Evidències a favor de la variabilitat

Hi ha bons exemples de la importància de la variabilitat per a la supervivència de les espècies. Per exemple, durant les epidèmies de pesta negra que van afectar Europa durant el segle XIV va morir un terç de la població europea, uns vint-i-cinc-milions de persones. Què distingia els supervivents de les víctimes? En la majoria dels casos, que la combinació específica de variants gèniques que tenien els protegia, d’alguna manera, d’aquesta malaltia, o feia que la passessin de forma lleu, no mortal. Això es pot veure en l’anomenda -gran fam irlandesa-, que es va produir entre els anys 1845 i 1849 i en què un milió de persones van morir de gana. El motiu va ser que la base principal de la seva alimentació eren les patates, les quals es poden reproduir per clonació, amb fragments del tubercle. És el que fan habitualment els agricultors. La major part de patates irlandeses eren clons, la qual cosa vol dir que eren genèticament idèntiques, sense cap variabilitat. En aquest context es va escampar un fong, el míldiu, que afecta les patateres, de manera que molts camps de conreu van quedar completament malmesos. Com es va solucionar el problema? Portant patates diferents, amb variabilitat genètica, algunes de les quals van resultar ser, per atzar, resistents a aquest fong. És el mateix que va passar amb la fil·loxera a casa nostra i a les terres veïnes, que va afectar les vinyes i que es va solucionar portant varietats noves, amb noves variants gèniques.

MARTORELL, E. BUENO, D. Per a què serveix el sexe?, pàg. 61. Universitat de Barcelona.