Descartes i els sentits

Els sentits són quelcom com uns missatgers que ens porten informació que precisa ser interpretada“. (BLACHBURN, Simon. Pensar. Paidós Textos, pàg. 41)

Quin paper juguen els sentits per a Descartes en el seu famós exemple de la cera a la seva segona Meditació? Què és el coneixement vulgar? I el científic?

Podeu mirar a:  http://www.alcoberro.info/pdf/descartes12.pdf

Què en penseu al respecte?

 





20 Responses to “Descartes i els sentits”

  1.   Ya Bin Julián Says:

    “I heus aquí que, mentre parlo, algú l’atansa al foc. El que hi quedava de sabor es després, l’olor s’esvaeix, canvia de color, per la forma, augmenta la grandària, es fon, s’escalfa, a penes se’l pot tocar i, si el palpem, no emet cap so” (pàgina 133).

    Per a Descartes els sentits són l’olor de la cera, la forma que tenia, el so, etc.. Per a ell els sentits es la imatge que s’ha imaginat sobre aquell objecte i li ha posat olor, forma, so, etc… Per a ell els sentits és el que veu, la forma física del objecte.

    Ell després analitza les formes que podria tenir la cera, però que són infinites perquè poden tenir diferents longituds i formes i això es impossible i només ho podem percebre a través de la nostra ment. Però si anem més enllà de la forma física, també podem observar que les característiques que tenia la cera pot desaparèixer, però continuaria sent una cera. El context no canviaria però si la forma, l’olor, el so, etc…
    El coneixement vulgar és la primera visió que li donem a les coses. Per exemple la forma d’un objecte o l’aparença d’una persona. No aprofundim el que hi ha a dins, sinó l’aspecte extern de les coses.
    I el coneixement científic es aquell coneixement que s’ha fet a treves d’una hipòtesis i després ho han demostrat a treves del mètode científic per verificar si allò realment es cert o fals.

    Jo penso que hauríem a vegades, parar-nos i mirar el nostre voltant amb detall perquè podem sorprendre’ns de coses que mai no ens hi hem fixat i que l’hi hem fet una mirada rapida.
    Com diu una cita del llibre “penso, i després existeixo”.

  2.   Roger Sanllehi Says:

    Segons Descartes, per fer ciència hem d’incorporar el dubte com a mètode amb la finalitat de trobar el dubte hiperbòlic. T’ha de sortir una primera veritat i a partir d’aquí podem començar a construir-la. Aquest exemple que ens il·lustra intenta afirmar que per disposar d’un coneixement clar i distint no es basa en l’observació simple sino que caldrà portar a terme un estudi per obtenir les veritats i un cop tenim la teoria explico el mètode per parts i l’aplico. Descartes creu que disposem de dues capacitats intel·lectuals: la intuïció i la deducció. La intuÏció ha de ser diafana de forma clara, nítida i distinta; la deducció no és immediata. Ex: Tinc la intuïció inicial d’eliminar uns bacteris, però no tinc la deducció immediata.

    Per Descartes el coneixement vulgar és aquell que percebem pels nostres sentits sense portar a terme cap estudi que no es sotmet a un judici racional . Segons el filòsof, aquest coneixement ens genera un dubte metòdic ocasionat pels sentits, l’existència, considera que ens fa veure les coses com no són, ja que, això no vol dir que sigui erroni.

    En canvi, el coneixement científic és el contrari del vulgar, per tant, és aquell en el qual s’ha aplicat una sèrie de passos per verificar la seva existència i s’ha adquirit a través del raonament utilitzant un mètode infalible. És necessari aportar tota la informació per tal d’afavorir altres científics i aixì podràn seguir el mateix mètode amb més facilitat.

    Desde el meu punt de vista, penso que tot aquest procediment el qual ha seguit Descartes és correcte per assimilar l’existència de qualsevol percepció d’una forma racionalista i el seu exemple expressa una gran certesa de la relitat. Considero que ens ajuda a comprendre la realitat d’un altre manera i a reflexionar sobre les nostres visions ,ja que, no sempre ens porten al desengany.

    •   Judit Martinez Says:

      El coneixement cartesià ens incita a dubtar de tot el que sigui dubtable (dubte metòdic), fins a obtenir una cosa que sigui veritat, és a dir, realment autèntica i indubtable. Una de les fases de l’aplicació d’aquest mètode és la informació que ens aporten els nostres sentits. Descartes pensa que els sentits no són gaire fiables, per contra no pot afirmar que les percepcions que obtenim d’ells siguin falses. Per tant, podem dir que el coneixement que es fonamenta sobre impressions sensibles es revela inferior al intel•lectual, ja que aquest està basat en la raó.
      A la “Segona Meditació” podem observar un clar exemple amb un tros de cera acabat de sortir del rusc. Es poden apreciar una sèrie de característiques que es perceben a través dels sentits i que semblen bastant precises i fiables. Però si s’hi aproxima una font de calor, totes aquestes informacions es modifiquen. És evident que no ens hem de deixar influir nomes per les impressions sensibles, sinó també per la raó ja que és un factor molt important a la hora d’analitzar les percepcions que rebem de l’entorn que ens envolta.
      El coneixement científic es basa en la recerca de la veritat, mitjançant el dubte fins que no és absolutament comprovat per demostracions empíriques. En canvi, el coneixement vulgar tracta d’un coneixement que no ha passat per cap raonament i per tant no és del tot fiable.
      “Cogito, ergo sum” (Penso per tant existeixo), es presenta com la primera certesa, capaç de resistir qualsevol motiu de dubte. S’adona que sempre hi ha un subjecte que dubta que identificarà com a “jo”. És indubtable que algú està dubtant, per tant mostra aquí la primera veritat inqüestionable.
      Al meu judici, penso que les sensacions percebudes pels sentits són bastant subjectives i per tant, tal i com diu Descartes, no són del tot fiables. Penso que el verdader coneixement es podria aconseguir només amb un dualisme entre aquests dos, però sobretot fen ús de la raó. És la eina imprescindible per fer que les impressions sensibles augmentin el seu grau de fiabilitat.

      •   Judit Martinez Says:

        L’he copiat en l’últim comentari, perquè em deia com no em deixava penjar-lo, ho sento!!

  3.   Aida Says:

    Per a descartes, els sentits no ens donen una veritat absolutament certa. És per això que ens proposa tres raons per dubtar: La primera és la fal•làcia dels sentits. Una fal•làcia és un argument fals però amb una aparença verdadera. Els sentits no són perfectes, i sí bé és veritat els homes poden trobar improbables el seu engany, aquests també són probablement l’essència natural més enganyosa que posseïm.
    En segon lloc ens presenta la impossibilitat de distingir la veritat del somni i lligada amb aquesta afirmació, ens presenta el tercer punt que és la impossibilitat de distingir quan estem en un somni- en un món que no es real- i quan som al món real, si és que existeix. Això l’anomena l’esperit maligne. I és que, posant en comú tots aquests punts aplicats al nostre dia a dia i com amb l’exemple de la cera, a la vida mai és el que sembla.

    Per a Descartes, el coneixement vulgar és aquell que percebem directament a través dels sentits, sense fer-ne un anàlisi científic. Ja que no podem estar segurs de res, no queda altre remei que deduir l’existència de la realitat a partir de l’existència del pensament i les idees. Aquest punt és el que diferència el coneixement vulgar amb el científic.

    Amb aquesta afirmació que Descartes fa ens resumeix aquests punts esmentats:”Parlant amb propietat només concebem els cossos per la facultat de pensar, que posseïm, i no per la imaginació o els sentits, i que no els coneixem pel fet que nosaltres els veiem, o els toquem, sinó solament perquè els concebem amb el pensament” (Atena, pàgina 136)

  4.   David Serra Molina Says:

    En l’exemple de la cera, Descartes ens parla dels sentits com una font fiable d’informació, però després ho desmenteix acostant la cera al foc i demostrant que encara que evidentment era la mateixa cera, tota la informació que havia adquirit mitjançant els sentits havia canviat sobtadament i per tant, els sentits no eren fiables i podien induir a error.

    El coneixement vulgar és la informació que ens arriba dels sentits, és tracta d’un coneixement que no ha passat per cap mena de raonament, que no és fiable al cent per cent i que busca resoldre els problemes de forma ràpida.

    El coneixement científic està basat en raonaments lògics, es objectiu i utilitza les regles del mètode per tenir més seguretat de que no es comet un error al afirmar que una teoria es certa o falsa.

    Opino que té part de raó, hi ha moltes situacions en que els nostres sentits ens enganyen i la única forma de adonar-nos del nostre error és fent ús de la raó i reflexionant.

  5.   Gemma Hernández Says:

    Tal i com pensa Descartes, la realitat per ella mateixa no té sentit, primerament, defineix els sentits com a aquells coneixements dels quals dubten i que ens porten a errors, d’aquesta manera no són tant fiables com els descriu inicialment, tot i que també els descriu com a una font viable i segura. D’aquesta manera, Descartes comença a pensar sobre la construcció dels coneixement més factibles i la raó està està al servei del coneixement o bé de l’extensió. És en aquest moment, quan Descartes comença a parlar del dubte metòdic, que és aquell dubte que s’origina per aquelles persones que segueixen mètodes, normes…
    Per Descartes el més important és tota la metodologia que s’empra per saber si és veritat o no el què fas, amb aquests fets vull dir que Descartes només pot arribar a entendre la veritat mitjançant raó.
    L’exemple que cita Descartes al llibre “Atena, Meditació segona a la pàgina 133” ens dóna saber que la informació que ens manifesta sobre la cera és precisa, però després a través dels sentits hem percebut trets de la cera que han canviat en apropar-se al foc. Per tant, totes les característiques del tros de cera que es descriuen és la suma de la raó que mitjançant el mètode científic ens descriu les característiques mesurables i quantificables, amb el cas de la cera és la composició química de la que està feta, tot i que inicialment quan s’ha vist la cera a través dels sentits l’hem interpretat i percebut a través dels coneixements vulgars i superficials, que s’obtenen a través dels sentits corporals.
    Des del meu punt de vista, penso que en molts moments de la nostra vida els sentits ens han enganyat, per aquesta manera també considero oportú aplicar el mètode científic per tal d’evitar veritats errònies futures.

  6.   Marcos Nieto Fernández Says:

    Per a Descàrtes, els cinc sentits fan una funció fonamental en el exemple de la cera de la segona meditació ja que els sentits es posen en funcionament i sembla que donguin informació sobre el tros de cera, però al aplicar-hi una font de calor cadascuna de les caracteristiques de la cera canvia, és a dir, no hi ha res de la imatge concreta de la cera que havia anteriorment.

    El coneixement vulgar es el conexiement dels sentits amb l’objectiu de resoldre tot aquell cúmul de problemes immediats que necessiten una resposta ràpida. Per això son problemes fàcils de resoldre que no necessiten una gran reflexió.

    El coneixement cientific es un coneixement objectiu que s’estructura en sistemes verificables , és a dir, ens dona raons i explica els perquès de les coses i pot ser comprovat. Per exemple podem donar una afirmació errònea i es pot demostrar el contrari ja que aquest coneixement va sortir de les falàcies del vulgar.

    La opinió meva respecte aixo es veritat ja que en un primer momoent podem percebre una cosa que es molt diferent de la realitat com es el cas de quan coneixem a una persona que la jutgem pel físic sense abans conèixer-la de res, això passa avui en dia i es tindria que evitar i intentar conèixer realment a aquella persona perquè en un principi es una intuició de com és però tal i com dic es té que conèixer de veritat.

  7.   ayelen Says:

    Segons Descartes, per comprendre un objecte o una persona s’ha de captar la seva essència real.
    Per fer-ho, cal analitzar l’objecte o la persona de manera profunda. És a dir: la contemplació única de la imatge corpòria que realitzem a través dels sentits ens dóna una informació superficial, fàcilment mal interpretable i enganyosa. A parir d’aquestes característiques físiques pròpies del material o ésser, ens imaginem com serà l’aparença global i l’essència real (la raó de ser el que és), però les nostres deduccions poden ser errònies.
    Aquesta percepció de la realitat suposada, no té cap validesa si no es combina amb la raó, que ve donada pel pensament. Podrem obtenir la veritat si mirem de manera racional allò que volem comprendre i no ens deixem emportar per suposicions subjectives o simples.
    Així ho veiem amb l’exemple de la bola de cera, que s’explica a la pàgina 31 del llibre Pensar, de Simon Blackburn: Descartes aprecia les característiques que es manifesten en la bola de cera sòlida. Veu que té color,sabor,figura i mida. Després, acosta la bola de cera al foc, i totes aquestes qualitats que la definien canvien. Per tant, conclou que el que és la cera, el que la consisteix, s’escapa dels sentits. Només utilitzant la ment (i, per suposat, el pensament) obtindrem una idea clara i immutable d’allò que és la cera.
    Per tant, podem concloure que per a Descartes, els sentits són el que ens desvien i distreuen de la veritat en l’exemple de la bola de cera. Com que el que veiem, sentim o notem ens sembla totalment real, ens limitem a observar allò que podem veure, sentir allò que podem escoltar i notar allò que podem tocar, i no aprofundim en la recerca de la veritat. Descartes ens invita a dubtar de tot de manera extrema (dubte cartesià o hiperbòlic), per evitar assimilar com a correcte allò que no entenem però hem pogut veure. Ens invita, per consegüent, a recercar la veritat utilitzant el coneixement científic, aquell que ho posa tot en dubte fins que no es comprova mitjançant el mètode científic i demostracions empíriques, i a evitar el coneixement vulgar, que és el que coneixem com a coneixement superficial basat en suposicions i observacions incompletes.
    En la meva opinió, Descartes és encertat en dir que les persones ens limitem a observar les aparences sense estudiar-les, i ens permetem extreure conclusions precipitades a partir d’aquestes , i ens les creiem. Les primeres impressions en conèixer un grup de persones noves venen normalment donades per la roba i el físic, i després per la manera de parlar i actuar, i és impressionant quina importància arriben a tenir en les relacions que establirem posteriorment amb aquest grup de persones.
    Els prejudicis limitem el coneixement i fan perdre la pròpia identitat, la pròpia essència.

  8.   Aleix Torra Vilafranca Says:

    “Tot allò que he acceptat fins ara com allò més vertader i segur ho he après dels sentits o a través dels sentis: ara bé, alguna vegada m’he adonat que aquests sentits m’enganyaven, i la prudència ens ensenya a no fiar-nos mai del tot d’aquelles que ens han enganyat una vegada” (Atena pàg.121)

    Els sentits segons Descartes ens donen a conèixer imatges superficials i canviants de les coses com bé diu ell en aquest fragment extret del llibre Atena. Ell ens posa un exemple molt clar en la seva segona meditació, l’exemple de la cera, observem el color, la estructura, podem sentir la olor, comprovar el tacte… però tot això canvia en el moment que acostem una font de calor. No obstant, nosaltres utilitzan la raó sabem que segueix sent cera en un estat diferent, però els sentits ja ens enganyaven.

    El coneixement vulgar, anomenat així per Descartes, és el coneixement basat en els sentits: la visió, el tacte el gust, l’olfacte i l’oïda.

    Per altre banda, el coneixement científic o intel·lectual està fonamentat i contruit mitjantçant raonaments lògics i desprès d’haver passat pel mètode científic. Per tant ha de ser un procés que es pugui repetir i demostrar més d’un cop.

    Per concluir, crec que té raó en que els sentits ens enganyen i ho exposa d’una manera fàcil d’entendre i crec que sobretot es pot aplicar en la realitat que això és el que es demana en un procès científic que es pugui comprovar.

    Una bona frase seria “la primera impressió sempre enganya” i aplicat a la vida en general seria quan coneixem una persona i pel físic ja fem uns judicis sense arribar a conèixer realment aquella persona.

  9.   Gisela Cruz Says:

    Descartes, al principi ens mostra els sentits com una font fiable ja que ens mostren la realitat, ens diu que totes les seves opinions es basen en els sentits. Però els sentits a vegades ens poden portar a pensaments erronis hi ha opinions que no son certes, per això totes les opinions basades en els sentits les elimina. (Atena. Pàg 121). Descartes ens mostra que els sentits a vegades ens poden dur a opinions errònies amb un exemple .

    El coneixement vulgar, té l’objectiu de resoldre tot aquell cúmul de problemes immediats i que exigeixen una resposta ràpida, és el coneixement obtingut a traves dels sentits, ja que gracies aquests podem percebre la realitat.

    El coneixement científic és un coneixement objectiu que s’estructura en sistemes verificables, obtinguts metòdicament i construït amb un llenguatge que evita l’ambigüitat (llenguatge científic).

    Personalment, crec que aquesta percepció és certa, ja que la majoria de vegades que obtenim una opinió pròpia respecta la realitat pot arribar a ser errònia a causa de que la em obtingut a traves dels sentits, i aquests moltes vegades ens donen percepcions errònies.

    •   Gisela Cruz Says:

      Al costat del parèntesis a d’haver el seguent fragment del llibre:
      “Tot allò que he acceptat fins ara com allò mes vertader i segur ho he après dels sentits o a traves dels sentits: ara be, alguna vegada m’he adonat que aquests sentits m’enganyaven, i la prudència ens ensenya a no fiar-nos mai del tot d’aquells que ens han enganyat una vegada.”

      L’exemple que tampoc apareix és el seguent:
      “aquest tros de cera que acaba de sortir del rusc (…) Encara no ha perdut la dolçor de la mel que contenia; reté encara alguna cosa de l’olor de les flors d’on va ser recollit; el seu color, la seva figura, la seva grandària, són observables; és dur, es fred i si es colpeja farà algun só”.

  10.   Núria-Vinyet Mestres López Says:

    Per a Descartes els sentits juguen un paper molt important tot i que ell pensa que en molts casos ens conudeixen a cometre errors. L’exemple del tros de cera és un cas molt clar.
    “encara no ha perdut la dolçor de la mel que contenia, i reté encara part de l’olor de les flors de les quals havia estat recollit; el seu color, la seva figura, la seva grandària són clarament visibles; és dur, fred, el podem toquetejar i, si li donem cops, emetrà algun so” (llibre ATENA pàgina 132)

    En aquesta descripció es veu clarament que està basada en el què els cinc sentits han percebut. Però quan la cera és fosa per l’escalfor tot el que els sentits havien percebut canvia. Per això Descartes dubta tan d’ells, perquè els sentits ens mostren l’aparença, el que és superficial, el que pot canviar. L’unica manera de saber si la cera és la mateixa es a través del mètode científic, de la raó. Descartes creu que només això ens conduirà a la veritat.

    Per tant de tot això podem dir que el coneixement vulgar és aquell que ens proporcinen els sentits, aquell que coneixem de manera superficial i la única manera de saber si es veritat o no és creure el que els sentits ens indiquen.
    El coneixement científic en canvi és aquell que està basat en la raó, en les matemàtiques, etc. Aquell que utilitza les regles del mètode, és a dir, la regla de l’evidènica, la regla de l’anàlisi, la regla de la síntezi i la regla de l’enumeració.

    Personalment crec que aquesta citació és certa. Els sentits ens enganyen molt sovint. Gràcies a ells ens fem imatges i idees de la realitat que moltes vegades són falses, però també és cert que tot i saber això, en la majoria de vegades seguim confiant en el què els sentits ens iniquen encara que més tard ens adonem que ens han donat una percepció errònia de la realitat. Per aixó defenso el mètode i les seves regles tot i que en la vida hi ha moltes situacions que és difícil valorales de manera científica, i els sentits són els que acaben guanyant.

  11.   Anna López Says:

    Per Descartes el principal motiu per dubtar del nostre coneixement són els sentits, que moltes vegades ens indueixen a l’error. No es prudent refiar-se de qui ens ha enganyat en alguna ocasió, per tant serà necessari sotmetre a dubte i assimilar com a fals tots els coneixement que deriven dels sentits. Tanmateix, podria semblar exagerat dubtar de tot el que percebem pels sentits ja que sembla evident que estic aquí i coses per l’estil; però, segons Descartes, aquesta seguretat en les dades sensibles immediates també poden ser posades en dubte atès a que ni tan sols podem distingir amb claredat el somni de la vigília. Quantes vegades he somiat situacions molt reals que, en llevar-me m’he adonat que era un somni?

    Per tant, segons Descartes, només per mitjà de la raó o enteniment l’esser humà pot arribar a entendre “veritats” que es troben més enllà dels límits a què poden arribar els nostres sentits, com ara Déu, l’ànima, les veritats matemàtiques o els valors morals. Aquesta dimensió profunda de la realitat queda fora de l’abast dels nostres sentits, els quals, segons Descartes, només ens informen del nivell “superficial” o immediat de la realitat (qualitats secundàries, com ara el color, l’olor, el tacte, etc.)

    Per explicar amb més detall el paper que juguen els sentits per Descartes, citarem l’exemple de la cera: <> (Atena. Meditació segona. pàg 133)

    Al principi sembla que els sentits ens donen informacions precises i fiables sobre la cera, però desprès en apropar-la al foc totes aquestes característiques que hem percebut a través dels sentits canvien completament, però tot i així , nosaltres continuem sabent que es tracta de el mateix tros de cera. Per tant, per tenir un coneixement «clar i distint» de la cera no ens podem recolzar de les impressions sensibles, caldrà distingir, mitjançant el raonament, els elements constitutius que es troben idènticament en tots els estats i en tots els trossos de cera.

    En conseqüència, el coneixement veritable d’aquest tros de cera es troba a través del coneixement científic, que és resultat de l’aplicació de la raó i que a través del mètode científic ens informa sobre les característiques quantificables i mesurables dels cossos i poden ser traduïts a unitats de mesura. En aquest cas, la seva composició química. En canvi, el que hem percebut en un primer moment de la cera a través dels sentits, constitueix un coneixement vulgar, és a dir, un coneixement ingenu, directe, superficial, subjectiu i sensitiu.

    Segons el meu punt de vista, crec que avui dia encara estem influïts pels sentits en la nostra manera de percebre la realitat. Per tant, cal fer ús de la raó per complementar els sentits, ja que aquests són imperfectes mentre que la raó es pot dir que és exacta i és la única que ens proporciona la veritat.

    •   Anna López Says:

      On estan els símbols hauria d’aparèixer el següent exemple: “Prenem com exemple aquest tros de cera que acabem de treure del rusc (…) trobem en ell totes les coses que ens fan conèixer distintament que es tracta d’un cos. I heus aquí que, mentre parlo, algú l’atansa al foc. El que hi quedava de sabor es desprèn, l’olor s’esvaeix, canvia de color, perd la forma, augmenta la grandària (…) Què és doncs, el que coneixem tan distintament d’aquell tros de cera?”

  12.   Júlia Bransuela Grané Says:

    <>(Pàgina 121 del llibre d’Atena)

  13.   Júlia Bransuela Grané Says:

    <>(Pàgina 121 del llibre d’Atena)

    Descartes ens parla del sentits, primerament, com una font fiable, ja que tot el que ha acceptat fins al moment i que per ell és segur i vertader ho ha après dels sentits. Però, pel contrari també ens diu que aquests l’han enganyat, i que per tant no són del tot fiables ni vertaders. Alguns cops ens poden dur a la certesa i d’altres a l’error.

    El coneixement vulgar té un objectiu diferent al científic, es basa en donar respostes ràpides. És el coneixement que resol problemes simples, els quals no necessiten d’una gran reflexió. Moltes vegades ens l’aporta els sentits, i per tant poden ser erronis, ja que no s’han comprovat raonadament.
    En canvi, el coneixement científic té un coneixement objectiu i que es pot verificar, ens dóna raons per explicar els perquès de les coses. És més complex però més segur ja que arribem al coneixement a través del raonament.

    Opino que aquesta percepció és certa, ja que molts cops pensem que una situació és veritable i un cop analitzada varia, canvia, inclús s’esdevé errònia. Crec que la majoria dels cops la primera percepció, idea o situació acostuma a ser errònia, els nostres sentits ens enganyen i cal analitzar i comprovar per tal de no equivocar-nos ni ser enganyats.

  14.   Marta Díaz Says:

    Per a Descartes el punt de partida que ens condueix als nostres coneixements és la veritat absolutament certa, i per obtenir-la s’ha d’eliminar tot allò del que sigui possible dubtar. Per això, Descartes comença amb el dubte metòdic i proposa tres raons per dubtar. Entre aquestes estan els sentits, els qual tenen un paper important perquè aquests de vegades ens indueixen a l’error i aleshores ens impedeixen arribar a la veritat.
    Això ho explica a través l’exemple del tros de cera on defensa que els sentits tan sols ens donen a conèixer imatges superficials i canviants de les coses, i que mitjançant la raó, en canvi, es descobreixen les característiques generals o abstractes que defineixen aquestes coses.

    Per tant, el coneixement vulgar és aquell que sovint obtenim a través dels sentits corporals, no ha passat per les regles del mètode que el verifiquen i com a conseqüència, pot ser erroni. En canvi, el coneixement científic és aquell que obtenim a través de l’intel•lecte, ha passat per les regles del mètode i per tant, és cert i pot ser comprovat per qualsevol altre científic.

    Personalment, crec que és cert que els sentits moltes vegades ens enganyen, però malgrat això, els homes considerem real, cert i vertader tot allò que nosaltres pensem o percebem, per això, opino que és necessari un mètode científic per verificar si un coneixement és cert o no ho és per tal d’evitar veritats incorrectes.

  15.   Andrea Peralta Says:

    El paper dels sentits per a Descartes és important, ja que ens dóna informació sobre la realitat i els objectes que ens envolten. Per a Descartes, els sentits són fonts d’informacions sobre les coses que estan arreu nostre. Malgrat això, els sentits també ens poden donar informacions errònies.

    Tal i com ell ho diu en la segona meditació en l’apartat [Punt de partida]: “No hi ha res cert al món.” (pàg. 27 del llibre ATENA).

    El coneixement vulgar és aquell coneixement que es refereix a les coses que les persones percebren a través dels sentits. És aquell coneixement que no ha estat analitzat per cap mètode científic. Aquest coneixement, en moltes ocasions, és erroni. És el coneixement que les persones creuen que és el correcte, ja que tothom ho diu, però, en realitat no és aixì.

    En canvi, el coneixement científic és aquell que ha estat analitzat per científics a través del mètode científic. És el coneixement que pot ser divulgat arreu del món, ja que és correcte, i és el coneixement que les persones han de tenir present en la nostra vida. El coneixement científic ha d’estar analitzat per les regles del mètode. La raó és imprenscindible per conèixer la veritat i la realitat.

    La meva opinió al respecte és que aquesta percepció és certa, ja que les persones, en moltes ocasions, tenim un concepte, una opinió o un pensament erroni sobre una situació concreta. Creiem que el que pensem, veiem o percebem és correcte però quan aquest pensament és analitzat correctament per nosaltres mateixos o per les regles del mètode, ens adonem que no era com nosaltres creiem. Els nostres sentits, les nostres opinions i els nostres pensaments ens fan creure coses que són incorrectes.

  16.   Marta Martín Torrens Says:

    Per a Descartes els sentits ens donen informació sobre la realitat i els objectes, però aquesta realitat no està completa o pot ser que tingui alguns aspectes erronis. Afirma que els sentits ens aporten informacions i coneixements, però també diu que aquests poden canviar i no son cent per cent fiables.

    “Però tot i que els sentits de vegades ens enganyen que es tracta de coses que gairebé no percebem o es troben molt llunyanes, potser n’hi ha d’altres de les quals no podem dubtar raonablement, per bé que les coneixem per mitjà dels sentits.” (pg 121 ATENA)

    Per al filòsof el coneixement vulgar és aquell que es refereix a les coses que s’entenen amb més facilitat i més ràpidament es donen per segures. És el coneixement que no es sotmet a un judici racional i el que, normalment, ve donat per els sentits. Això no vol dir que sigui erroni, ja que hi ha vegades que aquestes primeres percepcions ens donen informació sobre les coses que, després de ser sotmeses a un judici racional, es verifiquen.

    El coneixement científic és aquell coneixement que es refereix a les veritats obtingudes després de passar per les regles del mètode que verifiquen, racionalment, si una idea és certa i pot ser repetida per tothom. És el coneixement que estableix les bases bàsiques del pensament, és el coneixement adquirit a través del raonament.

    Personalment crec que aquesta percepció es certa ja que tothom s’ha trobat alguna vegada amb alguna situació en que, en un inici es tenia una creença però, després de sotmetre-la a un punt de vista més racional, aquesta idea inicial ha canviat. El què, comunament, es coneix com intuïció, no és fiable i innombrables vegades és errònia. Tanmateix aquesta intuïció o pressentiment ens pot donar informació aproximada sobre la realitat i no té perquè ser falsa del tot.