Sòcrates i la felicitat

Per a què ens pot ser útil la concepció de la felicitat segons Sòcrates? On la faries servir avui en dia?

YouTube Preview Image YouTube Preview Image





2 Responses to “Sòcrates i la felicitat”

  1.   Mónica Moraleja Says:

    Virtut. Areté. Coneixement. Aquests són els termes que definirien a la perfecció la felicitat que Sòcrates intentava fer arribar a tothom, però que ha nosaltres ens ha arribat a través del seu deixeble, Plató.

    Sòcrates tenia una visió universalista de la moral, intentava arribar a la veritat absoluta que existeix al nostre interior, una ètica personal mínima, però dir-ho d’alguna forma. Segons ell, el bé i el mal no existeixen, no es pot fer el bé si aquest no es coneix, però alhora també és possible deixar de fer-ho un cop l’hem descobert. Aquest no era el seu cas. Sòcrates preferia morir per les seves conviccions abans que no pas defensar unes altres. El bé i la justícia eren objectives i cognoscibles. La seva concepció de la saviesa era sublima, era la docta ignorantia, no creure’s més que ningú perquè no saps més que ningú.

    Però, com podies cercar la felicitat si desconeixies aquesta veritat? Cadascú la té al seu interior, a la seva ànima. La virtut no és ensenyable, l’has de trobar tu mateix a través de la reminiscència. Has de recórrer a un procés d’autoconeixement, recordar la teva vida anterior, buscar la raó, per tal de culminar a l’intel·lectualisme moral. Un cop pots trobar-te en aquest punt, aquesta concepció de la felicitat et pot ser útil per posar-te a la pell dels altres, per poder ser més comprensiu i alhora no jutjar a les persones, ja que no fan el mal, només són ignorants. Ser feliç d’aquesta forma et permet viure en pau, amb la consciència tranquil·la.

    La manera que Sòcrates tenia de fer-nos arribar a aquesta felicitat, a la troballa d’aquesta virtut i excel·lència era a través del seu mètode, el mètode socràtic. A través de la dialèctica, utilitzava la ironia per fer entrar en contradicció (antinòmia), per tal d’ajudar a néixer la veritat interna de cadascú (maièutica).

    Sòcrates no buscava la utilitat de les coses, aquest cas era els dels sofistes. Per tant, la seva recerca no es basava en la facilitat i l’ús pràctic, volia cercar allò absolut i universal, fos o no el més còmode o fàcil d’aconseguir. Avui dia, aquesta concepció de la felicitat, i m’ho porto al meu terreny, et pot ser molt útil en el món de la justícia. Un advocat, per exemple, troba la seva felicitat ajudant a les persones a trobar la felicitat, fent justícia. Si una injustícia recau sobre teu, ells poden guiar-te a la sortida. Si que es veritat que cobren per aquest servei, però troben alhora la satisfacció quan guanyen els dos, tant ells com els seus clients. A més, encara que molts ho fan, si creuen que no han de defensar certes coses, és neguen. Segueixen els seus criteris i conviccions. Tal com faria Sòcrates.

    Per últim, cal dir que Sòcrates deia anar acompanyat sempre per un Daimon (esperit) que l’impedia actuar injustament i no seguir la seva raó. Nosaltres, podríem dir que és la nostra consciència la que ens segueix dia a dia, quina satisfacció trobem al trair-la? Pensant-ho bé, la felicitat és l’objectiu de qualsevol ésser humà, no pas la ignorància.

  2.   Laia Mayoral Says:

    Sòcrates, un dels grans filòsofs per excel•lència, va destacar per les grans reflexions que va aportar al món, les mateixes que li van provocar la seva mort. Un concepte que sempre ha estat molt de moda és la felicitat. Des de l’antiguitat ens hem preguntat en què consisteix. Una pregunta molt subjectiva. No obstant, tothom coincideix en que l’objectiu de la vida és trobar la felicitat.

    Per a Sòcrates el concepte de la felicitat estava associat al del coneixement. Només la virtut ens fa feliços, ja que amb l’areté aconseguim treure el millor de nosaltres mateixos i només així aconseguirem actuar amb raó i de manera justa, i això ens portarà a ser feliços. La felicitat no s’aconsegueix de qualsevol manera, el camí per arribar-hi ha de ser digne i just, si mentim o fem patir els altres per aconseguir-la, no és una felicitat digne de ser gaudida. Per tant, només la felicitat que s’aconsegueix mitjançant la virtut és pot anomenar felicitat. Vet aquí la importància del coneixement en la recerca d’aquesta: la virtut ens mostra el camí just i legítim per arribar-hi. Ser savi és viure bé. La frase que va dir Sòcrates “descendeix en les profunditats de tu mateix i aconsegueix veure la teva ànima bona. La felicitat la fa un mateix amb la bona conducta” deixa molt clar aquest concepte, per a ell l’ànima és la raó, i per trobar la bona raó només ho pots fer amb la virtut pròpia. D’aquesta manera actuaràs de manera justa, és a dir, tindràs una bona conducta. Per tant, la virtut et condueix a la felicitat.

    En la societat actual el concepte de felicitat s’ha allunyat molt respecte al de Sòcrates. Crec que està molt materialitzat i la gent te una concepció equivocada de la felicitat. Ser feliços, sovint es veu relacionat al concepte de tenir poder o adquisicions, diners… Les persones sóm ignorants i no sabem valorar realment el valor de la vida en general.

    La concepció de la felicitat que tenia Sòcrates ens ajudaria a canviar aquest món tan injust i desigual en el que vivim. La felicitat comportava justícia perquè prèviament hi havia una recerca de la virtut, per tant per aconseguir la felicitat havies de raonar. Si moltes persones canviessin de mentalitat respecte a la felicitat, se n’adonarien de moltes de les accions injustes que es cometen avui en dia i lluitarien per una societat justa, per tant una polis feliç. Si rics i pobres tinguéssim la mateixa concepció seria una societat molt més equilibrada. Obligaria a tothom a pensar, que és el que volia Sòcrates, i per tant tots seriem més conscients del món que ens envolta i no ens deixaríem guiar tant per les opinions dels altres, si més no abans ho analitzaríem i buscaríem la raó. La felicitat és molt més que quelcom material, és la recerca del bé i de la justícia. Ajudaria a reduir les diferencies entre països desenvolupats i subdesenvolupats, ja que per ser feliç has de trobar la teva virtut i això comporta ser just, per tant veuríem les coses des d’un punt de vista molt diferent i es valorarien més les persones abans que els objectes i pensaríem en el bé comú i no en el benefici propi. Es reduirien els conflictes al món perquè tothom intentaria fer el bé. Per tant, ja sabem quina és la clau de la felicitat.