Cuiner de camins

6 Responses to “Plató, ontologia (la realitat)”

1.   Zhor Says:
   novembre 11th, 2014 at 19:25    

   <> – vaig afegir -, <>
   Plató, La Republica, llibre ll.
   pag 103 Atena, La Magrana 2014.

   En aquest fragment, Plató accepta el relativisme en l’àmbit del coneixement sensible i del «fluir constant». Referint-se a qui nomes es refereix només a les coses sensibles no podrà trobar mai un coneixement únic, universalment vàlid.
   Els sofistes havien renunciat a aquesta mena de coneixement, tot considerant-lo impossible. Però els socràtics, en canvi, creien que la recerca d’aquesta mena de coneixement és el que dóna sentit ple a la vida. I que tenim que buscar en el nostre interior la plena consciència de que cap coneixement sensible proporciona tota la veritat.
   Llavors es pot trobar un coneixement veritablement segur, què permeti superar el relativisme sofista, que Sòcrates l’aplicava a la ètica, però, com s’observa a partit de les seves teories, plató l’hauria aplicat a la ciència, considerant que la veritable realitat superior són les idees.

   La teoria de les Idees de plató, es un plantejament de la contraposició entre racionalitat i sensibilitat. Les sensacions ens posen davant d’un continu fluir de percepcions diferents d’un individu a un altre, i fins i tot en el mateix individu en diferents moments. La raó, en canvi, ens fa captar les formes immutables de la realitat, les idees que constitueixen l’ésser real.
   Per a Plató l’ésser real és múltiple, és a dir, no està constituït per una sinó per múltiples idees, encara que en certa manera totes s’ajunten sota la idea de bé. I així fent que la realitat quedi dividida en dos móns: el món de les idees i món sensible.

   – En el món de les les idees, que es el que es considera el veritablement real. Aquest esta format per un conjunt d’Idees immutables, que no canvien, idèntiques a si mateixes o sigui que no estan repetides i que són úniques, immòbils, fora de l’espai i del temps.
   Que comença amb una idea suprema, superior a totes i que al final s’ha engloben totes amb la idea de bé.
   És intel.ligible, és a dir, cognoscible, que es pot captar per la intel•ligència. Les idees són els objectes específics del coneixement racional. Però no son els continguts mentals, pensaments, perquè el que penso ara potser demà ja no ho penso, i el que penses tu no ha de coincidir necessàriament amb el que penso jo. Llavors no son pensaments sinó un element intel.ligibles.
   En el mon de les idees, aquestes son normes que valoren les coses naturals, o sigui son els models ideals d’altres coses.que valoren una realitat concreta

   – El món sensible: És el món que ens envolta, el món visible on vivim. Està format per coses i no pas per idees. Es el món de l’etern fluir, és variable, canvia constantment i només és una aparença. Es el món on tots opinim i ens equivoquem, ja que aixi tot canvia constantment, el que avui és d’una manera demà ja n’és d’una altra i, per tant, no es disposar d’un coneixement constant d’aquesta realitat que varia. Si només em es fixe en les aparences es pot creure que aquest és l’únic món real. Però si s’he segueix la raó es veu que hi ha un món molt més real, món de les Idees.
   La divisió de la realitat en dos móns, a part del sentit ontològic, també te un sentit epistemològic i polític. I això es pot observar en el mite de la caverna. Que planteja una comparació en la qual el món visible està representat pel fons de la caverna, uns presoners, que simbolitzen la raça humana, viuen encadenats al fons de la cova, però sense ser conscients. Només poden veure les ombres que projecten al fons de la paret els objectes que són transportats per darrera del mur que tanca la presó, gràcies a la llum d’un foc. El mite imagina què passaria si un dels presoners s’alliberat, com seria el seu camí d’ascensió, que representa el camí de la filosofia, fins veure tota la realitat exterior, que simbolitza el món de les idees, gracies al sol, que aquest simbolitza la idea de bé. Només aquest home pot tornar al fons de la cova i alliberar als seus companys. Que aquesta sèrie la tasca del filosof, i també del polític veritable. Però que molt probablement, no serà comprès ni ben rebut en el seu retorn. Els presoners viuen acomodats en la ignorància, en el seu món miserable. I que aquests representen a la resta dels humans, que no tenen cap altre interès menys el seu bé.
   Plató no afirmar l’existència d’un món ideal. Ja que això genera molts dubtes. Com es relacionen els dos móns?
   Tambés és molt difícil entendre com podem conèixer les idees si no són d’aquest món, la teoria de la reminiscència és massa imaginativa.
   Plató creu en la veritat, i dona sentit a les tasques dels intel•lectuals i siconsiderem que no existeixen les idees, és a dir, els ideals veritables i universals, estaríem davant del relativisme sofista i es dindria que acceptar que tot val, no sabríem en què es fonamentaria l’ètica, ni la política.

   •   Zhor Says:
     novembre 11th, 2014 at 19:27    

     <> – vaig afegir -, <>

     •   Zhor Says:
       novembre 11th, 2014 at 19:28    

       I això, si més no, no ens ho discutirà ningú – vaig afegir -, si afirmem que, el que cada cosa és en si, això no hi ha cap altre mena d’investigació que provi planificadament de trobar-ho, sinó que totes les altres arts es refereixen o bé a les opinions dels homes i als seus desigs o bè a les gènesis o composicions, o bé a la cura del que neix i del que compost; les restants tanmateix, de les quals reconeixíem que s’ocupen una mica del ser, la geometria i el que depèn d’ella, ens adonem bé prou que sí, somien el ser, però que, desperts, els és impossible d’arribar-lo a beure per tal com se serveixen d’hipòtesis que el deixen intacte, i no assoleixen de cap manera retre compte d’ell. Perquè quan el que ignorem és el principi, i la conclusió i la part intermèdia estan entre teixides amb el desconegut, quin recurs hi hauria perquè aital reconeixement es converteixi en saber?

2.   Andreea Craciun Says:
   novembre 11th, 2014 at 15:48    

   «I si se l’obligués a mirar la llum mateixa, segurament els ulls li farien mal i ell ho defugiria, i es tombaria cap a allò que pot mirar, convençut que en realitat és més clar que les coses que li mostren.»
   «Això mateix» – va dir.
   «I si algú» -vaig preguntar- «l’arrossegués per aquell accés escarpat i costerut, i no el deixés anar abans d’haver-lo estirat fins on bat la llum del sol, no li doldria que l’estrebessin i se n’empiparia, i quan arribés a plena llum el seu esclat li ompliria els ulls i no reeixiria a veure ni una de les veritat que ara esmentem?»
   «No, no podria» -va dir- » si més no de moment.»
   » Perquè li mancaria el costum, si hagués de veure les coes de dalt. I el primer que veuria més fàcilment serien les ombres.»

   PLATÓ, La República, llibre VII, p.96, Atena, La Magrana, 2011-2012.

   El present fragment fa referència al mite de la caverna de Plató. El mite de la caverna relata l’existència d’uns homes captius en una cova des del seu naixement. Aquests estan empresonats i miren sempre de cara a la paret. Tot el que arriben a veure són ombres de la realitat que passa a les seves esquenes gràcies a la llum d’una foguera. Per tant, la única realitat que coneixen són les ombres de les figures projectades a les parets i serien incapaços de considerar una altre realitat possible.

   Tal i com el fragment ens exposa, se’ns proposa imaginar que un dels presoners és alliberat i surt a l’exterior on la llum del sol l’enlluernaria i li seria difícil veure cap element de la realitat a priori. El primer que veuria seria al que està acostumat a veure: les ombres. Però amb el pas del temps, s’acostumaria a la llum solar i començaria a apreciar la realitat en tota la seva esplendor. Aquest tindrà una obligació moral a descendir a la cova i explicar-ho als altres per tal d’aconseguir que segueixin els seus passos. Però els altres presoners mai creurien l’existència d’un món diferent al de les coses, ja que és la única realitat que coneixen i de la qual en són conscients.

   És així com aquest mite ens mostra el dualisme ontològic de Plató: es relaciona el món de les idees que representa l’exterior de la caverna i el món de les coses que representa l’interior de la caverna. Els objectes de l’exterior de la caverna representen les idees i en canvi, les ombres de l’interior de la caverna representen unes còpies, és a dir, les coses del món sensible.

   En la nostra societat actual, moltes de les persones viuen amb la mateixa mentalitat que la dels presoners. Des de petits ens eduquen i ens inculquen una sèrie de tradicions i molt sovint una religió. El més probable és que el nen adapti aquesta religió i cregui en ella sense qüestionar-se mai que cap altre religió sigui vàlida. Per tant, és un exemple clar de que les persones acostumem a creure el que ens han ensenyat sempre i ens tanquem davant de la possibilitat de reconèixer l’existència de quelcom diferent o més vàlid. D’altre banda, també en són un gran exemple en l’actualitat els mitjans de comunicació que ens fan creure tot el que se’ns explica i la nostra societat actual no es qüestiona quina porció de veritat o de mentides hi han amagades darrere. Però fer el pas de començar a qüestionar el que considerem la realitat és difícil però et pot permetre ascendir al món de les idees i fugir de les ombres i de les falsedat que t’envolten.

3.   Lydia Hernández Says:
   novembre 3rd, 2014 at 14:48    

   PLATÓ. La República, pàg.99-100 Atena. La Magrana 2014. “…la regió que ens és revelada per la vista, l’has de comparar amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb la força del sol, i si ara poses la pujada i la contemplació de les coses de dalt com l’impuls de l’anima cap a la regió de l’intel•ligible, no erraràs certament la meva expectació, ja que és aquesta la que vols sentir. El déu sap, com sigui, si eventualment respondrà a la veritat. El que, si més no jo, veig, ho veig així: al cim de tot el cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé.”

   En aquest fragment, Plató explica el mite de la caverna relacionant-lo amb el seu pensament ontològic de la realitat. En primer lloc, relaciona la caverna com el món de les coses (món sensible) en el que els homes viuen enganyats i confiats de que el seu coneixement de les coses és fiable. Els presoners que es troben en la caverna és metàfora dels éssers humans ignorants que guien les seves vides a partir d’un coneixement aparent, les ombres són els prejudicis, especulacions i imatges distorsionades de la realitat. El presoner que és alliberat representa la figura del filòsof, persona que tindrà l’autèntic saber a partir de la idea del bé, perquè allibera moralment i intel•lectualment la seva ànima de les seves limitacions i vincles del cos i del món sensible i ascendeix al món de les idees (món intel•ligible). Aquesta és la pràctica de la dialèctica o filosofia. Quan ens coneixem a nosaltres mateixos en el món exterior després de l’exercici de la filosofia comencem a identificar la realitat humana amb l’ànima.

   Personalment crec que tots dos mons són reals, però l’intel•ligible posseeix més entitat sent fonament de tot el sensible. Formen part d’aquest món les essències o idees i, entre elles, la idea de Bé és el fonament de totes les altres idees i per tant del sensible. Però, aquesta explicació que ens dóna Plató no és més que una nota al marge del que aquesta al•legoria pretén donar a entendre. Això sí, és necessària per entendre el camí de l’ànima cap al món intel•ligible.

   La idea de realitat de Plató podria adaptar-se a l’actualitat, ja que naixem en una societat que no em escollit, la qual posseeix una sèrie de costums i tradicions que ens són inculcades sense opció en la majoria dels casos. Som per tant, presoners de la societat en què naixem, i alhora, creixem i ens eduquem encadenats als mitjans de comunicació. Aquests estan controlats i polititzats, donant-nos una versió subjectiva de la realitat. Per això, cada dia ens trobem davant d’una desfilada d’ombres que té com a escenari el nostre saló, i com a protagonista principal el nostre televisor. L’ascensió cap al món intel•ligible només és possible mitjançant el coneixement, al qual s’arriba a partir de l’estudi. D’aquesta manera podem tenir una visió més objectiva i abandonar la realitat paral•lela (món sensible), que és fictícia i que està projectada a la televisió i altres mitjans de comunicació.

4.   Queralt Says:
   novembre 2nd, 2014 at 10:11    

   ‘’Doncs ara afigura’t uns homes que per darrere la paret porten atuells de tota mena i que depassen el mur, i imatges i representacions d’animals, unes de ferro i altres de fusta, i tota llei d’objectes: com és natural, dels qui porten tot això, uns callaran i els altres aniran parlant’’.
   ‘’Si són com nosaltres!’’ – jo vaig fer-l i-. ‘’Perquè, ans que res creus que, de si mateixos i d’ells entre ells aquests homes han vist res que no siguin les ombres que el foc projecta a la paret de la cova que ells tenen al davant?’’.
   ‘’Com haurien vist res més, forçats com estan a tenir el cap immòbil de per vida?’’.
   ‘’I què dels objectes transportats? No hi hauran vist el mateix?’’.
   ‘’Sí. Què sinó?’’.
   ‘’Doncs si tinguessin la capacitat de dialogar entre ells no penses que es creurien anomenar els objectes reals en si mateixos quan anomenen les ombres que veuen?’’.
   ‘’Indubtablement’’.
   ‘’I què, si la presó tingués un ressò que vingués de dalt, et creus que si algun dels qui passen parlava, ells no es pensarien que el qui parla és l’ombra que els transcorre pel davant?’’.
   ‘’Sí, s’ho pensarien, per Zeus!’’ – va dir.
   ‘’Vet aquí, doncs’’ – vaig afegir jo – ‘’que uns homes així es creurien que la veritat no és altra cosa que les ombres d’aquelles obres, l’artifici’’. La república, Plató. Llibre VII (pag. 96-97)

   Aquest fragment del llibre de la República de Plató fa referència al mite de la caverna i fa una descripció de la situació dels empresonats. Aquest mite és una al·legoria de la teoria de les idees la qual representa el dur camí cap al coneixement: uns homes estan encadenats des del naixement a l’interior d’una fosca caverna. Aquests estan lligats de manera que no poden girar el cap i només veuen el que tenen a davant: ombres que corresponen a unes figures amb forma humana i animal i que són transportades per uns homes que a vegades enraonen i a vegades no. Aquests empresonats només han vist aquestes figures, i per tant no poden considerar altra cosa vertadera que les ombres dels objectes. Si algun dels captius és capaç de sortir de la caverna, al principi li costaria molt adaptar-se a la realitat, però finalment quedaria astorat per la bellesa del món real i ideal. Segons Plató, aquest tindria el deure de descendir a la cova un altre cop per ensenyar a tota la resta la realitat.

   La caverna simbolitza el món de les coses, les ombres les coses del món sensible i els seus presoners són els éssers humans que viuen en la ignorància i són enganyats. L’exterior de la caverna fa referència al món de les idees i el difícil camí de la sortida de la caverna ens mostra el difícil accés al coneixement, al qual hi accedeix poca gent, els que anomenarem filòsofs (presoners alliberats).

   Aquesta descripció de la visió que tenen els captius dins la cova, la podem comparar amb l’efecte del cinema o televisió. En una societat com en la que vivim, els mitjans de comunicació ens influeixen de manera directe en el nostre dia a dia. Poden arribar a modificar els nostres pensaments o creences inconscientment, és a dir poden causar un canvi en la percepció de la realitat tant a nivell individual com col·lectiu. Aquestes distorsions que l’ésser humà rep són gràcies a la ignorància. Per evitar-ho hauríem de ser capaços de pensar per nosaltres mateixos sense ser influenciats per les masses. Molt sovint és molt complicat de saber si estem sent arrossegats per la publicitat enganyosa i informació manipulada, o si realment som lliures.
   Actualment l’educació dóna molta importància a la comprensió lectora: és bàsic entendre el que es llegeix perquè la societat pugui progressar i cada individu pugui contribuir en el desenvolupament de la societat racionalment.
   En general, la falta de coneixement genera pobresa i provoca que visquem darrere d’enganys i que cada vegada estiguem més lluny de la raó i per tant, més lluny del bé, la veritat i la bellesa.