Locke i les idees

Creació analògica entre una imatge i una aplicació que trïis.





35 Responses to “Locke i les idees”

  1.   Judit Martínez Says:

    Frases extretes del llibre Atena:

    “La divisió no pot mai eliminar la solidesa, l’extensió, la forma o el moviment de cap cos; l’únic que fa es convertir en dues o més masses distintes de matèria allò que abans n’era una sola; masses distintes que reconeixem com a cossos distints, un cop la divisió n’ha generat un nombre determinat.” Pàg 187, cap VIII

    ”Les idees simples no són ficcions de la nostra imaginació, sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres i que realment actuen sobre nosaltres” pàg. 202, cap IV

    “Si és veritat que tot el coneixement rau només en la percepció del acord o el desacord de les nostres idees, les visions d’un visionari i els raonament d’un home sensat tindran la mateixa certesa. Per tant, no importa com són les coses: basta que algú observi l’acord de les seves pròpies imaginacions i que parli amb congruència, que tot el que diu seran veritats i coses certes.” pàg 200, cap IV

    “Anomeno idea a tot allò que la ment percep en si mateix o tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem.” pàg 186, cap VIII

    ”No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior” pàg. 198, capítol II

    “El que hem de considerar ara és com els cossos produeixen en nosaltres idees, i estpa molt clar que és per impuls, lúnica manera possible de concebre com els cossos operen els uns amb els altres,” pàg 188, cap VIII

    “La sensació no descobreix res de la massa, la forma o el moviment de les parts en la producció de les idees” pàg. 196, capítol VIII

    •   Judit Martínez Says:

      Presentació amb EMPRESSR: http://www.empressr.com/empressrflx/Empressr_Editor.aspx?token=0SMKXqhcU7I%3d

      •   mramon Says:

        No es pot veure la presentació, has escrit el vincle de l’edició i no la pàgina resultant que pot veure tothom, no?

    •   Xavier Cornet Pujol Says:

      En el següent text s’explicaràn les frases textuals de John Locke estretes del llibre atena i afegides en la nostre presentació:

      “Si és veritat que tot el coneixement rau només en la percepció del acord o el desacord de les nostres idees, les visions d’un visionari i els raonament d’un home sensat tindran la mateixa certesa. Per tant, no importa com són les coses: basta que algú observi l’acord de les seves pròpies imaginacions i que parli amb congruència, que tot el que diu seran veritats i coses certes.” És una crida clara al empririsme, en el qual hem de mirar cada situació una per una, i no generalitzar a no ser que s’hagin estudiat molts casos concrets. Així Locke explica que la veritat ha de ser vista des d’un punt extremadament subjectiu, en el qual tan sols s’han de raonar sense fer ús de la demagogia les teves creences i opinions, i aquestes tindràn la mateixa certesa universal que les opinions de qualsevol visionari, i qualsevol savi o ment brillant.

      “La divisió no pot mai eliminar la solidesa, l’extensió, la forma o el moviment de cap cos; l’únic que fa es convertir en dues o més masses distintes de matèria allò que abans n’era una sola; masses distintes que reconeixem com a cossos distints, un cop la divisió n’ha generat un nombre determinat.” Pàg 187, cap VIII. Aquí Locke vol establir una difeènciació entre dos casos diferents; Un d’una massa sòlida, i un altre de la mateixa massa, peró separada en dues o més porcions. En aquesta diferenciació podem notar altre cop com l’empirisme és la ideologia principal en Locke, ja que en un cas particular la massa pot ser sòlida, i en un altre cas segons abans o desprès aquesta mateixa massa pot estar dividida en diversos trossos, el que cal doncs és diferenciar cas per cas.

      ”Les idees simples no són ficcions de la nostra imaginació, sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres i que realment actuen sobre nosaltres” pàg. 202, cap IV. Locke explica aqui que les idees a diferència del que pensaven els racionalistes (Descartes), són aquelles coses naturals que veiem i percebem fora de la nostra ment, i que no són fruït de la nostra imaginació, sino que són coses existents, és a dir matèria.

      “Anomeno idea a tot allò que la ment percep en si mateix o tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem.” pàg 186, cap VIII. Molt relacionada amb l’expressió anterior, peró en aquesta Locke esmenta la seva definició per a idea, la qual és senzilla: Per Locke una idea és tot alló que ens ve al cap quan percebem cert objecte o matèria.

      ”No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior” pàg. 198, capítol II. Definició d’una gran veritat per Locke, el qual pensava que el sumum de la certesa era el que pensavem en el moment que rebiem informació a travès dels sentits d’un objecte o una matèria exterior.

      “El que hem de considerar ara és com els cossos produeixen en nosaltres idees, i està molt clar que és per impuls, lúnica manera possible de concebre com els cossos operen els uns amb els altres,” pàg 188, cap VIII. Locke explica aquí com creu que pot funcionar el sisstema d’idees en la nostre ment, i segons diu, la ment ho fa seguint cert instint, cert impuls que l’empenta a pensar com operen els cossos els uns amb els altres.

      “La sensació no descobreix res de la massa, la forma o el moviment de les parts en la producció de les idees” pàg. 196, capítol VIII. Punt molt important en el qual Locke despretigia totalment les sensacions, o els sentiments o impressions a la hora de percebre un objecte tal com és. Les sensacions segons Locke no influeixen per res en el ser d’un objecte o d’una matèria, ja que aquest es tal com és, i les sensacions que tu tinguis en mirar-lo o percebre’l són totalment subjectives i no afecten per a res al objecte.

      Així doncs hem escollit les frases que més bé remarcaven, segons la nostre opinió, l’empirisme que defensava John Locke.

  2.   Diego Valencia Says:

    Aqui tenim el prezi sobre els conceptes de Locke,que hem fet amb el Marcos Nieto.

    •   Diego Valencia Says:
    •   Diego Valencia Says:

      http://prezi.com/pxoetmlbkckt/conceptes-per-a-locke/

      •   Marcos Nieto Says:

        “Per descobrir millor la natura de les nostres idees i parlar d’aquest assumpte d’una manera entenedora, es convenient distingir-les quan són idees o percepcions de la nostra ment” Pàg.186, ATENA.

        “Pel que fa a les idees simples que provenen de la sensació, cal tenir en compte que tot allò que per constitució natural és capaç. per mitjà de l’excitació dels sentits, de causar alguna percepció en la ment produeix per aquest fet una idea simple en l’enteniment” Pàg.184, “Capìtol XII”, ATENA.

        “Es evident que la ment no coneix les coses d’una forma immediata, sinó per mediació de les idees que en té”. Pàg.201, ATENA.

        “El nostre coneixement, per tant, només és real en la mesura que hi ha conformitat entre les nostres idees i la realitat de les coses. Pàg.201 , ATENA.

        “Per aconseguir coneixement i certesa es requereix que tinguem idees determinades i er fer que el nostre coneixement sigui real es requereix que les idees es conformin als seus arquetipus”. Pàg.204 ATENA.

        El ultim prezi és el correcte i el que parla sobre els conceptes per a Locke.

        •   Diego Valencia Says:

          Hem fet un prezi on hem volgut fer referència sobre els conceptes de Locke, on distingim uns quants conceptes i em fet breus explicacions sobre cadascun d’ells.

          Primer expliquem el “coneixement demostratiu” que tracta sobre la percepció de l’experiència a partir de coneixements o premisses que vivim durant al llarg de la nostra vida,ya que nosaltres neixem des de zero sense cap coneixement o experència(necessitat de les matemàtiques).

          Seguidament parlem del “coneixement intuïtiu” el qual tracta de un coneixement clar i distint als altres,també ens fa referència a que ha de ser immediat o directe segons Locke,ya que la intuïció apareix després d’una previa experiència i en ella recolza tota la certesa possible.

          Després parlem dels drets que per a Locke hi ha un dret natural que ne la natura ens impedeix envair les propietats dels altres però sense significar cap limitació de la llibertat.

          Un dels altres punts del nostre prezi són les idees les quals arriben a la ment a través d’un sentit,per més d’un sentit ,per la reflexió o per la sensació i la reflexió alhora.

          Per finalitzar em fet referència a la raó,els sentits,i el treball.
          La raó segons Locke som bàsicament racionals, però també ens diu que poden haver excepcions. I la racionalitat dels éssers humans és una característica de ens fa diferents a altres éssers vius.

  3.   Gabriel López Says:

    Locke i les idees amb l’aplicació murally: http://mrl.li/1f3Azr3

    •   Joan Pio Badia Says:

      “Encara que de fet fos cert que hi ha veritats admeses per tota la humanitat, això no provaria de fossin innates.” pàg. 180

      “De cap proposició podem dir que la tenim en la ment però que la ment mai no l’ha coneguda i mai n’ha tingut consciència.” pàg. 182

      “Anomeno idea tot allò que la ment percep en si mateixa o tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem.” pàg.186

      ”Idees en la ment; qualitats en els objectes.” pàg. 186

      “Si alguna vegada parlo de les idees com si estiguessin en les coses, cal entendre que em refereixo a les qualitats dels objectes.” pàg. 187

      ”Els objectes externs no rauen en la nostra ment en el moment de produir en ella idees.” pàg. 188

      “Per què hem de pensar que les idees produïdes pels ulls i el paladar han de ser més reals en el manà que les produïdes per l’estómac i els intestins?” pàg. 192

      ”La sensació no descobreix res de la massa, la forma o el moviment de les parts en la producció de les idees.” pàg. 196

      ”La raó no pot mostrar com els objectes poden produir en la ment les idees.” pàg. 196

      ”No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior.” pàg. 198

      “La ment no coneix les coses d’una forma immediata, sinó per mediació de les idees que té.” pàg. 201

      “El nostre coneixement, només és real en la mesura que hi ha conformitat entre les nostres idees i la realitat de les coses.” pàg. 201

      •   Ferran Pintó Haro Says:

        Hem utilitzat el programa Mural.ly per fer un esquema sobre la classificació de les idees per a John Locke i el que aquestes són per a ell.

        Primerament, parla sobre l’origen de les idees. Locke pensa, contràriament a Descartes i Plató, que no hi ha idees innates. Naixem sense cap idea i a mesura que vivim i sumem experiències la nostra ment es va omplint. Aquest filòsof explica això mitjançant el principi de la “tabula rasa” (principi bàsic): naixem amb la ment buida, sense qualitats innates, de manera que tots els coneixements i habilitats de cada ésser humà sorgeixen de l’aprenentatge a través de les experiències i les percepcions sensorials.

        Aquest pensament que nega qualsevol mena de coneixement que no provingui de l’experiència és una doctrina filosòfica anomenada empirisme. Segons aquesta, l’experiència és la nostra font de coneixement. Com que les idees innates no estan fonamentades en l’experiència sensible, no existeixen.

        Locke rebutja les idees innates explicant que no podem dir que tenim una “cosa” a la ment però que la ment mai l’ha coneguda i mai n’ha tingut consciència. Per exemple, els infants i els idiotes tenen ànima però no perceben ni coneixen les veritats; com que no les perceben ni coneixen, no existeixen aquestes impressions en ells. Si no tenen les nocions impreses ¿com poden ser innates? I si són nocions impreses, ¿com podrien ser desconegudes? Pregunta Locke per rebutjar les idees innates (Atena pàg 182).
        Creu que no podem ignorar una noció impresa a la ment, i com que en el seu exemple s’ignorarien aquestes nocions, no hi ha idees innates.

        Una idea és allò que la nostra ment percep i és present quan percebem o pensem. Les idees que tenim són qualitats dels objectes: les idees no són les coses sinó les seves qualitats. Exemple de Locke (Atena, pàg 186): una bola de neu ens produeix les idees de blanc, fred i rodó; són qualitats (poders) de la bola de neu i com a sensacions o percepcions en l’enteniment les anomenem idees.

        Aquestes qualitats dels objectes es classifiquen en dos grups (que no surten a l’esquema): les qualitats primàries i les secundàries. Les primàries són les que són inseparables del cos : la solidesa, l’extensió, la forma, el moviment o el repòs i el nombre. Les secundàries són poders dels objectes que ens produeixen sensacions però no són realment als objectes: la massa, la forma, la textura, els colors, els sons o els sabors. No són res en els objectes mateixos, només són el poder de produir-nos sensacions. Les qualitats secundàries depenen de les primàries.

        Locke classifica les idees en simples i complexes:
        Les simples concorden amb les coses, la ment no pot produir-les ella sola. No són font de la nostra imaginació sinó la percepció d’un producció fora de nosaltres. Les divideix en reflexió (experiència interna) i sensació (experiència externa). L’estat de la ment que rep les idees simples és la ment passiva.

        Les idees complexes són construïdes per la ment i no es refereixen a cap cosa existent com si fos el seu original; el que no significa que no puguin ser reals: com que només poden concordar amb les nostres idees, tot el coneixement aconseguit amb aquestes idees és real perquè la idea no està dissenyada per representar res llevat d’ella mateixa i per tant no intenta assemblar-se a res.

        Dins de les idees complexes en tenim de tres tipus: de mode, de substància i de relació. Les de mode depenen d’una altra cosa (l’idea d’elegància existeix per l’idea d’home). Les de substància són per representar les coses en si mateixes encara que la substància com a tal sigui desconeguda per a nosaltres. Les de relació són idees de comparació i es basen en la relació entre dues idees simples (o més) i la seva identitat. L’estat de la ment que rep les idees complexes s’anomena ment activa.

        En resum, Locke creu que el coneixement prové de la percepció sensible. Rebutja les idees innates amb el principi de la “tabula rasa” i creu que les idees provenen de les experiències particulars. Defineix dos grups de qualitats dels objectes: les primàries, que són objectives; i les secundàries, que són subjectives. També separa dos tipus d’idees: simples i complexes. Podem afegir, també, que pensa que la substància no es pot conèixer (és incognoscible). John Locke és un empirista amb trets racionalistes.

  4.   Laia Espinalt Font Says:

    https://drive.google.com/file/d/0BwKXTLgaYZuvcGhzZ0gtZXNRNG8/edit?usp=sharing

    VIDEO: Entrevista a John Locke sobre les idees.

    Format fet amb el programa Crazy Talk 7 PRO Trial i editat amb el Microsoft Movie Maker.

    Laia Espinalt, Alba Guerrero i Eva Molina.

    •   Eva Molina Says:

      “[…] és evident que els infants i els idiotes no en tenen la més mínima
      percepció, i aquesta mancança ja es basta per destruir aquell assentiment universal, que forçosament ha de ser el concomitant necessari de tota veritat. […] Perquè imprimir alguna cosa en la ment sense que la ment la percebi em sembla, en efecte, molt poc intel·ligible.” Pàg 181-182

      “[…] la majoria de les idees de sensació que hi ha en la ment s’assemblen tan poc a alguna cosa existent fora de nosaltres com poc semblants són les nostres idees respecte dels noms que les representen […]” Pàg. 186

      “[…] els objectes externs no rauen en la nostra ment en el moment de produir en ella idees, i malgrat això percebem les qualitats originals de cadascun d’ells a mesura que un darrere l’altre afecten els nostres sentits […]” Pàg. 188

      “[…] les idees de les qualitats primàries dels cossos són semblances d’aquestes mateixes qualitats, i que els seus arquetipus existeixen realment en els objectes: però que les idees produïdes en nosaltres per les qualitats secundàries no s’assemblen gens a aquestes qualitats […]” Pàg. 190

      “Perquè les de la segona classe, és a dir, els poders de produir diferents idees en nosaltres mitjançant els sentits, les contemplem com qualitats reals en les coses que ens causen sensacions. Però les de la tercera classe les anomenem simples poders […]” Pàg. 195

      “[…] com que les idees complexes, tret de la substància, són arquetips constituïts per la ment, i no pretenen ser còpies de res i no es refereixen a cap cosa existent com si fos el seu original, no poden deixar de tenir la conformitat que és necessària per tal que el seu coneixement sigui real.” Pàg. 202

      “Les idees de les substàncies tenen els seus arquetipus fora de nosaltres.” Pàg. 207

      “De manera que, mitjançant les idees, no podem deixar d’atènyer una certa indubtable realitat.” Pàg. 203

      •   Eva Molina Says:

        Extret del llibre ATENA, “Assaig sobre l’enteniment humà”; Llibre I, Llibre II i llibre IV de John Locke.

    •   Alba Guerrero Maraver Says:

      Hem creat una entrevista amb el programa “Crazy Talk” amb el filòsof John Locke per tal que a partir d’aquesta, entenguem la seva teoria de les idees. S’ha basat en preguntes molt curtes i altres intervencions, en les quals ell explica extensament i clarament la seva concepció sobre el coneixement en general i la classificació de les idees. En algun moment, també s’ha fet alguna referència a Descartes, en temes en els que Locke discerneix.

      Per començar hem de definit Locke i el seu pensament en grosso modo. Aquest és considerat empirista, ja que per a ell totes les idees provenen únicament de l’experiència.

      Locke rebutja la teoria de Descartes sobre les idees innates, com podem veure en la citació que esmenta en el capítol II del Llibre I, “No hi ha principis innats en la ment”.

      Per rebutjar aquesta teoria Locke es basa en un infant quan neix o en un idiota. Aquests no tenen idees innates, no en tenen percepció, per tant, no les tenen en l’enteniment “[…] perquè imprimir alguna cosa en la ment, sense que la ment la percebi em sembla molt poc intel·ligible”.

      Així que per a Locke, a mesura que creixem adquirim nous coneixements a partir de l’experiència i ho així explica amb la teoria de la “tabula rasa”, és a dir, com un quadre en blanc que anem pintant amb la nostra experiència.

      Un cop conegut que les idees provenen de l’experiència externa, depenent de quin tipus siguin, el filòsof anglès les divideix en dos grans grups, i aquests grups es divideixen a partir de l’origen, és a dir, de com les percebem.

      Primer de tot, cal dir, que les idees són còpies de la nostra pròpia realitat, impreses en el nostre enteniment, tal i com dictava Hume en el seu “Principi de la còpia”.

      El primer grup, Locke l’anomena idees simples, aquestes són les dades primàries de la nostra experiència, és a dir, produccions naturals de les coses existents fora de nosaltres i rebudes de forma passiva per l’enteniment. Són indivisibles i completes, però no sempre clares. Hom no pot dividir-les, són homogènies.

      Dins d’aquestes idees simples, es troben les de sensació i les de reflexió. Les primeres fan referència a les que obtenim a partir de l’experiència externa, és a dir, les que percebem gràcies als sentits. Locke diu que la majoria d’idees de sensació no s’assemblen a les coses existents fora de nosaltres.

      Per acabar de definir bé les idees simples de sensació, proposa diferents qualitats de la matèria. Les primeres són les qualitats primària, és a dir, aquelles que realment existeixen en els objectes i no podem separar dels cossos i que sovint provenen de diversos sentits alhora. Seria el cas de la massa, el moviment, la forma, nombre i solidesa. Les segones, qualitats secundàries, són la potència que tenen les primàries per produir en nosaltres sensacions, i les quals percebem directament a partir dels sentits. No són realment en els cossos i la seva aparença varia amb l’abast dels nostres sentits. Seria el cas dels colors, sons, olors, sabors.

      A més a més, Locke esmenta una tercera classe, el poder que posseeixen alguns cossos per produir o rebre canvis en les seves qualitats primàries. Per exemple, com el foc fon el gel, i per tant, ho percebem diferent de com ho havíem fet anteriorment per un mateix cos.

      Per altra banda, les idees simples de reflexió, són provinents de l’experiència interna, és a dir, quan la ment reflexiona sobre els seus propis actes. Com podria ser el fet de pensar.

      El segon grup són les idees complexes les quals defineix com aquelles elaborades per l’enteniment a partir de la combinació d’idees simples. Les divideix en tres tipus: les de relacions, les de mode i les de substància.
      Les de relacions són formades a partir de la comparació o relació de diverses idees simples, com pot ser el concepte d’anterioritat. Les de mode són conjunts d’idees simples, és a dir, abstraccions d’aquestes combinades, com poden les matemàtiques.

      Finalment, dins de les complexes, però una mica diferenciades, es troben les substàncies. Aquestes últimes Locke diu que “tenen el seu arquetipus fora de nosaltres”, són compilacions d’idees simples que l’enteniment ajunta i acaba designant per un sol nom. La substància com a tal és desconeguda per la ment, incognoscible.

      En conclusió, Locke afegeix que “tot el coneixement que aconseguim amb aquestes idees és real i comprèn les coses mateixes”. Així que les idees són el que ens confirmen la nostra realitat, tot i que cal remarcar que aquestes veritats MAI SÓN ABSOLUTES i són reformables. El filòsof admet que EL NOSTRE CONEIXEMENT ÉS LIMITAT.

  5.   Josep Nuño Farré Says:

    Video que he publicat a YOUTUBE amb la col.laboració del Gerard i el Martín.
    http://www.youtube.com/watch?v=cqY9d0MeJvI

    •   Gerard Becerra Says:

      “les idees de calor i fred, llum i foscor, blanc i negre, moviment i repòs, són idees igualment clares i positives en la ment (…). Quan l’enteniment rep aquestes idees, les considera totes com idees positives distintes, sense investigar les causes que les produeixen.” p.184

      “totes les sensacions que es produeixen en nosaltres són només diferents graus i maneres de ser moguts els nostres esperits animals” p.185

      “faré una crida a l’experiència de cadascú per saber si l’ombra d’una persona, (…) no provoca, quan algú la mira, una idea tan clara i tan positiva en la seva ment com la persona mateixa vista a la més clara llum del sol.” p.185

      “Anomeno idea tot allò que la ment percep en si mateixa o tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem; i el poder de produir una determinada idea en la ment l’anomeno qualitat de l’objecte on rau aquest poder.” p.186

      “Vist això, cal distingir en els cossos dues formes de qualitats. Primer, aquelles que són del tot inseparables del cos en qualsevol estat en què es trobi (…). Aquestes qualitats les anomeno qualitats originals i primàries d’un cos, i són per exemple la solidesa, l’extensió, la forma, el moviment o el repòs i el nombre, qualitats que produeixen en nosaltres idees simples (…). Segon, aquelles qualitats que no són en els objectes mateixos res més que poders o potències per produir en nosaltres sensacions mitjançant les qualitats primàries dels objectes, és a dir, mitjançant la massa, la forma, la textura o el moviment de les seves parts insensibles, com els colors, els sons, els sabors, etc., aquestes, dic, les anomeno qualitats secundàries.” p.187-188

      “hi ha d’haver evidentment un cert moviment que des dels objectes passa pels nostres nervis, o pels esperits animals, d’algunes parts determinades del cos, fins arribar al cervell, o a la seu de sensacions, per produir en les nostres ments les idees particulars que tenim dels objectes.” p.188

      “La massa, la forma, el nombre i el moviment particulars de les parts del foc o de la neu es troben realment en el foc i la neu, tant se val que els nostres sentits els percebin com que no: per això poden ser anomenats qualitats reals, perquè realment existeixen.” p.191

      “la dolçor i la blancor no estan realment en el manà; que no són més que efectes de l’acció del manà, pel moviment, la mida i la forma de les seves partícules sobre els ulls i el paladar; igual que el dolor i el malestar provocats pel manà no són manifestament res més que els efectes de la seva acció en l’estómac i els intestins deguts a la mida, el moviment i la forma de les seves parts insensibles.” p.192

      “els colors vermell i blanc del pòrfir; fem que no li toqui la llum: els colors s’esvaeixen, ja no produeix en nosaltres aquelles idees. (…)la blancor i la rojor no són mai en el pòrfir; només hi ha una textura que té el poder de produir aquestes sensacions en nosaltres.” p.192-193

      “mai la forma produeix la idea de quadrat en una mà si ha produït la idea d’un globus en l’altra.” p.193

      “No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior” p.198

      “És evident que la ment no coneix les coses d’una forma immediata, sinó per mediació de les idees que té.” p.201

      “les idees simples no són ficcions de la nostra imaginació, sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres i que realment actuen sobre nosaltres.” p.202

      “les nostres idees morals, igual que les matemàtiques, són en si mateixes arquetipus, i per tant són idees completes i adequades” p.204

      “el nostre coneixement progressarà igualment en el descobriment de la veritat i la certesa reals, siguin quins siguin els noms que fem servir.” p.206

      “l’exigència que totes les idees complexes que apliquem a les substàncies han d’estar constituïdes només per les idees simples que hem pogut descobrir coexistents en la natura.” p.208

    •   Martin Herranz Says:

      Hem fet un vídeo amb el programa “Windows movie maker” on hem explicat la classificació de les idees del filòsof John Locke i que em publicat a “Youtube”. Ho hem fet a partir de els diferents punts de la seva teoria, exemplificant-t’ho amb imatges i frases extretes del llibre.

      En primer lloc, comencem explicant el concepte de les idees que té Locke, és a dir, tot el que és objecte de l’enteniment humà quan pensem són idees.

      Seguidament, em posat un esquema amb la principal classificació de les idees per Locke. L’hem posat amb el propòsit de mostrar d’una manera mes visual els conceptes que t’he de les idees.

      Locke fa una clara distinció entre les idees simples i complexes. Encara que les complexes son formades per idees simples.

      Les idees simples per Locke son les que la ment no pot descompondre en altres de mes senzilles. Es poden dividir en idees simples de reflexió i idees simples de sensació.

      A continuació passem a explicar els dos tipus d’idees simples tot començant per les idees simples de sensació que son aquelles que provenen dels sentits externs. Les idees simples de reflexió, en canvi son les que té la ment quan es conscient de si mateixa, dels seus propis procediments.

      Les idees complexes son formades per la ment en combinar idees simples, encara que procedeixen de l’experiència. D’aquesta manera les idees simples adquireixen un paper mes actiu en la producció de les idees complexes. Locke les divideix en idees complexes de modes, substàncies i relacions.

      Les idees complexes de mode, són les que fan referència a alguna cosa que depèn o existeix en una altre cosa. En el vídeo hem citat un exemple de J. Locke ja que aquestes són més abstractes a l’hora d’entendre.

      Per Locke, les idees complexes de substància,són les que prenen per representar coses particulars que subsisteixen en si mateixes. A la ment li costa d’imaginar, ja que la substància com a tal es desconeguda per la ment.

      Per últim, les idees complexes de relació, sorgeixen de la comparació i fan referència a la relació que guarden dues o més idees simples. Acabem amb un exemple del capítol VIII.

      Per donar suport a les nostres definicions sobre cada tipus de idea, ens hem recolzat amb citacions textuals que Locke esmenta en les seves lectures especificant el capítol on es troben per a facilitar al lector la seva recerca.

      Com a conclusió, podem afirmar que les idees simples són totalment objectives perquè cada persona pot identificar la mateixa forma o extensió en alguna cosa, i per altres, ser una cosa totalment diferent. Tanmateix, les complexes són totalment oposades, és a dir, cada individu pot rebre sensacions totalment diferents i per tant, són subjectives. El coneixement de Locke es basa en l’experiència i per això es considerat un empirista.

  6.   Roger Sanllehí Rueda Says:

    ”La ment no coneix les coses d’una forma immediata, sinó per mediació de les idees que en té” pàg. 201, capítol IV

    Aquest frase el que ens pretèn dir és que per conèixer bé les coses ha d’haver-hi una conformitat entre les nostres idees i la realitat de les coses, sino no percep res més que les seves pròpies idees.

    ”Les idees simples no són ficcions de la nostra imaginació, sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres i que realment actuen sobre nosaltres” pàg. 202, capítol IV

    Segons la frase, és necessari que les coses exteriors que ens envolten actuïn de forma natural sobre la ment perquè ens permeten distingir diferents classes de substàncies.

    ”Les idees complexes són arquetips construïts per la ment i, no pretenen ser còpies de res ni es refereixen a cap cosa existent com si fos el seu original” pàg. 202, capítol IV

    Tot el coneixement adquirit amb els nostres pensaments, raonaments i discursos fan que la ment actuï lliurement i estableixi una concordança amb les nostres pròpies idees i les de l’exterior.

    ”No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior” pàg. 198, capítol II

    L’existència dels objectes externs no és més que una idea simple en la nostre ment, s’obté a través de la percepció i la consciència que tenim de la recepció de les idees a partir dels objectes, seria el coneixement intuïtiu.

    ”La percepció és diferent quan de dia veu el Sol o quan només hi pensa de nit” pàg. 198, capítol II

    Segons la frase, podem extreure que hi ha dos tipus d’idees, la idea reviscuda en la ment, és a dir, el recòrd que tenim, L’altre idea és aquella que arriba a la nostra ment a través dels sentis i percepcions.

    ”La sensació no descobreix res de la massa, la forma o el moviment de les parts en la producció de les idees” pàg. 196, capítol VIII

    Les accions dels cossos normalment no tenen cap semblança amb res que es trobi en la cosa que la produeix, l’unic que veiem és un simple efecte d’una potència.

    ”Els objectes externs no rauen en la nostra ment en el moment de produir en ella idees” pàg. 188, capítol VIII

    Quan contemplem els cossos imperceptibles hi ha d’haver un cert moviment que passi pels nostres nervis i arribi fins als nostres ulls per tal de que la ment produeixi idees particulars dels objectes.

    ”Idees en la ment; qualitats en els objectes” pàg. 186, capítol VIII

    Per comprendre millor la natura és essencial distingir quan són idees o percepcions de la nostra ment. Tot allò que la ment percep li atribuïm una qualitat. Per ex: la idea de fred, blanc se’ns presenta com una bola de neu, per tant, ja se li ha atribuït una qualitat

    ”La raó no pot mostrar com els objectes poden produir en la ment les idees” pàg. 196, capítol VIII

    Entre la idea produïda en nosaltres i la qualitat de l’objecte que la produeix, tendim a imaginar que les nostres idees són semblances d’algun objecte existent.

  7.   Marta Martín Torrens Says:

    Twitter de John Locke: @JohnLockeXVII

    •   Irene Bitlloch Martínez Says:

      “Anomeno idea tot allò que la ment percep en si mateixa o tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem.” Pg.186

      “El poder de produir una determinada idea en la ment l’anomeno qualitat de l’objecte on rau aquest poder.”pg. 186

      “Si alguna vegada parlo de les idees com si estiguessin en les coses, cal entendre que em refereixo a les qualitats dels objectes.” Pg. 187

      “Cal distingir dues formes de qualitats: aquelles que són del tot inseparables del cos en qualsevol estat en què es trobi […]o aquelles que els sentits consonantment troben en cada partícula de matèria amb massa suficient per ser percebuda, i que la ment considera inseparables de cada partícula de matèria.” Pg.187

      “Qualitats originals i primàries d’un cos, I son per exemple la solidesa, l’extensió, la forma, el moviment o el repòs i el nombre,qualitats que produeixen en nosaltres idees simples.” Pg.187

      “Aquelles qualitats que veritablement no són en els objectes mateixos res més que poders o potències per produir en nosaltres sensacions mitjançant les qualitats primàries dels objectes, és a dir, mitjançant la massa, la forma, la textura o el moviment de les seves parts sensibles, com els colors, els sons, els sabors, ets., dic, les anomeno qualitats secundàries” pg.187-188

      “qualitats primàries i reals dels objectes , que sempre hi ha en ells (a saber: solidesa, extensió,forma, nombre i moviment […]” pg.194

      “qualitats secundàries i imputades, que no són altra cosa que els poders o potències de les diferents combinacions de les qualitats primàries, quan actuen sense que les discernim distintament.” Pg.194

      “qualitats que estan presents en els cossos, tant se val que les percebem com que no; i quan són d’una magnitud que permet descobrir-les, ens fem per mitjà d’elles una idea de la cosa […] les anomeno qualitats primàries.” Pg.194

      “el poder que hi ha en qualsevol cos […] d’actuar d’una manera peculiar sobre els nostres sentits, i de produir per això mateix en nosaltres les diferents idees dels diversos sentits, comunament se les anomena qualitats sensibles.” Pg. 194

      “la ment no coneix les coses d’una forma immediata, sinó per mediació de les idees que té.” Pg.201

      “El nostre coneixement, només és real en la mesura que hi ha conformitat entre les nostres idees i la realitat de les coses.” Pg. 201

      “Les primeres en concordar amb les coses són les idees simples perquè […] han de ser necessàriament el producte de les coses que, actuant sobre la ment d’una forma natural, hi produeixen aquelles percepcions a les quals s’ordenen i adapten per la saviesa i la voluntat de Déu que ha fet la nostra natura” Pg. 201-202

      “Les idees complexes […] són arquetipus construïts per la ment, […] no poden deixar de tenir la conformitat que és necessària per tal que el seu coneixement sigui real. […] Són combinacions d’idees que la ment lliurement ajunta sense considerat si tenen cap connexió en la natura” Pg. 202

      “tot el coneixement que aconseguim amb aquestes idees és real i comprèn les coses mateixes. Perquè en tots els pensaments, raonaments i discursos d’aquest gènere, tenim presents les coses només pel fet que es conformen a les nostres idees. De manera que, mitjançant les idees, no podem deixar d’atènyer una certa indubtable realitat.” Pg. 203

      “hi ha una classe d’idees complexes que, degut al fet que es refereixen a arquetipus que es troben fora de nosaltres, poden diferir d’ells i per aquesta raó li pot faltar realitat al coneixement que en tenim. D’aquest tipus són les nostres idees de substàncies.” Pg. 207

      “totes les idees complexes que apliquem a les substàncies han d’estar constituïdes només per les idees simples que hem pogut descobrir coexistents en la natura.” Pg. 208

      “Siguin quines siguin les idees que tenim, l’acord que veiem que tenen les unes amb les altres és coneixement. Però perquè sigui real en el cas de les substàncies, cal que les idees s’hagin extret de l’existència real de les coses.” Pg. 208

      “Les idees simples que hàgim descobert com a coexistents en una substància podem unir-les confiadament de nou per construir-nos idees abstractes de substàncies. Perquè tot allò que ha estat unit un cop en la natura pot ser unit de un una altra vegada.” Pg. 208

    •   Marta Viñas Lóbez Says:

      L’aplicació que hem utilitzat per explicar l’esquema de la classificació de les idees segons John Locke és el Twitter. Hem creat un compte amb el nom del filòsof i hem explicat mitjançant diferents piulades les idees segons Locke. A continuació hi ha la relació de les nostres piulades amb les frases textuals de John Locke.

      Locke creia que el nostre coneixement ve de les nostres idees. “Anomeno idea tot allò que la ment percep en si mateixa o tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem.” (pàg. 186) així és com el filòsof defineix que són les idees en el Llibre I de l’Assaig sobre l’enteniment humà.

      “La ment no coneix les coses d’una forma immediata, sinó per mediació de les idees que té.” (pàg. 201) John Locke es converteix en crític de René Descartes quan afirma que les nostres idees no són innates, de fet, conclou que les idees innates no existeixen. Per al filòsof anglès quan una persona neix no té res a la ment, és a dir, els nadons són com tabules rases.

      Si des del principi nosaltres no tenim res a la ment significa que d’algun lloc hem d’obtenir el coneixement. D’on obtenim el coneixement segons Locke? Com ja hem esmentat anteriorment l’empirista deia que el coneixement prové de les nostres idees, “Siguin quines siguin les idees que tenim, l’acord que veiem que tenen les unes amb les altres és coneixement.” (pàg.208). Però, si les idees no són innates com havia afirmat Descartes, d’on obtenim les nostres idees? L’experiència és la nostra font de coneixement.

      Així, ja sabem que la base del nostre coneixement i de les nostres idees és l’experiència, ja podem classificar les idees com ho va fer Locke. Com esmentem al Twitter: “Els àtoms del coneixement són les idees simples.” Aquestes idees simples són les que rep de forma passiva l’enteniment, com per exemple: els colors, les olors o pensar. Si nosaltres mesclem diferents idees simples obtindrem unes altres idees que Locke les anomena les idees complexes. Per exemple la poma, nosaltres tenim diferents idees simples: l’olor de la poma, la forma de la poma, el gust de la poma, el color de la poma i si les ajuntem totes aconseguim tenir la “POMA”. “Les primeres en concordar amb les coses són les idees simples perquè […] han de ser necessàriament el producte de les coses que, actuant sobre la ment d’una forma natural, hi produeixen aquelles percepcions a les quals s’ordenen i adapten per la saviesa i la voluntat de Déu que ha fet la nostra natura” (pàg. 201-202).

      Locke encara va subdividir les idees simples en dos tipus d’idees: les sensacions i les reflexions. Les sensacions són les idees que percebem per els sentits i provenen de l’experiència externa. En canvi les reflexions són el reflex que la ment té dels seus propis actes.

      Les sensacions es separen en dues qualitats basades en les capacitats pròpies dels objectes. “Cal distingir dues formes de qualitats: aquelles que són del tot inseparables del cos en qualsevol estat en què es trobi […] o aquelles que els sentits consonantment troben en cada partícula de matèria amb massa suficient per ser percebuda, i que la ment considera inseparables de cada partícula de matèria.” (pàg.187).Les qualitats primàries formen part de les coses per si mateixes i reprodueixen el món tal i com és, exemples: la solidesa, els números. Les qualitats secundaries no depenen dels objectes, aquestes es formen a partir de la manera com les qualitats primàries ens afecten als sentits. Les qualitats primàries són totalment objectives i les secundàries són subjectives.

      “Qualitats originals i primàries d’un cos, I son per exemple la solidesa, l’extensió, la forma, el moviment o el repòs i el nombre, qualitats que produeixen en nosaltres idees simples.” (pàg.187). “Qualitats secundàries i imputades, que no són altra cosa que els poders o potències de les diferents combinacions de les qualitats primàries, quan actuen sense que les discernim distintament.” (pàg.194). Són dues de les afirmacions que fa Locke en el seu Assaig sobre l’enteniment humà, per definir les dues qualitats amb les que separa les sensacions.

      “Les idees complexes […] són arquetipus construïts per la ment, […] no poden deixar de tenir la conformitat que és necessària per tal que el seu coneixement sigui real. […] Són combinacions d’idees que la ment lliurement ajunta sense considerat si tenen cap connexió en la natura” (pàg. 202). Pel que fa a les idees complexes, que són aquelles que es formen a partir de diferents combinacions d’idees simples, el filòsof anglès del segle XVII també les va separar en tres subgrups: les relacions, els modes i les substàncies. Les relacions són els resultats de comparar o relacionar diferents idees simples, com per exemple l’anterioritat. Els modes són abstraccions que combinen un conjunt d’idees simples, com per exemple la gratitud. Les substàncies són recopilacions d’idees de sensació que l’enteniment ajunta i acaba designant-les per un sol nom. La poma és una idea complexa de substància.

      “Totes les idees complexes que apliquem a les substàncies han d’estar constituïdes només per les idees simples que hem pogut descobrir coexistents en la natura.” (pàg. 208), assegura John Locke en el seu primer llibre. En el nostre Twitter expliquem: “La substància és la idea complexa que imaginem o suposem, no la percebem sinó que percebem les idees simples que la formen.”

      Resumint, segons Locke les idees provenen de l’experiència i com que també diu que coneixem a través de les idees, podem assegurar que l’experiència és la nostre font de coneixement. Les idees simples són les idees bàsiques per entendre el món, són les que rebem de forma passiva per l’enteniment. I les idees complexes són les que sorgeixen de raonar, ajuntar, comparar, combinar, agrupar diferents idees simples, les percep l’enteniment actiu. “Siguin quines siguin les idees que tenim, l’acord que veiem que tenen les unes amb les altres és coneixement. […] totes les idees complexes que apliquem a les substàncies han d’estar constituïdes només per les idees simples que hem pogut descobrir coexistents en la natura.” (pàg. 208).

  8.   Núria Gálvez Says:

    Aquest és el mural.ly rectificat

    •   Roger Sanllehí Rueda Says:

      ”La ment no coneix les coses d’una forma immediata, sinó per mediació de les idees que en té” pàg. 201, capítol IV

      Aquest frase el que ens pretèn dir és que per conèixer bé les coses ha d’haver-hi una conformitat entre les nostres idees i la realitat de les coses, sino no percep res més que les seves pròpies idees.

      ”Les idees simples no són ficcions de la nostra imaginació, sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres i que realment actuen sobre nosaltres” pàg. 202, capítol IV

      Segons la frase, és necessari que les coses exteriors que ens envolten actuïn de forma natural sobre la ment perquè ens permeten distingir diferents classes de substàncies.

      ”Les idees complexes són arquetips construïts per la ment i, no pretenen ser còpies de res ni es refereixen a cap cosa existent com si fos el seu original” pàg. 202, capítol IV

      Tot el coneixement adquirit amb els nostres pensaments, raonaments i discursos fan que la ment actuï lliurement i estableixi una concordança amb les nostres pròpies idees i les de l’exterior.

      ”No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior” pàg. 198, capítol II

      L’existència dels objectes externs no és més que una idea simple en la nostre ment, s’obté a través de la percepció i la consciència que tenim de la recepció de les idees a partir dels objectes, seria el coneixement intuïtiu.

      ”La percepció és diferent quan de dia veu el Sol o quan només hi pensa de nit” pàg. 198, capítol II

      Segons la frase, podem extreure que hi ha dos tipus d’idees, la idea reviscuda en la ment, és a dir, el recòrd que tenim, L’altre idea és aquella que arriba a la nostra ment a través dels sentis i percepcions.

      ”La sensació no descobreix res de la massa, la forma o el moviment de les parts en la producció de les idees” pàg. 196, capítol VIII

      Les accions dels cossos normalment no tenen cap semblança amb res que es trobi en la cosa que la produeix, l’unic que veiem és un simple efecte d’una potència.

      ”Els objectes externs no rauen en la nostra ment en el moment de produir en ella idees” pàg. 188, capítol VIII

      Quan contemplem els cossos imperceptibles hi ha d’haver un cert moviment que passi pels nostres nervis i arribi fins als nostres ulls per tal de que la ment produeixi idees particulars dels objectes.

      ”Idees en la ment; qualitats en els objectes” pàg. 186, capítol VIII

      Per comprendre millor la natura és essencial distingir quan són idees o percepcions de la nostra ment. Tot allò que la ment percep li atribuïm una qualitat. Per ex: la idea de fred, blanc se’ns presenta com una bola de neu, per tant, ja se li ha atribuït una qualitat

      ”La raó no pot mostrar com els objectes poden produir en la ment les idees” pàg. 196, capítol VIII

      Entre la idea produïda en nosaltres i la qualitat de l’objecte que la produeix, tendim a imaginar que les nostres idees són semblances d’algun objecte existent.

      •   Roger Sanllehí Rueda Says:

        Aquestes són les frases textuals de John Locke. (rectificades)

        ”La ment no coneix les coses d’una forma immediata, sinó per mediació de les idees que en té” pàg. 201, capítol IV

        ”Les idees simples no són ficcions de la nostra imaginació, sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres i que realment actuen sobre nosaltres” pàg. 202, capítol IV

        ”Les idees complexes són arquetips construïts per la ment i, no pretenen ser còpies de res ni es refereixen a cap cosa existent com si fos el seu original” pàg. 202, capítol IV

        ”No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior” pàg. 198, capítol II

        ”La percepció és diferent quan de dia veu el Sol o quan només hi pensa de nit” pàg. 198, capítol II

        ”La sensació no descobreix res de la massa, la forma o el moviment de les parts en la producció de les idees” pàg. 196, capítol VIII

        ”Els objectes externs no rauen en la nostra ment en el moment de produir en ella idees” pàg. 188, capítol VIII

        ”Idees en la ment; qualitats en els objectes” pàg. 186, capítol VIII

        ”La raó no pot mostrar com els objectes poden produir en la ment les idees” pàg. 196, capítol VIII

      •   Ya Bin Julián Says:

        Manel no en facis cas.

    •   Roger Sanllehí Rueda Says:

      Aquestes són les frases textuals de John Locke. (rectificades)

      ”La ment no coneix les coses d’una forma immediata, sinó per mediació de les idees que en té” pàg. 201, capítol IV

      ”Les idees simples no són ficcions de la nostra imaginació, sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres i que realment actuen sobre nosaltres” pàg. 202, capítol IV

      ”Les idees complexes són arquetips construïts per la ment i, no pretenen ser còpies de res ni es refereixen a cap cosa existent com si fos el seu original” pàg. 202, capítol IV

      ”No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior” pàg. 198, capítol II

      ”La percepció és diferent quan de dia veu el Sol o quan només hi pensa de nit” pàg. 198, capítol II

      ”La sensació no descobreix res de la massa, la forma o el moviment de les parts en la producció de les idees” pàg. 196, capítol VIII

      ”Els objectes externs no rauen en la nostra ment en el moment de produir en ella idees” pàg. 188, capítol VIII

      ”Idees en la ment; qualitats en els objectes” pàg. 186, capítol VIII

      ”La raó no pot mostrar com els objectes poden produir en la ment les idees” pàg. 196, capítol VIII

    •   Roger Sanllehí Rueda Says:

      Aquestes són les frases textuals de John Locke. (rectificades).

      ”La ment no coneix les coses d’una forma immediata, sinó per mediació de les idees que en té” pàg. 201, capítol IV

      ”Les idees simples no són ficcions de la nostra imaginació, sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres i que realment actuen sobre nosaltres” pàg. 202, capítol IV

      ”Les idees complexes són arquetips construïts per la ment i, no pretenen ser còpies de res ni es refereixen a cap cosa existent com si fos el seu original” pàg. 202, capítol IV

      ”No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior” pàg. 198, capítol II

      ”La percepció és diferent quan de dia veu el Sol o quan només hi pensa de nit” pàg. 198, capítol II

      ”La sensació no descobreix res de la massa, la forma o el moviment de les parts en la producció de les idees” pàg. 196, capítol VIII

      ”Els objectes externs no rauen en la nostra ment en el moment de produir en ella idees” pàg. 188, capítol VIII

      ”Idees en la ment; qualitats en els objectes” pàg. 186, capítol VIII

      ”La raó no pot mostrar com els objectes poden produir en la ment les idees” pàg. 196, capítol VIII

      •   Ya Bin Julián Says:

        En la primera citació, el que ens pretén dir és que per conèixer bé les coses ha d’haver-hi una conformitat entre les nostres idees i la realitat de les coses, sinó no percep res més que les seves pròpies idees.

        En la segona citació, la nostra ment construeix les idees a partir de les sensacions experimentades pels sentits. Locke diu que les idees que hi ha en la nostra ment les hem elaborat a partir dels sentits. Per exemple la idea de rosa, sabem com és una rosa perquè tenim en la nostra ment la idea de rosa percebudes pels sentits.

        En la tercera citació, ens pretén dir es que tot el coneixement adquirit amb els nostres pensaments, raonaments i discursos fan que la ment actuï lliurement i estableixi una concordança amb les nostres pròpies idees i les de l’exterior. Per exemple la idea de arbre a partir d’aquesta idea hem pogut formular la idea d’armari. Ho hem pogut fer gràcies a la relació d’idees simples.

        En la quarta citació, l’existència dels objectes externs no és més que una idea simple en la nostre ment, s’obté a través de la percepció i la consciència que tenim de la recepció de les idees a partir dels objectes, seria el coneixement intuïtiu. Per exemple la olor, el color, la forma, etc…

        En la cinquena citació, podem extreure que hi ha dos tipus d’idees, la idea reviscuda en la ment, és a dir, el record que tenim i l’altre idea és aquella que arriba a la nostra ment a través dels sentis i percepcions. Aquesta realitat substancial serià el conjunt de percepcions o el principi de la còpia (Hume).

        En la sisena citació, les accions dels cossos normalment no tenen cap semblança amb res que es trobi en la cosa que la produeix, l’únic que veiem és un simple efecte d’una potència.

        En la setena citació, quan contemplem els cossos imperceptibles hi ha d’haver un cert moviment que passi pels nostres nervis i arribi fins als nostres ulls per tal de que la ment produeixi idees particulars dels objectes. Tindria a veure amb les experiències externes que són percebudes a través dels sentits.

        En la vuitena citació, per comprendre millor la natura és essencial distingir quan són idees o percepcions de la nostra ment. Tot allò que la ment percep li atribuïm una qualitat. Per exemple: la idea de fred, la idea de calor, li atribuït una qualitat.

        En la novena citació, entre la idea produïda en nosaltres i la qualitat de l’objecte que la produeix, tendim a imaginar que les nostres idees són semblances d’algun objecte existent. Les formen a partir d’un conjunt de percepcions.

    •   Roger Sanllehí Rueda Says:

      Aquestes són les frases textuals de John Locke. (rectificades

      ”La ment no coneix les coses d’una forma immediata, sinó per mediació de les idees que en té” pàg. 201, capítol IV

      ”Les idees simples no són ficcions de la nostra imaginació, sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres i que realment actuen sobre nosaltres” pàg. 202, capítol IV

      ”Les idees complexes són arquetips construïts per la ment i, no pretenen ser còpies de res ni es refereixen a cap cosa existent com si fos el seu original” pàg. 202, capítol IV

      ”No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior” pàg. 198, capítol II

      ”La percepció és diferent quan de dia veu el Sol o quan només hi pensa de nit” pàg. 198, capítol II

      ”La sensació no descobreix res de la massa, la forma o el moviment de les parts en la producció de les idees” pàg. 196, capítol VIII

      ”Els objectes externs no rauen en la nostra ment en el moment de produir en ella idees” pàg. 188, capítol VIII

      ”Idees en la ment; qualitats en els objectes” pàg. 186, capítol VIII

      ”La raó no pot mostrar com els objectes poden produir en la ment les idees” pàg. 196, capítol VIII

  9.   Núria Gálvez Says:

    Aquest és un mural.ly sobre les idees segons locke