Plató, psicologia (l’ànima)

M’ajudeu a cercar fragments de La República de Plató (anota la citació adequadament) on es vegin clarament els conceptes del quadre de la seva psicologia? Quina actualitat podria tenir avui en dia aquesta concepció?

This entry was posted on 22 octubre 2014 at 7:19 and is filed under Sense categoria. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.



9 Responses to “Plató, psicologia (l’ànima)”

  1.   Maria Aparicio Says:
    novembre 8th, 2014 at 21:26    

    <> – vaig respondre – <>.
    <> – acceptà ell.

    Plató, La República II, pàgina 64.
    Atena, La Magrana 2010-2011

    El fragment que he triat es pot relacionar amb gairebé tots els blocs sobre Plató, però he decidit relacionar-lo amb l’àmbit de l’epistemologia.

    El fragment fa referència al dualisme epistemològic de l’epistemologia pel que fa al coneixement i la opinió, que es relacionen amb el fet de l’actitud gos que esmenta el fragment, perquè el coneixement (epis) de les persones amb les que tracta el gos fa que el gos les rebi amb amabilitat i li faci festes i carícies; igual passa amb la persona respecte el gos, normalment les persones no toquem a gossos als quals no coneixem de res, que trobem pel carrer, d’altra gent, ja que sabem que la majoria d’ells mostren afecte només a aquelles persones conegudes com ja he dit abans i perquè no sabem quina pot ser la seva reacció. És a dir, que quan el gos xoca amb desconeguts la seva reacció és bona tot i que no hagi rebut cap favor per part seva, i que quan xoca amb persones desconegudes la seva reacció sol ser totalment la contrària tot i que no sap res d’aquesta persona. Aleshores és quan entra en joc la opinió (doxa,) que es resumeix en el que acabo d’esmentar, el fet que el gos reaccioni tan rànciament davant la presència d’un desconegut es deu a que el gos té una mala opinió sobre les persones que no coneix.

    Aquest fet també el podem relacionar amb el mite de la caverna, ja que podem identificar els gossos com els presoners de la caverna, els éssers humans, aquells que no volen conèixer res més que el que ja coneixen perquè tenien por a tot allò desconegut, i perquè no havien conegut res més en la seva vida.

    L’actitud del gos es podria comparar amb la situació actual de Catalunya i Espanya, és a dir, el tema de la Independència i la consulta del 9 de novembre. Espanya, té la mateixa actitud que té el gos davant de persones desconegudes, la de rebuig. El gos té por a tot el desconegut, per això rebutja a la persona que no coneix, igual que reacciona Espanya davant la possibilitat de que Catalunya es converteixi en independent, ja que té por als canvis que es poguessin fer, és a dir, rebutjant la consulta i tot el que està relacionat amb el tema.

  2.   Clàudia Sala Says:
    novembre 8th, 2014 at 21:17    

    Per a explicar les funcions i característiques de l’ànima, Plató ens en fa una comparació amb la polis “Doncs l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la justícia, ans li serà igual. I tanmateix, la ciutat ens sembla certament justa perquè dins d’ella hi havia tres llinatges de naturaleses que feien cadascuna la seva comesa: i ens semblà temperada, coratjosa i sapient per altres determinades condicions i qualitats d’aquests mateixos llinatges. Doncs, bon amic, reputarem que l’individu que tingui aquestes mateixes formes essencials a la seva ànima es mereixerà amb raó els mateixos qualificatius que la ciutat quan les dites formes tinguin les mateixes condicions que les d’aquella” (PLATÓ,La República, Llibre IV,pp. 78. Atena. La Magrana. 2014/2015)
    Per Plató la polis perfecte i justa ha de tenir tres característiques: fortalesa, temperança i saviesa. En aquest fragment ens diu que l’individu que tingui aquestes mateixes característiques, virtuts, a la seva ànima també serà perfecte i just.
    Per tant per Plató tenim tres parts que formen a l’ànima: la racional, la irascible i la concupiscible.
    La racional que és la raó saviesa i el pensament inteligible, la irascible que són les passions i emocions, la fortalesa i les passions nobles i la concupiscible que són els apetits i desitjos, la temprança i els instints
    “I no hem oblidat de cap manera allò, que la ciutat era justa perquè, de les tres menes de gent que té, cadascuna d’elles fa el que li pertoca. Per tant, governar correspon a la part racional, perquè és sàvia i té previsió sobre tota l’ànima, i a la fogositat li correspondrà ser súbdita i aliada de la part racional” (PLATÓ, La República. Llibre IV, pp.89. Atena. La Magrana. 2014/2015)
    “… es farà acordar, una tesant i nodrint amb paraules i ensenyaments bells, i l’altra afluixant amb els seus consells i amansint amb harmonia i ritme? I aquests dos, pujats així, formats de debò en el seus deures, que han après, s’imposaran a la part concupiscible, la qual ocupa l’espai més gran de l’ànima i és naturalment insaciable de diners; vigilaran, doncs, el concupiscible, que no s’ompli dels anomenats plaers corporals, que no es torni gran i fort, i que ja no faci el que li pertoca, sinó que provi d’esclavitzar i governar el que per naturalesa no li correspon, i capgiri la vida de tots” (PLATÓ, La República. Llibre IV, pp.89. Atena. La Magrana. 2014/2015)
    “I no seran aquestes dues parts les que vetllaran més bé por tota l’ànima i per tot el cos, la primera deliberant, la segona lluitant a favor d’ella, obeint la que regeix i complint el que decideixi mitjançant el coratge?” (PLATÓ, La República. Llibre IV, pp.89. Atena. La Magrana. 2014/2015)
    Amb aquests fragments, Plató ens vol fer reflexionar sobre les funcions de l’ànima. Diu que tots tenim una part de l’ànima més desenvolupada, la qual em de posar en virtut de la polis. És a dir, si la nostre part desenvolupada és la racional, vol dir que tenim el poder de la raó, la saviesa i per tant hem de dirigir, governan. Si és la irascible, poseeim la fortalesa, les passions, les emocions i per tant la nostre funció és protegir i servir la polis. I si és la concupiscible, poseeim la temprança em de proveir.

    Personalment, trobo que Plató té tota la raó en el que es refereix al govern dels més savis, és una llàstima que la seva filosofia no sigui aplicada a la vida actual. Amb Plató tot seria molt millor, tindriem una ànima i una polis justa. Actualment els politics no són els més savis ni molt menys, fins i tot ens roben, són persones que ni miren per la seva polis. No la fan justa, miren per ells i no per als altres i la justicia i harmonia. Això és ser just i estar en harmonia? Penso que aquests polítics no poden estar contents amb ells mateixos sabent que nomès fan que perjudicar a la polis. Passa el mateix amb els treballadors, deguda a la situació que estem patint a Espanya, tothom avui dia treballa del primer que pot i troba, no del que la seva naturalesa li diu. Si seguissim els passos que ens diu Plató, hauriem de renunciar a moltes feines per tal de escollir la que sen’s dona millor i beneficiar així la polis i tots els altres. Però, és possible això? Tenim una situació on és impossible aplicar la seva filosofia, no governen els millors i això fa anar malament a tota la polis i a tots els que hi estem. El que ens ve guiat per l’ànima ens ve d’abans de nèixer juntament amb l’ànima i estem destinats a posar en virtut de tots allò que ens marca per tal de ser justus i harmoniosos amb nosaltres mateixos tenint així justícia i harmonia. Per Plató una ànima on predomina la part concupiscible, no és deixa guiar per altre cosa que per el cor. Aplicant-ho a l’actualitat, si una persona troba una feina d’una cosa que no és el que realment li agrada i desitja, la rebutja tot i els diners. Això avui en dia no passa, ja que tots intentem trobar feina de la cosa que sigui. Preferim trobar-ne d’allò que ens agrada però que moltes vegades no té moltes sortides. Així doncs crec que ara tots ens guiem més en el que trobarem feina a l’hora d’estudiar una carrera universitaria que no pas per el que ens ve guiat a l’ànima. Sóc partidaria de Plató i que fem el que realment ens agrada per a trobar així la felicitat i no els diners. Sempre s’acaba trobant alguna cosa.
    Finalement doncs, seria un bé comú aplicar la filosofia de Plató per trobar la felicitat conjunta. Però, passarà algun dia?

  3.   C. Morros Says:
    novembre 7th, 2014 at 22:21    

    <> – vaig comentar jo- <>.
    <>.
    <    >.
    <>.
    PLATÓ. La República, pàg. 56-57. Atena, La Magrana 2014.

    Plató en aquest fragment parla de la seva teoria de l’ànima tripartita, concretament de la categoria productora. Aquesta teoria parla del paper en la societat segons quin tipus d’ànima predomina en el nostre cos, ja que per ell aquesta és donava des d’abans de néixer. La justícia de la polis serà un equilibri entre la classe governant (saviesa), la militar (fortalesa) i la treballadora (temprança). Aquests últims són els d’ànima concupiscible i la seva feina és la de proveir la ciutat amb tot el necessari.

    Considera que la ciutat es forma a partir dels treballadors o productors, ja que aquest necessitaran eines i aquestes seran creades per altres productors. Així successivament ja que cada vegada els oficis seran més especialitzats. Ara bé, els productors, al igual que els ve donat per naturalesa que hauran de ser treballadors, s’hauran de dedicar únicament a l’ofici que se’ls doni bé, i no pas a més d’un i no fer-ne cap de bé. La ciutat haurà crescut tan que es necessitaran militars tan per protegir-la com per invadir nous territoris, i al final és necessitarà algú que hi posi ordre, els governants. Existirà una harmonia a la ciutat quan s’equilibrin tots els oficis.

    Ara bé, els productors, al igual que els ve donat per naturalesa que hauran de ser treballadors, s’hauran de dedicar únicament a l’ofici que se’ls doni bé, i no pas a més d’un i no fer-ne cap de bé.

    Actualment, qualsevol a persona que vulgui entrar en el món laboral se li demanen una sèrie d’estudis; segons en quin camp vulguis treballar demanen cursos específics. Ara tenir un grau és quasi no tenir res: quan l’acabés, has de fer un màster d’especialització perquè els oficis ja no són genèrics sinó que treballen en un camp molt delimitat. Fins i tot el camp de la medicina, que es veu sotmesa constantment a evolucionar, està delimitada en camps com traumatologia aplicada a problemes artístics; és a dir, un metge únicament per músics.

    Però la crisi això ho ha tirat tot per terra i per molt que estudiïs és molt difícil trobar feina, i menys del que t’has llicenciat. És per això que tal com està la cosa val més la pena estudiar i especialitzar-te en allò que de veritat t’agrada i no el que es creu que té més sortides.

    •   C. Morros Says:
      novembre 7th, 2014 at 22:27    

      Transcripció fragment:
      «I no és estrany, per Zeus!» – vaig comentar jo- «Quan parles m’adono personalment que, en primer lloc, no n’hi ha cap que sigui exactament igual a un altre, diferim en la naturalesa, i a cadascú li escau una feina diferent. O no t’ho sembla?».
      «M’ho sembla».
      «I què? Qui sap si algú ho faria més bé dedicat a molts oficis, o a un de sol?»

      PLATÓ. La República, pàg. 56-57. Atena, La Magrana 2014.

  4.   Oriol Manzano Says:
    novembre 7th, 2014 at 20:01    

    “No serà, doncs, irracionalment” –vaig dir jo- “que judicarem que això són dues coses, l’una diversa de l’altra. La primera, amb la qual es calcula, l’anomenarem part racional de l’ànima, i la segona, amb la qual desitgem, i tenim gana i set, i resta com encisada per les altres passions, l’anomenarem part irracional i concupiscible, companya de plaers i d’algunes satisfaccions.”
    PLATÓ, Llibre IV La República. p. 85 Atena. La Magrana 2014

    En aquest fragment de l’obra de Plató, es veu com fa referència a un dels seus mites, l’al•legoria del carro alat. En aquest mite, l’auriga (ànima humana, el pensament), representa que condueix dos cavalls. Un era el cavall bo, el cavall blanc, noble, que representa que són les passions nobles, la fortalesa; per altra banda hi havia el cavall contrari a l’altre, el cavall negre, el qual representa les passions de l’ànima, la seva naturalesa concupiscible. L’objectiu de l’ànima era guiar aquestes passions per arribar a la veritable raó.
    Plató, en aquest fragment de l’obra ens explica aquest mite, però explicant-lo d’una manera literal, fent servir l’exemple de la set, les ganes de beure, com a la part concupiscible, el desig que tens de fer aquesta cosa (el cavall negre). I, per el contrari, ho compara amb un pensament racional (cavall blanc).
    En la meva opinió, actualment es pot dir que aquest pensament de Plató s’utilitza en els governs d’alguns països, ja que el governant, metafòricament, és l’auriga, la saviesa, que ens intenta guiar a nosaltres, que som el cavall negre, el pensament irracional, i l’ordre públic, que seria el cavall blanc, el pensament racional, d’una manera o una altra cap a la «mateixa direcció».

  5.   Marcos Nieto Says:
    novembre 2nd, 2014 at 18:03    

    «Doncs bé»- vaig dir jo- mirant-m’ho com des d’una talaia, ja q

    •   Marcos Nieto Says:
      novembre 2nd, 2014 at 18:45    

      «Doncs bé»- vaig dir jo- mirant-m’ho com des d’una talaia, ja que ens hem enfilat fins aquí en aquest tema, crec que de presència de virtut només n’hi ha una, mentre que les del vici són infinites, però quatre les que cal que ressenyem.»
      «Com ho expliques?»- va dir.
      «Tantes com són les menes de constitucions que tenen gènere distint, tantes probablement seran les menes de l’ànima.»
      Doncs quantes n’hi ha?»
      «Cinc menes de constitucions»- vaig respondre- «i cinc menes d’ànimes.»
      Digues quines són»-em demanà.
      «T’explico»-li vaig dir-que aquesta mena de constitució que hem recorregut és una sola, pero que rep dos noms. Si un home sol hi entra i es diferencia dels altres magistrats, això serà anomenat regne, quan són més d’un, aristocràcia.»
      «Es veritat»-digué.
      «D’això, en dic un sol gènere»-vaig aclarir- » perquè tant si els seus components són diversos com sí és un de sol, no tocaran res digne d’esment de les lleis de la ciutat. (Pàg.92-93, Libre IV. La Justícia és un camí preferible a l’obrar malvadament. La virtut ofereix una sola figura, i el vici quatre modalitats principals).

      En aquest fragment es pot observar com es diu que només n’hi ha una virtut concreta que és la felicitat doncs que és el màxim be per nosaltres, el que és anomenat regne. Hi ha d’altres virtuts que formen part de l’ànima pero que aquestes no són pas les que podem aconseguir per arribar a la veritat absoluta, de veritat nomès n’hi ha una que és la que forma part del món de les idees ja que és una forma perfecte i immutable.

      La virtut ha de pertànyer a aquell que assoleix el màxim coneixement d’alguna cosa i no pas aquells que es pensen que la posseixen i en veritat no la tenen, per això es diu que en el govern han de manar els millors, pero es això el que esta passant ara mateix? amb totes les trames de corrupció que hi ha d’alguns polítics? llavors aquests polítics tindrien que renunciar al càrrec i deixar-ho en mans d’aquells que si que tenen el coneixement apropiat per fer aquesta tasca, però també aquest govern no ha de ser dels millors en coneixements sino en virtuts ja que si no fos així això formaria part d’una injustícia i com ve diu Plató la principal virtut de l’ànima és la justícia.

  6.   Marcel Says:
    novembre 1st, 2014 at 18:48    

    »I la fogositat serà diversa de la raó, o només una modalitat d’ella, de manera que a l’ànima hi ha no tres, sinó dues formes, el irracional i el concupiscible? O bé tal com la ciutat, la mantenien 3 classes, els negociants, els auxiliars i els deliberants, així a l’ànima hi ha una tercera forma essencial, la fogositat, auxiliar del component racional, mentre aquest no sigui destruït per una educació dolenta?» (pàg. 85 – Llibre IV)

    En aquesta fragment citat de La República de Plató, s’observa la separació de l’ànima en tres parts, de les quals difereix la fogositat dient que és auxiliar de la part racional, però que en el fons és quelcom divers de l’element racional.
    Aquesta separació de l’ànima no ens és gens difícil d’observar en l’actualitat, i es que en la majoria existeix aquesta separació, no sé si de la seva ànima, però si dels seus comportaments. Tothom té desitjos bàsics i tothom és capaç de decidir si respondre a aquests desig o no.

    ‘’Per tant, governar correspon a la part racional, perquè és sàvia i té previsió sobre tota l’ànima, i a la fogositat li correspondrà ser súbdita i aliada de la part racional.’’
    ‘’Totalment.’’
    ‘’I que d’allò que dèiem, que la mescla de música i de gimnàstica les farà acordar, una tesant i nodrint amb paraules i ensenyaments bells, i l’altra afluixant amb els seus consells i amansint amb armonia i ritme?’’
    ‘’És totalment segur.’’
    ‘’I aquests dos, pujats així, formats de debò en els seus deures, que han après, s’imposaran a la part concupiscible, la qual ocupa l’espai més gran de l’ànima i és naturalment insaciable de diners; vigilaran, doncs, el concupiscible, que no s’ompli dels anomenats plaers corporals, que no es torni gran i fort, i que ja no faci el que li pertoca, sinó que provi d’esclavitzar i governar el que per naturalesa li correspon, i capgiri la vida de tots.’’
    ‘’Ha de ser així exactament’’.
    I jo vaig dir: ‘’I no seran aquestes dues parts les que vetllaran més bé per tota l’ànima i per tot el cos, la primera deliberant, la segona lluitant a favor d’ella, obeint a la que regeix i complint el que decideixi mitjançant el coratge?’’ (pàg. 87 – Llibre IV)

    Aquest altre fragment mostra i compara les tres parts de l’ànima amb el que fa cada una d’elles a la ciutat, essent aquesta manera de fer la de la virtut dels individus.
    Plató explica que la part racional de l’ànima ha de ser l’encarregada de governar. Aquest concepte no sempre s’aplica en l’actualitat, ja que si fos així els Estats funcionarien bé i les actuals democràcies esdevindrien autèntiques democràcies. En l’actualitat, molts individus que tenen la responsabilitat de governar i tenen poder a les seves mans deixen que la part de l’anima que governa sigui la concupiscent i són atrets pels diners i els ‘’plaers corporals’’.
    Per tant, aquestes dues parts no estan en equilibri i l’individu en qüestió, que s’ha deixat portar per la gran part de l’ànima concupiscent, no esdevé coratjós. I així, tampoc esdevindrà savi ja que no sabrà que li correspon de cada part de l’anima.
    Per acabar tan sols deixaré la reflexió de que si ens governen aquests que no mantenen l’equilibri entre les seves tres ànimes, significa que no ens governen els més savis i per tant, tampoc ens governen els millors.