Sòcrates

Descriu un dels aspectes del que entenem per mètode socràtic i aplica la seva utilitat a una situació actual en la que ens pot ser útil tenir-la present.

YouTube Preview Image





13 Responses to “Sòcrates”

  1.   MING MING MU Says:

    Sòcrates , l’home més savi en l’època de la ignorància, perquè ell saber que no ell saber res i això el convertia en savi, és un pensador o un dels grans filòsofs clàssics que tenia un gran importància en el passat. Ell va ser mestre de plató, però ell creia que la ensenyança està en el nostre interior,en tenir ganes de apendre.
    El mètode socràtic es divideix en dos parts , la ironia i la maièutica , la primera és consisteix en refutar els arguments ,els pensaments i coneixements dels savis ,i la segona és l’art de fer pregunta fins a veure que no sap tot i descobrir la ignorània. Sòcrates no imposava les seves idees com a màximes i irrefutables veritats.
    La idea principal de Sòcrates era la veritat moral , la recerca de que és correcte i que és incorrecte. També la virtut ètica ,pero la recerca de areté te que aprendre sol mateix ,perque cadascu te assimilar conceptes nous de coneixement.
    Finalment una comparació dels sofistes i els advocats, ja que sabem els filòsofs sofistes de l’antiga Grècia eren una mena de mestres ambulants que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners i els advocats tambe se sembla a ells ,que només ajuden les persones que tenen beneficis per ells i no parlen res de virtut, ètica, moral.

  2.   Meritxell Basiana Says:

    Com em vist en el video, Sòcrates va fer una gran contribució amb el seu mètode dialèctic conegut també com el mètode socràtic . Aquest mètode feia servir la dialèctica per cercar col•lectivament la veritat a partir de la ironia, amb la finalitat d’eliminar les opinions falses, i la maièutica, l’art de fer preguntes per fer sortir la veritat que habita dins de cadascú. Tant un com l’altre eren útils a l’hora d’investigar els conceptes morals, com ara el bé o la justícia.

    Avui en dia tant la maièutica com la ironia encara són vigents, però tot i així hi ha dos exemples molt clars on la maièutica si veu clarament reflectida.

    Durant un judici s’utilitza l’art de fer preguntes per intentar saber si la persona jutjada és o no és culpable, i a base de preguntes on es demana a l’acusat que expliqui la seva versió aconseguim saber la veritat.
    On també si pot veure l’ús del diàleg a través de la maièutica, és durant una entrevista de treball. La persona amb més poder que tu et fa preguntes amb l’objectiu de saber la verdadera veritat sobre tu i el teu passat amb la finalitat de descobrir si ets el perfil indicat que estan buscant.

  3.   Rubén Roger 2n B Says:

    Sòcrates és un dels majors filòsofs de la història i ha tingut gran importància tant en el passat com en el present i per tant, ha marcat un abans i un després. Aquest personatge únic estudia i analitza l’existència des d’un punt més lògic i la seva tesi es basa en el fet que les persones hem de saber defensar els nostres arguments amb seguretat i no dependre dels altres. Ell ensenyava els seus coneixements a través de l’oratòria i no de l’escriptura, per això no hi ha cap text escrit per ell.

    Aquest filòsof va trencar totalment la barrera sofista per això es diu que és l’antítesi d’aquests. La ideologia de Sòcrates es basava en l’intel·lectualisme ètic, on es considera que la persona que fa el mal i coneix el bé, viu en la ignorància.
    Per ell, el més important era l’ànima del qual el seu areté era el coneixement i el seu vici la ignorància.

    L’ensenyament de Sòcrates a través de l’oratòria és molt especial perquè es basa en un mètode el qual ningú l’utilitzava, com és el mètode socràtic on intenta ajudar-te a entendre els problemes i el sentit de la vida de manera que tu mateix arribis a obtenir la solució. Els dos mètodes que utilitzava en el mètode socràtic són la ironia socràtica que és fingir ignorància per exposar la posició de debilitat d’una altra persona i fer-li conscient i l’altre, que crec que és el més utilitzat en l’època actual, és la maièutica que es basa en l’art de fer preguntes fins que l’altre troba la solució.

    Com he esmentat anteriorment, explicaré diferents situacions actuals on s’utilitza la maièutica per solucionar problemes. Un cas molt significatiu i molt present en la vida quotidiana és en l’apartat de medicina. El doctor et comença a fer diverses preguntes per aconseguir la resposta, en aquest cas, el que et passa i a través de les respostes que li dónes, soluciona el problema donant-te medicaments. L’altre cas, és en la psicologia, el psicòleg formula preguntes i a través de les respostes que dóna el pacient, acaba identificant el que li passa i la seva solució.

  4.   Judith Martínez Says:

    Sòcrates, un dels grans filòsofs clàssics, trencant amb les orientacions predominants dels presocràtics, es va centrar en l’ésser humà abandonant així l’interès per l’estudi de la naturalesa. La seva filosofia es basava en la creencia d’una comprensió objectiva dels termes justicia, amor, virtut i el coneixement d’un mateix. Creia que ninguna persona desitjava el mal i que tots els que coneixen el bé, actuarien de manera justa.

    Els objectius de Sòcrates eren la recerca de la veritat moral, és a dir, el que és correcte i el que no, i la recerca de la virtut ètica (areté). Aquesta última no és ensenyable ja que una persona no pot obligar a un altre a aprendre una cosa, si no que es un mateix el que pren la iniciativa d’assimilar conceptes nous. Al contrari que els sofistes, Sòcrates no busca guanyar diners o fama a partir de les paraules, simplement es preocupava per l’ànima,la recerca del coneixement

    Per realitzar aquests objectius, com molt bé explica el vídeo, Sòcrates va utilitzar dos mètodes diferents: la ironia i la maièutica. La ironia es basa en la utilització de significats, exemples contraris i paradoxes per que el interlocutor es doni compta de la seva ignorància i d’aquesta manera hagi de replantejar-se la seva teoria. Llavors es troba la maièutica de la qual neix el coneixement d’un individu. Amb aquest mètode no es dona la pròpia opinió si no que a partir de preguntes fas que el receptor es contradigui i es realitzi les preguntes a si mateix de manera que acabi comprovant la seva ignorància i traient les seves pròpies conclusions. La maièutica és la recerca de la capacitat que té cada individu, la veritat està dins d’un mateix.

    Un exemple actual però una mica masclista pot ser: quan un home arriba tard a casa i ja són les tres de la matinada, la seva dona esta enfadada i li reclama que la podia haver trucat i que estava molt preocupada, etc. L’home en vers de començar una baralla utilitza la maièutica, l’art de fer preguntes: “per què et molesta que arribi tard? per què creus que estava fent algu dolent? per què no pots confiar en mi?”. D’aquesta manera anima a la parella a expressar els seus sentiments i acabarà traient les seves conclusions, perdonarà a l’home o s’adonarà de que estava sent injusta.

  5.   Júlia Font Says:

    Sòcrates és un pensador admirat per les seves idees, arguments i pel seu mètode. Encara ara perduren les seves petjades com a filòsof i ha establert les bases del pensament actual. És reconegut també per expressar les seves idees, de gran coneixement i dotades de raó, molts anys enrere: era una mentalitat moderna en una societat que s’avançava a tots els segles que vindrien posteriorment.

    Va ser innovador i alhora notable i valerós que preferís patir una injustícia abans que cometre-la. Sòcrates sentia molt respecte per la seva ciutat i per les lleis que l’havien construïda. És tan així que no entenia perquè hauria de trair les seves arrels a les que hauria d’estar agraït, només per implantar la justícia que havien fet la seva ciutat la què era.

    Creia que l’areté era el coneixement, la raó, l’equilibri dins d’un mateix i que no existia el bé o el mal, sinó que l’oposat al bé era la ignorància. Sòcrates no imposava les seves idees com a màximes i irrefutables veritats, és més, una de les dues fases del seu mètode és la ironia refutativa, que és la que nega o elimina qualsevol creença que no es basi en la raó a través de preguntes, evidències, comparacions i ironies: Sòcrates feia sortir el coneixement de dins de cadascú sense obligar a ningú a pensar com ell, simplement era el propi interlocutor qui se n’adonava dels seus errors i corregia les seves antigues afirmacions.

    Una gran contradicció de l’actualitat podria ser el sistema educatiu actual. Sabem que en un futur molt pròxim haurem de competir contra robots excel·lents en memòria, emmagatzematge i precisió. A les escoles haurien de fer practicar allò que ens fa diferents com a persones envers a un robot: la creativitat, la opinió, la matisació, la paraula, etc. tot i així l’educació espanyola no fomenta cap d’aquestes qualitats, sinó que ens prepara, a través de treballs purament memorístics, per lluitar contra uns contrincants imbatibles en tots aquests aspectes.

  6.   Laura Pradas Molas Says:

    Sòcrates va marcar un abans i un desprès, és per això que se’l considera un dels millors filòsofs de tots els temps. Per ell, el més important d’una persona era l’ànima, que era la consciència. Sempre hem d’obrar de manera que tinguem la consciència tranquila, i això nomès s’aconsegueix fent el bé. Sòcrates considerava que qui fa el mal és perque no coneix l’existència del bé, ja que si la coneguès, corretgiria l’error, i actuaria de la millor manera possible.
    El mètode socràtic es divideix en dues fases, la primera és la irònica i la segona la maièutica. La irònica, consisteix en desmontar i refutar els arguments i la maièutica en fer preguntes fins a fer veure que no sap tot el que creu saber.
    Avui en dia, la societat en general i l’educació en particular, té un funcionament totalment anti-socràtic. Quan els nens són petits, tenen curiositat per saber i fan moltes preguntes, la qual cosa és molt bona per aprendre coses però moltes vegades als adults s’els fa pesat haver de respondre a tantes preguntes i van educant als nens de manera que aprenguin a no fer-ne tantes. Així, es va perdent la curiositat i es va deixant de saber moltes respostes.
    Un dels exemples actuals en el que ens pot ser útil tenir present el mètode socràtic és amb les persones que tenen gossos i els porten a passejar i no recullen els excrements. Com que el gos no ho fa davant de casa seva, la persona pensa que no cal recollir-ho perquè així no perd temps, per tant, li hauríem de plantejar com reaccionaria ella si això ho fes el gos d’una altre persona davant de casa seva. Fent veure el mateix a la persona però des d’un altre punt de vista, canviaria la seva forma de pensar i fer i se n’adonaria que el que fa no està bé.

  7.   Núria Rosell Says:

    Sòcrates tenia una posició contraria als sofistes, que creien en el relativisme, es a dir que tot depèn de les circumstancies i que hi poden haver moltes respostes d’una sola qüestió . Ell pensava que només hi havia una veritat absoluta però que s’ha de saber trobar. No considera que hi haguí maldat sinó ignorància i per tant, tot home just serà savi, perquè només la virtut (areté) ens permetrà ser lliures i feliços, però que d’altra banda això no és pot ensenyar, és té o no es té.
    El filòsof transmetia els seus pensaments mitjançant el mètode Socràtic que és divideix en cinc parts. La maièutica que és l’art de fer preguntes, mitjançant el qual feia que beguessis les teves equivocacions i arribessis sol a una conclusió. Això també ho aconseguia fent que arribessis a la contradicció i utilitzant la ironia, que és el reconeixement de les teves equivocacions. També era molt important la dialèctica és a dir la bellesa de les paraules i l’ús de definicions que posaven límit a un concepte. No podem parlar d’un ordre, ja que utilitzava tots aquets recursos alhora.
    Una situació actual en la que aniria bé tenir en ment el mètode Socràtic és en la independència de Catalunya. Des de Madrid ens imposen una constitució ( de la qual per cert no n’acaben de conèixer el contingut) mentre que per a Sòcrates això seria una total contradicció. És cert que pensava que la llei s’havia de seguir, però aquesta havia de aproximar-se al màxim a la veritat igual que havia d’identificar a la població i esta clar que al 1,8 milions de persones que vam votar per la independència el 9 de novembre aquestes lleis no ens representen.

    •   Núria Rosell Says:

      Sòcrates tenia una posició contraria als sofistes, que creien en el relativisme, es a dir que tot depèn de les circumstancies i que hi poden haver moltes respostes d’una sola qüestió . Ell pensava que només hi havia una veritat absoluta però que s’ha de saber trobar. No considera que hi haguí maldat sinó ignorància i per tant, tot home just serà savi, perquè només la virtut (areté) ens permetrà ser lliures i feliços, però que d’altra banda això no és pot ensenyar, és té o no es té.

      El filòsof transmetia els seus pensaments mitjançant el mètode Socràtic que és divideix en cinc parts. La maièutica que és l’art de fer preguntes, mitjançant el qual feia que beguessis les teves equivocacions i arribessis sol a una conclusió. Això també ho aconseguia fent que arribessis a la contradicció i utilitzant la ironia, que és el reconeixement de les teves equivocacions. També era molt important la dialèctica és a dir la bellesa de les paraules i l’ús de definicions que posaven límit a un concepte. No podem parlar d’un ordre, ja que utilitzava tots aquets recursos alhora.

      Una situació actual en la que aniria bé tenir en ment el mètode Socràtic és en la independència de Catalunya. Des de Madrid ens imposen una constitució ( de la qual per cert no n’acaben de conèixer el contingut) mentre que per a Sòcrates això seria una total contradicció. És cert que pensava que la llei s’havia de seguir, però aquesta havia de aproximar-se al màxim a la veritat igual que havia d’identificar a la població i esta clar que al 1,8 milions de persones que vam votar per la independència el 9 de novembre aquestes lleis no ens representen.

  8.   Laia Sanahuja Says:

    Socràtes era l’home més savi de tots, ja que al saber que no sabia res com altres que es pensaven que eren els més savis per

    •   Laia Sanahuja Says:

      Sòcrates era l’home més savi de tots perquè admetia no saber res i això el convertia en savi, no com els que demostraven a la societat que eren savis i que ho coneixien tot, però la veritat és que no ho eren ja que no és possible conèixer-ho tot. Sòcrates va ser mestre de plató, però ell creia que la ensenyança està en el nostre interior,en tenir ganes de arpendre i recordar allò que s’ha ensenyat,és a dir, creia en la virtut i l’aretè de cadascú, i Plató al tenir coneixem gràcies a ell, el va permetre raonar.

      El mètode socràtic, tal i com ens explica aquest vídeo, es divideix en dos parts. Una d’elles és la ironia, que consisteix refutar els pensaments i coneixements dels savis que primer de tot, el fas creure que allò que diu és correcte però finalment te la finalitat d’arribar a que allò que està argumentat és contradictori a través de paradoxes es doni conte de la seva pròpia ignorància. Això ens permet arribar a la segona part, la maièutica, que és l’art de fer preguntes on no mostrem la nostre opinió i que qui ens escolti arribi a descobrir la seva ignorània i pugui treure les seves pròpies conclusions. D’aquest procés neix el coneixement, Sòcrates no feia els seus discursos per diners, sinó tant per la gent pobre o rica, els ajudava a buscar la dicta ignorància a través de les seves paraules raonant allò que havien escoltat i intentava que no continuessin vivint en la ignorància.

      Avui dia, diríem que els tertulians presumeixen de savis perquè es creuen que ho saben tot, però aplicant el mètode socràtic podem arribar a través de la ostentació, que tan sols conèxier allò que és en el seu àmbit i no fer creure als altres a través del discurs que ho saben tot, i així convèncer que són molt millors que qualsevol altre que només sap una cosa, ja que saben tot de tot. Això ens porta a la conclusió que amb el tretulians ja en tenim prou perquè coneixen tots els àmbits i són bons en ells, però utilitzant el mètode podem saber que no saben res del que estan dient.

  9.   Nil Martinez "2B" Says:

    En aquest vídeo podem veure com divideixen el mètode socràtic en dues parts, la ironia: a partir d’una afirmació concreta la qüestionaríem fins al punt d’arribar a una argumentació contradictòria. La segona part es refereix a la maièutica: la podríem descriure com una sèrie de preguntes fins al punt de que l’altre arribi a un raonament propi sense haver-li explicat res, ja que ell mateix arriba a la seva pròpia conclusió.

    Sòcrates creu que la felicitat esta en el coneixement i no en els diners. Un exemple actual podria ser el de la explotació laboral, moltes empres decideixen fabricar els seus productes a països subdesenvolupats, per tal d’aconseguir-los a un preu més baix i així obtenir un marge de benefici superior. Aplicant el mètode socràtic això no hauria de ser així ja que els propietaris d’aquetes multinacionals que exploten a la gent per obtenir un major benefici econòmic podrien millorar les condicions laborals i pagar uns salaris dignes. El propietari podria pensar que el seus ingressos disminuirien, però no tindria perquè ser així ja que al donar uns salaris dignes,a més a més de fabricar els productes allà també els podria vendre, fent això podria aconseguir els mateixos benefici. Si que és cert que les seves despeses augmentarien però a la vegada els seus ingressos augmentarien.

    Finalment fem una comparació entre els empresaris i els sofistes, aquesta comparació la faríem perquè els empresaris a l’igual que els sofistes solament busquen el benefici econòmic i el bé material, deixant de banda qualsevol tema ètic i moral.

  10.   Berta Canet Says:

    En temps de Sòcrates, els que presumien de ser savis, eren alguns que tenien l’etiqueta de savis atorgada per la població. La gent vivia en la ignorància de l’època i quan sentien algun personatge pronunciar algunes paraules amb cert sentit, aquesta designava el personatge que havia parlat com un home savi.
    Tanmateix aquesta etiqueta era atorgada, la gent no es preguntava perquè aquelles paraules que havien sortit de la boca, possiblement molts cops, d’un desconegut eren certes, per tant formaven part de la saviesa d’aquella persona. Per aquest motiu, la gran majoria del poble, més aviat tot, seguia vivint en la seva pròpia ignorància, pensant-se que amb aquelles paraules ja havien trobat la saviesa en l’home.
    Plató, ensenyat per Sòcrates, i Sòcrates eren els únics atrevits a posar a prova al qui la resta del poble anomenava “un home savi”.
    Sòcrates volia que aquest o aquells homes poguessin descobrir la seva pròpia veritat amb la seva ajuda, però que ells mateixos la poguessin descobrir. En això precisament consistia el mètode Socràtic. Sòcrates es presentava davant d’un d’aquests personatges, esperant que es produís el diàleg, i mitjançant les definicions i l’art de les preguntes, la maièutica, aquest feia que els “homes savis” arribessin a la seva pròpia contradicció, perquè no volien reconèixer que només sabien que no sabien res. D’aquesta manera es produïa la ironia; quedant en ridícul davant dels presents, cosa que feia enfurismar als “savis”, i per això es diu que Sòcrates no era la persona amb més amics del món.
    Podríem aplicar el mètode Socràtic a una situació actual com la dels polítics. Aquests transmeten o intenten transmetre la veritat, que segons ells, porten a dins els seus pensaments, paraules, frases, projectes… mitjançant el to de veu, els gestos i la disposició de les coses que els envolten, i el poble creu que el camí a seguir és el que algun d’aquests polítics els hi ha indicat, sense abans posar en pràctica el mètode Socràtic i preguntar-se coses com: perquè es creuen aquelles paraules o com se sap que allò dit és cert. Aquesta mancança de diàleg per part de la població ens porta de vegades a creure’ns coses que no sabem ni qui les ha dit, ni d’on surten i, fins i tot, a no saber ni perquè ens creiem tals coses com aquestes.
    És l’areté una de les qualitats de les quals l’ésser humà disposa i pocs cops la posa en pràctica?

  11.   Oriol Font Says:

    El mètode socràtic, tal i com diu el vídeo, pot estar diferenciat en dues fases. La ironia, i la maièutica. La ironia, ens fa capaços de posar en dubte les conviccions de l’altre, de refutar idees fent ús del llenguatge com el vocabulari i els contraexemples, i entrar en un procés de contradiccions que condueixen a la maièutica. La maièutica, és un procés que es pot fer mitjançant preguntes, en el qual no enfoquem directament la nostre opinió, i procurem que qui sigui interrogat s’adoni de la seva pròpia ignorància. És un procés no interessat, que procura la recerca de la pròpia areté.

    Actualment, pot ser aplicable a moltes coses, però a mi m’agraderia fer atenció en dues de bàsiques. La cura i neteja de la nostra ciutat, i el respecte de les obres púbiques. Per exemple, quan un grup de persones es dediquen a destrossar un parc infantil, o els servidors que ofereixen bosses de plàstic per als excrements dels gossos són arrencats i tirats al terra, un grapat de pensaments ens venen el cap.

    Sòcraticament, entrariem en una contradicció gegant, ja que tot aquest mobiliari és pagat mitjançant els impostos de tota la població. És a dir, irònicament, estariem destrossant una cosa que és nostra. Davant d’això és evident la necessitat d’intervenir dialècticament amb aquestes persones, fer-los veure que el respecte i el civisme urbà són un bé comú.