Presocràtics -del mite al logos-

Pots aportar quelcom que ens ajudi a entendre breument què entenem pel pas del mite al logos?

YouTube Preview Image





12 Responses to “Presocràtics -del mite al logos-”

  1.   Daniel Salvans Quesada (2n Batxillerat B) Says:

    Per poder entendre el pas del mite al logos, és a dir, de les llegendes o creences a la realitat, ens hem de remuntar a l’Antiga Grècia, on la irrupció d’aquest fenomen propicià la creació de la mentalitat de molts dels filòsofs que actualment són el bressol de la filosofia.

    Els grecs van fer el pas del mite al logos per culpa d’una crisi que els va afectar en molts àmbits de la vida: crisi de sobirania, van passar d’un govern basat en les monarquies autoritàries a l’anomenada polis democràtica; crisi religiosa propiciada per l’absència de dogmes i llibres sagrats; crisi mítica originada per la massificació dels mites, aquests eren tan diversos i plurals que la gent va començar a dubtar sobre el seu valor; crisi de coneixement al contactar per primera vegada amb altres cultures les quals van aportar nous punts de vista pel que fa als propis mites i logos i, per tant, van obligar a replantejar els que tenien els grecs.

    Primerament, posseïen un pensament mític, el qual no té justificació, es basa en tot allò sagrat; parteix dels déus i els dogmes; en el fons és arbitrari i subjectiu, no busca autors concrets; és patrimoni d’un poble i es transmet generacionalment; argumenta amb explicacions sobrenaturals on l’home sempre té una actitud passiva; i segueix la jerarquia de la realitat (Déus>Herois>Homes). Tot el cúmul de valors que van canviar en la mentalitat grega va propiciar que, indirectament o directa, canviessin els seus estàndards. Per tant, van evolucionar cap al logos, el pensament racional, el qual només pretén donar la raó; en ell intervenen elements naturals (“arkhé”); tots els seus autors són concrets, determinats; és objectiu ja que busca explicar tot allò desconegut a partir de la ciència i el raonament (lògica), fet que li dona una validesa temporal, no infinita (cap teoria és irrefutable); i, evidentment, aquesta ideologia és laica.

    Per finalitzar, podem ficar un exemple molt simple que ens resumeix tot lo esmentat de forma clara i concisa: el pas del mite al logos el podem trobar en qualsevol persona que es converteix d’una ideologia religiosa al pensament laic. Aquesta persona ha abandonat la creença en el/s déu/s o els dogmes de la seva religió perquè la raó li ha obert els ulls quan li ha ensenyat que només és real i, conseqüentment versemblant, tot allò que sigui demostrable científicament o es basi en la realitat (lògica) que tots coneixem.

  2.   raquel salido pladevall (2n C) Says:

    Per començar, hauríem d’entendre el significat de cada una de les paraules:
    – Mite, en grec “Mythos” era la narració o dites les quals donaven respostes a preguntes que no sabem, ja que al no tenir la resposta se la inventaven fent creure a la gent que era veritat.
    – Logos que bàsicament té com significat paraula, raó, llenguatge…
    A partir de la crítica del mite va aparèixer la filosofia i aquesta es basa en el raonament, la paraula, és a dir, el logos. Aquest pas també va ser possible gràcies a certs factors com eren l’economia, els grecs necessitaven acceptar i veure les coses des d’un altre punt de vista, ser de ments obertes ja que era necessari per comercialitzar, la sociologia, es comença desenvolupar la mentalitat dels grecs i apareix l’humanisme, que deixa fora a infants i dones, un altre fenomen és la religió, la crítica al mite obre pas a la ciència i finalment la educació, que es basava en la proporcionalitat, tant en els cànons de bellesa, com en la manera de fer les coses racionalment.
    Podem dir que aquest naixement de la filosofia és una nova manera d’entendre el món. Va sorgir la teoria que les coses tenen un origen, un principi i d’això se’n diu ARKHÉ. Aquest apart de ser el principi de totes les coses és un element material que dóna sentit a l’estructura de les coses i que ens diu que la realitat mai no canvia.
    Cada filòsof té un arkhé diferent, per exemple, per Thales era l’aigua, per Axímenes l’aire i per Heràclit el foc però en canvi per Empèdocles eren els 4 elements. Pitàgores es basava en el números, deia que a partir de les matemàtiques, tant el cosmos com la música.
    Per tant podem dir que el pas del mite al logos és deixar de banda la pròpia realitat o teoria i començar a valorar el raonament i la filosofia.

    •   raquel salido pladevall (2n C) Says:

      *pitàgores es basava en els números, deia que tot es basava en les maemàtiques, des de la música fins el cosmos.

  3.   Andrea Arpa Moreno - 2A Batxillerat Says:

    Al segle VI a.C, a Grècia, més concretament a Jònia, comença a desenvolupar-se el pensament racional. L’home grec, entra en contacte amb noves cultures, noves formes de pensament i d’entendre el món, el que li provoca una crisi de valors. Aquest home és el primer a preguntar-se quin sentit té tot, quin pensament és l’encertat i com podem explicar la realitat. Influències d’altres possibilitats de vida fan que Grècia comença a plantejar-se nous reptes, noves formes de veure la vida i d’explicar-la. Aquest moment es coneix com el pas del mite al logos. Se sol dir que l’inici de la filosofia radica en aquest pas, és a dir, d’explicacions o respostes tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals.

    En el nostre temps aquestes històries, els mites, es veurien com fantàstiques però per al poble constitueixen el vincle fonamental amb els seus déus i els seus orígens.

    Com per exemple, quan una nena, enamorada de les fades, creu que profundament que existeixen i comença a descobrir incoherències i contradiccions en l’encantador món de la fantasia, llavors comença a reviure una experiència semblant a la dels primers filòsofs. Allò que la nena havia cregut durant tota la vida, és ara envoltat amb multitud de preguntes. La pèrdua del agradable relat de les fades i la acceptació de què aquest són els irreals serà, probablement, el seu primer pas del mite al logos. Si la nena, ja adulta, mantingués la seva inquietud original, es troben prop de la genuïna actitud filosòfica.

  4.   Ivan Fuentes (2n B) Says:

    Primer de tot necessitem saber que significa mites i logos:

    -“Mythos” era la narració mitjançant paraules que feien servir els grecs fins a aquell moment per explicar tot el que els envolta. Eren narracions realitzades per poetes, en la qual s’explicava com els déus donaven sentit al món, és a dir, com a través de la figura dels déus succeïa tot el que es narrava en aquestes històries.
    -“Logos” és bàsicament la paraula meditada reflexionada o raonada, un sinònim també podria ser la intel·ligència.

    Normalment es parla del “pas del mite al logos” com una clara superació del mite, per part la filosofia. Si bé és cert, que hi ha un canvi de concepció en la nova forma d’explicació, també és cert, que la filosofia no va suposar l’eliminació del mite, ja que tots dos van conviure durant molt temps. La filosofia va estar reduïda a un grup de persones “selectes” alhora que el mite va seguir jugant la seva funció social en la majoria de la població.

    D’altra banda, les primeres formes d’explicació filosòfica van mantenir moltes de les característiques pròpies del mite, amb el que, encara que realment es va produir un canvi important, molts elements van romandre. Això és fins a cert punt lògic, els canvis solen ser molt més graduals que revolucionaris, encara que moltes vegades, per voler mostrar les novetats, les accentuem més que als elements que es conserven.

    Llavors, si realment el naixement de la filosofia no va suposar l’eliminació del mite, quins factors van generar aquest canvi? i, per què no van afectar de forma determinant eliminant el mite?
    No hi ha dubte que una de les causes de l’aparició de la filosofia va ser els propis límits o insuficiències del mite, per aquest motiu, els primers filòsofs grecs es van ocupar a criticar-ho.

    Probablement, un dels aspectes més febles del mite, era la seva concepció arbitrària i caòtica dels esdeveniments. Amb una visió així de les coses no es poden preveure els esdeveniments, per exemple, per solucionar alguna situació a la qual no trobaven resposta, se solia acudir als oracles a fi de poder predir què és el que anava a ocórrer en un futur.

    D’altra banda, els déus mitològics s’assemblaven molt als éssers humans. Això va fer pensar als filòsofs, que potser els mites no anessin més que imaginacions humanes. Van començar a qüestionar-se sobre les explicacions que donaven els mites.
    L’explicació racional va aparèixer per una sèrie de contradiccions, fallades i parts no raonades del mite, però també van intervenir altres factors que van facilitar la seva aparició com el contacte amb altres pobles o circumstàncies polítiques irracionals.

  5.   Maria Cano Dávila - 2n A Says:

    En primer lloc cal saber la definició de mite: Dita, narració, etc., plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses. I la de logos: Terme d’origen grec que pot significar ‘paraula’, ‘raó’ o ‘concepte’ i que ha tingut un paper fonamental en la filosofia d’Occident i en la teologia cristiana.
    La filosofia neix a Grècia a partir del mite, que va ser possible gràcies a 5 factors:
    1. Econòmic: Grècia és un país amb pocs recursos natural i és per això que es veuen obligats a comerciar. Això els obliga a relacionar-se amb civilitzacions que tenen una manera de pensar diferent a la seva. Això fa que tinguin una mentalitat més oberta.
    2. Sociològic: A Grècia cada ciutat-estat és independent i són els ciutadans els que tenen el poder. Això fa que tinguin una consciencia individualista molt forta. Busquen la isonomia i més endavant la idea d’humanisme.
    3. Religiós: A Grècia la religió no intervé en política. A més cada ciutat-estat té els seus cultes i no hi ha casta sacerdotal.
    4. Educatiu: Tots els ciutadans tenien la obligació de participar en política. Els grecs estaven educats per la discussió i el diàleg constant, que obliga a un tipus de pensament no dogmàtic.
    5. Importació de la geometria i física egípcies: Gràcies a la geometria i a la física el cosmos agafa un ordre que es pot explicar a través de fórmules matemàtiques.
    A partir de tots aquests factors el mite es va anar substituint per una nova forma de pensar, la filosofia, que consistia en trobar un arkhé, és a dir, el principi de totes les coses.
    Els primers filòsofs que busquen un arkhé són anomenats presocràtics. Els esmentats al vídeo són:
    – Parmènides: No creu que hi hagi un arkhé. Ell creu que del no res no en pot sortir cap cosa, per tant és impossible que hi hagi un inici. És a dir, no hi ha un començament de les coses perquè aquestes sempre han existit, són eternes.
    – Pitàgores: Va crear les teories pitagòriques. Creia que les matemàtiques governen i constitueixen la realitat, la natura està basada en patrons. També creia en la Tetractys, la piràmide del nombre 10 (el més perfecte dels nombres) i en el dualisme cos-ment.
    – Empèdocles: Hi ha més d’un arkhé (aigua, aire, foc i terra que es regulen gràcies a l’amor i a l’odi)
    – Anaxàgores: El seu arkhé era la llavor, que és material, indestructible, inalterable, invisible i de la qual es formen totes les coses.
    – Demòcrit: El seu arkhé és l’àtom (unitat mínima indestructible).

  6.   Daniela Maria 2nB Says:

    El mite és un conjunt de llegendes fantàstiques que narren l’origen de l’univers i el final d’aquest. Es produeix una personificació dels elements naturals on aquests passen a tenir personalitat com en la mitologia grega on hi ha Deus creats a la semblança de l’home que actuen segons la seva voluntat o capritx.
    Bé, aquest canvi del mite a logos ha significat el naixement del pensament racional. Tampoc va sortir del no-res, realment hi va haver una sèrie de factors socioeconòmics i ideològics ,com la influència de l’orient, que van provocar aquest naixement. Un dels més importants va ser l’arribada a l’escepticisme en la mentalitat del poble. Hi havia tantes mitologies i totes diferents que era molt probable que totes fossin falses. Homero les va intentar unificar en el seu llibre de la Ilíada i la Odisea, molt conegut avui en dia però que es podria considerar un llibre de contes. Aquest buit ideològic va ser el principi de tot.
    I així van aparèixer els primers filòsofs buscant una necessitat lògica o llei natural. Van desenvolupar un vocabulari més especific on cada cop es forjaven nous conceptes com physis, akrhé.. Etc. La seva preocupació era generalment científica, intentar explicar algú mitjançant la raó dins d’un món mític o religiós. Tot i que el seu pensament no estava del tot quadrat dins dels límits de la lògica va ser el primer esforç de l’home davant el problema del coneixement del món. En el vídeo que veiem més dalt s’esmenta el principi de tots aquests presocràtics, a vegades eren molt diferents i es criticaven durament entre ells. Cap de les seves teories és totalment demostrable o pot ser agafada com la més certa de totes ni avui en dia.
    Una mateixa idea d’un principi pot provenir de diferents pensaments, un pensament antic amb uns raonaments pot arribar a la mateixa conclusió que un pensament actual amb diferents raonaments.
    Això seria una breu explicació del pas de mite a logos. Avui en dia el coneixement sobre el principi del món es pot dividir en dues categories. La de les persones que encara l’estan buscant, sigui o no per l’excitació i satisfacció intel·lectual que provoca la seva comprensió, i la de les persones que creuen en un Déu com a creador de totes les coses.

  7.   Iria Priego Says:

    Podem datar l’existència del terme “pas del mite al logos” amb l’aparició dels primers filòsofs de l’antiga Grècia.

    Fins aleshores, ja existien discrepàncies sobre diferents factors de l’existència que uns donaven com a vàlids i altres no, però va ser amb l’aparició del terme ARKHÉ on vàrem observar que cada pensador tenia la seva pròpia visió: Anaxàgores, Demòcrit, Paràmides i molts més, les quals generaven dubtes sobre qui podia tenir la raó. Cal dir que fins aquells moments es creia que la raó formava el coneixement, així que cada pensador defensava les seves teories com fos, amb la finalitat de poder gaudir del grau màxim de saviesa d’aquell temps.

    Aquest procés de passar del mite al logos, el qual cada pensador estudiava diferents formes per refutar les teories de l’altre i així poder ser el primer en fer un descobriment, ha sigut de gran importància per l’evolució de la societat al llarg dels anys, evitant estancar-se en una única creença; podríem trobar un clar exemple en la primera visió del món la qual defensaven que era pla (mite), anys més tard, es va fer el descobriment que no tenia aquesta forma, sinó que es tractava d’una esfera (logos).

    En conclusió, per definir el terme en altres paraules, podem dir que es tracta de la verificació d’una hipòtesi (idea).

  8.   Marina Leal Comallonga Says:

    Podem dir que el que entenem per filosofia avui en dia, va començar amb el pas del mite al logos. Però realment entenem que significa aquest concepte? Sabem realment que hi ha darrera d’aquesta frase? Segurament són preguntes que molts se les qüestionen quan l’escolten per primera vegada. Per tant aprofundim sobre aquest tema i arribarem a saber què engloba aquest concepte.
    Va sorgir tot a Grècia, per ser una mica més exactes, al segle VI aC. En aquella època creien molt en els mites (fets prestigiosos que són protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris com ara Déus, herois, personatges ficticis…), creien realment que estaven dominats per aquests. Però en aquella època va començar a haver-hi persones que es van qüestionar tot aquest món surrealista, aquests van ser els anomenats primers filòsofs, que avui en dia encara són molt coneguts. Van ser persones que ja no vivien en la ignorància d’un món mitològic, sinó que van començar a desconfiar de les explicacions donades pels mites i van intentar donar un pas més enllà observant i buscant explicacions raonades.
    Per tant el pas del mite a logos, és el fet de començar a qüestionar-se tot allò que ens han fet creure que no hi ha quelcom que ho posi en dubte i que un mateix comença a investigar i a trobar raons coherents.
    En definitiva, en el nostre segle XXI aquest pas ja no es basa tant en la mitologia, però encara continua havent fets sobretot quan som petits que un mateix arriba a una situació que es comença a fer preguntes i també als altres per saber molt més sobre un tema i arribar per un mateix a una pròpia conclusió.
    Jo, des del meu punt de vista, ho relacionaria amb la curiositat, tots i cadascun de nosaltres som curiosos i no deixem mai de qüestionar-nos fets quotidians o d’altres mes surrealistes. Per tant avui en dia encara es fa el pas del mite al logos.

  9.   Eduard Cobo Says:

    El pas del mite al logos, més enllà dels diferents matisos que adquireix segons els pensadors que el dugueren a terme, consisteix a cercar en aquest món la resposta a les preguntes que en sorgeixen. Dit d’altra manera: l’home esdevé la mesura de totes les coses (Protàgores) pel fet que, a partir d’aquest procés, la raó humana es converteix en la primera eina de coneixement real del funcionament del món.

    Aquest canvi de mentalitat té molt a veure amb l’esperit científic que es despertà en el poble grec. Començen a sorgir llavors arkhés o principis fonamentals de l’Univers deduïts a partir del pensament i l’observació de la natura; és en aquest context que han de situar-se les conclusions d’Heràclit o Tales de Milet, que assenyalaven el foc i l’aigua respectivament.

    A propòsit d’aquesta recerca del que és demostrable, pot entendre’s que és ara quan les justificacions mítiques d’allò que ens envolta comencen a ser insuficients per a l’home amb nostàlgia d’aprehendre racionalment el món i l’essència de tot el que és. Sorgeixen, doncs, els primers agnòstics o escèptics -com Pirró d’Elis- i, també, crítics mordaços al politeisme grec com Xenòfanes de Colofó, amb cites com:

    ”Els etíops diuen que els déus són camusos i negres; els tracis, que són rossos i tenen ulls blaus”.

    Cal no oblidar, pel que fa a aquesta afirmació, les connotacions relativistes i convencionalistes que posseeix.

  10.   Silvia Torres Lopez (2n B) Says:

    El pas del mite al logos es va produir per primer cop a Grècia (s. V-VI abans de Crist) quan els primers filòsofs (Parmènides, Pitàgores, Thales, Anaximandre, Anaxímenes, Heràclit, Empèdocles, Anaxàgores, Demòcrit), van començar a qüestionar-se els mites creats fins el moment, és a dir, les narracions de caire emotiu i inversemblant que tenen molta autoritat sense cap justificació i, expliquen i exemplifiquen tant preguntes rellevants pels éssers humans, com per exemple: com es va formar el món i el mal que hi ha en aquest, que hi ha després de la mort, com es va crear el primer humà…, com exemples de com ha d’actuar l’ésser humà.

    Aquests filòsofs inconformistes a partir de la seva actitud crítica i la seva curiositat van notar certes incoherències en els relats mítics i van fer que es produís el gran miracle grec, també conegut com el pas del mite al logos, el que va significar desconfiar de les explicacions populars i observar i analitzar la natura per així descobrir les causes dels esdeveniments que succeïen o havien succeït prèviament.

    Els arkhés dels primers filòsofs eren: foc (Heràclit), ésser humà (Parmènides), números (Pitàgores), aire, terra, aigua i foc (Empèdocles), aigua (Thales), aire (Anaxímenes), llavors o spérmata (Anaxàgores), àtoms i buit(Demòcrit), apéiron (Anaximandre).

    Per entendre més fàcilment aquest concepte podem pensar en un nen d’uns sis anys quan comença a preguntar-se el fenomen del Caga Tió o dels Reis de l’Orient. Allò que el nen havia cregut verídic durant uns anys, ara és qüestionat i entrarà en un procés d’experimentació que acabarà en acceptació i el seu primer “pas del mite al logos”, gràcies a una espontània actitud filosòfica.

    •   Silvia Torres Lopez (2n B) Says:

      *l’arkhé de Parmènides no era l’ésser humà, sinó que era l’ésser. “L’ésser es i el no ésser no es”; va ser el primer en distingir el doxe (coneixement parcial i limitat) de l’episteme (coneixement més especialitzat, “coneixement científic”) o l’aparença de la realitat, a més a més, ell pensava que l’ésser era etern, immutable, invariable.