Cuiner de camins

7 Responses to “Plató, teoria educació”

1.   Joan Arjona Says:
   novembre 10th, 2014 at 17:25    

   «La ciutat que acabem de descriure em sembla de debò sàvia: per tant serà assenyada».
   «Doncs mira evidentment, precisament això, el seny, és un saber, evidentment, perquè el deliberar bé ve d’un saber i no d’una ignorància».
   «Però, de sabers, a la ciutat n’hi ha molts i de moltes menes».
   «Un tal saber existeix».
   «Quin saber és? I qui el deté».
   «És la ciència que guarda l’estat, i la tenen els magistrats que no fa gaire anomenàvem guardians perfectes».

   Plató. Llibre IV. La República. pp. 68-69 Atena, La Magrana. 2014

   En aquests petits fragments queda reflectida la gran importància que li dóna Plató a portar a l’educació a una recerca de les virtuts de cadascú ( una carrera des del món sensible fins el món intel•ligible). I el que aplica com a educació és la seva teoria del coneixement, Plató divideix el coneixement en opinió i autèntica saviesa.
   Per això diu que tots els humans abans de l’educació som uns ignorants, ens creiem tot el que veiem sense posar-ho en dubte i vivim dels nostres desitjos del cos, primer de tot la nostre ment ha de assolir la idea del bé per començar a entendre les coses. I el gran conductor cap el autèntic coneixement de les idees serà la raó. Segons el seu criteri al mateix moment que anem omplin-nos de coneixement ens fa bons, perquè el coneixement no està desvinculat de la virtut per tant com més lluny arribem en el coneixement més a la vora de la virtut estarem. Tot el coneixement participa de la Idea de Bé, és la Causa universal de totes les coses bones i belles la font de la veritat i de la raó». Finalment l’últim objectiu de l’educació és una qüestió pràctica: la política. I tot això té relació amb el conte de la caverna ja que el filòsof que ha pogut deslliurar la seva ànima de les cadenes del cos i contempla la realitat absoluta és el que estarà preparat per a dirigir a les altres persones. El què coneix la Idea de Bé és el que podrà impartir justícia entre els homes i ha de tornar a la caverna a fer obrir els ulls dels presoners.
   En l’actualitat el coneixement absolut realment no el té ningú molts opinen com per exemple els polítics però realment saben tot el que diuen i senten totes aquelles idees que ens intenten transmetre o només ens ho diuen per fer-nos canviar d’opinió i guanyar vots pel seu partit com ara el nou partit polític “Podemos” realment busquen una societat sense politics corruptes o ells estan cremats perquè els han robat i ara ells es volen pujar al carro i robar també? Per això els filòsofs ens intenten fer obrir els ulls i ens intenten ficar en dubte la realitat del nostre coneixement.

2.   Carlos Martín Says:
   novembre 10th, 2014 at 17:08    

   Li vaig dir: «La temprança és un cert ordre, i un domini d’alguns plaers i passions, dels quals prediquem que es mostren, no sé pas de quina manera, superiors a un mateix; hi ha altres dites que semblen tenir petges d’aquesta. Oi que si?»
   «Sí, i molt.»
   «I no és ridícul això de «ser amo de si mateix»? Perquè el qui és amo de si mateix, per descomptat, també és esclau de si mateix, i és un amo esclau, perquè en un cas i en l’altre un s’adreça a si mateix.»
   «I per què no?»
   «A mi em sembla que el que significa aquesta dita és que en un mateix individu, en la seva ànima, hi ha quelcom més bo i quelcom més dolent; sempre que per naturalesa allò bo domina allò dolent, «ser amo de si mateix» indica això, i és un elogi. Però quan per una mala formació o una mala companyia allò bo és dominat per una quantitat superior del mal, i queda rebaixat, tal cosa és menyspreada com un ultratge; el qui és així és titllat d’inferior a si mateix i d’incontinent.»
   PLATÓ. Llibre VII, La República. Pàg. 72,Atena. La Magrana. 2014/2015

   En aquest fragment del llibre de «La República» de Plató, se li dona molta importància a la frase «ser amo de si mateix».

   Observem diversos temes relacionats amb l’educació la qual Plató creia convenient: primer és fàcil observar que en aquest fragment s’utilitza la dialèctica. Podem veure com mantenen un diàleg, el qual està basat en un conflicte de pensaments humans. Uns pensen que la frase «ser amo de si mateix» vol dir que la persona és esclau sobre si mateixa, mentre que uns altres, pensen que aquesta frase vol dir que la persona és governant, suficientment sàvia per poder governar sobre si mateixa. A través d’aquest diàleg, tenim una educació de procés actiu, ja que, és algú que li ensenya a Plató el significat d’aquesta frase.

   En aquest fragment també observem que la persona qui ensenya el significat, és una persona amb la Idea del Bé, la qual, l’únic que busca és harmonia i ordre en la societat, deixant les coses clares amb les persones que el busquen. Aquesta persona, possiblement professor, no té perquè haver sigut seleccionat entre molts, simplement, amb el que ell sap, ja fa més dels que no en saben tan.

   Actualment observem que és difícil trobar algú amb la Idea del Bé o que l’ensenyament es basi amb la dialèctica. Més ben dit, la societat està en mans de persones sense cap mena d’ordre per tal de poder assolir els termes que Plató dedueix que ajuden a donar una millor educació.

3.   Sara Gil Ramos Says:
   novembre 7th, 2014 at 22:59    

   <>.
   <>.
   <>.

   PLATÓ. Llibre VII, La República. Pàg 107, Atena. La Magrana. BATXILLERAT 2014-2015.

   Plató dóna enorme importància a l’educació dels nens i subratlla la necessitat que aprenentatge comenci amb els primers anys de la vida. L’educació, segons Plató, és necessària perquè l’home és un ser racional que ha d’orientar-se cap al be i la veritat, ja que, l’educació és la llum del coneixement.

   Les ciències que els homes utilitzaran per poder reflexionar i desenvolupar la facultat de concebre abstraccions per a la captura del bé, són: l’aritmètica i les relacionades amb l’aritmètica; la geometria i l’astronomia. Aquestes tres ciències no només fan possible una intensa reflexió, sinó també desenvolupen les capacitats dels quals les exerciten portant-los gradualment al món intel•ligible. Aquests estudis són preparatoris fins a arribar a la dialèctica, que corona l’educació pròpia del filòsof. La dialèctica és la que proporciona una visió de tot saber i la ciència que busca la veritat per si mateixa, l’essència de les coses. El filòsof ha de ser capaç d’escapar de les hipòtesis del món sensible i capturar les veritables idees de la raó: la justícia, la moral, etc. i la més elevada de totes, el be. Però perquè la filosofia no sigui subestimada i difamada ha de ser ensenyada als més capaços i des de petits.

   La preocupació platònica per l’educació apropa la seva filosofia al nostre món. El paper que ha d’exercir el sistema educatiu, la seva estructura i continguts estan en continu debat. La nostra societat concedeix tanta importància a l’educació perquè assumeix una altra idea platònica: l’educació és el principal mitjà per millorar a l’ésser humà. La nostra societat reconeix que les situacions de marginalitat, desescolaritzazció o absentisme escolar estan en l’origen de gran part de la criminalitat, la drogoaddicció i altres problemes socials. Així ho afirmen les estadístiques sobre l’origen de la població reclusa. Sense la radicalitat de l’ intel•lectualisme moral platònic, la nostra societat assumeix que l’educació fa als homes èticament millors i que és el millor mitjà per acabar amb les desigualtats socials. També per a Plató l’últim pas del seu projecte educatiu és el coneixement del Be: el més important són els valors ètics, arribar a conèixer el be que l’ésser humà ha de perseguir. Una vegada més, es tracta d’una idea del nostre sistema educatiu i de les polítiques socials: l’important és ensenyar valors. No es tracta de transmetre continguts, sinó que els alumnes i ciutadans adquireixin els valors democràtics de respecte, tolerància, defensa dels drets humans, etc.

   •   Sara Gil Ramos Says:
     novembre 7th, 2014 at 23:02    

     Els fragments són els següents: (no sé perquè no surten al comentari)

     I els teus mateixos fills, que ara en la nostra ficció formes i eduques, si els pugessis de veritat, oi que, si fossin com les línies irracionals, no els deixaries el govern de la ciutat i que controlessin els afers més importants?.

     Vet aquí, doncs, que legislaràs per a ells principalment aquesta formació, que els capacitarà per preguntar i respondre al més sabudament possible.

     Que la dialèctica és la culminació de totes les assignatures, i que ka tenim dalt de tot, i que sobre d’ella fóra un error posar-n’hi alguna altra, sinó que ella és la rematada de qualsevol docència?.

4.   Naila Coma Says:
   novembre 7th, 2014 at 20:09    

   <>

   PLATÓ. La República, llibre IV pàg. 68 ATENA 2012-2013 La Magrana.

   En aquest apartat, Plató parla de l’educació com un procés actiu a diferència del que creuen els sofistes. Plató considera que l’aprenentatge és un procés actiu tot i que no és ràpid ni senzill. Parla de l’educació com una manera de “seleccionar” els coneixements segons el nostre ideal a seguir, optatiu de triar el què convingui més.

   Per a Plató l’educació és la forma d’arribar a conèixer la veritat de les coses, adquirint els coneixements necessaris per valorar els aprenentatges i entendre els conceptes de les coses tal com son.

   Creu que l’ensenyament en si, és un camí relacionat amb el mite de la caverna en el moment de créixer culturalment ja que en el mite de la caverna, a la hora d’arribar a l’exterior un dels presoners, ha de passar per certs moments que tot i que no vulgui li serveix al alliberat per conèixer el vertader mon real.

   Mostra també que principalment no tenim un coneixement cert de les coses fins que les vivim o en el cas de l’educació, les estudiem, per tant, amb això es refereix també a que la veritat no és com podem pensar abans d’analitzar la situació o el tema i que els prejudicis no mostren la veritat.

   Per tant, compara amb el mite de la caverna, el creixement (ascendent) del coneixements així com el canvi de l’ascens que té el presoner en ser alliberat i arribar al món real.

   •   Naila Coma Says:
     novembre 7th, 2014 at 20:12    

     “Mira, la ciutat és coratjosa per una certa part d’ella mateixa. En aquesta part té la potència per conservar l’opinió pel que fa a les coses importants, que siguin sempre tals i les mateixes, com el legislador les proclamà en el pla d’educació. No és això el que anomenes coratge?”

     PLATÓ. La República, llibre IV pàg. 68 ATENA 2012-2013 La Magrana.

     En aquest apartat, Plató parla de l’educació com un procés actiu a diferència del que creuen els sofistes. Plató considera que l’aprenentatge és un procés actiu tot i que no és ràpid ni senzill. Parla de l’educació com una manera de “seleccionar” els coneixements segons el nostre ideal a seguir, optatiu de triar el què convingui més.

     Per a Plató l’educació és la forma d’arribar a conèixer la veritat de les coses, adquirint els coneixements necessaris per valorar els aprenentatges i entendre els conceptes de les coses tal com son.

     Creu que l’ensenyament en si, és un camí relacionat amb el mite de la caverna en el moment de créixer culturalment ja que en el mite de la caverna, a la hora d’arribar a l’exterior un dels presoners, ha de passar per certs moments que tot i que no vulgui li serveix al alliberat per conèixer el vertader mon real.

     Mostra també que principalment no tenim un coneixement cert de les coses fins que les vivim o en el cas de l’educació, les estudiem, per tant, amb això es refereix també a que la veritat no és com podem pensar abans d’analitzar la situació o el tema i que els prejudicis no mostren la veritat.

     Per tant, compara amb el mite de la caverna, el creixement (ascendent) del coneixements així com el canvi de l’ascens que té el presoner en ser alliberat i arribar al món real.

5.   Sergi Prieto Says:
   novembre 3rd, 2014 at 17:43    

   “La ciutat que acabem de descriure em sembla de debò sàvia: per tant, serà assenyada”.
   “Sí”
   “Doncs mira, precisament això, el seny, és un saber, evidentment, perquè el deliberar bé ve d’un saber i no d’una ignorància”.

   PLATÓ, Llibre IV La República. pp. 68 Atena. La Magrana 2014.

   Plató deixeble de Sòcrates s’inspirà en ell per portar l’educació a la plebs. L’objectiu de Plató era assolir la veritat amb el coneixement, d’aquesta manera plató utilitzà la dialèctica, procés per veure el món de les idees i la reminiscència procés per recordar allò après. Aquests mètodes serveixen per portar el coneixement a tothom, ja que l’educació és un procés actiu, és a dir, un aprèn per sí mateix amb l’ajuda d’un professor que utilitza la dialèctica i la reminiscència. Al contrari dels sofistes que utilitzaven processos passius, és a dir, un aprèn memoritzant conceptes. Apart dels mètodes mencionats, Plató utilitza les matemàtiques per poder contemplar les idees, quelcom immutable d’on surten les còpies.
   Per Plató al igual que per Sòcrates, els actes amb maldat o injustos es produeixen per la falta de coneixement, aquest concepte és explicat mitjançant l’intel•lectualisme moral, ideat per Sòcrates i utilitzat per Plató en el camp de la política.

   El concepte de l’intelecutalisme moral s’aplica a la política, és a dir, el coneixement produeix una actuació justa que beneficia a tota la ciutat si el líder de la ciutat és el qui té més coneixement de tota la gent de la ciutat, en altres paraules, el filòsof rei, d’on si no la paraula filòsof «amic de la saviesa».

   El text menciona que la ciutat és sàvia, però no pot ser sàvia sí només el filòsof rei és savi, és a dir, tothom ha de ser savi i la gent ha d’estar organitzada en la societat en funció de la seva virtut. Aquesta virtut serà analitzada mitjançant un procés de selecció, aquest procés podrà diferenciar les virtuts segons el grau de coneixement. Tenint en compte la bona organització en funció de les virtuts, la ciutat serà sàvia i obrarà amb coneixement, conseqüentment el coneixement propiciarà justícia i sobretot ordre, aquest seria el fi últim, el coneixement de la justícia i de l’ordre. En el cas contrari, en que la polis no tingui coneixement o aparegui un fals filòsof, la ciutat generarà malalties, unes malalties com la tirania o la oligarquia.

   Tenint en compte el que s’ha dit, avui en dia hi ha una manca de coneixement per part dels ex directius i consellers que tenien al seu poder les targetes de Bankia, aquests fets demostren el poc coneixement de justícia amb la qual cosa el porta a actuar injustament segons l’intel•lectualisme moral.