Locke i l’empirisme filosòfic

Creació analògica entre una imatge i l’aplicació Dipity (línees de temps).





9 Responses to “Locke i l’empirisme filosòfic”

  1.   Enric Cornejo Says:

    Manel no sabem quin és per tant, et deixem els dos links de la cronologia.

    http://www.dipity.com/Enriccornejo/lOrdinador/#timeline

    l’Ordinador on Dipity.

    •   Pablo Velasco Pérez Says:

      Manel, la cronologia és el mateix link, gràcies.

      Aquestes citacions de John Locke han estat extretes del llibre d’Atena, Lectures de Filosofia, concretament de l’apartat corresponent a aquest autor, de les pàgines 179 a la 208.

      “Perquè ningú, penso jo, ha negat mai que la ment pot conèixer algunes veritats”
      Pàg. 182 (LLIBRE I: Capítol II, Locke)

      “Per descobrir millor la natura de les nostres idees i parlar d’aquest assumpte d’una manera entenedora, és convenient distingir-les quan són idees o percepcions de la nostra ment i quan són modificacions de matèria en els cossos que causen en nosaltres les percepcions”
      Pàg. 186 (LLIBRE II: Capítol VII, Locke)

      “Els objectes externs no rauen en la nostra ment en el moment de produir en ella idees”
      Pàg. 188 (LLIBRE II: Capítol VII, Locke)

      “Veiem tan clarament la diferència que hi ha entre una idea reviscuda en la ment mitjançant el record i aquella que arriba de fet a la nostra ment per mitjà dels sentits, com veiem la que hi ha entre dues idees distintes”
      Pàg. 198 (LLIBRE IV: Capítol II, Locke)

      “El coneixement és només la percepció de l’acord i el desacord de les nostres idees!
      Pàg. 200 (LLIBRE IV: Capítol IV, Locke)

      “Si el nostre coneixement de les idees s’acaba en elles, sense anar més enllà, quan de fet pretenem alguna cosa més, els pensaments més seriosos no seran gaire més útils que les fantasies d’un cervell embogit”
      Pàg. 201 (LLIBRE IV: Capítol IV, Locke)

      “Per aconseguir coneixement i certesa es requereix que tinguem idees determinades, i per fer que el nostre coneixement sigui real es requereix que les idees es conformin als seus arquetips”
      Pàg. 204 (LLIBRE IV: Capítol IV, Locke)

      “Perquè hi hagi coneixement real de les substàncies, cal que les idees s’hagin extret de l’existència real de les coses”
      Pàg. 208 (LLIBRE IV: Capítol IV, Locke)

      •   Pablo Velasco Pérez Says:

        Aqui deixem la nostra relació que hem establit entre Locke i la imatge:

        Per a Locke les idees són tot allò que la ment percep en si mateixa o és objecte de percepció, pensament o enteniment, és a dir, qualsevol contingut mental és una idea, un reflex del món. L’origen de totes les idees és l’experiència, que pot ser externa, a través dels sentits, o bé interna, a través de reflexió, i ens informen del món mitjançant les idees que aquest produeix en nosaltres, i que Locke anomena: “idees simples”. La nostra ment, a més, té la capacitat d’associar i combinar aquestes idees simples, produint així les “idees complexes”, que poden ser: de substància (coses individuals que existeixen) o de mode, és a dir, que les coses no existeixen en si mateixes sinó en una substància i de relacions que venen descrites per associacions d’idees. Si relacionem la nostra evolució tecnològica (concretament els ordinadors) amb el pensament de Locke, ens donem compte que a partir d’una idea inicial se’n desenvolupen de més complexes. Aquesta idea inicial es va desenvolupar i va portar a millorar-la, això si, no necessariament a la primera perquè el coneixement s’adquireix a través de l’experiment, i si aquest no surt bé, ja sabem que aquell camí no s’ha d’agafar per el progrés i deixar-lo de banda. Fins a perfeccionar-la tant com en l’actualitat, però això no vol dir que estiguem al final, encara pot ser que ens quedi molt camí al llarg de la nostra existència per recórrer.

      •   Pablo Velasco Pérez Says:

        Aqui deixem algunes pàgines web consultades per a la cronologia:

        http://www.iescopernic.com/mediawiki/upload/a/ac/Quadre_esquema_hist%C3%B2ria_dels_ordinadors.pdf

        http://www.slideshare.net/lauraimarina/la-histria-de-lordinador

  2.   Aida Suet, Andrea Peralta i Clara de las Heras Says:

    Aquestes citacions han estat extretes del llibre ‘ATENA: Lectures de filosofia’ de l’apartat de John Locke des de la pàgina 198 fins a la 208.

    “Són innates les idees de color en una criatura a qui Déu va dotar de la vista i del poder de rebre sensacions per mitjà dels ulls a partir dels objectes externs”
    Pàg. 179 (LLIBRE I: Capítol II, Locke)

    “I l’enteniment, en veure aquestes idees, les considera íntegrament com a positives i diferents, sense reparar en les causes que les produeixen, ja que aquesta seria una recerca que no afectaria a la idea en tant que està en l’enteniment, sinó a la naturalesa de la cosa existent al marge de nosaltres. Aquestes són dues coses diferents que s’han de diferenciar de manera acurada, perquè una cosa és percebre i conèixer la idea del blanc i del negre i una altra molt diferent examinar quina classe de partícules hauran de ser i com hauran de disposar-se en la superfície d’un objecte qualsevol perquè aparegui com a blanc o com a negre”
    Pàg. 184 (LLIBRE II: Capítol VIII, Locke)

    “Si l’ombra d’un home, encara que només consisteixi en l’absència de llum (doncs mentre major sigui l’absència de llum, més visible serà l’ombra), no provoca, en observar-la, una idea tan nítida i positiva en la ment com la que produeix el cos d’un home quan es vist a la clara llum solar”
    Pàg. 185 (LLIBRE II: Capítol VIII, Locke)

    “Els homes poden aconseguir tot el coneixement que posseeixen, solament amb l’ús de les seves facultats naturals i sense l’ajuda de cap impressió innata, i poden arribar a la certesa, sense tal mena de principis o nocions innats”.
    Pàg.198 (LLIBRE IV: Capítol II, Locke)

    “Si el nostre coneixement de les idees s’acaba en elles, sense anar més enllà, quan de fet pretenem alguna cosa més, els pensaments més seriosos no seran gaire més útils que les fantasies d’un cervell embogit, i les veritats que s’hi fonamentaran no tindran gaire més pes que les paraules d’algú que afirma amb seguretat les coses que somnia amb claredat”
    Pàg. 201 (LLIBRE IV: Capítol IV, Locke)

    “No sabem quina és la constitució real de les substàncies, de la qual depenen les nostres idees simples i que és, a més, la causa real del fet que algunes d’elles vinguin estretament unides i altres s’excloguin mútuament, són molt poques les idees d’aquest tipus de les quals podem saber si són o no consistents en la natura, més enllà del que ens diu l’experiència o l’observació sensorial”
    Pàg. 208 (LLIBRE IV: Capítol IV, Locke)

    “Perquè hi hagi coneixement real de les substàncies, cal que les idees s’hagin extret de l’existència real de les coses”
    Pàg. 208 (LLIBRE IV: Capítol IV, Locke)

  3.   Aida Suet, Andrea Peralta i Clara de las Heras Says:

    Línia de temps: Radioactivitat on Dipity.

    Hem realitzat una línia de temps que mostra la evolució que hi ha hagut al llarg del temps del coneixement de la radioactivitat i dels seus efectes sobre el medi natural i els éssers humans.

    Malauradament no hem pogut conèixer la data exacta de molts dels fets exposats i només tenim una aproximació a dita data. La data aproximada dels fets exposats s’expressarà precedida de l’abreviatura C. (circa, al voltant de)

    Les fons de consulta emprades per tal de realitzar aquesta tasca han estat:

    Introducción a la ciencia, Isaac Asimov

    http://www.youtube.com/watch?v=Y15JROM48yI

    http://es.wikipedia.org/wiki/Tecnolog%C3%ADa_nuclear

    http://www.mgar.net/soc/nuclear2.htm

    http://www.taringa.net/posts/imagenes/3913371/Primera-planta-nuclear-del-mundo.html

    http://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_de_Chern%C3%B3bil

    http://sociedadnuclear.org.mx/wp-content/uploads/2012/02/tema-5_16feb2012.pdf

    http://es.wikipedia.org/wiki/Radiaci%C3%B3n_nuclear

    http://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_nuclear_de_Fukushima

    •   Aida Suet, Andrea Peralta i Clara de las Heras Says:

      No se si s’ha penjat bé l’enllaç al dipity
      http://www.dipity.com/acapdsfilo/Radioactivitat/?mode=embed&z=0#tl%22

    •   Aida Suet, Andrea Peralta i Clara de las Heras Says:

      Aquestes citacions han estat extretes del llibre ‘ATENA: Lectures de filosofia’ de l’apartat de John Locke des de la pàgina 198 fins a la 208.

      “Són innates les idees de color en una criatura a qui Déu va dotar de la vista i del poder de rebre sensacions per mitjà dels ulls a partir dels objectes externs”
      Pàg. 179 (LLIBRE I: Capítol II, Locke)

      “I l’enteniment, en veure aquestes idees, les considera íntegrament com a positives i diferents, sense reparar en les causes que les produeixen, ja que aquesta seria una recerca que no afectaria a la idea en tant que està en l’enteniment, sinó a la naturalesa de la cosa existent al marge de nosaltres. Aquestes són dues coses diferents que s’han de diferenciar de manera acurada, perquè una cosa és percebre i conèixer la idea del blanc i del negre i una altra molt diferent examinar quina classe de partícules hauran de ser i com hauran de disposar-se en la superfície d’un objecte qualsevol perquè aparegui com a blanc o com a negre”
      Pàg. 184 (LLIBRE II: Capítol VIII, Locke)

      “Si l’ombra d’un home, encara que només consisteixi en l’absència de llum (doncs mentre major sigui l’absència de llum, més visible serà l’ombra), no provoca, en observar-la, una idea tan nítida i positiva en la ment com la que produeix el cos d’un home quan es vist a la clara llum solar”
      Pàg. 185 (LLIBRE II: Capítol VIII, Locke)

      “Els homes poden aconseguir tot el coneixement que posseeixen, solament amb l’ús de les seves facultats naturals i sense l’ajuda de cap impressió innata, i poden arribar a la certesa, sense tal mena de principis o nocions innats”.
      Pàg.198 (LLIBRE IV: Capítol II, Locke)

      “Si el nostre coneixement de les idees s’acaba en elles, sense anar més enllà, quan de fet pretenem alguna cosa més, els pensaments més seriosos no seran gaire més útils que les fantasies d’un cervell embogit, i les veritats que s’hi fonamentaran no tindran gaire més pes que les paraules d’algú que afirma amb seguretat les coses que somnia amb claredat”
      Pàg. 201 (LLIBRE IV: Capítol IV, Locke)

      “No sabem quina és la constitució real de les substàncies, de la qual depenen les nostres idees simples i que és, a més, la causa real del fet que algunes d’elles vinguin estretament unides i altres s’excloguin mútuament, són molt poques les idees d’aquest tipus de les quals podem saber si són o no consistents en la natura, més enllà del que ens diu l’experiència o l’observació sensorial”
      Pàg. 208 (LLIBRE IV: Capítol IV, Locke)

      “Perquè hi hagi coneixement real de les substàncies, cal que les idees s’hagin extret de l’existència real de les coses”
      Pàg. 208 (LLIBRE IV: Capítol IV, Locke)

    •   Aida Suet, Andrea Peralta i Clara de las Heras Says:

      La línia de temps exposada anteriorment mostra l’evolució de la ciència envers el coneixement de la radioactivitat; un coneixement empíric, en el qual l’experiència ha estat la font bàsica de coneixement, doncs a partir d’ella coneixem avui dia els múltiples usos de la radioactivitat, així com els seus efectes nocius sobre l’ésser humà.

      Segons Locke, l’home és, en un principi, una tabula rasa no dotat de cap tipus d’idea de manera innata. Segons aquest tot saber prové de l’experiència, que ja sigui pròpia o col•lectiva, prové de l’ús de les facultats naturals pròpies de cada l’ésser humà, sense l’ajuda de cap impressió innata. Així doncs la tabula en un principi rasa va omplint-se d’impressions d’idees adquirides per mitjà de l’experiència que s’expressen a través del llenguatge.

      Locke considera que tot coneixement únicament teòric, no demostrable en la realitat és un fals coneixement, doncs no podem conèixer allò que no podem percebre i experimentar sensiblement i raonar intel•lectivament a partir del coneixement adquirit en l’experiència, única font i límit del coneixement (coneixement a posteriori). Locke comprèn el coneixement com un procés progressiu de construcció de la realitat. Per consegüent el coneixement no és etern, sinó dubtable i subjectiu a la introducció de nous coneixements sobre la matèria estudiada que desmenteixin el saber inicial.

      Si ens remetem a l’exemple de la radioactivitat podem observar que fins a finals del segle XIX no se sabia res d’aquesta substància. L’any 1985 el científic Conrad Roentgen mitjançant la percepció dels sentits i l’experimentació envers el fenomen de la fluorescència dels objectes va descobrir els raigs X. Poc Becquerel va estudiar la investigació de Conrad Roentgen i aprofundint experimentalment envers aquesta descobreix els raigs d’urani i el fenomen de la radioactivitat. L’any 1897 Marie Curi rere examinar els descobriments de Bequerel envers la radioactivitat va estudiar empíricament aquest fenomen fins que rere descobrir el tori i el poloni, aïllà una dècima de gram de radi pur i descriví el fenomen de la radioactivitat, sense valorar els desconeguts efectes nocius que les substàncies radioactives causaven en les persones i que Marie Curie va començar a experimentar l’any 1920.

      Les investigacions de Marie Curie envers la radioactivitat foren àmpliament estudiades pels seus contemporanis els quals ampliaren el saber desenvolupat per la científica polonesa. L’any 1930 rere diverses investigacions es va començar a utilitzar la radioactivitat en el camp de la medicina com a tractament contra els tumors cancerígens, aquesta primigènia aplicació de la radioactivitat en la lluita contra el càncer va demostrar-se efectiva per mitjà de l’experiència, tal i com es demostra en l’ús actual de la radioteràpia com a teràpia contra els tumors cancerígens.

      Gairebé coetaniament a l’inici de l’aplicació mèdica de la radioactivitat s’inicia el seu ús en la comercial, per a la creació de productes quotidians com cremes, pastes de dents, pintures… Pocs anys després nombroses persones comencen a patir els efectes perniciosos de la radioactivitat i aquesta deixa de tenir un ús comercial.

      Els estudis de la radioactivitat van prosseguir i l’any 1934 Irene Curie i Frederich Joliot descobreixen la radioactivitat artificial que serà posteriorment aplicada en la creació de bombes atòmiques i en la producció d’energia nuclear. Amb el pas dels anys l’experiència va demostrar el perill dels dos invents. La bomba atòmica, per exemple va produir en la seva primera utilització, es a dir la bomba llançada per USA sobre Hiroshima, 140.000 morts d’entre els quals entre el 15 i el 20% no moriren a causa de l’explosió de la bomba sinó per lesions o malalties atribuïdes a l’enverinament per la radiació, val a dir que encara avui en dia els habitants de la zona pateixen malalties i malformacions a causa de la radioactivitat que queda en el medi.

      Podem aplicar la teoria epistemològica de Locke en el coneixement de la Radioactivitat doncs el coneixement d’aquesta va dependre i encara avui depèn d’un procés de coneixement progressiu basat en l’experiència. Així doncs per exemple si bé als inicis del coneixement de la radioactivitat es creia que aquesta no tenia un efecte nociu per a l’ésser humà i per aquest motiu es va aplicar en elements quotidians com pastes de dents, cremes, pintures etc. Amb el pas del temps mitjançant l’experiència col•lectiva, és a dir, coneixent les conseqüències que el contacte amb la radioactivitat havia tingut sobre les persones, es va deduir que el contacte continuat a elements radioactius no era adequat per l’ésser humà. Per tant la creença inicial segons la qual la radioactivitat no tenia efectes perniciosos sobre la salut humana es va demostrar falsa mitjançant l’evidència empírica en l’experiència col•lectiva. El mateix va passar amb la seva aplicació en la medicina on mitjançant l’experiència es va demostrar la seva efectivitat en el tractament de tumors malignes.

      Així doncs podem prova a la “història de la radioactivitat” que tal com afirmava Locke el coneixement és un procés progressiu de construcció de la realitat a partir de l’experiència.

      “Perquè hi hagi coneixement real de les substàncies, cal que les idees s’hagin extret de l’existència real de les coses”
      ATENA: Lectures de filosofia Pàg. 208 (LLIBRE IV: Capítol IV, Jonh Locke)