Descartes i el seu dualisme

El dualisme antropològic psíquic/físic, és comparable al dualisme informàtic hardware/ software?

Pots indicar diferències i semblances d’aquesta comparació?





6 Responses to “Descartes i el seu dualisme”

  1.   Núria González i Èrik Campobadal Says:

    El dualisme antropològic segons Descartes, és la distinció independent entre el cos (físic) i la ment (psíquic). Aquest concepte de la manera que es planteja, és comparable amb el dualisme informàtic format pel hardware (material físic) i el software (programari).
    Nosaltres mateixos podem fer una relació directe de tangible i intangible del dualisme antropològic i informàtic, el cos és la similitud amb el hardware, extensible i la ment és la similitud amb el software, que no té mesura. Cap d’aquestes funcionaria sense l’altre encara que poden existir per separat.

    En la informàtica tenim la idea de hardware, la qual ens dóna la part física, comparable en aquest cas amb el cos humà. La seva existència en aquest món és real, per tant existeix, mentre que la part informàtica anomenada software és comparable amb la ment o l’ànima. Però realment existeixen aquestes coses? Cap de les dues coses existeix “físicament”, la comparació és molt encertada, ja que en el tema informatiu, la part física (cos) equival al hardware mentre que en la ment “interna” on succeeix tot, és el software, llavors aquesta comparació és compleix des de tots els àmbits. També s’ha de afegir que el cos / hardware pot existir sense la ment / software, però que són totalment inútils en els dos casos, un cos sense ment és un cos mort, mentre que un equip informàtic sense software és un ordinador inútil.

    Per la mateixa regle podem dir que la ment / software no pot existir sense un cos / hardware, el que provoca que els dos termes estiguin units en una idea de dualisme antropològic i informàtic.
    Hem de tenir en compte que els dos termes no són totalment iguals, tenen diferències significatives, com és el cas de què el software és una intel•ligència artificial, la qual està basada en la intel•ligència humana (la ment), per tant aquesta es una variant incompleta de la nostre ment, modificada de la manera en què ens sembla millor, per això existeixen diferents sistemes operatius i aquests amb diferents programaris (software)
    Cadascuna d’aquestes coses es pot modificar encara que de manera indirecta sigui la ment la que mou un cos a fer accions concretes a partir de l’estímul de pensar, ja que sense ment, el cos no té capacitat de raó i decisió. I el software, modifica el hardware internament i podem fins i tot canviar-lo, però la ment no es pot canviar, la ment es pot modificar (en la manera de pensar).

    El dualisme de descartes doncs confirma aquest teorema, mencionant que una cosa no pot existir sense l’altre (cos-ment) i és totalment relacionable amb el dualisme informàtic (hardware-software)

  2.   Aleix Gil i Ferran Martin Says:

    Respecte el dualisme antropològic de Descartes, que defensa la idea d’un ésser humà compost pel cos i el pensament, pot ser equiparable a la relació entre hardware i software que s’estableix en el cas de les màquines.

    Cal destacar, que per software entenem el conjunt de programes informàtics, que fan possible la realització de feines específiques depenent de la seva configuració. Comparant-lo amb el pensament de l’ésser humà podem trobar-hi certes similituds.
    Per exemple, la necessitat bàsica de l’existència d’aquest pensament/software, per poder interpretar la realitat, en el cas de l’ésser humà, i la possible execució de processos, en el cas de la maquina. Descartes defensava que l’existència dels humans depenia principalment de l’ànima i no del cos. Aquest fet el va plasmar en la frase “cogito ergo sum”, és a dir, penso per tant existeixo.
    També cal destacar que l’ànima no té la mateixa estructura per a tots el éssers humans. Això és comparable amb la gran varietat de configuracions que es poden establir en els softwares, és a dir, no tothom s’emociona o s’enfada amb la mateixa facilitat i per les mateixes coses, igual que, no tots el softwares estan compostos pel mateix programari.

    L’altre element que podem comparar amb el dualisme antropològic és el hardware. Per hardware entenem el conjunt de tots el components físics de les màquines, que executen les accions enviades pel software i n’ordenen d’altres. En els ésser vius el hardware està compost pel cos i parcialment té les mateixes característiques, és a dir, el cos d’un ésser viu té la capacitat de dur a terme les accions rebudes des del pensament de l’individu, al mateix temps que pot ordenar-ne d’altres mitjançant els sentits.

    En conclusió, el conjunt hardware i software que componen una màquina, són perfectament comparables al cos i l’ànima de l’ésser viu. Degut principalment a la comunicació que s’estableix entre aquests i el mètode que utilitzen per dur a terme les accions.

  3.   Gilbert Reig i Roger Solans Says:

    El dualisme res cogitans i res extensa comparteix moltes similituds amb el dualisme informàtic software i hardware.
    El software i la ment, o res cogitans, són els elements controladors del hardware i el cos o res extensa, però al mateix temps els primers no podrien existir, i si ho fessin no podrien actuar, sense els segons, i estan limitats per aquests.
    També és el hardware, que en aquest cas el compararíem amb els òrgans sensitius, el que recull dades necessàries perquè el software o la ment tinguin quelcom a interpretar, i que sense passar per un anàlisi serien completament inútils. Però al mateix temps aquesta interpretació depèn de la qualitat dels sentits, i és fàcilment falsejable si aquests “òrgans” són limitats o defectuosos. Per exemple, un robot amb càmera infraroja no pot assegurar que el verd no existeix pel sol fet de no tenir la capacitat de detectar-lo, al igual que li passaria a un daltònic.
    Per altra banda, la forma com funciona la ment es pot comparar amb un codi de programació (inculcat en gran part per l’educació rebuda, tot i que en ambdós casos hi ha un “programa base” des de l’inici com és el cas de les idees innates en éssers vius i la BIOS en ordinadors), i si un ordinador estigués programat per tenir en compte moltes variables i molt meticuloses es podria arribar a confondre amb racionalitat, de la mateixa manera que hi ha gent absenta de determinats sentiments, com pot ser un afectat d’ataràxia.
    Entrant, però, en detalls, de moment la ment humana és molt difícil d’analitzar, en canvi el software és potser la part més fàcil de comprendre i modificar.
    Una altra diferència és que en molts ordinadors l’eina executora és el software, per exemple en un servidor de xarxa, on el hardware només existeix per mantenir el programari funcionant i que és aquest qui, al cap i a la fi fa tota la feina. Ben diferent de com és en les persones, on si bé la ment és una part molt important, el cos no només la sosté, sinó que s’encarrega d’executar les ordres del pensament.
    Molt probablement aquestes diferències no facin sinó reduir-se i en un futur puguem arribar a considerar les maquines com a éssers racionals i pensants.

  4.   Martí Pintó i Oriol Manzano Says:

    El dualisme antropològic(psíquic/físic) fàcilment és comparable amb el dualisme informàtic (hardware/software), ja que podem establir una semblança entre la res extensa i els components (hardware), i entre la res cogitans i el programari o software d’un ordinador.Això és possible car les dues parelles tenen quelcom clarament en comú, la primera l’apartat material i la segona l‘apartat intel·lectual.

    En l’apartat material, la semblança més important que trobem és que en ambdós dualismes, aquest s’ocupa del funcionament de cada un d’ells, sense aquest, ni ésser ni ordinador podrien funcionar. A més, en els dos casos aquest és el que manté tancat els pensaments i els processos.
    Per altra banda, la diferència més significativa en l’apartat material és que mentre la res extensa és sensible, permet sentir les coses, al hardware d’un aparell informàtic no li és possible sentir ni percebre res del seu entorn, força lògic tenint en compte que és una entitat artificial.

    Pel que fa a la part intel·lectual dels dos apartats, en primer lloc, la principal semblança que hi ha és que tant la ment humana com el software d’un ordinador poden pensar, la primera raonant, i el segon realitzant un conjunt de processos lògics que poden arribar a un alt grau de semblança amb els pròpiament dits pensaments, tal que podem establir una semblança entre el cervell humà i un processador informàtic.
    En segon lloc, les diferències rellevants són dues. La primera és que mentre el parell de parts intel·lectuals és immaterial, el pensament humà es correspon amb la res cogitans, és a dir, a l’ànima, en canvi, un ordinador no en pot tenir, a no ser que pensem en un ordinador amb un procés d’aprenentatge propi, és a dir, una intel·ligència artificial avançada. En aquest cas, caldria raonar si té ànima o no, ja que el fet de poder aprendre podria interpretar-se com a reminiscència, i en conseqüència que té ànima. La segona no és tant rellevant com la primera, però s’ha de tenir en compte, i és que el pensament d’ un ordinador no es racional, sinó que per realitzar la seva tasca ha de ser objecte constant d’ordres i comandaments.

  5.   Sergi Prieto i Ying Zhang Says:

    Segons Descartes el dualisme antropològic es basa en dos grans principis de la vida humana: l’ànima o el pensament, que és immaterial, i el cos o l’extensió, que és material. A partir del dualisme antropològic podem establir un símil entre físic/psíquic i hardware/software.

    El hardware es pot comparar amb la res extensa perquè tots dos es poden mesurar, és a dir, tenen extensió. Pel que fa les diferències el hardware no té certs sentits que l’ésser humà posseeix, un exemple seria l’olfacte. Tot i així les maquines també tenen dispositius de mesura com sensors de llum o de moviment que envien senyals que son processades per el software per adaptar-se a les circumstàncies, en altres paraules, les maquines tenen sensors que al igual que els nostres sentits poden rebre i transmetre informació al cervell o en el seu cas al software. En referencia al software, és pot comparar amb la res cogitans perquè representa el pensament de la màquina encara que no sigui capaç de pensar per si mateixa, és a dir, només segueix ordres que nosaltres donem o programem. Segons Descartes els humans seriem deus, degut a que nosaltres posem les idees, en aquest cas ordres, a les màquines.

    En el cas que les màquines estiguessin excessivament programades per actuar d’una determinada manera seguirien ordres igualment, però, es podria arribar a distingir una ordre d’una idea o fins i tot podrien arribar a tenir pensament propi per la quantitat d’idees i d’informació que analitzarien? Aquesta és una incògnita que serà resolta el dia que les màquines arribin a tenir una gran intel•ligència, ja que a través d’aquesta podrien aconseguir tenir un pensament com el dels éssers humans. És per això que podríem afirmar que el dualisme antropològic físic/psíquic es comparable amb el dualisme informàtic hardware/software, encara que el dualisme antropològic és molt més complex.

  6.   Joan Arjona i Felipe Guerrero Says:

    La comparació del software amb la ment humana (psíquic) i el hardware amb el cos (físic) és una relació totalment encertada ja que entre aquests guarden una relació molt estreta de cooperativisme. No obstant, tenen petites diferències que converteixen la ment humana en una cosa única.
    Tan la ment com el cos treballen conjuntament i cap dels dos pot funcionar sense l’ajuda de l’altre, tal i com passa amb el hardware i el software. El hardware, la part tangible del sistema informàtic, és completament material com el cos que també ho és. D’altre banda el software és abstracte que si s’espatlla es pot arreglar, mentre que la ment humana en cas d’espatllar-se no es podria reparar ja que per l’ésser humà és un terreny per explorar. Nosaltres no som capaços de veure el software com hem esmentat abans però si que podem veure una expressió d’aquest, a través de la pantalla tal i com passa amb la ment i el cos, no podem veure la part psíquica però a través del cos aquesta s’expressa. Per exemple, podem detectar la tristesa d’una persona per expressions corporals com les llàgrimes o expressions facials que identifiquem com a sensació de tristesa. El software d’un ordinador ve configurat des d’un inici i és pot actualitzar a mesura que es va perfeccionant la tecnologia mentre que la ment es configura a partir de fets i experiències que ens van succeint. Cal esmentar que la ment humana no es pot actualitzar sinó que es van despertant coneixements amagats.
    El dualisme de Descartes expressa que la res cogitans i la res extensa són una unitat inseparable, com hem esmentat abans l’una no pot existir sense l’altre. Per tant la comparació establerta al principi és correcta tot i que presenta diferències significatives que fan de la ment un mecanisme extraordinari.