Presocràtics

Quina vigència pot tenir el pensament d’algun dels presocràtic? Pots fer alguna analogia amb algun dels descobriments dels darrers segles?

YouTube Preview Image

 

 

 





7 Responses to “Presocràtics”

  1.   Guillem Franco 2nB Says:

    Els presòcratics no anaven gens mal encaminats, es més tots tenen part de raó en les seves teories sobre l’arkhé. Com es pot saber per comentaris anteriors en aquest post o el video mateix el qual ens proposa aquesta activitat, estudiem quatre filòsofs presocràtics que són:

    Tales de Milet: El primer filòsof que en tinguem constància en l’actualitat. Tales a part de ser el primer en filosofar, ens dona la visió del seu arkhé, que ell pensa que es l’aigua. Es pot estar d’acord o bé en contra, si més no ningú li pot negar la seva part de raó, perquè com tots sabrem l’origen de la vida esdevé dins l’aigua fa milions d’anys. També era un gran matemàtic i cal esmentar el seu teorema: Teorema de Tales.

    Anaximandre: El primer filòsof en planteja-se que la terra no es plana, sinó rodona. A part de fer aquesta gran suposició la qual va fer Albert Einstein segles més tard, deia que l’arkhé no pot èsser una cosa tan ”simple” com l’aigua. Ell creu que l’arkhé és alguna cosa indeterminada per tant l’anomena Apeiron.

    Anaxímenes: Aquest presocràtic tenia com a arkhé l’aire, ja que al observar que aquest canviava de direccció, velocitat i potència, va deduïr que aquest canvi constant és l’origen de tot, ja quesi hi ha un primer canvi que pot ser un moviment de l’aire es pot començar a produïr una cadena de canvis(com un dominó posat en fila que comença a caure un cop l’empenys ) que al final originarien l’univers i la vida humana. També era un gran astrònom, però la seva teoiria no era corecte com ja sabem ara milers d’anys després.

    Heràclit: Fou un filòsof presocràtic que com de costum en ells, també tenia una teoria sobre l’arkhé. Ell defensava que l’arkhé era el foc, podriem pensar que només ho feia per contradir a Tales, però no es així. Hi han coses que necessiten per força el seu antònim, com per exemple un pare i un fill, no pot existir un sense l’altre, per tant amb el foc ell contrarrestava el fred, ja que si no hi hagués escalfor no hi hauria vida, per tant tampoc anava tant desencaminat. Però com ja sabem repeteixo uns quants milenis després, la seva teoria no era certa.

    Responent a la pregunta que s’ens planteja, jo penso que trobar analogies amb els presocràtics es com jugar a relacionar els avenços i l’informació que tenim ara sobre l’origen de l’univers i la vida en el nostre planeta, amb els arkhés d’aquests filòsofs. Jo relacionaria l’arkhé de Tales de Milet (l’aigua) amb l’origen de la vida al planeta, perquè com podem saber, dins l’aigua van nèixer els primers bacteris que mica en mica van anar evolucionant, formant diferents espècies que alguna va derivar en els humans. Per tant Tales no anava mal encaminat, però si que cal dir que es impossible la seva teoria ja que com ara sabem perque l’aigua es un producte que necessita la formació l’univers. Anaximandre desde el meu punt de vista, és el que anava més ven encaminat en la recerca del arkhé.

  2.   Laia Pons Boix 2n C Says:

    Els presocràtics, si seguíssim el sentit literal de la paraula, designaria als pensadors grecs que visqueren abans que Sòcrates, tot i que en realitat també hi afegim els filòsofs contemporanis a ell que van seguir altres orientacions filosòfiques.
    Tales de Milet sostenia que l’arkhé, el principi bàsic de totes les coses, era l’aigua. Per què? Doncs perquè va observar que just allà on hi havia aigua, hi havia vida. Els investigadors espacials busquen actualment això: l’aigua, la font de la vida.
    Quan ens han explicat la història a partir del Big Bang, també ens han ensenyat que els primers éssers vius que van aparèixer ho van fer a l’aigua, i que alguns d’aquells animals aquàtics van passar a la superfície i es van convertir en animals terrestres, també.
    Amb el descobriment de l’aigua a Mart, es creen possibles hipòtesis de la possibilitat de una altre vida més enllà del nostre planeta. De fet, a l’escola ens ensenyen que un dels elements bàsics i essencials perquè hi hagi vida, entre l’atmosfera i altres, és l’aigua. Podríem dir que la seva importància no ha variat gaire al llarg del temps.
    Anaximandre de Milet va formular que l’element primer de l’univers no podia ser una cosa tant concreta com l’aigua. Per ell l’arkhé havia de ser immortal, indestructible, etern i sense envellir, no engendrat i que d’ell se’n deriva tot. Aquest arkhé indeterminat rep el nom d’Apeiron. D’ell se’n separen les substàncies oposades y quan preval la una sobre l’altre, es produeix una reacció que restableix l’equilibri.
    Aquest arkhé es podria relacionar amb el Big Bang, ja que a partir d’allà va aparèixer tota la vida. Ja que l’explosió en sí no es pot considerar ni immortal ni indestructible ni eterna, més que res perquè va ésser i ja està, potser Anaximandre es va acostar realment a aquesta teoria que més tard es va verificar.
    Anaxímenes de Milet dirà que l’aire és la substància bàsica i originaria del món. Si ve l seva teoria sobre l’aire condensat o escalfat no va acabar de ser del tot certa, va ser el primer a proposar com a arkhé un element que pot canviar. En realitat no anava tan mal encaminat, ja que l’atmosfera (podríem relacionar-la amb l’aire), és un element bàsic per la vida, com tots hem estudiat al llarg dels anys escolars.
    Per acabar, per a Heráclit de Efest l’arkhé era el foc. També deia que l’oposat li donava sentit als elements, com per exemple el dia i la nit. Si mai hi hagués nit, no parlaríem mai de dia, ja que no ens caldria un terme per denominar un fet que no passa.
    Tot aquest sentit està regit per el logos, una raó única que regeix l’univers i ho organitza tot. Per ell, tot estava en constant canvi, com l’aigua que baixa per un riu, ja que la mateixa aigua no passa pas per el mateix lloc dos cops. Potser l’arkhé no és realment només un sol element, sinó que tot és aquest principi bàsic.

  3.   Meritxell Izquierdo Says:

    Els filòsofs presocràtics van ser els filòsofs anteriors a Sòcrates, Sòcrates va néixer el segle V aC, així que els presocràtics viuran entre el segle VII i V aC. Tots els presocràtic tenien uns objectius en comú, eren un grup de savis a qui els preocupava les idees transcendentals, aquets es van començar a preocupar per captar tot el que hi havia davant seu, volien arribar a explicar l’origen d’aquesta diversitat intel·ligible exclusivament a través de la raó. Van començar a qüestionar-se tot allò que veien, ja que totes les explicacions qui hi havien fins aleshores eren amb mites, perquè aquesta era la manera d’explicar a la població qualsevol cosa d’origen incert.

    Però els presocràtics ja no en tenien prou amb els mites així que van decidir començar a utilitzar la raó, aquest pas se’n diu : El pas del mite al logos. Tots els presocràtic van participar-hi d’una forma o un altre, tots ells van començar a buscar un principi de totes les coses.

    El primer filòsof de la història va ser Tales de Milet, un savi distret i a qui li agradava molt viatjar, és conegut, a part de ser filòsof per el teorema de Tales, aquest teorema s’aplica en un conjunt de triangles per mesurar qualsevol forma triangular. Tales va ser el primer en plantejar-se quin podria ser el principi de totes les coses, anomenat Arkhé. Per Tales aquest principi era l’aigua. Ell va començar a buscar quin era l’element principal del qual venien totes les coses, i va trobar que era l’aigua ja que on n’hi havia podia créixer vegetació i vida i a on no, no en podia créixer. Si l’Arkhé és una realitat del món empírica i comprovable, l’Arkhé del món era H2O.

    Anaximandre, però, va ser un geni ja que va ser el primer humà en formular la hipòtesis que la terra podria ser esfèrica i no plana. Ell deia que l’univers era infinit i anys més tard, Einstein formulava aquesta hipòtesis. Ell també va ser el primer pensador en explicar l’origen de l’ésser humà racional. Anaximandre, però no pensava que l’Arkhé fos l’aigua sinó que l’Arkhé havia de ser alguna cosa immortal, indestructible, immutable i etern. Així que Anaximandre decideix dir-li Apeiron que significa indeterminat.

    Anaxímenes, influenciat per Anaximandre, va dir que el seu Arkhé era l’aire, avui dia sabem que Anaxímenes estava errat però la seva teoria va tenir molt de mèrit ja que ell es va fixar que l’aire canviava, i va ser el primer filòsof en fixar-se en el canvi.

    Per acabar Heràclit, una persona a qui li agradava escriure enigmàticament. Per a ell l’Arkhé era el foc, això es pot interpretar metafòricament ja que segons deia, deia que el món sempre va ser, és i serà foc. Tot i així també defensa la idea que en l’interior de cada cosa hi havia la seva estructura contradictòria, ja que la oposició és el que dóna sentit als elements, com per exemple la nit i el dia o l’amor i l’odi. Aquets són contraris que no podrien existir un sense l’altre. Ja que estan lligats.

    Totes aquestes idees i percepcions de l’Arkhé ens demostren que no s’ha trobat cap origen totalment demostrable, que tot és subjectiu a la teva concepció. Això ens porta a pensar, o a mi personalment, més enllà del que està establert. Qui ens diu que tot el que sabem fins ara no és una gran mentida disfressada de veritat absoluta? Qui ens diu que som enganyats pel savis a qui fidelment creiem? Perquè no podem, nosaltres, tombar aquestes teories? Doncs, evidentment que podem, és més, s’hauria de fer més sovint. Això és el que intentarà dur a terme Sòcrates en un futur, ell desitja que la gent pensi per si mateixa ja que cadascú porta la virtut dins seu. I aquesta virtut s’ha de exterioritzar i així tothom tindrà la opció de criticar-la o defensar-la. Sovint oblidem la feina que varen fer els Presocràtics, però si a ells no se’ls hagués ocorregut mai començar a qüestionar les coses quotidianes, on seriem ara?

  4.   Cristina Pérez 2n Batx. C Says:

    Els presocràtics volien intentar captar un principi explicatiu només per la raó i a través de principis racionals. Per tant, van dur a terme la recerca d’un principi, d’un arkhé.
    Actualment, aquest pensament té una gran vigència i ens ha ajudat a descobrir moltes de les coses que avui en dia sabem. Tres exemples clars són els següents:
    •Thales de Milet: considerat el primer filòsof, va fer una gran aportació al món de les matemàtiques perquè ens ha deixat el teorema de Tales. Ell creia que l’aigua era el principi de tot, i no anava tant equivocat ja que els éssers vius estem formats principalment per aigua i ens és indispensable per viure.
    •Anaximandre de Milet: va ser el primer en formular la hipòtesi que la terra era esfèrica, teoria que va ressorgir més tard. Una altra cosa que va assegurar era que l’univers era infinit i que al cap de molts anys Einstein va enunciar. Creia en l’origen de l’ésser humà racionalment, això voldria dir que els primers éssers vius van néixer i van desenvolupar-se en un medi aquàtic.
    •Anaxímenes de Milet: el seu arkhé era l’aire. Va ser el primer filòsof que va intentar explicar un fenomen de canvi. Si actualment algú ens digués que en l’univers tot és estàtic i no hi ha cap moviment o canvi, no ens el creuríem. Doncs aquesta idea prové d’Anaxímenes,

    En conclusió, el tipus de pensament racional dels presocràtics ha sigut indispensable pel que fa a l’evolució que ha tingut el món. A partir d’aquestes idees, n’han sorgit unes altres, que han intentat seguir la mateixa racionalitat.

  5.   Alba Rodríguez Piqueras Says:

    Personalment opino que el pensament dels presocràtics intentava escapar del mite i arribar al logos, trobant raons lògiques al que passa i a la formació del ón. Crec que encara que no sabéssin amb certes el perquè del que dèien o s’equivoquessin, el que dèien tampoc eren mentides del tot. El primer filòsof, Tales de Milet, creia que l’arhé (el principi de totes les coses) era l’aigua ja que va observar que tansols hi havia vida allà on hi havia aigua, i encara que no conegués vertaderament que l’aigua és crucial per als éssers vius ja que reacciona amb el nostre cos i el fa funcionar, sí que sabia que era necessària. Més tard, Anaximandre de Milet anava més ben encaminat i va ser el primer en buscar l’origen de tot racionalent. Per aquesta raó va arribar a la conlusió que l’arkhé havia de ser l’apéiron, quelcom indeterminat, que ell creia que era immovil. Anaxímenes de Milet va creure que l’aire era l’arkhé ja que va observar que l’aire podia ser calent o fred i per tant podia havr-ho creat tot. No tenia raó en la seva afrmació, però sí que trobo que no anava del tot mal encaminat ja que l’aire no és només una cosa (oxigen, ntrogen, etc.) i per tant pot variar. Finalment Heràclit defensava el foc com a arkhé i encara que avui sabem que no era veritat la idea metafòrica que hi havia darrere era molt correcta, ja que deia que hi havia una necessitat d’existir oposas, ja que sinó no existiria res. M’explico, sense el fred, la calor no existiria, i viceversa, o si tot fos de la mateixa mida no podriem dir que quelcom és petit o és gran.
    En conclusió els filòsofs presocràtics pot ser que no tinguéssin raó en les seves afirmacions d’arkhé però sí que van observar coses notbles molt importants en els camps de física, química, biologia…
    L’analogia que he trobat és la relació entre l’arkhé d’Anaximandre (l’apeiron, indeterminat) i el Big Bang. És a dir, la idea que tenia ell d’apéiron (immortal, indestrutible, etern, etc.) no és correcta, però pensar que l’inici de tot és un apéiron sí, ja que abans del Big Bang hi havia un apéiron que els científics encara no han sabut dir què és.

  6.   Gemma Puig 2n bat C Says:

    Els presocràtics, filòsofs abans que el famós Sòcrates, els primers filòsofs els podríem anomenar, que van viure entre el segle VII i el segle V abans de Crist. I els primers a buscar el arjé, l’origen de la vida, l’inici de tot.
    És possible que tingui alguna vigència els pensaments dels presocràtics actualment?

    Els presocràtics, per ser els primers filòsofs no anaven mal desencaminats, per exemple, els primers presocràtics com Tales de Milet, que és considerat el primer filòsof, el seu arkhé és l’aigua, llavors tenia molta raó perquè l’inici de la vida més o menys va començar al aigua. Tales va ser un gran matemàtic i viatger, va anar arreu del món (món explorat en aquella època), i va ser el primer a preguntar quin és l’element d’on vénen les altres coses i com era el principi de l’univers. Com he dit abans, per ell va ser l’aigua, i va donar les seves explicacions, per començar, l’aigua dóna vida, també és la massa liquida bàsica i finalment va explicar que la Terra es va formar sobre de l’aigua (encara que aquesta ultima explicació sigui errònia, en aquella epoca tenia molt sentit).
    Un altre gran presocràtic de l’època va ser Anaximandre (el seu mentor va ser Tales), i el va ser el “gran científic de l’època” ja que va ser el primer en pensar que la Terra era esferica i no plana (i tenia raó), i també va ser el primer que va dir que l’univers era infinit. Però per al que era l’arjé? Podriem dir que no tenia un arkhé físic, sinó un arkhé que hauria de tenir aquestes característiques, hauria de ser immortal, per tant etern i no enjendrat i això era el seu arkhé, el Apieron o indeterminat en català.
    Anaxímenes, deixeble de l’anterior, pensava que l’arkhé era l’aire, com a exemple va fer una prova de vent, bufant amb la boca més tancada l’aire sortia fred i si es bufa amb la boca més oberta surt calenta. També es va equivocar ja que actualment no té validesa però va ser una bona idea pensar que a partir d’l’aire i la seva temperatura sortien els altres elemets.
    I finalment tenim a Heracles, que creia que l’arkhé era el foc ja que “el món és i serà foc”, gràcies a un cicle còsmic. Diu que el món està en constant moviment, en constant canvi i que “l’oposició és el que li dóna la vida als elements” com el fred i la calor que es complementen, i això denomina com Logos.

    Llavors, hi ha alguna analogia amb algun descobriment en aquests últims segles semblants a les teories presocràtiques?
    Obiament que hi ha descobriments científics amb l’estil presocràtic i l’arjé, com el decubrimiento d’aigua a Mart, que això fa reafirmar mes la teoria de Tales, o la teoria d’Anaximandre que l’univers era infinit, i que després d’uns quants segles, el senyor Einstein va acabar investigar aquest fenomen que, encara que Einstein ho mitg solucionés amb els seus problemes matemàtics, és un gran tema una mica misteriós i perillós per a investigar.
    I com deia Einstein “L’únic que és infinit és l’univers i l’estupidesa humana”.

  7.   gerard f. 2n Batx Says:

    Els presocràtics són considerats els primers filòsofs, aquells que van viure entre els segles VII aC. i el X aC. I són els que van passar del mite al logos. Passar del mite al logos significa que deixen de creure en mites i llegendes i passen a buscar les raons per les quals passen les coses. Per exemple quan mor algú de una tribu no és que Déu s’hagi enfadat, sinó que ha tingut alguna malaltia que li ha causat la mort. El filòsof més destacat entre el grup de presocràtics és Tales de Milet que va viure entre els segle VII aC i el VI aC , Tales de Milet fou qui va inventar el significat de arkhé, l’arkhé és allò a partí del qual es va originar tot.
    Actualment el pensament presocràtic forma la base del nostre pensament, la majoria de persones cultes i lliures tenen un pensament amb base presocràtica, i a mesura que han passat els anys aquest pensament ha anat evolucionant. Tales de Milet va considerar que l’aigua era l’origen de tot, va arribar a aquesta conclusió en veure que a prop dels rius hi havia molta vegetació i vida animal, per tant va anomenar a l’aigua arkhé. Tales no es va allunyar gaire de que l’aigua crea vida, ja que és essencial per viure i ara la NASA, una de les millors empreses en investigació científica, busca aigua a altres planetes, ja que si hi ha aigua, pot haver-hi vida.
    Anaximandre va admetre la pluralitat dels mons i l’etern moviment de les coses, i en autors posteriors trobem referències de Anaximandre de Milet sobre astronomia, l’origen dels éssers vius i sobre fenòmens meteorològics. També va ser uns dels primers en utilitzar el gnòmon, rellotge solar, per mesurar el temps i la altura del sol amb la seva ombra.