Sofistes

Anota algun apunt positiu que vulguis destacar dels sofistes i un altre de negatiu.

YouTube Preview Image





12 Responses to “Sofistes”

  1.   Danna Toro Gómez (2n A) Says:

    La segona meitat del s. V a.C va ser un moment de molta esplendor per Grècia, en especial per Atenes. Els sofistes (paraula que vol dir ‘savi’ en grec), ensenyaren l’art de l’oratòria i de la retòrica, però cobraven per aquesta educació, se’ls coneix com els primers filòsofs professionals.
    Protàgores va ser el més conegut dels sofistes, aquest filòsof va redactar la Constitució per a la nova colònia de Turios. En aquesta constitució, es va redactar per primera vegada l’establiment de l’educació pública i obligatòria per a tots. Aquest és el punt positiu més important per mi de tot el que van fer els sofistes. Ells van tindre l’idea revolucionària de que tot ésser humà podia convertir-se en una persona sàvia i virtuosa si era convenientment educada, sense importar la seva rasa, la seva ètnia o el seu origen familiar i això suposa un gran avenç. Jo crec que això és molt rellevant, perquè fins i tot avui en dia, les armes més letals en contra de la ignorància, són l’educació, la raó i el coneixement, justament les virtuts que fan avançar el món. Per que, què seria d’un món en el qual tota la seva població fos analfabeta?
    El punt negatiu que tenien sota el meu punt de vista els sofistes era el pragmatisme. Aquests filòsofs no creien que les accions humanes fossin bones o dolentes en termes absoluts, sinó en funció de la seva utilitat per aconseguir un objectiu particular. Jo trobo que això no és èticament moral, ja que si per exemple un lladre roba una botiga pensant només en el seu bé, sense pensar que està perjudicant a terceres persones, el pragmatisme justificaria la seva acció per que la fi justificaria els mitjans del seu comportament, ja que per el lladre ha estat una cosa útil.
    Penso que els sofistes es van portar una reputació molt dolenta pel fet de cobrar pels seus serveis, però si portem això a l’actualitat, també hauríem de jutjar als professors o la gent que s’especialitza en algun tipus d’ensenyança, ja que ells també estan cobrant per transmetre els seus coneixements.

  2.   Jeaninne 2nB Says:

    En una Atenes democràtica assemblaria el govern depenia dels ciutadans. Els assumptes polítics es debatien a l’agora, de tal manera que era de vital importància defensar les pròpies idees i saber parlar, cosa que ensenyaven els sofistes, com s’indica al vídeo “Els Sofistes”. Però qui són aquests ? Bé, els sofistes (savi en grec) ensenyaven a fer discursos convincents, bellament construïts a través de la retòrica , a defensar qualsevol posició(erística) i , mitjançant l’oratòria a saber parlar molt bé, de manera convincent , però sense l’interés de cercar la veritat, sinó de guanyar i vèncer, de tal manera que si els calia disfressar un argument per tal de tenir raó ho feien. El seus objectius principals era la recerca de la utilitat i l’èxit polític.

    Els sofistes van ser els primers filòsofs en cobrar pel que ensenyaven, del que qualificava Sòcrates (considerat pare de l’ètica) com a prostitució per part d’aquests pel fet de rebre diners. Plató, deixeble del filòsof Sòcrates tampoc era partidari d’aquests ja que pensava que eren “ traficants de les mercaderies de les que es nodreix la ment”. Però no tot en els sofistes no era negatiu, no tots anaven darrere dels diners i prou. De fet cal destacar que la Constitució d’Atenes va ser redactada pel màxim representant del sofisme, Protàgores, qui establí l’educació pública per a tothom, també que els sofistes estaven molt interessats en el nomos (cultura, política, societat, justícia,…) i sobretot s’ha de fer especial èmfasi des del meu punt de vista en la seva doctrina, eren relativistes escèptics,tot depenia de com miressin les coses, per exemple ;el bé , la justícia , … són vistes des de diferents punts de vista, tot el contrari de l’ universalisme socràtic que donava per vàlida només una veritat.

    Per altra banda cal dir que un punt negatiu a destacar seria el seu pragmatisme, ja que no creien que les accions eren bones o dolentes sinó que només és fixaven en si eren útils i si els portava a aconseguir els seus objectius(utilitarisme). Altres aspectes negatius serien la demagògia i el fet de defensar opinions que estiguin en contra dels propis principis.

    Per concloure m’agradaria dir que no estic en contra del tot dels sofistes ja que crec que el fet que cobressin remuneracions no era res de l’altra món( vist des de l’actualitat) perquè com a professionals que eren era el normal per prestar els seus serveis però, tampoc estic d’acord totalment amb ells perquè juguen amb les paraules com ho fan avui en dia els nostres governants.

  3.   Guillem Guixà (2n B) Says:

    Els filòsofs sofistes, o també anomenats “traficants de els mercaderies de la ment”per Sòcrates, apareixen a la segona meitat del segle V. aC, en un moment d’esplendor cultural a Grècia, especialment a Atenes. En aquells temps, els assumptes polítics es debatien a l’àgora on saber parlar i defensar la teva opinió era essencial.

    De fet, hi ha una gran relació amb l’actualitat ja que constantment hem d’expressar les nostres opinions i defensar-les el més bé possible, i en molts casos, per no dir sempre, és igual d’on provinguis i de quina religió siguis ja que tothom té les mateixes oportunitats per parlar i defensar la seva opinió.
    Dit això, el que fa que hi hagin persones que sàpiguen defensar-se millor en aquest context, és la capacitat en la retòrica i la oratòria.

    En aquells temps, estava mal vist professionalitzar l’art de saber parlar, però del contrari, avui en dia la gent paga per aprendre, sigui un esport, un idioma o bé, en aquest cas, a dominar la erística i la professió més semblant a la dels sofistes serien els advocats.

    Un punt positiu dels sofistes, seria que si els comparem amb el món actual, observem que gairebé no hi han diferències amb els advocats, tal i com he esmentat anteriorment. Aquests, també t’ajuden a defensar qualsevol posició tan si tens raó com si ets un mentider (Erística).
    Hi han moltes persones, que poden tenir una capacitat brillant en els estudis o bé que tinguin tota la raó del món però que no se sàpiguen expressar adequadament, i malgrat que podrien tenir una victòria justa en qualsevol judici, no la tenen perquè no saben contrarestar els altres arguments ni defensar la seva posició.

    Aquests individus a canvi de diners, els ajudaran a defensar-se i fer discursos bellament construïts, la qual cosa tot i que pugui semblar que tant sols és un interès pel factor monetari, en realitat és tot un art, com aquell qui té un examen de matemàtiques i acut a un professor particular el qual li dona classes perquè pugui aprovar (en el cas dels sofistes, l’examen seria la proba real o fictícia la qual hauriem de vèncer utilitzant arguments convincents i bellament estructurats).

    Si intentem buscar un punt negatiu dels sofistes, tal i com s’esmenta en el vídeo, ells es basen en el “pragmatisme”, i d’alguna forma, la única cosa que volen és satisfer el seu client, no els hi importa el mitjà a recórrer, ells directament busquen el resultat desitjat.
    No diferencien el que és bo del que és dolent sempre i quant tingui una utilitat pel que vol aconseguir. Tal i com he fet abans, situaré aquest cas en l’actualitat.
    Suposem que estem en un examen i no hem estudiat, copiem al company del costat i resulta que traiem un excel·lent, si el professor no ens enxampa, haurem acudit al mètode de la utilitat, despreciant el bé del mal, focalitzant únicament l’objectiu (aprovar l’examen). En canvi, si surt malament, entendrem la raó per la qual el mètode que utilitzaven els sofistes, avui en dia no està ven vist.

    En resum, els sofistes igual que qualsevol altre persona, tenen les seves coses bones i les seves coses dolentes i no sento la necessitat de considerar-los, per dir-ho d’alguna forma “dolents”, sinó que mes aviat els consideraria “útils”.

  4.   Guillem Orriols Munné 2B Says:

    Els sofistes, van aparèixer en una Grècia que acabava de guanyar una guerra i estava en un molt bon moment. Tot i ser els primers filòsofs en aparèixer, els sofistes han estat sempre presents en totes les societats durant la evolució, relativament estrany, ja que moltes altres coses que van aparèixer fa temps han hagut de canviar en el temps per no extingir-se. Ells no, els sofistes han mantingut els principis de la retòrica i l’erística durant tota la seva existència.

    Una de les coses positives que m’agradaria destacar dels sofistes és que, al contrari de Sòcrates, ells si s’ho proposen són capaços de donar diferents visions de les coses a la gent que no tenia tanta cultura com ells, i els podien i poden ajudar a decidir. Els sofistes, tot i que a l’Antiga Grècia molts d’ells eren filòsofs pels diners, crec que podien i han fet un gran bé a la societat, ja que al saber utilitzar la erística i la retòrica bé i fluidament, podien donar diverses idees a la gent i acabar fent-la pensar per a sí mateixa. Sense parlar, de que va ser Protàgores, un gran sofista, el que va escriure la primera Constitució on hi havia educació pública obligatòria.

    Una de les coses poques coses dolentes que trobo en els sofistes és que crec, per la pròpia naturaleza humana, que al ser tant bons en la seva feina es deixessin emportar per els diners, ja que crec que la cosa més bona que van fer els sofistes en la Grècia Antiga va ser ens les assemblees i la manera de votar, ja que ells eren els encarregats de, amb els seus dots, donar les diferents idees i opcions a tota la gent indecisa que els escoltava i volia el millor per a la ciutat. I si es deixaven endur per els diners, llavors acabarien tots en la mateixa banda i no farien cap bé a la ciutat, ja que convencerien a tot un poble amb només una idea que al final només seria per al bé d’uns pocs.

    Per acabar, m’agradaria dir que, jo crec que tot i que Sòcrates sigui presentat per un gran filòsof per buscar la veritat absoluta i seguir endavant sabent que es odiat, i fins i tot en el dia de la seva mort ser fidel a la seva ideologia, crec que els sofistes sempre han sigut els que han entès el món tal i com era, ja que si s’hagués agafat la ideologia de Sòcrates potser haurien acabat en dictadures, ja que és una ideologia que s’acosta poc a la democràcia perquè diu que només hi ha una veritat, i això s’ha pogut veure al llarg de la història i en els diferents territoris que no és així. Crec que el relativisme dels sofistes s’acosta més a el tipus de política que molts territoris moderns d’ara han volgut acabar, la democràcia, ja que dóna molta més llibertat d’opinió i pot canviar amb el temps i els nous descobriments. Per tant, crec que Sòcrates va buscar un món allunyat del real, i els sofistes van començar buscant el millor per ells, els diners i amb les seves tècniques van acabar sent utilitzades per el millor per al món de veritat.

  5.   Carla Navarro 2n-B Says:

    Els sofistes neixen a Grècia en el seu moment de més esplendor cultural, concretament a Atenes, on un brillant polític i estrateg és escollit pel poble per governar: Pèricles. Hi trobem la Democràcia Assembleària com a forma de governar, on els ciutadans es reuneixen a l’àgora per debatre els temes polítics que recauen sobre el poble, fet que dóna lloc a la primordialitat del saber parlar i defensar les pròpies idees personals.

    Els sofistes varen ser els primers filòsofs que ensenyaven l’art de la retòrica i la oratòria a canvi de diners, és a dir, posaven preu als seus coneixements, fet que va generà gran polèmica entre els més savis i el poble. Cal esmentar que Sòcrates es posicionava totalment en contra d’aquest pensament ja que els sofistes es trobaven obligats a pensar i conversar a disposició de que decidís pagar pels seus coneixements i que per tant, limitava la llibertat del pensador. Aquests no focalitzaven el seu coneixement en descobrir l’origen de la natura (physis) sinó que es centraven en aspectes humanes com podria ser l’educació pública i la justícia.
    Des del meu punt de vista un punt a favor dels sofistes és l’ús del relativisme ètic i polític. Ells creuen que les lleis polítiques no estan establertes per la naturalesa sinó que hi ha diverses maneres d’establir la llei i la justícia. Un cas de l’actualitat on hi podem veure aquest fet és la impugnació des de l’Estat Espanyol de polítics catalans per permetre als seus ciutadans poder votar lliurament sobre la seva nacionalitat. Deixant de banda l’aspecte sentimental o posicional vers aquest tema, és correcte seguir una llei, una constitució, que desterra la democràcia?

    Un punt el qual crec que és negatiu sobre el pensament sofista és l’ús del pragmatisme. Els sofistes creuen que les accions humanes no són bones ni dolentes en aspectes absoluts sinó que funcionen segons la utilitat o inutilitat que tenen per aconseguir els objectius i beneficis personals, és a dir, ens diuen que la finalitat justifica els nostres actes. Des del meu punt de vista crec és poc ètic i moral justificar, des d’un aspecte polític, el mentir per aconseguir una societat rica i benestant, ja que un govern basat en la mentida, la corrupció i la desconfiança actua de forma contrària i dóna lloc a una societat pobra i tractada com a ignorant. Un tema viscut i patit aquí a Catalunya i a Espanya on s’hi pot reflectir l’ús del pragmatisme és el franquisme. Durant aquesta etapa política i social de la nostra història el règim del General Francisco Franco, entre molts altres actes de salvatgeria, va afusellar a milers de persones i va prohibir el català com a llengua, defensant la unitat del seu país: Espanya. Però, és just ètica i moralment, matar, ridiculitzar i prohibir com a defensa d’un pensament propi, des del meu punt de vista, de caire retrògrad?

  6.   Héctor Martín González (2n A) Says:

    A la Grècia clàssica, el sofista (del grec “sophía”, que significa “saviesa”) era aquell filòsof que rebia diners per ensenyar retòrica (l’art de parlar bé), entre d’altres coneixements. Van esdevenir els primers filòsofs profesionals i molt criticats en el seu moment per aquesta mateixa causa. La concepció actual de sofista prové de Sòfocles, ja que nombrosos autors i filòsofs barrejaven el concepte entre xerraires, mentiders,savis i altres conceptes que distaven una mica l’un de l’altre. Talment, concebem un sofista com els mestres o educadors que són remunerats pel seu treball.

    Un punt a favor dels sofistes, crec que seria la implantació del relativisme. Aquesta mateixa doctrina dictamina que la veritat universal és falsa i en derivat, la veritat és personal i, com el seu nom indica, relativa. Crec que és molt important ja que és una immensa font d’inspiració del perspectivisme, d’on beuen autors com Nietzsche Ortega y Gasset. Segons aquests autors més contemporanis, no es poden tenir totes les perspectives d’una qüestió i tot rau en un món relatiu i no-compartit.

    Per l’altre cantó tenim la denotació negativa d’aquests personatges. Com indicava Plató i, com a gran ídol de la filosofia clàssica, nombrosos autors coetanis, la monetització del coneixement vers la retòrica em sembla un punt negatiu. Com deia Protàgores, una capacitat dels sofistes era “poder convertir en sòlids i forts els arguments més febles”. Sens dubte, amb aquesta indústria el món s’emmetzina.

    Jo personalment, estic a favor del sofisme. No crec que la monetització sigui quelcom negatiu, i menys quan es tracta d’ensenyament ja que si els nostres propis mestres no cobressin tal com un carter o un empresari, no seria ètic. Un altre tema seria la qualitat basada en la quantitat de diners que fan pagar cada tipus d’educació, ja que penso que en qüestió del capital no s’ha de diferir entre savis i ineptes.

  7.   Xènia Peirón Says:

    La paraula “sofista” procedeix del llatí, encara que en el seu origen etimològic es troba en la llengua grega i té com a significat “savi”, els sofistes són gent experts en la retòrica que es dedicaven antigament a cobrar per l’ensenyament del sentit de les paraules.

    En la actualitat estem vivint una situació política, educativa i social tal i com deien els sofistes: vivim en una democràcia, ja que escollim els presidents i la forma de govern; l’educació és pública i obligatòria per a tothom, fins a acabar l’ESO, influït els que no tenen una bona situació econòmica per accedir-hi o els immigrants que no tenen la nacionalitat però encara així poden aprendre en les escoles; el relativisme en l’actualitat ens demostra que les lleis no són per naturalesa sinó que les imposa la gent per norma i obligació per un bé comú, com en l’exemple que ens posen en el vídeo dels sofistes, en el qual ens ensenya que en alguns països tenen com a costum anar nuus, és a dir que està bé, i en altres com per exemple el nostre, està penat o castigat perquè es considera una acció mal feta o immoral que pot arribar a ofendre a altre gent.

    Un altre punt positiu dels sofistes seria, que saben convèncer a la gent de coses que potser no són veritat, i utilitzaven aquesta saviesa per ajudar a diferents persones que no podien guanyar o no sabien convèncer. Encara que també això tindria una part negativa, ja que utilitzen la mentida pels seus propis beneficis i diuen que és útil, però la mentida és una contrarietat a bo o bé comú, la mentida és una afirmació que no és veritat per tant, és dolent. I també utilitzen els sofistes la seva saviesa per aprofitar i sortir guanyant diners, per un benefici propi i, com diu Sòcrates aquesta acció de rebre diners per ensenyar és una forma de prostitució, perquè diu que així et prives de la llibertat utilitzant l’oratòria i la retòrica.

    En conclusió, els sofistes tenen punts positius, però negatius també i són molts, la mateixa cosa que és positiva té un punt negatiu i té un punt de maldat, per tant, jo crec que preferiria el mètode socràtic, ja que és desinteressat i per un bé comú abans que els sofistes, perquè el vídeo ens mostra un exemple de com se surten amb la seva amb un dels seus clients referint-li que li ha de pagar guanyi o perdi el judici contra el mateix sofista, és a dir, que per guanyar i obtenir els seus objectius propis convencen enganyant a les persones amb el diàleg i el mètode sofista i, per ells és més important el capital que la seva pròpia consciència.

  8.   Clàudia Serrat Says:

    La forma de govern que hi havia a Atenes era una Democràcia Assembleària, els ciutadans es reunien a l’àgora i debatien els diferents assumptes polítics, per tant saber parlar i defensar les teves idees era essencial.
    Perícles, governador d’Atenes, va ordenar a Protàgores que redactes la nova constitució per a la nova colònia de Turious on per primera vegada es va establir l’educació pública obligatòria per a tothom. Per tant, un dels punts positius dels sofistes era aquesta idea revolucionaria de que qualsevol ésser humà es podia fer savi i virtuós si era educat independentment de la seva raça, ètnia o origen familiar. Aquest aspecte va ser un gran avenç ja que existia el prejudici de que només les persones procedents de famílies aristocràtiques podien tenir educació. Si aquest fet el traslladem a l’actualitat veiem que seguim el mètode sofista ja que l’educació segueix sent obligatòria, el problema que tenim és que un cop has passat aquesta etapa si et vols seguir formant necessites recursos econòmics i no tothom disposa d’ells.
    Els sofistes, entre d’altres coses, es dedicaven a ensenyar el domini de la retòrica i així convertir als ciutadans en líders per triomfar a l’àgora, però aquest aprenentatge per saber parlar en públic tenia un preu. Per tant, un aspecte negatiu dels sofistes és que van ser els primers filòsofs que cobraven a canvi d’ensenyar, i aquest fet va ser molt polèmic. Sòcrates considerava que rebre diners per ensenyar era una forma de prostitució, ja que es privaven de la seva pròpia llibertat i només conversaven amb qui es pogués permetre pagar, en canvi ell era lliure de gaudir de la companyia de qui vulgues. Un altre aspecte negatiu que crec que és important esmentar és el pragmatisme, els sofistes no creien en accions bones o dolentes en termes absoluts sinó en funció de lo útils que fossin per aconseguir els seus objectius. Per tant, mentir no és bo, però si serveix per aconseguir un benefici creuen que està ben fet fer-ho. En aquest cas es pot interpretar que si necessites diners no està malament robar-los ja que estàs fent quelcom per aconseguir un benefici per a tu. Per sort aquest fet en l’actualitat no està permès, ja que si robes, sigui per a la finalitat que sigui, seràs jutjat.
    Per tant, els historiadors de la filosofia en general s’han posicionat contra aquests filòsofs. Plató els considerava traficants de les mercaderies de les que es nodreix la ment.
    Si m’hagués de posicionar, soc partidària dels socràtics. Ells utilitzen la dialèctica a través de la ironia i la maièutica per eliminar les opinions falses i fer sortir la veritat que habita dins teu, i el seu objectiu és la virtut ètica i aquesta no és ensenyable. En canvi els sofistes utilitzen l’erística per defensar qualsevol posició amb la finalitat d’obtenir un benefici.

  9.   Andrea Martínez Ligero Says:

    A Grècia, els sofistes eren aquells els quals buscaven l’estètica del saber parlar bé per tal de convèncer els ciutadans d’aquella època. Eren capaços d’impressionar amb els seus discursos davant d’una democràcia. També defensaven la seva opinió des de el punt de vista dels diners i el seu entorn.
    Uns dels aspectes positius que crec que és essencial per els sofistes és la recerca de la veritat, és a dir, ells buscaven que tot el que deien, feien, explicaven, observaven… fos aprofitós, elemental, excel·lent.
    Per altre banda, uns dels aspectes negatius és la importància que li donaven a l’èxit polític i social, és a dir, només els importaven que guanyessin ells en les votacions, no podia guanyar cap altre que no fossin ells.
    Des de el meu punt de vista, avui dia tant els aspectes positius com negatius podem dir que tenen molt sentit comú perquè tots els actes que fem en la nostra vida quotidiana han de ser a profitosos, perquè així adquirim més coneixement i aprenentatge del que ja tenim. I per l’altre cantó, també és cert que en la política actualment també volen guanyar tots en les votacions i no volen que guanyin cap altre polític que no siguin els que governen actualment.

  10.   Paula Méndez Fidalgo Says:

    Un dels aspectes que considero positius per part dels sofistes és el descobriment que fan a l’hora de distingir entre dos tipus de lleis. Per una part, aquelles lleis que s’han d’obeir ja que no es poden canviar segons els interessos particulars de l’individu i, per altra, aquelles lleis que sí es poden veure modificades segons els interessos dels ciutadans sempre i quan es sàpiga transmetre els criteris adequats segons tals interessos i, així, convèncer a la societat. Es tracten de les lleis físico-naturals i les lleis político-socials respectivament. Aquest considero és un bon descobriment ja que ajuda a la població a saber acceptar allò que per llei natural és, encara que no arribi a convèncer i, per tant, cal obeir i, per altra banda, es proporciona igualment a la societat el coneixement que hi ha coses/lleis que sí es poden modificar gràcies a un dialecte adequat i posada en comú de diverses idees i opinions a fi d’arribar a conclusions que interessi més al conjunt de la població.
    Si parlem dels aspectes negatius que per altra banda presenten els sofistes, podríem destacar que tenen un concepte de la veritat des d’un punt de vista pràctic i subjecte a l’ interès. En aquest sentit, no consideren que la veritat així de ser quelcom respectable si no que es pot arribar a manipular i tergiversar a través del llenguatge segons interessos i conveniències particulars. La veritat, per tant, es pot convertir en quelcom obscè i tangible que pot afectar al que és l’essència de les coses convertint-se en un instrument perillós de cara a la societat.

  11.   ancoco Says:

    Un dels aspectes positius dels sofistes era la seva idea revolucionària de què qualsevol ser humà podia fer-se savi i virtuós, sempre que fos educat convenientment, independentment de la seva ètnia, raça o origen familiar. Aquesta era una idea revolucionària ja que en aquella època hi havia el prejudici que només les persones procedents de famílies aristocràtiques podien prosperar en educació. Protàgores, un dels majors representants de la sofística, va fer un gran favor a aquesta idea quan Pericles, el governant d’Atenes, li demanà que s’encarregués de la redacció de la constitució per a la nova colònia de “Turibús” on, per primera vegada, s’establí l’educació pública obligatòria.

    Actualment ja tenim completament normalitzat que tothom tingui la possibilitat d’estudiar i prosperar en els estudis. El problema que ens podem trobar avui en dia més aviat és que persones que volen estudiar no poden perquè l’economia familiar no pot arribar a l’abast de les necessitats educatives dels seus membres, i les ajudes rebudes de l’administració són insuficients.

    Un dels aspectes negatius dels sofistes era la defensa del pragmatisme que consistia en què no creien que les accions humanes fossin bones o dolentes en termes absoluts sinó en funció que fossin o no útils per tal d’aconseguir els seus fins o objectius particulars. Per tant, la frase “la finalitat justifica els mitjans” seria un exemple clar de pragmatisme.

    No podem justificar que tots el mitjans siguin vàlids per aconseguir allò que volem, ja que ens hem de regir per les normes existents per viure en societat (per exemple, si jo vull tenir diners i no en tinc, no puc robar o matar una altra persona per aconseguir apoderar-me de la seva riquesa).

  12.   Eduard Mas Ferre Says:

    Els filòsofs sofistes de l’antiga Grècia oferien els seus ensenyaments a canvi de diners. Es guanyaven la vida preparant els alumnes per a la vida a la polis mitjançant l’ensenyament de l’excel·lència o areté.

    Un dels punts positius que cal destacar del sofistes podriem dir que Protàgoras va redactar la constitució per a la nova colònia de Turios. Li va fer redactar Pèricles. En aquesta Constitució es va establir per primera vegada l’educació pública i obligatòria per a tots. Aquesta va ser la primera idea revolucionària dels sofistes en que qualsevol ser humà podia fer-se savi i virtuós si era convenientment educat sense donar-li importància a la seva ètnia, raça o origen familiar. Va ser un gran avanç.

    Però això també té els seus punts negatius i m’agradaria recalcar que els sofistes els podriem jutjar com a estafadors. Els sofistes ensenyaven l’art de la retòrica i de l’oratòria a canvi d’un preu. Sòcrates opinava que rebre diners per ensenyar era com una mena de prostitució. Els sofistes manipulaven els seus clients per beneficiar-se ells mateixos i moralment podriem dir que és incorrecte.