Cuiner de camins

16 Responses to “Plató, política (l’Estat)”

1.   Xavier Santamans Says:
   novembre 10th, 2014 at 16:16    

   Quan parles m’adono personalment que, en primer lloc, no n’hi cap de nosaltres que sigui exactament igual a un altre, diferim en la naturalesa, i a cadascú li escau una feina diferent. o no t’ho sembla?
   -M’ho sembla.
   I què? Qui sap si algú ho faria més bé dedicat a molts oficis, o a un de sol?
   -Sempre a un de sol- féu ell.

   Plató, Llibre II La República. Pàg 56 Atena. La Magrana.

   En aquest fragment, Plató argumenta sobre la seva idea del que s’entén per a una ciutat. Per a Plató la ciutat no és una cosa d’un. La ciutat és una cosa construïda entre tots, en la que cadascú té certes habilitats que altres no poseixen i aquests han de posar-les en pràctica pel bé comú i així hi pugui haver una ciutat dotada de tot. Cada ciutadà haurà de fer bé la seva feina, no per benefici propi, si no per benefici de tots, sense buscar interessos personals i així poder arribar a una harmonia comuna i arribar a tenir una ciutat la qual pugui definir el significat de justícia. No obstant, també hi han problemes en la ciutat que defensa Plató, ja que haurà de definir quins ciutadans es dedicaran a governar i quins a les altres tasques d’una ciutat, i decideix separar la ciutat en artesans, guerrers i governants. A partir d’aquí Plató decideix que la gent no podrà ascendir de classes socials i ordena la seva ciutat per classes depenen de la família de la qual procedeixis per posar-te en l’estament de governant, guerrer o artesà.

   Des del meu punt de vista estic d’acord amb el model de ciutat justa presentat per Plató. Considero molt encertat el fet que tothom hagi de tenir accés a la paideia. El fet que l’educació sigui per a tothom revaloritza la ciutat, ja que els seus ciutadans seran més savis de cara a enfrontar-se a problemes si es tenen coneixement bàsics que si no es tenen. També trobo molt encertat que alhora d’elegir els governants en la ciutat, aquests siguin els millors estudiants, ja que seran els més capacitats per a decidir el millor per a la ciutat.

   Actualment crec que és impossible aquest model de ciutat justa que planteja Plató. El nostre país està en una forta crisi gorvernat per qualsevol persona a la que se li anomena polític. Avui en dia ningú intenta fer les feines al millor possible pel bé de la societat sense rebre res a canvi ja que el fet de que ens beneficiem tots no ens compensa. També actualment els governants no actuen per ajudar els demés i poder fer un país millor, si no que només volen fer-se rics a costa de saltar-se les lleis i crear injustícia enlloc de justícia en la ciutat.

2.   Emilio Herrero Ramos Says:
   novembre 10th, 2014 at 15:22    

   «Ara, que em penso que si un home d’ofici o un altre que és naturalment negociant, enviant pels diners, o per la gent, o per la força, o per qualsevol altra cosa així, prova d’ingressar en la classe de guerrers, o si un d’aquest últims prova de fer-se atributs i honors, o quan un de sol intenta d’exercir tots aquests càrrecs, en tal cas em sembla que també tu, aquests canvis i multiplicat de funcions, veuràs que són la ruïna de la ciutat».
   «I tant que sí!» – Va dir ell.
   «De manera que de la vària dedicació i dels intercanvis entre els de les tres classes podem dir-ne amb molta justesa i principalment: són un crim».
   «Naturalment».
   «I el màxim crim contra la pròpia ciutat, diràs que és la injustícia?».
   «Com no?».
   PLATÓ. La República, p.77 Atenea. La Magrana 2014.
   Al llarg del llibre Plató ens explica com seria una ciutat perfecte o ideal per a ell i ens narra els diferents aspectes que cal tindre en compte a l’hora de dissenyar-la. Concretament en aquest fragment podem apreciar de forma molt clara la ideologia de Plató en referència a la política de la ciutat, concretament en la justícia i la forma de ordenar els habitants d’aquesta.
   Plató defineix la justícia de l’Estat i el bon funcionament d’aquest com a una harmonia i ordre natural entre les classes, és a dir, Plató creu que cadascú neix amb una finalitat i que ha de complir-la. Amb això Plató es refereix a que la gent neix sent de una determinada classe, concretament Plató en defineix tres, tal i com s’aprecia en el fragment: homes d’ofici, guerrers i savis; tenint això en compte Plató creu que ningú pot canviar de classe, si ha nascut en una classe determinada és perquè la seva ànima pertany a ella, per tant, ha de seguir en aquesta classe. Un cop dit això, en el fragment Plató defineix a l’acte de voler canviar de classe com a delicte, ja que trenca l’harmonia i l’ordre natural, i per tan és una injustícia.
   Alhora, al fragment hi podem apreciar una altre ideologia de Plató: La justícia i el bé comú (o de l’Estat) com a única finalitat, i mai el bé individual. Això és reflecteix en el fragment quan Plató menciona que la gent no pot canviar de classe, sinó que ha de seguir en la que ha nascut. Això ho diu Plató, tenint en compte que cadascú ha de fer el que millor se li dona de la forma que millor pugui, per tant, tenint en compte la seva ideologia de l’ànima que defineix a aquesta com a individual del cos, i que per tant quan algú neix la seva ànima ja està definida, les persones neixen en la classe que li pertoca a la seva ànima i degut a això aquestes persones s’han de quedar allà i fer allò que tan bé se li dona per tal fer un bé per a la resta de la polis. Per tant, les persones no poden buscar el bé individual intentant de fer una feina que a ells els hi agradi més però que se’ls hi doni pitjor, sinó que han de fer aquells que millor se’ls hi dona i per tant més profit en treu la ciutat.
   Portant aquest pensament a l’actualitat el podem relacionar amb el capitalisme. El capitalisme, nega la forma de pensar de Plató en referència a l’ordre social que estableix. El capitalisme, degut a que no es basa en la ideologia de la preexistència de l’ànima, no creu que els humans nasquem predeterminats a una funció, i per tant permet la mobilitat social, la qual únicament s’aconsegueix amb esforç. Alhora, el capitalisme si defensa a Plató de forma relativa quan aquest fa referència a la cerca del màxim bé comú, ja que alhora de treballar, el capitalisme selecciona a la persona millor qualificada per tal de produir un màxim rendiment, amb la única diferencia del Platonisme, com ja s’ha mencionat anteriorment, que aquesta persona no té perquè haver nascut predeterminada per això, sinó que pot aprendre ser bo en aquesta labor. Finalment, a nivell personal, no estic d’acord amb la teoria de la predeterminació de l’ànima i, per tant, tampoc amb la immobilitat social, crec que tothom té dret a ser allò que ell vulgui si s’ho mereix.

3.   Arnau Farré Says:
   novembre 8th, 2014 at 7:42    

   -És així: el gos -vaig respondre- discerneix la figura de l’amic de la de l’enemic no pas per altra cosa, sinó perquè coneix l’una i desconeix l’altre. Per tant, no serà amic del saber el qui limita el que li és familiar i el que no per tal com ho sàpiga o no?.
   -No hi ha manera que no sigui així -acceptà ell.
   -A veure -vaig continuar- ser amic d’aprendre i ser filòsof no és el mateix?.
   -Si, és el mateix.
   -Per tant, posem sense recel això en l’home, si és que ha d’ésser amable amb els conciutadans i coneguts, que li cal per naturalesa ser amic del saber, filòsof.
   -Posem-li
   -Per tant, el qui hagi d’arribar a guardià de la ciutat bo i competent ens serà filòsof, i fogós i ràpid i vigorós per naturalesa.
   PLATÓ, Llibre II La república p.66, Atena, La Magrana (2014)

   En aquest llibre, Plató i el seu amic Adimant parlen, i argumenten com hauria de ser una ciutat perfecte des de els seus inicis, fins a l’equilibri dins la polis entre tots els conciutadans. Es pot observar com Plató encara manté l’areté del seu mestre Sòcrates, que és el de que tothom, en una polis, ha de donar el millor de ell treballant en l’àmbit que sàpiga que és el millor. Els conciutadans han de mirar pel bé comú i ajudar-se entre ells, però apart dels ciutadans, també es necessita alguna persona que tingui la capacitat de guiar a la gent i ajudar-los, aquesta persona és la anomenada guardià, o en altre paraules, filòsof. El guardià ha de ser la persona capaç de saber que és el be i el mal, de saber-los diferenciar i sobretot saber aplicar el be en totes les seves decisions, i a més a més ha de tenir una visió ben clara de què és la justícia per tal de ser un bon líder.

   En la meva opinió estic completament d’acord amb Plató, i la seva argumentacíó de com seria realment una ciutat perfecte, però actualment, aquest ideal, és com un somni, algo inimaginable. Actualment el país està en una forta crisi, a causa dels nostres líders i del descontrol i el caos… avui en dia quasi be ningú busca fer el millor per el reste de persones, sino al contrari, la majoria de persones solament es preocupen per el seu be i interès, arribant a fer el que sigui solament per aconseguir el que ells volen. Es podria comparar això amb la forta corrupció que hi ha en la política, on els polítics, a més de cobrar un sou molt alt, no tenen suficient i busquen guanyar i tindre més diners a base d’estafes, o sencillament moviments de diners secrets però ilegals. A causa de que aquesta classe de persones són les que abunden més en el món, el reste que són els únics que es sacrificarien perquè algú altre podes estar en millor situació, solament poden amagar-se i continuar vivint com puguin. Si això podes canviar, jo crec que llavors ja s’hauria fet un petit pas cap a una polis millor, ni que no fos perfecte. Però tot i així crec que es quasi impossible aconseguir la polis de Plató ja que solament el bé i el mal, i l’injustícia i la justícia, són 2 noms que avui en dia no tenen valor, ja que estan completament barrejats i van agafant diferent forma i significat depenent de la persona i els seus interessos.

4.   Núria Montanyà Says:
   novembre 7th, 2014 at 22:59    

   
   I Adimant observà: .
   Plató. La República, p.56 Atena RBA 2014

   En aquest text es pot observar la importància del bé de la comunitat per sobre de l’individual, és a dir, la ciutat es creada per necessitat i tots els seus ciutadans ofereixen la seva virtut per el bé comú. Així doncs, cal donar el millor de cadascú i repartir-lo entre els altres deixant de banda l’interès propi per tal d’aconseguir el bé per tota la ciutat.

   Aquesta idea la podem relacionar amb el comunisme, però actualment ha sigut substituïda per el capitalisme, que busca principalment l’interès propi. Tot i així, encara hi ha algunes societats al món constituïdes per el comunisme com podria ser el cas de la Xina en alguns aspectes. Tot i que Xina ja ha estat influenciada per altres ideals, fins fa poc encara seguia els passos de la URSS amb un comunisme ideal. Lluitava per el bé comú i s’assegurava un repartiment per part de tota la població.

   •   Núria Montanyà Says:
     novembre 7th, 2014 at 23:01    

     
     I Adimant observà: .
     Plató. La República, p.56 Atena RBA 2014

     En aquest text es pot observar la importància del bé de la comunitat per sobre de l’individual, és a dir, la ciutat es creada per necessitat i tots els seus ciutadans ofereixen la seva virtut per el bé comú. Així doncs, cal donar el millor de cadascú i repartir-lo entre els altres deixant de banda l’interès propi per tal d’aconseguir el bé per tota la ciutat.

     Aquesta idea la podem relacionar amb el comunisme, però actualment ha sigut substituïda per el capitalisme, que busca principalment l’interès propi. Tot i així, encara hi ha algunes societats al món constituïdes per el comunisme com podria ser el cas de la Xina en alguns aspectes. Tot i que Xina ja ha estat influenciada per altres ideals, fins fa poc encara seguia els passos de la URSS amb un comunisme ideal. Lluitava per el bé comú i s’assegurava un repartiment per part de tota la població.

     •   Núria Montanyà Says:
       novembre 7th, 2014 at 23:03    

       Aquest és el fragment seleccionat, no sé perquè no em surt en els altres comentaris

       
       I Adimant observà: .
       Plató. La República, p.56 Atena RBA 2014

       •   Núria Montanyà Says:
         novembre 7th, 2014 at 23:07    

         I què, doncs? Caldrà que cadascun d’aquests del seu treball en faci un bé per a tots, per a la comunitat? Per exemple, el pagès, que és ell tot sol, prepararà queviures per a quatre, i hi esmerçarà el seu temps i el seu esforç multiplicats per quatre en la previsió de menjar, i en farà participar els altres? O en prescindirà, emprarà només la quarta part de temps a disposar-se menjar, i de les tres parts restants en gastarà una en la cura de la seva vivenda i dues més en els seus vestits i el seu calçat, i tindrà les seves coses sense partir-se-les amb els altres, sinó que cadascú es farà per ell mateix les seves coses?
         I Adimant observà: Sòcrates, segurament és més fàcil allò primer que això darrer.
         Plató. La República, p.56 Atena RBA 2014

         En aquest text es pot observar la importància del bé de la comunitat per sobre de l’individual, és a dir, la ciutat es creada per necessitat i tots els seus ciutadans ofereixen la seva virtut per el bé comú. Així doncs, cal donar el millor de cadascú i repartir-lo entre els altres deixant de banda l’interès propi per tal d’aconseguir el bé per tota la ciutat.

         Aquesta idea la podem relacionar amb el comunisme, però actualment ha sigut substituïda per el capitalisme, que busca principalment l’interès propi. Tot i així, encara hi ha algunes societats al món constituïdes per el comunisme com podria ser el cas de la Xina en alguns aspectes. Tot i que Xina ja ha estat influenciada per altres ideals, fins fa poc encara seguia els passos de la URSS amb un comunisme ideal. Lluitava per el bé comú i s’assegurava un repartiment per part de tota la població.

5.   Marti Prat Says:
   novembre 7th, 2014 at 20:49    

   “Ja t’ho diré”-li vaig fer-.“La justícia, diem, és una cosa d’un home en particular, però també és de tota la ciutat.”
   “Naturalment”-respongué ell.
   “I la ciutat, no és més que un home sol?”
   “És més”-acordà.
   “Doncs potser en un objecte més gros hi hagi una justícia més grossa i més fàcil d’assimilar. per tant, si ho voleu, primer mirarem què és la justícia a les ciutats, i després ho examinarem igualment en cada persona: observarem la paritat del que és més gros en la figura del que és més petit.”
   PLATÓ. Llibre II La República, pàg. 54. Atena. La Magrana , 2014.

   Aquest text, es dialoga sobre la justícia i injustícia, el diàleg es dut a terme entre Plató i Adimant. Aquest text es de estil polític , ja que ens parla de com arribar a la justícia per part de la societat i de l’estat, per tant arribar a l’harmonia i a l’ordre natural. També es parla de que la justícia es quelcom col•lectiu, no individual. Plató patent construir l’estat ideal en que cada persona tingui el seu ofici i actuï racionalment. El governador de la polis que volen construir, ha de ser un filòsof-governador, que es aquella persona que es totalment justa, i la justícia només s’aconsegueix emparant la filosofia. Segons Plató cada persona neix amb unes virtuts i ànima que hem heretat dels nostres avantpassats, i per tant si una persona neix guardià continuarà sent-ho i igual amb un artesà o un governant.
   Actualment, la idea de polis justa es totalment errònia, es més crec que no existeix cap polis que sigui justa, la idea de Plató de que tothom tenia de fer el que els seus avantpassats feien, es falsa i equivocada, ja que tothom t’he dret a elegir el seu futur ih ha ascendir de classe social.
   Actualment, tampoc existeix un filòsof governant, no cal anar gaire lluny, mirem Espanya i preguntem-nos si realment Mariano Rajoy es un filòsof, o si simplement es una persona que ha triomfat en els seus estudis, o per casualitat ha arribat a governar un país. Segons Plató la justícia es col•lectiva, i així és, tothom te les mateixes normes i lleis, però això només s’aplica en l’estat ideal de Plató, perquè en l’actualitat, un que roba milions de diners no passa ni una nit a una presó, però en canvi aquell que roba menjar per necessitat s’hi passa la vida.

6.   Eduard Carol Soler Says:
   novembre 7th, 2014 at 19:26    

   “Ens sembla molt bé”-féu Adimant -.”Però és que veus alguna cosa tal en la recerca referent a la justícia?”.
   “Ja t’ho diré”-li vaig fer-.“La justícia, diem, és una cosa d’un home en particular, però també és de tota la ciutat.”
   “Naturalment”-respongué ell.
   “I la ciutat, no és més que un home sol?”
   “És més”-acordà.
   “Doncs potser en un objecte més gros hi hagi una justícia més grossa i més fàcil d’assimilar. Per tant, si ho voleu, primer mirarem què és la justícia a les ciutats, i després ho examinarem igualment en cada persona: observarem la paritat del que és més gros en la figura del que és més petit.”
   PLATÓ. Llibre II La República, pàg. 54, Atena. La Magrana , 2014.

   En aquest fragment, es presenten Sòcrates i Adimant dialogant sobre la justícia. Aquest fragment es refereix a la branca de la política. Mitjançant aquesta intervenció de Sòcrates es representa la política ideal platònica en la que la justícia és essencial per aconseguir l’harmonia i l’ordre natural, és a dir, per arribar al Bé i assolir l’areté. En aquest fragment té lloc el pas de l’individu a la polis, s’observa com perquè hi hagi justícia, el poble s’ha de dividir en diferents classes socials per tal que cadascú tingui una funció diferent en el poble. Segons la justícia platònica és més important el bé de la comunitat que el bé individual. L’Estat rebutjava la democràcia i l’oligarquia, és centrava en la figura del filòsof-governant i la filosofia era l’única forma d’arribar a la justícia.

   En la meva opinió, aquest fragment representa d’una manera exacta la manera de pensar de la política promulgada pel deixeble de Sòcrates, Plató. Crec que en la societat actual, aquesta política no és apte ni viable ja que per aconseguir el bé mitjançant la justícia, la justícia primer ha d’existir. Segons un punt de vista actual, la justícia plantejada en la polis de Plató no era justa perquè existien diferències socials; la societat estava dividida en classes socials, el filòsof-rei, els guerrers i els artesans. Això significa que era una societat justa segons el seu punt de vista, però no, segons el de la societat actual. Qualsevol forma de governar un país en l’actualitat, des d’una monarquia a una democràcia no segueix les pautes assignades per la política platònica. En conclusió, crec que la filosofia de Plató no és aplicable a l’actualitat ja que la forma d’organitzar un Estat i la manera de pensar de la societat, han canviat.

7.   Oriol Medalla Says:
   novembre 3rd, 2014 at 22:28    

   «Ara, que em penso que si un home d’ofici o un altre que és naturalment negociant, envanit pels diners, o per la gent, o per la força, o per qualsevol altra cosa així, prova d’ingressar en la classe del guerrer, o si un d’aquests últims prova de fer-se guardià o conseller tot i ser-ne indigne, i aquests bescanvien llurs atributs i honors, o quan un de sol intenta d’exercir tots aquests càrrecs, en tal cas em sembla que també tu, aquests canvis i multiplicitat de funcions, veuràs que són la ruïna de la ciutat».
   «I tant que sí!» va dir ell
   «De manera que de la vària dedicació i dels intercanvis entre el de les tres classes podem dir-ne amb molta justesa i principalment: són un crim».
   «Naturalment».
   «I el màxim crim contra la pròpia ciutat, diràs que es la injustícia?».
   «Com no?».
   PLATÓ. Llibre IV La República, pg 77. Atena. La Magrana 2014

   En aquest fragment, a primera instància, es veu clarament la separació o l’ordre de les classes socials per forma natural de la societat grega. Es separen en productors, guardians i governants, el que Plató anomenarà Estat Ideal. Plató defensa que aquestes classes no es poden barrejar, és a dir, un que és fuster no pot ser sabater, ha de ser fuster. Alhora que un guardià no pot ser mai un productor, ha de ser guardià.

   Aquest fragment toca 4 temes principals, un d’ells no és de caire polític, sinó ètic, però va estrictament relacionat amb els altres tres.

   El primer és la virtut. Cada persona ha de fer de l’ofici que sigui més bo, donant el 100% de les seves possibilitats. Nomès així s’aconsegueix la felicitat. Si cada persona fa el que millor sap fer, i passem al següent tema, s’assolirà el bé comú, el bé de la ciutat per sobre de l’individual. Per tant, cada ciutadà fregarà l’excel·lència fent allò que més bé se li dóna per tal que la resta de la ciutat pugui gaudir d’allò que ha fet.

   El tercer tema va molt relacionat amb la virtut ètica. La justícia de l’Estat per Plató es correspon a la harmonia i a l’ordre natural entre les classes. Tal i com he dit anteriorment, la societat està dividida per classes de forma natural. Aquestes classes han de conviure amb harmonia, de manera justa unes amb les altres.

   L’actitut d’aquesta ciutat, organitzada en classes, que busca el bé col·lectiu, que viuen harmonia, i que cada ciutadà dóna el màxim de si mateix (virtut, excel·lència) dóna lloc a la finalitat de la política ( quart tema ); la Justícia i el Bé de l’Estat.

   Quan aquestes classes es bescanvien, provocarà un crim dins la ciutat, tal i com diu Plató, ja que, en el cas de l’estat ideal i la virtut ètica, els ciutadans que canvien de classe no estaran fent la nova tasca el millor possible ja que la seva era la que ha ocupat un altre d’un ofici totalment diferent. Així doncs, tampoc s’aconseguirà el bé comú. Tot seguit la justícia desapareixerà, donant lloc a la injustícia, que verdaderament és el màxim crim de la ciutat. Una ciutat injusta, segons Plató, hauria de respectar tots els punts tractats anteriorment. La injusticia seria la mort de la ciutat.

   Aquests aspectes, depenent del règim polític en el que es trobem, es poden apreciar més o menys. En primer lloc, als països comunistes, que en queden pocs, defensen el bé comú per sobre de l’individual, tots són funcionaris de l’estat. Així doncs, alguns podran fer allo que més bé se’ls hi dóna amb una mica de sort, mentre que la gran majoria no ho podran fer. Aquest estat és suposadament dotat de bé i just. Però realment sabem que no és així, ja que normalment amb els països comunistes la societat és la que rep més represàlies.
   D’altra banda, si ens trobem davant d’un règim capitalista, la majoria d’idees polítiques platòniques no es duen a terme. No existeix l’ordre natural de les classes, un és d’una classe o és d’una altra en funció de la seva renda per càpita, del seu sou. Un treballa del que pot i no del que vol. A part, la societat capitalista es caracteritza pel bé individual, del mèrit individual, cadascú s’ha de preucupar per si mateix, cadascú fa alguna acció mirant el bé individual i no el col·lectiu.

   Per acabar, vull deixar clar que l’Estat ideal no existeix però que, personalment, l’estat ideal seria un mixt entre els dos sistemes polítics i econòmics comentats abans. També crec que si algun dia existeix aquest estat ideal, estarà en mans d’un dictador absolutista, com ens ha demostrat la història en el llarg del temps.

8.   Roger Vinyals Says:
   novembre 3rd, 2014 at 17:52    

   Aquest és el bo.
   «Doncs escolta si té algun sentit el que ara et dic» -jo que vaig fer-li- «perquè el que des del principi, quan fundàvem la ciutat, hem proposat que cal fer en tota la circumstància, és precisament el que em sembla ser la justícia, o bé una certa forma d’ella. Proposàvem, per descomptat, i ho vam repetir moltes vegades, si ho recordes, que cadascú havia de tenir cura d’una sola cosa de les que afecten la ciutat, aquella per a la qual la naturalesa li hagi donat més aptituds.»
   » Cert que ho vam dir.»
   » I que certament la justícia és fer cadascú el d’ell i no dedicar-se a moltes coses, ho hem sentit de molta gent, i nosaltres mateixos ho hem repetit sovint.» (PLATÓ – La República, p.73 Atenea. La Magrana 2012)
   En aquest text s’hi pot apreciar, fàcilment, la idea de la separació de classes segons la naturalesa de cada persona, és a dir, segons la virtut que li ha estat donada i en allò que se li dona més bé. Perquè la JUSTÍCIA és tracte d’un ordre natural i una harmonia de manera que cadascú exploti la seva millor qualitat per al bé comú i la bona organització de la ciutat.

   Personalment crec que, avui en dia, el fet de tenir un filòsof-rei no estaria ben vist ja que la idea principal d’estat és la democràcia, la qual Plató refusava perquè no acceptava que els ignorants també poguessin votar. Però això no treu que dintre d’aquest estat democràtic molts punts de la política platònica s’hi vegin clarament diferenciats.
   El primer de tots és que qualsevol país vol posar al capdamunt a aquells més capaços de governar, recordo la campanya publicitària de CIU que és basava en “el govern dels millors”.
   En segon lloc, l’estat actual també s’intenta basar en la justícia, encara que molts cops no s’aconsegueixi degut a la corrupció i/o l’amiguisme. I també, és té la visió de que cadascú ha de fer allò pel qual resulti més adequat i capaç, tot i que sovint les modes incitin als joves a estudiar allò que els hi agradaria ser enlloc d’allò pel que demostren tenir més capacitats.
   I en tercer lloc, crec que les classes social platòniques (Governants, Guardians, Productors) són molt vigents; ja que de governants ja en tenim, els guardians podrien ser tothom qui es dedica al sector serveis, principalment per serveixen a la població com els guardians feien en l’antiguitat, i els productors serien tots aquells dedicats al sector primari i secundari.
   Per tant, les idees principals de la política de Plató són molt visibles en la nostre societat, amb la excepció del filòsof-rei i del govern dels millors, ja que Plató no va deixar constància de com esbrinar qui eren els més savis per governar. Podem dir que les dues úniques idees platòniques que no s’han desenvolupat en l’actualitat és perquè són utopies.

   •   Roger Vinyals Says:
     novembre 3rd, 2014 at 17:55    

     MANEL RAMON falta el text que no le posat correctament. Seguidament el torno a escriure.

9.   Roger Vinyals Says:
   novembre 3rd, 2014 at 17:51    

   <> -jo que vaig fer-li- <>
   <>
   <> (PLATÓ – La República, p.73 Atenea. La Magrana 2012)
   En aquest text s’hi pot apreciar, fàcilment, la idea de la separació de classes segons la naturalesa de cada persona, és a dir, segons la virtut que li ha estat donada i en allò que se li dona més bé. Perquè la JUSTÍCIA és tracte d’un ordre natural i una harmonia de manera que cadascú exploti la seva millor qualitat per al bé comú i la bona organització de la ciutat.

   Personalment crec que, avui en dia, el fet de tenir un filòsof-rei no estaria ben vist ja que la idea principal d’estat és la democràcia, la qual Plató refusava perquè no acceptava que els ignorants també poguessin votar. Però això no treu que dintre d’aquest estat democràtic molts punts de la política platònica s’hi vegin clarament diferenciats.
   El primer de tots és que qualsevol país vol posar al capdamunt a aquells més capaços de governar, recordo la campanya publicitària de CIU que és basava en “el govern dels millors”.
   En segon lloc, l’estat actual també s’intenta basar en la justícia, encara que molts cops no s’aconsegueixi degut a la corrupció i/o l’amiguisme. I també, és té la visió de que cadascú ha de fer allò pel qual resulti més adequat i capaç, tot i que sovint les modes incitin als joves a estudiar allò que els hi agradaria ser enlloc d’allò pel que demostren tenir més capacitats.
   I en tercer lloc, crec que les classes social platòniques (Governants, Guardians, Productors) són molt vigents; ja que de governants ja en tenim, els guardians podrien ser tothom qui es dedica al sector serveis, principalment per serveixen a la població com els guardians feien en l’antiguitat, i els productors serien tots aquells dedicats al sector primari i secundari.
   Per tant, les idees principals de la política de Plató són molt visibles en la nostre societat, amb la excepció del filòsof-rei i del govern dels millors, ja que Plató no va deixar constància de com esbrinar qui eren els més savis per governar. Podem dir que les dues úniques idees platòniques que no s’han desenvolupat en l’actualitat és perquè són utopies.

10.   Sandra Domene Says:
    novembre 2nd, 2014 at 22:54    

    “Doncs escolta si té algun sentit el que ara et dic” –jo que vaig fer-li- “perquè el que des del principi, quan fundàvem la ciutat, hem proposat que cal fer en tota circumstància, és precisament el que em sembla ser la justícia, o bé una certa forma d’ella. Proposàvem, per descomptat, hi ho vam repetir moltes vegades, si ho recordes, que cadascú havia de tenir cura d’una sola cosa de les que afecten a la ciutat, aquella per a la qual la naturalesa li hagi donat més aptituds”.
    “Cert que ho vam dir”.
    “I certament la justícia és fer cadascú el d’ell i no dedicar-se a moltes coses, ho hem sentit de molta gent, i nosaltres mateixos ho hem repetit sovint”.
    Plató, Llibre IV La República. Pàg. 75 Atena. La Magrana.

    En aquest fragment Plató defensa la justícia de l’Estat a través de l’harmonia i l’ordre natural entre les classes, és a dir, cadascú ha de fer una sola cosa, aquella cosa de la qual tingui més aptituds. La naturalesa de cada individu és diferent, per tant tenim diferents aptituds per naturalesa. Per a Plató l’Estat ideal és una estat de classes socials: governants, guardians i productors, i tots ells són important per a una societat més justa. Les aptituds segons Plató les trobem en l’ànima de les persones, que és la part que s’hereta i segons la teva família podràs ser productor, guardià o governant però mai podràs ascendir, ets el que ets segons la teva família. La idea de Plató és aconseguir el bé de la comunitat abans del bé de l’individu, per això, cadascú fa el que sap fer millor per a fomentar una societat millor.

    En l’actualitat, la idea que Plató sobre la justícia de l’Estat a través de l’harmonia i ordre natural entre les classes no seria aplicable, ja que Plató diu que les aptituds s’hereten i em de fer allò que feien els nostres avantpassats. Ara cada individu tria el que vol i es prepara per fer el millor possible el seu treball, aquest individu adopta unes aptituds. Actualment disposem d’una educació que ens permet pujar de classes, ja no existeix l’ordre natural, cadascú fa el que pot dins de les seves possibilitats.

    Per Plató només podia governar aquell qui coneixia el que era just i el que era bé, per a ell era el més savi, és a dir, el filòsof, perquè la millor justícia es feia a través de la filosofia: intel•lectualisme polític. Això portat a l’actualitat penso que és com una dictadura, un governa i els altres han de fer cas als filòsof-governant, i no s’escolta la opinió del poble. Són uns governs de creació d’elits que no tenen res a veure amb la igualtat de drets i no donen les mateixes possibilitats a tothom.

11.   Meritxell Cervantes Says:
    novembre 1st, 2014 at 11:48    

    «Tanmateix, si calgués decidir quina d’aquestes tres preferentment, amb la seva presència, feia bona la ciutat, resultaria difícil de determinar si era la coincidència de magistrats i súbdits, o el manteniment de la concepció legal, entre els homes de guerra, del que és temible o no, o la vigilància i el seny entranyats dels governants, o si principalment fa bona la ciutat el fet que li trobem dintre, en els infants, en les dones, els esclaus, els homes lliures, els professionals, els manats i els qui manen, el convenciment que cadascú, sigui el qui sigui, ha de fer només allò seu, sense barrejar-se en moltes coses»

    En aquest Plató, defensa els seus pensament sobre la política de l’Estat. Principalment, parla sobre la finalitat de la política, la justícia i el bé de l’Estat, el qual s’aconsegueix amb la unitat i cohesió social. En aquest fragment es mostra l’areté defensat per Sòcrates, el qual segueix en el seu súbdit Plató, on es defensa que cada persona ha de fer el que millor li surti, per tal de formar una bona comunitat dels millors en cada àmbit i per aconseguir el bé de la comunitat enfront de l’individual. Plató ens nombra als guardians, els que defensen la ciutat i els governants, el que segons ell, són els filòsofs. Tot i que en els guerrers, actualment s’aplica ja que tots els països posseeixen un exercit de guerrers, els quals són preparats per defensar la polis de la millor manera possible.

    Des del meu punt de vista, la idea de Plató sobre l’estat es bona, tot i que per exemple, en el govern dels filòsofs, actualment no es compleix, principalment perquè no tenim el mètode per aconseguir saber qui és realment savi i es mereix el poder del govern. Crec que el fet de una comunitat basada en que cada persona faci el millor es correcte, però actualment no es pot dur a terme de manera correcte a causa de la crisis, per exemple, una persona que es molt bo en càlculs i te una carrera de matemàtiques, segurament avui en dia està treballant en algun altre àmbit a causa de que no hi ha feina en la seva rama.

    La idea de Plató sobre posar el bé de la comunitat per sobre el bé individual, en aquests temps es aplicable només en situacions on cap de les dues parts surti més beneficiada o més perjudicada, ja que si per aconseguir el bé de la comunitat s’ha de perjudicar molt el bé individual, no es just, i la justícia és necessària, de mateixa manera que no es just el fet de perjudicar el bé comunitari per tenir un benefici individual. Avui en dia s’aplica principalment quan els criminals o les persones corruptes, que roben o fan mal a altres persones només per el seu propi interès, sense tenir en compte que afecten a la comunitat.

12.   Aida Says:
    novembre 1st, 2014 at 9:03    

    “I em vaig veure obligat a reconèixer, en lloança de la veritable filosofia, que d’ella depèn l’obtenir una visió perfecta i total del que és just, tant en el terreny polític com en el privat, i que no cessarà en els seus mals el gènere humà fins que els que són recta i veritablement filòsofs ocupin els càrrecs públics , o bé els que exerceixen el poder en els Estats arribin, per especial favor diví, a ser filòsofs en l’autèntic sentit de la paraula” (Plató: Carta VII, 326a)

    Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció de la filosofia proposada per Plató és la idea de relacionar el coneixement amb l’acció. Per Plató és clau aconseguir entendre i conèixer prèviament la idea de “Justícia”, del què “és just”, per poder estar en condicions d’organitzar la convivència a satisfacció de tots, i d’acord amb allò que ha de ser, i no amb allò que és. Crec que si aquest concepte l’apliquéssim a la nostra vida real, tan en l’àmbit de la política, com també en molts altres, ni es donarien tants casos de corrupció, ni molts altres fets que ens horroritzen cada dia. Tot i que per què això fos real s’hauria de pressuposar que pel fet de conèixer el què està bé o és just, s’actuarà en conseqüència.

    No sé si la idea de Plató és utòpica o no, però en part, entenc a què es referia quan defensava que el govern havia d’estar en mans del filosof-rei, doncs la seva conclusió era que per dirigir la societat, el millor és que aquesta estigués en mans de l’home que més sabés sobre l’home, la justícia i el bé suprem. Aquest home mai podria ser víctima de les passions que habitualment esquitxen la política, mai arribaria a la política per una ambició de poder personal, sinó per pur amor al saber. Si el govern estigués en aquestes mans, deixaríem de tenir un govern d’incompetents i s’hauria donat el primer pas cap a construir una societat més justa. No obstant, quants segles han passat i de moment no n’hem après? O d’altra banda…és real la relació entre aquell qui més coneix el Bé, és qui més el practica? Potser sí que acabaré pensant que La República és una utopia…però si més no si que ens pot fer reflexionar sobre tot el nostre sistema.