Pitàgores, el nombre com a principi de totes les coses

El nombre és el principi de totes les coses per a Pitàgores.

Les investigacions de Pitàgores sobre la música constitueixen les primeres lleis matemàtiques completament generals orientades a descobrir els misteris de la natura.

http://www.xtec.cat/~rcapsada/matgrega/musica.htm

«Tot és matematitzable?»

Què significa matematitzable?

En quins àmbits apliquem el mètode matemàtic?

 Si vols saber més sobre Pitàgores pots consultar aquest vincle:

http://www.xtec.cat/~rcapsada/matgrega/secundaria1.htm





34 Responses to “Pitàgores, el nombre com a principi de totes les coses”

  1.   MMAAC Says:

    MMAAC pensem que les emocions no són matematitzables. És cert que són produïdes per la segregació d’hormones i l’estimulació de lòbuls del cervell però que la causa sigui racional i el procés de producció d’emocions pugui ser matematitzable no vol dir que les emocions si ho siguin, de la mateixa manera que tampoc ho són les sensacions. Per exemple, podem mesurar la temperatura de l’ambient però no podem quantificar la quantitat de fred que una persona percep, així com tampoc podem quantificar la quantitat d’afecte o amor que sent una persona envers algú. Per tant, no tot és matematitzable; les emocions i les sensacions que l’ésser humà percep no poden ser reduïdes a simples números.

  2.   Ingrid Says:

    “Tot és matematitzable?”, aquest concepte fa referència a que tot està format i/o reduït a números (o expressions numèriques), com ara, el cosmos, la natura, els sentiments, els colors, la velocitat del vent,etc. En totes les ciències s’aplica el mètode matemàtic, des de la meteorologia, fins la física, passant per la biologia i la química.

    Amb aquesta idea surgeix el dubte de si realment tot és matematitzable o no, per exemple, a partir d’un deteminat color, es pot deduïr el percentatge dels colors primaris que el formen, i classificar-los envers la seva tonalitat. D’altra banda, què passa amb els sentiments (odi, amor, tristesa,…)? es poden reduïr en percentatges o classificar en una escala de l’1 al 10?

    La matemàtica és una ciència formal, és a dir, és una ciència exacta on l’empirisme no hi té lloc. Els elements de caire abstracte (que no es poden tocar, ni percebre amb els sentits) com els sentiments, les emocions, els pensaments,… no es poden mesurar amb una certesa absoluta, com la que donen els nombres. Per tant, NO TOT ÉS MATEMATITZABLE. No podem dir que estem un 10% contents o que un 80% pensant en sexe.

    Tot el que és matematitzable és, quantificable, és a dir, té un valor numèric, com per exemple, el nombre de persones que habiten en el planeta terra, o la música, la qual és reductible a proporcions numèriques, a nombres.

  3.   Ingrid Says:

    “Tot és matematitzable?”, aquest concepte fa referència a que tot està format i/o reduït a números (o expressions numèriques), com ara, el cosmos, la natura, els sentiments, els colors, la velocitat del vent,etc. En totes les ciències s’aplica el mètode matemàtic, des de la meteorologia, fins la física, passant per la biologia i la química.

    Amb aquesta idea surgeix el dubte de si realment tot és matematitzable o no, per exemple, a partir d’un deteminat color, es pot deduïr el percentatge dels colors primaris que el formen, i classificar-los envers la seva tonalitat. D’altra banda, què passa amb els sentiments (odi, amor, tristesa,…)? es poden reduïr en percentatges o classificar en una escala de l’1 al 10?

    La matemàtica és una ciència formal, és a dir, és una ciència exacta on l’empirisme no hi té lloc. Els elements de caire abstracte (que no es poden tocar, ni percebre amb els sentits) com els sentiments, les emocions, els pensaments,… no es poden mesurar amb una certesa absoluta, com la que donen els nombres. Per tant, NO TOT ÉS MATEMATITZABLE. No podem dir que estem un 10% contents o que un 80% pensant en sexe.

    Tot el que és matematitzable és quantificable, és a dir, té un valor numèric, com per exemple, el nombre de persones que habiten en el planeta terra o la música, la qual és reductible a proporcions numèriques, a nombres.

  4.   EL SUPER TOMATE MECÁNICO RADIOACTIVO 2 Says:

    «Tot és matematitzable?»

    Segons Pitàgores, els nombres són l’essència de totes les cosses que existeixen ja siguin materials com objectes o essers vius, o sentiments.

    Ell es va adonar que tots els modes de l’harmonia musical i les relacions que les comporten estaven lligades entre elles mitjançant formes estructurals i nombres proporcionals, per tant, va deduir que totes les coses existents també podrien ser matemàtitzades; és a dir, saber per què una cosa és així, perquè actua d’aquesta manera o fins i tot, com actuarà en un futur, mitjançant equacions entre nombres.

    Amb aquests fets, podríem dir que tots els àmbits són matematitzables ja siguin musicals, artístics i fins i tot, els sentiments que no serien més que senyals elèctriques o canvis químics produïts per una determinada acció. Però hi ha certs àmbits que no es poden matematitzar com el dret i la filosofia entre d’altres, ja que no estan vinculats als nombres.

    •   marc fornell trujillo Says:

      Personalment, creiem que parleu de la matematització del sentiments sense tenir en compte la seva intensitat. D’acord que es poden intuir les emocions, però quantificar-les amb exactitud? Es pot definir el grau i la força d’una emoció? El temps que dura i l’impacte que produeix sobre el nostre cos? No creiem que cap estudi pugui matematitzar aquest seguit de reaccions, ja que sí que són senyals elèctrics o canvis químics, però darrera d’aquesta aparença amaguen molt més.

    •   MMAMM Says:

      El nostre grup creu que, en primer lloc, heu fet un comentari que potser està excessivament basat en conceptes o arguments teòrics, sobretot els dos primers paràgrafs.
      En segon lloc, es percep una contradicció al tercer paràgraf quan primer dieu que tots els àmbits són matematitzables i després que no tots ho són.
      Com a última objecció, no estem d’acord en la manera com heu definit el concepte de matematitzable. Creiem que qui estudia el perquè del funcionament de les coses és la física o la química i que matematitzable significa reduir les coses a nombres i a expressions numèriques.

    •   CLAMJ Says:

      Creiem que els sentiments i les emocions no poden ser totalment quantificables. Per exemple, dins el sentiment de l’amor hi ha l’atracció, la qual sí que es pot quantificar, com bé heu dit per mitjà de canvis químics que es produeixen en el nostre organisme al experimentar aquesta sensació.

      Pensem que es poden quantificar aquelles característiques dels sentiments les quals tenen una dimensió física. Per altra banda, no podem quantificar parts dels sentiments que no tenen cap mena d’efecte bioquímic sobre nosaltres.

  5.   MMAAC Says:

    L’adjectiu matematitzable fa referència a l’aplicació de les matemàtiques a una determinada cosa o qüestió, donant així la possibilitat de que dita qüestió sigui estudiada mitjançant càlculs aritmètics o geomètrics.

    Quan ens pregunten si tot es matematitzable pensem en les teories pitagòriques que van aplicar els grecs en les construccions arquitectòniques i que han continuat vigents fins a l’actualitat en àmbits tals com la música i la ciència. Totes les ciències tenen una base matemàtica. De fet la natura i nosaltres mateixos podem ser reduïts a números. Però si hi reflexionem més a fons, podem adonar-nos que tot allò que és subjectiu no es pot matematitzar. Per exemple la ment i l’ànima, al igual que tot allò que aquestes produeixen i perceben, és a dir, els sentiments i les emocions, no es poden matematitzar així com la percepció del bé i el mal.

    En definitiva, tot allò que forma part de la nostra essència, es a dir allò que ens fa realment humans i que ens diferencia de la resta d’éssers vius (com ho són l’anima, el pensament abstracte o els sentiments) és tot allò que no pot ser reduït a números, doncs és abstracte i subjectiu.

    •   Ingrid Says:

      Crec que aquest grup ha obviat o ha oblidat que els humans no som els únics éssers vius que tenim sentiments, potser una planta no pot gemegar o plorar però en el cas dels mamífers com els gossos o els gats es veu clarament que tenen sentiments: s’avorreixen, es posen tristos, es posen contents quan arribem de treball,etc.
      No podem caure en el parany de sentir-nos superiors envers ells, hem de recordar que nosaltres, som simplement animals amb corbata.

      •   MMAAC Says:

        D’una banda la qüestió de si els animals tenen o no sentiments ha estat debatuda i investigada per diversos científics, els quals encara no han pogut afirmar que en tinguin. Des de la ignorància i partint de l’observació dels animals que ens envolten, nosaltres estem d’acord amb tu que sí en tenen, tot i que encara no està demostrat i per tant no es pot afirmar.
        D’altra banda teniu raó al afirmar que els humans no som més que animals que han evolucionat, però ha estat aquesta evolució el que ens ha diferenciat de la resta d’animals, doncs a diferència d’ells disposem -deixant de banda la qüestió dels sentiments- de pensament abstracte i capacitat de raonar i reflexionar.
        Per últim, tornant a la qüestió tractada en aquest fòrum, seguim pensant que no tot és matematitzable i allò que forma part de la essència de tot ésser humà (ànima, sentiments, capacitat de raonar, pensament abstracte, sensacions…) no pot ser reduït a números. Per tant, en el cas que els animals tinguessin sentiments, aquests tampoc no es podrien matematitzar.

    •   Aleix Torra Says:

      Vosaltres dieu que la percepció del bé i el mal no es pot matematitzar. Si això és cert perquè hi ha lleis? Si el bé i el mal són perceptius, els podem relativitzar. Potser per a una persona el bé és ajudar als altres mentre que, una altra persona, opina que la millor forma de fer el bé en aquest planeta és fent un atemptat on mori molta gent perquè hi ha sobrepoblació.
      Perquè és incorrecte el pensament terrorista si és cert que actualment hi ha sobrepoblació en el planeta? Aquesta persona intenta fer el bé i nosaltres no podem dir que aquest pensament estigui malament; o, com a éssers racionals som capaços de percebre que aquest pensament és incorrecte i falta a la integritat de les persones. En conclusió, el bé i el mal s’han de matematitzar (actualment els nostres legisladors s’encarreguen; si els legisladors actuen malament el poble necessita revolucionar-se) per tal d’evitar que s’especuli amb el bé i el mal podent causar mal a molta gent.

  6.   MEPNM Says:

    Els pitagòrics van ser els primers que van impulsar aquesta ciència a través de les matemàtiques. Motivats pel seu estudi, van arribar a creure que els principis dels números eren els principis de tots els éssers.
    Presentaven unes raons sòlides, com: els números són anteriors als éssers de la natura; en els números semblava haver-hi més semblances que en el foc, la terra i l’aigua pel que fa a l’experiència dels éssers i de les coses que estan en formació; i, finalment, perquè en els números veien les combinacions i explicacions de la música.
    Segons Pitàgores, com que els números eren la base de totes les combinacions i objectes; tot, en cada àmbit (els àmbits de l’època eren la música, la natura i la curació de malalties), era matematitzable, per tant, era aplicable el mètode matemàtic. Per Pitàgores els nombres eren el seu arkhé.
    Per exemple: la física és una transformació material i visual dels números en fórmules matemàtiques, amb una base i un raonament sòlid i contundent. Per altra banda, les emocions no són matematitzables.
    Matematitzable és observar el món d’una altra manera, ara es diria “d’una manera científica aplicada a la matemàtica”, observant el perquè de les coses de manera raonada i practicada a la resolució de problemes numerals que presenten elles mateixes.

    •   CLAMJ Says:

      Personalment creiem que heu respòs a la pregunta des del punt de vista de Pitàgores, però no des del vostre. Llavors, per vosaltres és tot matematitzable?

      •   MEPNM Says:

        Nosaltres posem sobre la taula el tema de la matematització en tots els àmbits, però en l’àmbit emocional no, ja que és una cosa incerta i no-definida.

    •   Aleix Torra Says:

      El vostre grup afirmeu que les emocions no són matematitzables. Quins arguments doneu per fer aquesta afitmació?

      •   MEPNM Says:

        Afirmem que les emocions no són matematitzables, ja que no són físiques, no es poden tocar, ni medir, ni tansols observar. Al no poder fer cap d’aquestes operacions, creiem coreecte que no es pot matematirzar

  7.   DANM Says:

    -TOT ÉS MATEMATITZABLE?

    L’univers està escrit en llenguatge matemàtic. El món està compost per milers de números, punts, línies, plans, volums… Pitàgores i altres filòsofs es basen en la teoria que tot el real és racional, és a dir, tot és matematitzable. És cert, molts aspectes de la natura són matematitzables; per exemple, les closques d’alguns mol·luscs, els pètals de les flors, la forma d’espiral d’algunes galàxies… Però, que en dieu dels noms abstractes i de quelcom més subjectiu? En definitiva, la ciència matematitzable és aliena a les emocions, als sentiments, als estats d’ànim… Les persones no podem calcular matemáticament el grau d’alegria, tristesa o dolor, ja que no sabem el grau màxim ni el mínim al qual podem arribar.

    Les matemàtiques, com altres ciències, són necessàries per a l’evolució i per la millora del coneixement però no tot ha de ser matematitzable perquè si així fos; la vida, la societat, i les persones serien molt quadrades i tancades. Les coses s’han de deixar fluir, no tot pot ser calculat i molt menys matematitzable.

    •   Ingrid Says:

      Estic d’acord amb la teva opinió. Es cert que si ara mirem al nostre costat, de tot allò que veiem en podem fer càlculs, les matemàtiques es troben a la natura (el nombre d’Spin n’és un exemple), però al ser una ciència formal, una ciència perfecta, aquesta no pot arribar a determinats llocs, llocs on la ‘’perfecció’’ no existeix. Els sentiments, les emocions, les religions (la fe), les costums… són temes on les matemàtiques no hi té cap resposta a donar.

    •   MMAMM Says:

      En primer lloc, el nostre grup creu que dir “Pitàgores i altres filòsofs…” dona peu a certs dubtes si no es concreta a quins altres filòsofs us referiu. A més, també dóna a entendre que tots pensaven igual.
      En segon lloc, no estem d’acord en que l’únic motiu pel qual els sentiments i les emocions no es poden reduir a nombres sigui perquè no en coneixem els màxims i els mínims sinó perquè també són conceptes abstractes lligats a la pròpia persona.
      No obstant, coincidim totalment amb vosaltres quan dieu que si les persones s’obsessionessin a voler posar xifres a tot, serien massa “quadrades”, és a dir, perdrien bona part de l’essència espontània que els caracteritza com a éssers humans.

    •   Aleix Torra Says:

      En primer lloc afirmeu que tot l’Univers està escrit en llenguatge matemàtic excepte les emocions que les persones sentim, això ens exclou a nosaltres de l’Univers?

      Estem d’acord amb el fet de que actualment no som capaços d’aplicar les matemàtiques en certs àmbits com les emocions, però que nosaltres no siguem capços siginifica que és impossible? L’home ha evolucionat des d’un homínid que no coneixia el foc fins als que som ara, és tant impossible arribar a trobar una fòrmula matemàtica que ens ajudi a calcular les nostres emocions?

      Com ja hem mostrat abans, no estem d’acord amb el fet de que sigui impossible calcular les emocions. Però, des del vostre punt de vista, si tot allò que és abstracte no es pot matematitzar, us atreviu a afirmar que l’Univers (conegut com a infinit i del quin encara no sabem el seu origen) si és matematitzable?

  8.   MMAMM Says:

    PITÀGORES, EL NOMBRE COM A PRINCIPI DE TOTES LES COSES

    L’arkhé de Pitàgores eren els nombres. A partit d’aquí apareix el concepte “matematitzable”, és a dir, reduir-ho tot a expressions i càlculs numèrics. Així doncs, els pitagòrics consideraven que tota l’estructura del cosmos es reduïa a la matemàtica. Per Pitàgores i els seus deixebles els nombres, les proporcions, la geometria, etc eren l’element bàsic i fonamental per entendre des del principi de tot fins el final de la nostra existència; tot per a ells es reduïa als nombres. Poder quantificar-ho tot els hi va donar una nova visió del món.

    Dels nombres sorgeix el dubte de fins a quin punt tot és matematitzable, idea fortament defensada per Pitàgores. Avui en dia, estem d’acord en que el món es basa en càlculs i que són indispensables per la construcció dels llocs on vivim, de les noves tecnologies i, en definitiva, gran part dels últims avenços. No obstant, Pitàgores fins i tot considerava que el pensament era quantificable, desencadenant així el concepte de lògica i pensament abstracte. Malgrat tot, si mirem l’afirmació de Pitàgores des del punt de vista psicològic, no seria tan justificable. Ningú ha estat capaç de comptabilitzar el pensament ni les emocions humanes.

    Les matemàtiques són presents en gairebé tot el que ens envolta: en la ciència, les noves tecnologies, la construcció, l’art, l’economia, l’astronomia, etc. I és que Pitàgores fins i tot ens va meravellar demostrant que molts aspectes de la música estan directament relacionats amb raonaments numèrics, fet xocant per a molts. Els nombres han donat una nova visió del món a la humanitat i està per veure fins a quin punt ens sorprendran en el futur.

    •   marc fornell trujillo Says:

      Creieu que tot es matematitzable? Potser en el camp de les emocions, com bé heu dit, no es pot quantificar ni la tristesa, ni l’alegria, ni la ira etc. També podriem considerar l’instint animal com una branca del pensament, i aquest, tampoc sembla regir-se per cap sèrie numèrica.

      Que en penseu de la mort? És un fet d’allò més animal, més biològic i més científic de tot, però en canvi, no sembla seguir cap tipus de lògica matemàtica.

      •   MMAMM Says:

        Com ja hem dit, nosaltres creiem que podem explicar una gran quantitat d’aspectes mitjançant els nombres. Però el pensament n’és una excepció. L’instint animal no és més que una conducta determinada en un moment límit d’una situació i que és fruit dels nostres orígens. Així dons, també pertany a la ment humana i queda fora de qualsevol càlcul matemàtic. L’estudi de l’instint animal busca sobretot descobrir com ens afecta, com podem controlar-lo, què va originar-lo, etc. Per tant, necessita centrar-se en la persona i no en càlculs.

        El naixement i la mort són potser els dos únics fets que comparteixen tots els éssers vius, des dels més simples als més complexes. La mort és un fet natural que es pot explicar cada vegada millor a través de la medicina. Comptem els anys de tota la nostra vida, però la mort no es pot explicar amb càlculs matemàtics sinó amb raonaments biològics. A partir d’aquí, en cara és més confús el que ve després: cel, infern, ànimes, buit, no-res….Així dons, la mort posa final a tot el que podem observar fàcilment de la humanitat.

  9.   CLAMJ Says:

    El que entenem com a concepte d’un tot, és a dir, tant allò que és material com el que és abstracte, creiem que, en aquest cas, no tot és matematitzable.

    Els objectes materials (els arbres, els cotxes, els edificis, etc…), la velocitat, la distància i altres magnituds i, en general, tot el que podem percebre pels sentits, és matematitzable. Com mostra Pitàgores amb la relació entre els sons de l’escala musical els quals poden ser reduïts a nombres.

    Tot allò que és abstracte (sentiments, emocions, pensaments, etc…), que pot ser percebut de diferent manera per a cada persona, i el fet de que no pugui ser comparat entre nosaltres, fa que sigui impossible reduir-lo a qualsevol tipus de nombre, per tant, no és matematitzable Per exemple, dues persones poden estar molt enamorades entre elles, però no poden quantificar quant amor senten l’un per l’altre.

    Matematitzable és tot allò que pot ser reduït a nombres, és a dir, tot el que podem mesurar. Com ara, mesurem la velocitat d’un objecte a partir d’una fórmula, de mateixa manera que podem saber la massa i el volum de tot allò que ens envolta.

    Podem aplicar el mètode matemàtic en tots els àmbits de la ciència com la física, la química, la biotecnologia, la nanotecnologia, o sigui, tot allò que es basa en el que trobem a la natura.

    •   Ingrid Says:

      Estem d’acord amb la teva opinió. Es cert que si ara mirem al nostre costat, de ”tot” allò que veiem en podem fer càlculs, les matemàtiques es troben a la natura (el nombre d’Spin n’és un exemple), però al ser una ciència formal, una ciència perfecta, aquesta no pot arribar a determinats llocs, llocs on la ‘’perfecció’’ no existeix. Els sentiments, les emocions, les religions (la fe), les costums… són temes on les matemàtiques no hi té cap resposta a donar.

      •   Ingrid Says:

        Perdó, aquest comentari és per als que estan una mica ma s amunt de vosaltres. És per al grup que es diu: DANM

  10.   marc fornell trujillo Says:

    Tot és matematitzable?
    Pitàgores opinava que tot és matematitzable , que els nombres eren l’arkhé del que tot depèn. Ell va relacionar els nombres amb la natura, la música i fins i tot, amb la cura de malalties. Pitàgores relacionava funcions aritmètiques i algorítmiques per conèixer el món. Tot això ho va descobrir quan va veure que s’establia una relació matemàtica entre els tons de l’escala musical. Va adonar-se que una cosa tan abstracta com la música, guardava una relació matemàtica, ja que les notes que sonaven alhora i bé entre elles (consonància) guardaven una relació matemàtica. Les que sonant juntes, sonaven malament (dissonància), no tenen cap tipus de relació numèrica.
    En relació a l’arkhé de Pitàgores, creiem que no podem generalitzar que els nombres són l’origen de tot, però és evident que la natura trobem moltes relacions numèriques. Un exemple clar el trobem en el nombre PHI, que va ser utilitzats per grecs i Egipcis en el Partenó o en les piràmides però aquest numero no només el trobem en construccions humanes, si no que també el trobem a la natura en cargols, plantes o fins i tot la via làctia.
    El terme matematitzable fa referència a tot allò que té un origen en els nombres. És per això que el filòsof grec explicava que tot ho era. L’univers, el moviment dels planetes i els seus satèl•lits o fins i tot, una cosa tan quotidiana com el pas del dia a la nit. Tot això ho podem explicar a través de nombres, fórmules i sèries matemàtiques.
    Tot i això, creiem que aquesta afirmació, encara que es compleix en moltes ocasions, no és del tot certa ja que en alguns aspectes, com per exemple les emocions, no són gens matematitzables. Les emocions no es regeixen per cap patró matemàtic, sinó que es basen en estímuls i reaccions humanes. No hi ha cap fórmula capaç de relacionar l’amor, l’odi, l’amistat, la ira, ni la felicitat.

    •   Ingrid Says:

      Estem d’acord amb tot el que heu esmentat, però què n’opineu sobre el detector de mentides? Creieu que les mentides es poden detectar?

      El detector de mentides és un instrument medicocientífic, d’alta precisió, segons els individus que en fan ús, que registra els canvis fisiològics relacionats amb la mentida, com ara, l’alteració de la freqüència cardíaca, canvi en la respiració, tremolors,…
      I Les mentides són equivalents al pensament, ja que si ara ens sometessim a una prova del polígraf i ens demanessin alguna cosa, automàticament pensariem en aquella cosa, i el detector de mentides faria la seva funció de dir si és veritat o mentida, i el resultat obtingut es representaria en un gràfic lineal.

      Per tant, aquest instrument és realment eficaç, o és tot una farsa? Els pensaments es poden quantificar? És possible dir si una persona està mentint o no?

      •   marc fornell frujillo Says:

        Nosaltres creiem, i està demostrat que un detector de mentides o polígraf, no detecta les mentides en si, sinó que el que fa es detectar les reaccions del nostre cos. Els pensaments no és poden quantificar, sinó que el que es mesura son les reaccions. És per això que hi ha gent amb la capacitat de mentir a un polìgraf controlant les respostes del cos. El detector de mentides no es del tot fiable, és per això que s’utilitza en un àmbit no professional. Per exemple en programes del cor.
        No és que creguem que un detector no sigui eficaç, sinó que realment no és un detector de mentides, és un detector de reaccions a la mentida, així que per concloure podriem dir que el que és una farsa es el nom.

  11.   Aleix Torra Says:

    “Els encants d’aquesta ciència, les matemàtiques, només es revelen a aquells que tenen el valor de profunditzar en ella” *1. Pitàgores creia i enfocava tots els aspectes de la vida (tant quotidians com exitencials) a través dels nombres i les matemàtiques. Pitàgores considerava afortunats a aquells capaços d’entendre aquesta complexa ciència i sords als que no aconseguien entendre-la ni capficar-s’hi. Actualment, varis estudis han demostrat que molts aspectes de la natura es poden matematitzar ; per exemple, trobem el nombre d’or (1.6180339…) en els pètals de les flors, les galàxies en forma d’espiral, en les estructures d’alguns animals…, també podem observar-lo en construccions antigues com les píramides egípcies, el partenó grec…

    Què significa matematitzable? Matematitzar significa aplicar càlculs matemàtics a qualsevol estudi (com feia Pitàgores amb les notes musicals). Per una banda, les estadístiques ens ajuden a quanitificar allò que alguns anomenen “atzar”, és més probable que ens trobem al nostre veí al portal que quan anem de vacances a París. D’altra banda, molts pensen que l’abstracte no es pot quantificar, l’amor, la mort, la felicitat… emocions inexplicables.

    Alguns dictadors han utilitzat les matemàtiques per defensar la seva política autoritària i discriminatòria. “Els homes són com els números: només obtenen el valor de la posició que ocupen” *2. Per culpa d’això molts cops s’associa el pensament matemàtic amb el pensament conservador. En la nostra opinió, tot és matematitzable. La ciència, que avança dia a dia amb passos de gegant, gràcies a l’experimentació ha demostrat que totes les emocions són causades gràcies a la segregació d’hormones, estimulacions de certs lòbuls del cervell i altres causes anatòmiques. Una de les incògnites més ancestrals, sense resposta de la ciència, és la mort. No es coneix una fòrmula per calcular aquesta perquè no tenim els coneixements necessaris i possiblement algun dia trobarem una fòrmula per explicar-ho.

    *1: Cita de Johann Carl Friedrich Gauss (matemàtic i físic de finals del S. XVIII i del S. XIX).

    *2: Cita de Napoleó Bonaparte (militar i emperador de França del S. XVIII i principis del S. XIX).

    •   MEPNM Says:

      Creiem que els sentiments no poden ser matematitzats, ja que no són coses físiques, que es puguin calcular. Tots tenim diferents sentiments i en diversos estats, no podem tenir tothom els mateixos sentiments, perquè sinó seriem autòmats.
      No creiem que arribem a trobar una fórmula per predir la mort, però podem afirmar que un està mort quan no té activitat cerebral.

      •   Aleix Torra Says:

        Què són les coses físiques? Només podem calcular allò que podem tocar, veure, olorar…? Si fem aquesta afirmació podem afirmar que només és calculable allò que podem tocar; per tant, Newton va fer una bogeria calculant la llei de la gravetat perquè nosaltres no podem tocar la gravetat, no la sentim.

        Els sentiments són únics i propis? Tots estimem, odiem, sentim felicitat, tristesa… els mateixos sentiments, sentits únicament per nosaltres. La nostra capacitat d’emocionar-nos ens fa distints de tot allò artificial i la nostra capacitat de raonar evita que actuem tots per igual però no evita que tots tinguem sentiments iguals viscuts de manera diferent.

        Per últim, ens agradaria afegir que cada cop estem més propers a calcular la mort, quan una persona està malalta els metges poden afirmar amb una probabilitat d’encert molt alta el temps de vida que li queda a la persona; així com una persona que treballa tota una vida a una mina té una esperança de vida força més baixa que per exemple, un jardiner.

    •   MMAAC Says:

      MMAAC pensem que les emocions no són matematitzables. És cert que són produïdes per la segregació d’hormones i l’estimulació de lòbuls del cervell però que la causa sigui racional i el procés de producció d’emocions pugui ser matematitzable no vol dir que les emocions si ho siguin, de la mateixa manera que tampoc ho són les sensacions. Per exemple, podem mesurar la temperatura de l’ambient però no podem quantificar la quantitat de fred que una persona percep, així com tampoc podem quantificar la quantitat d’afecte o amor que sent una persona envers algú. Per tant, no tot és matematitzable; les emocions i les sensacions que l’ésser humà percep no poden ser reduïdes a simples números.

      •   Aleix Torra Says:

        És cert que el món de les sensacions, els sentiments i les percepcions és complex i difícil d’estudiar ja que tots nosaltres som dictadors de les nostres emocions i creim (com li passava a Ausiàs March) que estimem més que ningú i els nostres sentiments són únics i incalculables.

        D’una banda, estem d’acord amb vosaltres en el fet de que per a les persones ens és impossible saber (actualment i esperem que segueixi així) el que pensen els demés i fins a quina profunditat arriben els seus sentiments. En resposta a aixó només podem dir que fa uns segles, durant l’Edat Mitjana els homes encara creien que la terra era plana i que el món es reduia a Europa i Àsia. Amb això volem arribar al punt de que encara que avui pugui semblar impossible matematitzar els sentiments d’aquí a uns anys amb els avenços científics això molt possible canviarà.

        D’altra banda, com ja hem dit abans, les estadístiques ens ajuden a calcular probabilitats (és més probable que una persona Mediterrània tingui més fred quan va de viatge a França que algú de Canadà). També sabem que la sensació i segregació d’hormones que sentim quan ens enamorem és similar a la sensació de consumir cocaina.