L’enteniment per a Descartes

Al final de la segona Meditació de Descartes podem copsar el paper de l’enteniment dins l’exemple famós de la cera.

Sabríeu explicar quin paper juga l’enteniment segons Descartes? Quina opinió en teniu al respecte?





6 Responses to “L’enteniment per a Descartes”

  1.   Núria Gálvez Says:

    L’enteniment és aquell pensament que tenim que ens fa saber fins a quin punt estem actuant bé o ens estem deixant portar per la nostra imaginació o els nostres sentits. Això és exactament el que ens reflexa amb l’exemple de la cera ja que ell creu que si ens guiéssim pels nostres sentits no sabríem reconèixer la cera perquè el seu estat és canviant. D’altra banda Descartes creu que si un es fia de la idea que té de cera no podrà copsar tots els detalls que té la cera per tant creu que la única forma de poder tenir una idea de a cera és amb enteniment.
    En el nostre dia a dia l’enteniment juga un paper molt important, segons Descartes, ja que l’exemple de la cera es pot transportar a tot tipus de situacions i l’enteniment és aquell que ens ajuda a saber el que és la realitat del que el nostre pensament crea. Per això és essencial el enteniment, sense ell no sabríem distingir la realitat i ens seria molt difícil estar en situacions que no ens resulten gens complexes.
    Personalment crec que l’enteniment és un dels principals elements el quals sense ells no podríem viure en societat perquè sense ell no tindríem cap element que ens aturés en el moment de fer el que ens diuen els nostres impulsos. També crec com Descartes que ajuda molt a el fet de saber que un objecte és el mateix encara que sigui canviant.
    En conclusió l’enteniment és una part essencial del nostre pensament la qual sense ella no ens podríem adaptar al medi tan fàcilment com ho fem. D’altra banda Descartes, sota el meu punt de vista va saber definir molt bé l’enteniment.

  2.   Mireia Abadal Says:

    En la seva primera meditació, Descartes ens rebel•la que ni ell mateix confia en res del que ha conegut fins el moment, ja no es creu i posa en dubte tota la realitat que ha conegut fins al moment d’escriure la meditació, ja que ell creu que només d’aquesta manera aconseguirà trobar la veritat del món.

    Certament, creu que les persones estem influenciades per les nostres experiències passades, pel que hem vist i pel que hem sentit, i que a partir de les nostres experiències prèvies comencem a construir un món al voltant de les idees que se’ns han inculcat des de petits, sense tenir la oportunitat de començar des de zero i crear un món nou, totalment diferent al conegut.

    Per a fer-ho més entenedor ell posa diversos exemples, com el dels somnis. De manera molt encertada, ens fa veure que res del que somiem és real, però alhora, res és mentida, ja que tot el que nosaltres puguem estar somiant ja ho hem vist alguna vegada, o si més no, partim d’idees ja conegudes. Els simples colors, les formes i l’estructura dels nostres pensaments és la tradicional, la que se’ns ha ensenyat des de petits, la única manera de pensar i veure el món que coneixem fins el moment.

    D’aquesta manera, ell creu que només desfent-nos d’aquestes idees preconcebudes i amb forma de falsa realitat podrem arribar a conèixer com és el món de veritat. D’alguna manera, intenta explicar i veure un món mai explorat abans, un món desconegut i molt perillós a vista de la seva incertesa. Per això mateix, ni el mateix Descartes pot abandonar les seves creences en Déu, idees ja inculcades en ell per la societat del moment, per explicar l’existència d’un món real on totes aquelles idees no existien.

    Descartes busca un punt d’inici per a la seva recerca de la realitat, de l’original, i el troba en l’enteniment. El primer pas que ell considera fonamental per a continuar és el conegut “cogito ergo sum”, el qual significa que la seva ment percep la seva pròpia presència, es reconeix a ell mateix abans de començar a conèixer la resta de la realitat.

    Així doncs, l’enteniment és per a Descartes la font del pensament, i per tant, la única que ens ajuda a seguir un mètode amb el qual podem distingir la verdadera realitat de la que està distorsionada pels sentits, pel Geni Maligne.

    Personalment, crec que no hi ha un mon més cert que un altre, sinó que cada espècie, cada individu percep un món igual al dels seus contemporanis i alhora ben diferent i això és el que fa que el nostre món sigui el que nosaltres coneixem, nosaltres el fem ser així. Hi ha éssers vius que perceben sensacions, olors, colors i sons que les persones no podem sentir, ja que els nostres òrgans no estan adaptats per a notar-los, però això no significa que siguin percepcions menys reals del món en el que vivim que les que sentim nosaltres dia a dia.

  3.   Jihane Boussaida Says:

    Descartes creu que per a creure en l’existència de la cera (o de qualsevol altra cos que puguem detectar amb els sentits) i tenir-ne una determinada noció, s’ha de visualitzar i tocar el tros de cera en particular i no generalitzant (molts trossos de cera). És a dir, que l’enteniment es troba en el cos en particular.

    El que intenta fer Descartes és esbrinar si els cossos són de veritat o només són imaginacions seves, si allò que els seus sentits veuen és real (enteniment) o no (imaginació). Llavors, el que fa és agafar un tros de cera d’un rusc, tocar-lo i observar les seves particularitats. Observant-lo treu la conclusió de que és un cos, però quan l’apropa al foc, aquest es fa malbé i perd les seves particularitats (la olor, el sabor,…).
    Amb aquest experiment conclou que aquest tros de cera, sigui cremat, congelat o trossejat, sempre serà el mateix fragment de cera. Per tant, l’enteniment de la cera es troba en sí mateixa i no en les seves característiques o particularitats.

    En el llibre d’Atena (pàg. 133, últim paràgraf) trobem una afirmació de Descartes que diu: “Haig d’admetre que ni tan sols amb la imaginació puc concebre què és aquesta cera, i que només la concep el meu enteniment.”, amb la qual podem entendre que ell pensa que per a entendre un cos en particular, s’ha d’utilitzar la ment i no els sentits, perquè amb aquests, el “cos” no es pot comprendre degut a la diversitat de formes i característiques que té, i la facilitat que té de canviar, i per a que el tros de cera sigui concebut per a l’enteniment, s’ha de donar una inspecció “clara” i “distinta”.

    Per finalitzar, dir que jo estic d’acord amb les afirmacions de Descartes. Estic d’acord amb què per a entendre i conèixer un objecte o cos, la ment l’ha d’examinar atentament per a induïr idees clares, nítides i distintes i llavors deduïr el que és, i amb l’enteniment concebre la seva existència. També estic d’acord amb què el cos no és el que és per la seva aparença, sinó que “és”, pel que és en sí mateix. D’aquí podem concloure que “Les aparençes enganyen”.

  4.   Xènia M. Says:

    Segons Descartes , amb l’enteniment l’home no afirma ni nega res , sinó que concep només les idees que pot afirmar i negar .

    L’acte de l’afirmació i la negació és propi de la voluntat . I la voluntat és lliure , és molt menys limitada que l’enteniment i pot afirmar o negar el que l’enteniment no arriba a percebre clarament i distintament . En això resideix la possibilitat de l’error . Si jo afirmés o nega , és a dir, donés la meva opinió només entre el que l’enteniment em fa concebre amb suficient claredat i distinció , i si em s’abstingués de donar la meva opinió sobre les coses que no tenen claredat ni distinció suficient , no podria mai enganyar . Però , ja que la meva voluntat , pot faltar a aquesta regla i donar l’assentiment encara al que no és clar ni evident , neix la possibilitat de l’error . L’error no depèn , en cap cas de Déu , el qual ha donat al nostre enteniment la màxima extensió compatible amb el seu limitació ia la nostra voluntat la màxima perfecció , fent lliure . Depèn només del mal ús que fem del nostra llibertat , en no abstenir-nos de judici en els casos en que l’enteniment no ens ha il · luminat prou .

    Segons Descartes , el llibertat d’acció, consisteix que nosaltres podem fer una cosa o fer-la o bé només en això : que per afirmar o negar , seguir o defugir les coses que l’enteniment ens proposa , actuem de manera que no sentim cap força exterior que ens obligui a això ¨ .

    El grau més alt de la llibertat s’aconsegueix quan l’enteniment posseeix nocions clares i distintes que dirigeixen l’elecció i la decisió de la voluntat .

  5.   Clara de las Heras Camino Says:

    Descartes en l’exemple de la cera ens mostra que el coneixement humà de qualsevol cosa externa, és a dir que es troba fora de l’home, no depèn de la informació de les qualitats físiques que es perceben pels sentits, les quals donen un coneixement parcial de l’objecte en qüestió, un coneixement al que pot arribar qualsevol ésser que no posseeixi un esperit humà. Descartes considera que només es pot arribar al vertader coneixement de la naturalesa d’un objecte amb l’enteniment, mitjançant la inspecció de la ment envers la cosa externa. Al coneixement real d’aquest determinat objecte no és possible arribar sense un esperit humà que sigui capaç de desvestir l’objecte dels seus guarniments i percebre’l per mitjà de la raó tot nuu.

    Així doncs podem concloure que Descartes concep l’enteniment com una capacitat única de l’ésser humà que li permet conèixer la naturalesa de les coses externes per mitjà de la raó i no partint de la percepció dels sentits.

    En la meva opinió és cert que l’ésser humà té una capacitat de raciocini i anàlisi de situacions i objectes ben diferent a la capacitat dels altres animals. Aquesta capacitat de raciocini pròpia de l’ésser humà permet arribar a copsar conceptes abstractes i pensaments complexes. Fins aquest punt estic d’acord amb la consideració de Descartes envers l’enteniment.

    Considero però que l’ésser humà coneix les coses externes primerament a partir dels sentits, els quals envien la informació que capten al cervell permeten a la nostra ment elaborar pensaments complexos i profunds envers una determinada cosa externa. Partint de l’exemple de la cera que si bé és cert que en cremar la cera aquesta canvia la seva forma externa però en la seva essència continua sent la mateixa i així la concebem, aquesta concepció està condicionada per l’aprenentatge de la forma que pren la cera en ser cremada doncs si a un nen petit li mostres un glaçó de gel aquest no considera el cos com el producte de la congelació de l’aigua sinó com un objecte diferent. Per tant partint d’aquest exemple considero que el coneixement de l’essència d’un determinat objecte està fortament influït per l’aprenentatge que estimula a la ment a entendre un determinat objecte d’una forma determinada. Es a dir, en la meva opinió per tal de conèixer l’essència d’un determinat objecte no és suficient la percepció de la ment envers l’objecte sinó que la concepció de l’essència d’un determinat cos depèn de les percepcions sensorials, del raciocini i de factors relacionats amb l’aprenentatge ja sigui induït o experimental i no només de l’enteniment, tot i que aquest té un gran paper en la concepció de l’essència d’un determinat objecte, essència que només poden arribar a conèixer els éssers humans doncs cal raonar per tal d’arribar a aquest coneixement i tan sols els humans tenen aquesta capacitat de raciocini que els hi permet arribar a copsar, amb d’intervenció dels sentits i de l’aprenentatge, l’essència d’un determinat cos.

  6.   Àfrica Pedrosa Says:

    Descartes tenia molt clar que calia inventar una nova ciència per reemplaçar l’antiga, de tipus aristotèlica, que s’ensenyava a les Universitats, ja que estava decebut amb els coneixements que va rebre durant els seus estudis. Aquesta recreació passa per una nova visió sobre la concepció del saber i el filòsof va fer una tria entre les diverses maneres de concebre un objecte, per tal de descobrir quines eren les que posseïen un grau més alt de certesa i d’exactitud.

    Un cop Descartes es va assegurar l’existència del “jo que pensa”, va proposar considerar la concepció del món exterior, un món sensible, i per fer-ho va utilitzar un exemple molt senzill i fàcil d’entendre: analitzar la percepció que tenim d’un tros de cera que s’acaba de treure d’un rusc.

    Segons Descartes, els sentis ens informen d’una sèrie de qualitats tal com el gust, l”olor, el color, la forma, el so, el tacte, la grandària… ( “no ha perdut la dolçor de la mel que contenia, conserva encara una mica d”olor de les flors de les quals ha estat recollida; el seu color, la seva figura, la seva magnitud són aparents; és du, fred, manejable, i si el colpegeu, produirà algun so”447) . Però aquestes qualitats només són aparents perquè estan sotmeses al canvi físic, tal com s’explica quan s’apropa el tros de cera a la calor i aquesta fa canviar les seves característiques.

    Així doncs, tal com Descartes va demostrar, tota la informació que ens han proporcionat els sentits no pot designar que realment es tracta d’un tros de cera i és aquí quan el filòsof descobreix l’enteniment o el pensament pur, el pensament que designa que la cosa realment important és la que fa que quelcom existeixi i sense allò realment no existiria.

    Finalment, com a conclusió puc ben dir que el coneixement de la cera no prové dels sentits ni de la imaginació perquè aleshores la cera podria adoptar formes infinites. Personalment, penso que la ment és el que realment ens fa pensar i concebre que és l’autèntica cera i, tot i la dificultat que presenten els sentits o les primeres imatges, amb l’ús de la racionalitat es poden resoldre tots els embolics que ens passen pel cap.