, no?

      •   Sergi Burniol Clotet Says:

        En efecte, tens tota la raó, però degut als límits de la meva explicació he fet servir un recurs anomenat metonímia, que consisteix en substituir un concepte (l’ús que fem del mecanicisme) per un que tingui certa relació de proximitat (el mecanicisme).

    •   Marc Miró Moreno Says:

      Comparteixo l’opinió del Sergi Burniol alhora de contradir la separació de l’ésser humà amb la natura quan diu que és innegable la similitud dels humans amb alguns animals, i també estic d’acord amb la idea del mecanicisme cartesià com a eina a servei del pensament que permet una visió racional del món

  14.   Sergi Puig Villaplana Says:

    Estic en contra del mecanicisme cartesià, ja que, encara que pot ser útil com a estratègia per a l’obtenció de coneixement científic (mitjançant el reduccionisme), ens duu cap a una concepció de la natura com a màquina que li dóna unes propietats d’objecte inanimat (li usurpa tota vitalitat). Aquesta concepció, alhora, subjuga la natura a la ment/raó humana, element no mecànic i per tant superior, i això pot corromprer-se cap a una visió molt egosita, poc respectuosa i fins i tot antropocèntrica envers la natura, que es posa a disposició i mercè de l’home. Per això, estic en desacord amb la cosificació de la natura, la qual considero responsable de l’abús dels recursos naturals per part dels humans i de la situació mediambiental crítica actual, on la natura és invisible.

    •   Sergi Puig Villaplana Says:

      corrompre’s*

    •   Sergi Burniol Clotet Says:

      Tu mateix has dit el mecanicisme pot servir pel coneixement científic. De fet, és una altra manera d’entendre el món natural, i això en el meu parer és una qualitat positiva.

      •   Sergi Puig Villaplana Says:

        No he dit en cap moment que fos negativa, de fet he afirmat que és útil, en efecte és una qualitat positiva. He dit que estic en contra del mecanicisme perquè pesa més la repercussió negativa que té, que és una insensibilització com a conseqüència del tracte d’objecte que el mecanicisme otorga a la natura. Si això es pot controlar, el mecanicisme és enterament positiu.

        •   Sergi Burniol Clotet Says:

          En la meva opinió no pesa més la part negativa del mecanicisme, sinó que depèn de la mesura en que s’apliqui. Per tant, concloc que el mecanicisme és dolent si no actuem amb responsabilitat, però que com a sistema de pensament no és pas negatiu, no creus?

          •   Sergi Puig Villaplana Says:

            Les primeres són conclusions que pots extreure del meu últim comentari (“…Si això es pot controlar, el mecanicisme és enterament positiu.”). I no és negatiu com a sistema en sí, tampoc ho he dit a enlloc que ho fos, he dit que ho eren les repercussions que se’n poden derivar.