Plató, ètica i política

Llegiu primer de tot el material d’en Ramon Alcoberro següent:

  1. PLATÓ, ÈTICA I POLÍTICA: EL FILÒSOF-REI
  2. ELS RÈGIMS POLÍTICS EN PLATÓ

Ara, ja podeu fer les vostres aportacions al voltant de les qüestions:

  • Quina relació mantenen l’harmonia i la justícia per Plató?
  • Què trobeu de positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat? I quines objeccions destacaríeu?

Si voleu podeu fer una ullada al vídeo:

YouTube Preview Image





20 Responses to “Plató, ètica i política”

  1.   Mingmingmu Says:

    • Quina relació mantenen l’harmonia i la justícia per Plató?
    Harmonia i justícia per Plató són dos conceptes complementaris, sense l’un no existeix l’altre.L’harmonia implica justícia i a l’inversa. Justícia s’assolira Harmonia quan la societat esta equilibrada.
    Harmonia té tres virtuts que dominar les ànimes: la prudència, la fortalesa i la temprança son com racional, irascible i concupiscible.Que cadascú treballa i fa el que està destinat a fer depenent de la seva ànima. L’ànima racional té com a virtut la saviesa i és en aquesta on hi trobem els governants dirigits per el filòsof-rei.
    L’ànima irascible té com a virtut la valentia i és en aquesta on hi trobem els militars que funció de protegir.
    L’ànima concupiscible té com a virtut la temprança i buscar l’equilibri dels desitjos personals, i són els productors.
    Justícia té idees de l’existència de dos mons:”el món sensible-en el qual hi trobem les coses, que a diferència de les idees són imperfectes i mutables,món d’aparences,esdevenir i sentiments” i “el món intel•ligible; en el qual trobem les idees, que són perfectes i immutables, món d’ontologia i ser.
    Exemples de mites com cavalls blancs i cavalls negres, metalls de tres tipus;or, ferro i bronze, raça pura , auriga……son comprensibles i visuals per entendre la filosofía política.
    • Què trobeu de positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat? I quines objeccions destacaríeu?
    Desde el meu punt de vista, Plató té un pensament correcte de
    UN ESTAT JUST IMPLICA:
    3 CLASSES: MAGISTRATS / GUERRERS / PRODUCTORS
    3 VIRTUTS: Prudència (saviesa) / Fortalesa (valor) / Temprança (moderació)
    3 OFICIS: Legislar (governar) que ho fa només el magistrat prudent/ Defensar l’estat que és la tasca del guerrer fort / Produir aliments i serveis que és la tasca dels obrers
    3 ÀNIMES: Racional en el Magistrat/ Irascible en el Guerrer / Concupiscible o Sensual en els productors
    HARMONIA DE L’ESTAT: Quan cada ànima troba el seu lloc adient, de manera que realitza la seva funció pròpia i complementària en ordre al bé comú de la Ciutat, llavors vivim en una Polis justa.
    Però,Plató no ens explica com es distingeixen tres ànimes en justa de fer separació,això fa un gran error en el seu discurs de la societat.
    De virtuts,cada persona té les seves virtuts i la seves personalitats, aixi que cadascú és com és ,tothom es diferent d’altre.

  2.   David López Says:

    Quina relació mantenen l’harmonia i la justícia per Plató?

    Per una banda, Plató considera l'”Harmonia” com la idea del Bé, quan la gent faci el Bé hi haura harmonia al món. I per l’altra banda, considera la “Justícia” com allò que l’home rep pel que ha fet o pel que no ha fet. Per tant la “Justícia” s’assolirà quan tothom faci allò pel que ha nascut i rebi el que es mereix per allò que fa, i quan passi això, tota la societat estarà equilibrada i s’assolira la “Harmonia”.

    En quant a la societat i a l’ètica, això ens ho explica amb el “Mite de l’auriga”, que consisteix en que un carro alat tibat per quatre cavalls, dos dels quals són de “raça pura” i els altres dos no estan ben ensenyats, el que porta a que l’auriga no vagi enlloc. Per això Plató creu que ha d’haver-hi algú que domi i guiï els cavalls per redirigir-los en bon camí. El deure de controlar els cavalls recau sobre el Filòsof-Rei, i d’aquí en conclueix en que tothom té una ànima, segons el “Mite dels metalls”, els que la tenen d’or son els magistrats, els que estan obligats a governar, els qui la tenen de plata han de vetllar per l’ordre i la seguretat, i els qui la tenen de bronze que són els encarregats de produir; així tothom farà el que se li dóna bé fer i per allò que ha nascut i rebrà en proporció a la feina que faci (Justicia). Això porta directament al que he dit abans sobre l’equilibri de la societat el qual porta al Bé i a l’harmonia.
    En quant a la política, Plató creu que la democràcia no és el sistema que pot portar a la Justícia, posant l’exemple de la mort del seu mestre Sòcrates mans de les votacions del poble. Ell considera que el millor sistema polític és l’Aristocràcia ja que coincideix amb el model clascista que proposa Plató en què les persones amb l’ànima d’or, i no els més rics, els més populars, o els més nombrosos, són els que han de governar, ja que són els que millor coneixen la idea del Bé i els qui millor poden guiar la societat.

    En conclusió, perquè hi hagi harmonia hi ha d’haver equilibri, el qual s’assoleix quan tothom fa allò pel que ha nascut; i al fer això s’assoleix directament la Justícia ja que tothom fa el que li toca fer i rep en proporció al que fa.

    Què trobeu de positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat? I quines objeccions destacaríeu?

    Jo crec que lo bo de Plató és que els aristòcrates que ell diu que haurien de governar, al conèixer el Bé els implica fer-lo (intelectualisme moral, basat en el pensament de Sòcrates)
    i, per tant, farien el màxim bé per la societat, i no caurien en la corrupció i el mal, tot i que això, en l’actualitat, sigui molt difícil i platònic, valgui la redondància.

    En el que discrepo és en com saber quina ànima té cadascú, ja que Plató en cap moment ho explica, i això, actualment ha acabat derivant en què la teva posició en la societat ve donada per la família en la que neixes, i només pots ascendir de classe amb casaments o amb els estudis.

  3.   Júlia Perich Says:

    • Quina relació mantenen l’harmonia i la justícia per Plató?
    Plató esta considerat un dels grans pensadors de tota l’historia de la filosofia, la teoria de les idees és la base a partir de la qual sorgeixen tots els seus pensament. Ens parla de la realitat, del que coneixem, com és l’home i la seva ànima i constitueix el fonament de la seva ètica i de la seva política.
    En plató la teoria del coneixement no es limita a explicar l’ontologia de la realitat, ja que també te una aplicació ètica i política que podem viure en la polis i podem aspirar a la justícia.
    L’harmonia per plató és quan cada ànima troba el seu lloc adient, de manera que realitza la seva funció pròpia i complementària en ordre al bé comú de la Ciutat, llavors vivim en una Polis justa. és l’ordenació de les parts conforme a la realització plena d’una finalitat. S’aplica en el món orgànic o, fins i tot, polític
    Plató buscava la base per un estat ideal, la naturalesa de la justícia és quan s’estima la justícia no per por a cometre-la, sinó per por a que recaigui en nosaltres. Si l’estat no és just, no és un estat, es un reflex de l’ànima.
    Només qui coneix la idea de Bé pot practicar-la, promulgant bones lleis i establint la justícia. El filòsof ha dedicat tota la seva vida a la idea de Bé, per tant ha de governar. Cal que hi hagi una harmonia entre la forma de ser profunda de l’home (la seva ànima) i la seva actuació política.
    En la ciutat justa l’autoritat ha d’estar en mans del més ric, del més popular ni del més violent, sinó del qui millor coneix. Qui millor reflexiona i coneix ha de ser també qui governi guiat per les Idees.
    • Què trobeu de positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat? I quines objeccions destacaríeu?
    Segons Plató hi ha cinc tipus de règims polític
    ARISTOCRÀCIA és el govern dels millors. Dels magistrats que tenen l’ànima millor, més perfecte
    TIMOCRÀCIA És el govern dels militars (són els que tenen l’ànima d´argent, plata). És un govern excessivament violent. Els guerrers volen governar la ciutat com si es tractés d’un quarter i això provoca injustícies
    OLIGARQUIA és el govern dels rics que són sempre una minoria. Els rics són sempre egoistes, cada vegada volen ser més rics i això fa que els pobres també cada vegada siguin més pobres.
    DEMOCRÀCIA (-)el poder del poble, entès com igualtat davant la llei. Era el model de Pèricles, que havia fracassat en les guerres del Peloponès.
    TIRANIA (-)La democràcia provoca una situació de desordre com a conseqüència de la qual es produeix un cop d’Estat i apareix la Tirania

    Per plató la societat te un origen natural, que és satisfer les necesitats humanes, i tota la societat necesita una organització i estructura oer la supervivencia i el desenvolupament.
    Plató vol establir l’estat ideal, i per això presenta una correlació entre l’ànima i l’estat. Creu que l’estructura de la ciutat i les clases socials tenen un réflex en l’anima i aquestes corresponen amb l’estructura social

  4.   Meritxell Izquierdo Says:

    Què trobeu de positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat? I quines objeccions destacaríeu?

    Plató proposa com a govern ideal la República (politeia) governada per els aristocràtics, que són els perfectes (els quin millor representen la idea del Bé). Aquest govern té com a ideals la utopia, l’origen de la polis rau en la impotència individual. Per això, Plató defensa que la República és un intent de fonamentar un estat just. Per aconseguir aquest estat just, Plató explica que cada persona té una ànima diferent i que aquesta té un destí i una funció predestinada, així que l’estat ha de potenciar aquestes ànimes per aconseguir un estat funcional i just. Plató argumenta que si les persones són educades individualment amb els valors de cada família, l’estat no tindrà uns únics valors per a tothom i no podrà ser unitari. Aleshores, Plató proposa educar els nens directament des de l’estat i seguint l’ànima que té cadascú.

    Com organitza plató la societat de la República?
    Divideix la societat en tres grups : els primers són qui ha de governar la ciutat perquè la seva ànima està molt més a prop del món de les idees. Aquests són els artistos, els millors de la societat. Actualment, el terme s’ha mal interpretat ja que ara diem que els millor són els més rics o els que tenen més patrimoni. En aquells temps, però, eren els filòsofs rei de la societat ja que els filòsofs són aquells que coneixen millor la idea del Bé i per tant qui millor pot portar-la a terme. El segon grup són els militars aquells que posseeixen fortalesa, aquells que han de protegir la ciutat dels enemics. Actualment aquest terme té el mateix significat que aleshores. El tercer grup és un dels més importants en la societat ideal de Plató ja que són els treballadors, camperols que produïen per a la resta del estat, aquests representen la temprança. Per a què l’estat funcioni correctament cada persona ha de ser educada en el lloc en què la seva ànima correspon. Això se’n diu Harmonia de l’estat.

    En Plató també podem parlar d’estat totalitari ja que ell aspira a controlar tots els aspectes de la vida humana, res pot ser aliè a l’interès de l’Estat. Per això dóna un paper tant important per a la societat l’educació ja que és un mitjà de domesticació. Els infants no pertanyen als seus pares, sinó a l’Estat. Tot això, porta a molt experts a definir l’estat de Plató com a un estat totalitari.

    Avui en dia, un estat com Plató descriu en la meva opinió seria favorable a la societat ja que cadascú podria complir el que està destinat a fer. Ara tenim un terme anomenat vocació aquest terme ens indica quan una persona està fent el que se li dóna millor i gràcies això aconsegueixen una satisfacció personal juntament amb la felicitat. Tot i així també tenen connotacions negatives ja que un estat que controlaria als seus ciutadans no seria factible després d’haver passat totes les guerres que la humanitat ha passat. Aquest estat tant idealitzat per Plató, seria comparable a l’estat totalitari i feixista que va aconseguir Adolf Hitler amb el Nazisme.

    Després de tot el que ha passat durant la història els humans han canviat, abans la societat estava molt més preocupada per la comunitat, els nostres pares o els nostres avis estaven obligats a ajudar a casa, a estudiar, a buscar-se un futur i valdre’s per ells mateixos, ara els joves d’avui en dia només pensen en jugar, beure, fumar, passar-ho bé… Totes aquestes accions fan que la societat es degradi i deixi de creure en els joves que l’hagi de tirar endavant. Si nosaltres estiguéssim educats per un estat on es demana disciplina, constància, treball. Tot això fa que ens adonem que necessitem un canvi per anar a millor. I una República com la presentava Plató podria ser una opció perfectament viable.

  5.   elisa montero Says:

    Quina relació mantenen l’harmonia i la justícia per Plató?

    Plató neix en plena guerra del Peloponès i durant la seva vida es troba amb un període on viu la decadència de la seva ciutat, Atenes.
    La ciutat es troba governada per un model democràtic que porta a la mort al seu amic i filòsof Sòcrates. Com a alternativa als problemes que comporta aquest model, proposa un sistema de govern aristocràtic, és a dir, que no governin ni els més forts (Tirania), ni els més rics (Oligarquia) ni els més nombrosos (Democràcia), ni els més valents (Timocràcia), sinó els més savis, és a dir, els filòsofs.
    Per a entendre això hem de dir que per a Plató tots els éssers humans tenen l’ànima estructurada en tres parts.
    La primera part és la part racional que ens té que guia a través de la raó cap a la veritat, la segona és la part irascible que és la que té caràcter i voluntat, i per ultim la tercera és la part concupiscible que és representada amb el cos, és a dir, els plaers.
    Per a Plató l’ètica és l’harmonia de l’ànima, és a dir, que cada part de l’ànima actuï mitjançant la seva virtut, aquesta harmonia Plató la denomina justícia.
    La virtut de la part concupiscible és la temprança, de la part irascible la fortalesa i el valori de la part racionar la saviesa.
    Tots els éssers humans tenim aquestes tres parts però en cada un de nosaltres predomina una part. Plató és classista i pensa que hem d’estar organitzats segons la part de l’ànima que predomini en nosaltres.
    Les persones més donades als plaers (concupiscible) seran els productors, és a dir, comerciants i artesans, en segon lloc les persones que amen l’honor i el bé (irascible) seran els guardians, i les persones sabies, les quals Plató denomina filòsofs (racional) seran els governants de la ciutat.
    Per a Plató una ciutat justa és una ciutat on cadascun dels seus ciutadans fa la funció segons la seva virtut, és a dir, una ciutat harmoniosa.

    Què trobeu de positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat? I quines objeccions destacaríeu?

    Crec que l’aspecte positiu de la seva concepció política que ens pot ser útil en l’actualitat és la idea d’una ciutat justa on tothom tingui accés a l’educació, per què crec que l’educació és una de les parts fonamental per què l’ésser humà es realitzi com a persona i citant a Plató, l’ésser humà coneix el bé a través de l’educació.
    Objeccions en trobo bastants, una objecció (que considero bastant important) és que per què aquesta concepció política funcioni tots els éssers humans haguérem de ser “esclaus” de la societat, per exemple si tu tens com a virtut la temprança i ets el millor productor de tots però vols ser governant no podràs, perquè posaràs en perill la ciutat justa. En resum, aquesta concepció en el món actual és una utopia, sempre hi aura una persona que miraran pels seus propis interessos abans que els de tots.
    Un altre objecció és la idea d’estar predestinats. En els moments en els quals vivim aquest pensament es veu molt antic i es pot pensar de moltes altres maneres, i en aquest moment torna a deixar de ser possible aquesta teoria, perquè si tu no creus que estiguis predestinat a ser x, i no vols ser-ho, no ho seràs.

  6.   Carla Navarro 2n-B Says:

    • Quina relació mantenen l’harmonia i la justícia per Plató?

    Un estat just és el que La República vol fonamentar. Segons Plató l’ànima de cada persona ha de ser definida segons els magistrats, qui després del naixement d’un infant observen la seva ànima i decideixen a quina classe social ha de formar part. La seva educació girarà al voltant de la funció social que li pertoqui a l’infant i d’aquesta manera es reflectirà el bé de l’ànima en una política justa realitzada pels millors entre els ciutadans. Plató defensa que hi ha tres tipus d’ànima a la qual podem pertànyer: la racional, la irascible i la concupiscible.
    L’ànima racional té com a virtut la saviesa i és en aquesta on hi trobem els governants dirigits per el filòsof-rei. Cal matisar que Plató defensa que el filòsof-rei ha de conèixer el Bé d’una manera objectiva per mitjà d’un procés de millora dialèctica de l’ànima. Aquest ha de tenir com a objectiu conèixer la ciència del Bé però no tothom està capacitat per culminar aquest procés de coneixement ja que no és qualsevol qui posseeix una ànima pura. Tant sols els qui ho assoleixen, després d’un llarg període d’estudi i perfeccionament, estaran capacitats per ser vertaderament filòsofs-reis.
    L’ànima irascible té com a virtut la valentia, que no s’ha de confondre amb el concepte ser temerari, i en aquesta, hi trobaríem els militars, que tenen com a funció protegir a la població de conflictes externs i interns. L’altra ànima és la concupiscible, que té com a virtut la temprança i buscar l’equilibri dels desitjos personals, i són els productors, que proveiran diferents productes a la població, qui formen part d’aquesta.
    Mitjançant l’harmonia d’aquestes tres ànimes esmentades obtenim, segons Plató, la virtut de les virtuts: la justícia. Per tant per assolir aquesta harmonia hi ha d’haver un estricte lligam entre el tipus d’ànima de cada persona i la funció que fa en la societat.
    Plató defensa que la polis ha de trobar-se per davant dels interessos personals. Per ell un home just té l’ànima tripartida i trobem una ciutat justa quan tots els homes són justos.
    Per concloure, ens explica aquesta relació a través de mites. El mite dels metalls anomena amb diferents metalls els tres tipus d’ànima. L’or, metall brillant i preciós, és la racional; l’argent, absent de color, és la irascible, i el bronze, dur i a la vegada el menys valuós dels anteriors, la concupiscible. Per Plató totes les persones podem posseir els tres metalls però un d’ells predomina per sobre dels altres i, per tant, estem condemnats per naturalesa a formar part del que ens defineix.
    Un altre mite molt conegut que utilitza Plató per definir aquest vincle és el mite del carro alt, on l’auriga condueix el carro i és qui aporta l’autèntic coneixement; els cavalls blancs són virtuosos i formen part del món intangible i, a més a més, són qui porten al coneixement, i finalment els cavalls negres, que tendeixen a adreçar-se cap al món sensible.

    • Què trobes de positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat? I quines objeccions destacaries?

    Plató defensa que qui ha de governar ha de ser el savi i que aquest ha de trobar-se fora del marge de bàndols i partits; qui hagi usat la seva vida en l’estudi de la idea del Bé com a justícia i a la millora de la seva pròpia ànima. Si assoleix el poder un partit, governarà de manera des igualitària vers tota la població en conjunt ja que tant sols els que en són partidaris se sentiran representats. D’aquesta manera Plató deixa constar la seva justificació pel que fa a l’absolutisme i la seva base fonamental: un Estat de tots, no només d’uns quants. Segons ells hi ha cinc tipus de règim polítics i ens mostra una gradació des del més perfecte, que millor expressa la idea del Bé, fins els imperfectes:
    -L’aristocràcia: el govern dels millors, per tant, dels magistrats, ja que considera que tenen la millor ànima. Està dirigida pel filòsof-rei.
    -La timocràcia: el govern dels militars, que és excessivament violent ja que volen governar la ciutat de la mateixa manera que un quarter, fet que provoca injustícies.
    -L’oligarquia: el govern dels rics, que sempre són minoria.
    -La democràcia: el poder del poble entès com a igualtat davant la llei on hi ha un règim d’opinió pública. Paltó estava totalment en contra d’aquest règim per falta d’ordre que dóna lloc a la Tirania; no hi governa el millor, el més coneixedor, sinó el més popular; tothom té el mateix dret i el vot té el mateix valor per a tothom, independentment del seu coneixement.
    -La tirania o dictadura: el govern radicalment més injust ja que el governant no té cap coneixement i la única llei que hi predomina és la voluntat del tirà.

    Després d’aquestes mencions on podem veure les contradiccions al règim de la democràcia segons Plató, crec que hi podem observar algunes concepcions positives. Per una banda la igualtat de vot que trobem en la democràcia dóna lloc a que molts ignorants proporcionin el seu vot sense assolir el coneixement bàsic, per dir-ho d’alguna manera, fet que provoca que elegeixin un governant el qual no coneixen el seu programa electoral ni les seves conviccions i, els qui sí que posseeixen un nivell de coneixement suficient i que per tant són capaços de fer una selecció política segons el que representa cada partit polític, tenen un vot amb el mateix valor que els ignorants. Crec que tothom té dret a votar i decidir qui vol que governi l’estat del qual forma part, però també penso que s’hauria d’establir un filtre que permetés valorar el coneixement de les persones per determinar si estan més o menys capacitades per elegir un representant polític. Cal remarcar, des del meu punt de vista, que actualment vivim en una societat on una gran part d’aquesta viu en la ignorància de posar per davant de la política, la qual ens proporciona les lleis que recauen damunt nostre, damunt del poble, altres prioritats poc educatives i enriquidores culturalment. Crec que des de les arrels de l’educació, tant familiar com estudiantil, hi haurien d’haver grans canvis en el sistema que promoguessin l’ interès social vers el saber.
    Per una altra banda penso que hauríem de reflexionar sobre el desordre que provoca un representant polític, elegit mitjançant la democràcia, que és infidel a les promeses que establia en el seu programa electoral. Aquest fet ens fa dubtar sobre el perquè aquests han decidit per voluntat pròpia posar-se al capdavant d’un poble sense mantenir els seus ideals i les seves propostes inicials. Segons Plató aquest desordre provoca el malestar de la població i dóna lloc a cops d’estat i per tant, a la tirania. Des del meu punt de vista crec que la violència mai hauria de tenir fins polítics i que tot cas, si el poble es troba en desacord amb el seu representant després d’actes poc ètics per part seva, hauria de ser el propi polític qui hauria de dimitir per cedir el lloc a un altre capaç de mantenir la seva paraula.
    Finalment he de fer referència a algunes objeccions en la concepció política de Plató. Ell anomena com a perfecció política a l’aristocràcia però des del meu punt de vista penso que un grup social minoritari no ha d’exercir el poder pel fet de declarar-se més intel•ligent, tenir un nivell cultural més alt o per raó del seu llinatge. Personalment sóc partidària de la llibertat de decidir el que un poble vol i necessita, ja que per desgràcia actualment ens trobem en un moment polític on els polítics que ens representen, i que per tant hem escollit, no viuen el dia a dia social que vivim nosaltres, el poble. Ells viuen en una espècia de vida paral•lela on no perceben les retallades mèdiques i educatives, ja que tenen el capital, proporcionat pels impostos del poble, per permetre’s centres privats que no manquen de cap privilegi. Tampoc necessiten vivendes bàsiques i vitals perquè tenen al seu abast mansions amb metres sense explorar, mentre els avis de la vertadera societat, de la societat que els han donat a lloc, són vetats de les propietats ja que no han pogut pagar els impostos requerits a causa de les pensions precàries que proporciona l’Estat després d’una vida generant capital. En definitiva, crec que aquest petit grup social no és el que hauria de governar mitjançant l’ús d’un suposat intel•lectualisme superior ja que es dedica a vendre una cara d’una moneda que no es la nostra, que els pertany amb ells.

  7.   Guillem Franco 2n B Says:

    Quina relació mantenen l’harmonia i la justícia per Plató?

    Per entendre a Plató, ell mateix ens explica varis mites o simils, els quals ens ajuden a compendre més el seu pensament, ja que en la Grècia antiga i ara mateix no tothom reb una educació la qual permeti entendre al pare de la filosofía política, per tant ens ho explica amb exemples més comprensibles i visuals.

    Plató a través del mite de l’auriga, on hi ha una auriga que fa tirar a dos grups de cavalls diferents, uns serien de ”raça pura”; cavalls forts, potents, obedients, ordenats i forts. En canvi l’altre grup de cavalls no son pas ni forts ni valents ni obedients com ho son els altres. Per tant degut a aquesta dicrepància, uns cavalls estiren cap a una banda i els altres ho fan cap a l’altre. Així que si volen arribar a bon fort, la feina recau en els qui van a sobre de l’auriga, la qual tindà la feina de guiar a uns i altres per tal de fer anar el l’auriga recte i endevant en ”harmonia”.

    Amb aquest mite Plató ens vol fer entendre, que existeix una societat de classes. Aquestes classes venen establertes amb l’ànima de cada persona. Les ànimes d’or són els conductors de l’auriga, aquests han de ser persones les quals sapiguen anar més enllà del món sensible a través de la dialèctica i les matemàtiques de ”L’Epistema”, també han de ser dotades de la virtut de la saviesa i la prudència. Han de ser els governants del país.
    Després tenim els cavalls de ”raça pura”, que tindríen l’ànima d’argent segons el ”Mite dels Metalls”, aquests venen dotats d’una ànima irascible la qual els premia de la valentia, cosa que els obliga més tard (segons Plató) a ser militars.
    I per acabar tenim els cavalls que no són pas ordenats, forts ni valents. Aquests vindríen també a ser la majoria de la població, segons el Mite dels Metalls són les ànimes de bronze, tenen una ànima concupscible, i la virtud que han de desenvolupar o ja tenen, és la temprança, aquesta temprança és el control que tenen sobre ells mateixos en vers els plaers de la vida (sexe, menjar, diversió). Aquests estàn destinats a ser els productors del país, potser semblen el pitjor lloc, però també és el més fundamental per a la supervivància, ja que sense aliments ningú pot viure.

    Quan una societat viu en ”Harmonia”, vol dir que cadascú treballa i fa el que està destinat a fer depenent de la seva ànima. I quan aquesta societat ideal per a Plató conviu d’aquesta manera, Plató ho considera Justícia.

    Què trobeu de positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat? I quines objeccions destacaríeu?

    Desde el meu punt de vista, Plató té un pensament molt correcte del que suposa l’Harmonia de l’Estat i molt aplicable a la nostra societat actual. Ja que si la persona o les persones que ens governen fossin aquestes ”ànimes d’or” o aquests ”filòsofs reis”, viuriem en una societat on per exemple, no es permetríen alguns escàndols de corrupció viscuts ultiament, ja que uns governants justos i savis mai perjudicarien al país ”robant” al mateix. O bé per exemple no es premiaria a soldats que van lluitar al cantó nazi en la 2a Guerra Mundial. I deixan de banda als governants i a les bestieses que cometen, també viurem en una societat on cada persona treballaria del que se li dona millor, aconseguint així una societat millor, i un augment en qüestió a la productivitat.

    Ara bé, Plató té un gran error en el seu discurs de la societat Harmònica i Justa. Plató no ens explica com es distingeixen aquestes tres ànimes, així que no tenim cap manera justa de fer aquesta separació. Així que Plató amb un esperit conservador i classista fa aquesta separació en base els diners i el poder que té cada persona, o bé la seva familia. Amb aquesta separació, Plató desde el meu punt de vista espatlla tot el seu grandíssim pensament de la seva societat Harmònica.

  8.   Alba Rodríguez Says:

    Per a Plató un Estat just és aquell que té harmonia ja que cadascú es dedica al que ha de fer i tothom és bo en el que fa. L’Estat, deia, ha de ser just, perquè sinó no és un estat. I com s’aconsegueix aquesta justícia? L’estat ha de ser governat amb saviesa i tal i com he dit totohom ha de dedicar-se al que realment li pertoca. Per Plató, la forma de govern més sàvia és la del Filòsof-Rei.
    Primer de tot s’ha d’entendre per què Plató descartava la resta de formes de govern. Segons ell hi ha cinc tipus de règims polítics que al degradar-se cadascún donen un altre i es crea un cicle que sempre acabarà malament.
    Hi ha una forma de govern anomenada Democràcia (aquella que era vigent durant la seva època) que Plató considera errònia ja que no és una forma de govern sàvia sinó que governa tothom i per tant no governa ningú i a més el vot d’un savi val el mateix que el d’un ignorant.
    També existeix la Oligarquia que significa el govern dels pocs i aquests pocs cocretament són els rics. Plató opina que els rics són egoístes i que no miraran pel bé comú sinó que miraran per si mateixos.
    La Timocràcia és la forma de govern on manen els guerrers i per tant clarament l’Estat serà molt violent i no ensenyarà el que realment és el bé comú i la saviesa i serà molt fàcil de corrompre.
    El model que ell proposa és una Aristocràcia, que és el govern dels millors, i aquests millors són els més savis ja que saben el que és el bé comú i la justícia com a idees a diferència de la resta de persones i per tant no faran el mal i buscaran el millor per l’Estat.
    Voldria afegir que l’aristocràcia portada a l’extrem és la tirania on el més poderós acaba mirant només per ell i no pel poble.
    Per tant, tal i com hem vist, Plató defensava l’Aristocràcia amb el Filòsof-Rei com a cap d’estat. Però qui és aquest personatge? El Filòsof-Rei és el més savi de tots i per tant el que és més a prop de les idees, tals com la justícia, el bé…, i per això és el millor cap d’estat. S’ha de dir que Plató defensava que aquell que fa el bé no pot deixar de fer-lo (fenomen que s’anomena dialèctica ascendent).
    Aquests aristos, tenen un tipus d’ànima determinada. Tenen l’ànima d’or, tenen una ment racional i la seva virtut és la saviesa

    •   Alba Rodríguez Says:

      He clicat a escriure i s’ha enviat, però seguiré aquí.
      Com deia, la seva virtut és la saviesa i per aquestes raons són els que han de governar. Però la resta de població també té el seu lloc. Els qui tenien l’ànima de plata, tenen una ment irascible i la seva virtut és la valentia i clarament són els guerrers de la ciutat i es dedicaran a protegir-la. Finalment hi ha la majoria de la població que té l’ànima de bronze, te una ment concupiscible i la seva virtut és la templança. Tornant a la qüestió inicial, si aquests tres tipus d’ànima es dediquen tots al que han de ser i per tant creen una HARMONIA, formaran part d’un estat JUST.

      Trobo molt útil la manera de pensar de Plató respecte que un estat ha de ser just, i la seva idea de República (que és el que he exposat anteriorment) teòricament és molt bona, però té una sèrie de qüestions que, dutes a la pràctica, farien impossible aquesta República. Per exemple, Plató no explica com es decideix quin tipus de ment té cadascú, així que es podria fer un error al determinar qui és qui i per tant no hi hauria harmonia. A més, Plató no té gens en compte les emocions i les sensacions ja que són coses del món sensible, i encara que trobo bona la seva teoria de les idees, precisament ell diu que el nostre cos forma part del món sensible, així que crec que una part de la nostra ment també i per això necessita tenir pintura, o poesia, o actualment, música. Aquestes són les debilitats que trobo el la teoria de Plató, encara que el seu pensament s’ha de tenir molt en compte perquè molt del que deia ell encara és vigent avui en dia (com la recerca de l’estat just…).

  9.   Laia Pons Boix 2n C Says:

    Quina relació mantenen l’harmonia i la justícia per Plató?

    A partir de la derrota a la guerra del Peloponès, Atenes entra en decadència, un període de descomposició social on, segons Plató, la democràcia i les llibertats de la polis són estructuralment incompatibles amb la Justícia. La polis tenia, però, dos problemes era massa complexa en la seva organització i també massa petita per grans capitals, moviment de diners… i qualsevol trasbals podia arruïnar-la.

    Plató vol pensar a través de la seva proposta de govern del filòsof-rei les condicions que fan possible la justícia. La democràcia per a Plató és un règim degradat perquè allà on mana tothom, realment no acaba manant ningú, per tant els filòsofs han de passar a l’acció i fer una política ètica.

    Plató defensa que les ciutats s’han de governar encarregant el al més savi: el filòsof-rei. El filòsof ha dedicat tota la seva vida a la idea de Bé, per tant ha de governar. Només qui coneix la idea de Bé pot practicar-la, promulgant bones lleis i establint la justícia.

    Plató considerava que la República era la millor manera d’organitzar la polis, entenent com a República una polis autosuficient on només hi ha 3 classes socials: magistrats, guerrers i productors.

    L’altre element de la seva teoria política és la teoria de l’ànima. Cal que hi hagi una harmonia entre l’ànima i el cos d’una persona i la seva funció social per aconseguir l’equilibri d’un Estat.

    Quan un nen neix, els magistrats observen la seva ànima i decideixen quina classe social li correspon. L’Estat s’encarrega dels infants i els educa per realitzar la funció social per a la qual estan predestinats.

    Plató sap que la política correspon al món sensible, per tant està destinada a la degradació i la decadència, tot i que defensa que es pot retardar a través de una societat ideal en la que hi hagi ordre. El concepte fonamental en la República és el concepte de nomos (llei i ordre inseparablement).

    En una República justa la llei ha de ser coneguda i acceptada per tots els ciutadans. El filòsof, qui coneix les idees eternes i permanents i està per sobre de les opinions, ha de governar d’acord a principis racionals i a valors universals.

    En la societat ideal de Plató només hi ha tres classes socials:

    Els magistrats, persones dotades amb les virtuts de la prudència i la saviesa, tenen una ànima racional, per tant han de legislar i governar.

    Els guerrers, persones dotades amb les virtuts del valor i la fortalesa tenen una ànima irascible, per tant han de defensar l’Estat

    I els productors, persones dotaves amb les virtuts de la temprança i la moderació, tenen una ànima concupiscible i han de produir aliments i proporcionar serveis.

    Quan cada ànima troba el seu lloc adient, és a dir l’harmonia, de manera que realitza la seva funció pròpia i complementària en ordre al bé comú de la Ciutat, llavors vivim en una Polis justa.

    Què trobeu de positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat? I quines objeccions destacaríeu?

    Personalment, trobo que aquesta jerarquització predeterminada des del naixement limita molt les passions i la llibertat individual. Comprenc que per Plató la màxima importància queia sobre el bé comú, però considero que si l’individu no està content i se’l força a realitzar determinades tasques contra la seva pròpia voluntat, el bé comú no seria pas absolut, ja que jo considero que la felicitat també es fundamental per trobar el bé comú. Tot i que, la teoria del filòsof-rei es podria aplicar en l’actualitat de manera provisional per veure si la nostra “polis” actual milloraria.

    No estic gaire d’acord tampoc en que la polis sigui regida i governada per una elit, ja que la polis no està pas formada només per una minoria de savis posseïdors del bé, si no per tot un conjunt d’individus amb dret a expressar la seva opinió.

    Malgrat no compartir el mateix punt de vista amb el filòsof, valoro molt positivament l’ètica utilitarista de Plató, ja que buscava el bé comú per tota la polis on tothom havia de ser útil per a tothom, cosa que manca avui dia on sembla que la minoria governant tan sols es preocupa per els seus propis beneficis i molta gent a la mínima que pot s’escapa de fer la seva feina.

    Tal i com està ara la relació entre Catalunya i Espanya, es podria debatre si Plató estaria a favor o en contra de la independència de Catalunya, ja que depen de qui es busqués el bé comú la resposta podria variar.

    •   mramon Says:

      Vigila, que Plató no és utilitarista! L’utilitarisme com a tal apareix al segle XIX.

  10.   Junior Arteaga Says:

    Atenes està patint una època de crisi que segons Plató és deguda pels greus problemes que comporta tenir un model de govern democràtic. Com a alternativa, proposa l’aristocràcia com a règim ideal, una societat governada no pel més popular o pel qui millor sàpiga convèncer els votants, sinó per aquell que és el més savi de tots, que coneix la idea del Bé i que pot posar en pràctica les millors lleis, un filòsof-rei que aconsegueixi una polis justa guiada per les Idees, és a dir, una ciutat-estat on regni l’harmonia.
    Però com trobem aquest governant que dirigeix a la societat cap a la justícia?

    Per a Plató, la societat ha d’estar dividida en tres classes segons el tipus d’ànima dels ciutadans, que compleixen les seves funcions pròpies per naturalesa.
    A baix de tot tenim els productors, amb una ànima de bronze i concupiscible, que amb temprança i moderació es dediquen a produir aliments i serveis, ja que és la tasca dels obrers; seguidament tenim la classe dels guerrillers, amb una ànima de plata i irascible, que amb fortalesa i valor s’encarreguen en defensar l’estat com guerrers forts; finalment, a dalt de tot, la classe dels dirigents, amb ànima d’or i racional en el magistrat, són els encarregats de governar i legislar per les seves virtuts de prudència i saviesa.
    Si es compleix el sistema “classista” anterior (on és impossible l’ascens social, l’estat és “autoritari” i on la llibertat individual deixa d’existir en tots els aspectes de la vida humana), obtenim l’harmonia de l’estat on cada ànima troba el seu lloc adient, de manera que realitza la seva funció pròpia i complementària en ordre al bé comú de la ciutat, llavors vivim en una polis justa.
    En La República, aquest filòsof grec entén la justícia com a base del bé comú de la ciutat-estat. Les lleis són inamovibles, ja que el governant (filòsof-rei) considera que és necessari perquè una ciutat tingui ordre i no es perdi la dimensió comunitària de la convivència, per evitar el relativisme dels sofistes (representen la democràcia).
    La ciutat li sembla injusta perquè el saber i el poder no estan unificats
    El resultat que s’aconsegueix fent que cadascun dels ciutadans facin les seves funcions, és l’harmonia, per tant, la justícia. Segons Plató, la justícia és complementària a l’harmonia. Gràcies a això podem afirmar que un estat sense justícia ni harmonia col·lectiva, no se’l pot anomenar estat.

    Plató diu que l’educació universal, inculcada pels magistrats, és molt important per arribar a l’estat ideal, però no aclareix el mètode per trobar el filòsof-rei, tan sols diu que l’educació d’aquest ha de ser diferent de la dels altres ciutadans, ha de seguir una sèrie de passos per obtenir el saber+poder i a partir del 50 anys portar a la pràctica el Bé que ha estat aprenent durant tants anys.

    En l’actualitat, seria molt útil i commovedor trobar un filosof-rei que ens guiï cap al bé de la comunitat, que aporti les idees més adients per alliberar-nos de les desigualtats i que lluiti perquè la societat sigui totalment justa i puguem viure en harmonia, però sabem que és molt complicat, per no dir impossible que això succeeixi. Si en el remot cas trobem aquest filosof-rei, tampoc progressaríem perquè vivim en un món individualista on els ciutadans no busquem el bé comú.
    Podem dir que la filosofia política de Plató és utòpica, tot i que ell va intentar portar-les a la pràctica als tres viatges a Siracusa (Itàlia).
    Un altre aspecte que trobo positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat és el fet de creure en un estat on la política i l’ètica estiguin íntimament relacionades i així evitar el que últimament està molt de moda a la política, la corrupció.
    Per contra, crec que el totalitarisme que buscava Plató, encara que el tingui el filosof-rei, no és el més adequat per la recerca de la justícia i l’harmonia de la polis, avui en dia. La idea que una única persona tingui el poder absolut em sembla inapropiada perquè formaríem estats on una persona que ha interpretat malament Plató, governi per obtenir beneficis individuals i proclami una dictadura.
    Finalment, des del meu punt de vista, Plató rebutja la democràcia perquè pensa que aquesta és molt injusta, ja que considera que per culpa de votacions democràtiques, Sòcrates, l’home més just, va ser condemnat a mort, com a conseqüència, pensa en l’existència d’un filòsof-rei com a alternativa més justa per fer una política ètica.

  11.   Silvia Torres Lopez (2n B) Says:

    • Quina relació mantenen l’harmonia i la justícia per Plató?
    A Plató li va tocar viure en un període on i va haver una crisi de la polis, causada per la derrota d’una guerra, la del Peloponès. A conseqüència d’aquesta crisi, Atenes va patir un període de descomposició social que va anar lligada amb una decadència, ja que pensava que tant la democràcia com les llibertats de la polis eren estructuralment incompatibles amb la Justícia.
    Des del seu punt de vista, en aquell moment hi havia dos problemes estructurals en la Justícia que dificultaven la seva viabilitat; per una banda afectava l’organització perquè hi havia massa assemblees i grups, i d’altra banda, creia que vivia en una polis massa reduïda per grans moviments de diners o capital i era força inestable.
    Tots aquests fets van causar una reacció en Plató, va adoptar una opinió ferma sobre el sistema polític donat en aquell moment. La democràcia no era el millor sistema polític ja que era un règim d’opinió pública que presentava alguns punts crítics. Era un model on hi governava tothom i en aquesta situació és com si no governés ningú perquè no hi ha ordre, governava el més popular i no el millor fet que donava peu a un govern de sofistes on predominaven les opinions i el no saber, a l’hora de votar lleis que afectaven a tothom el vot valia exactament igual tant si era d’un ignorant com d’un savi i, com deia abans, hi ha una situació de desordre que inicia un cop d’Estat que dona peu a la Tirania o dictadura.
    Plató pensa que cada govern cau pels seus errors, corrupció interna i contradiccions, mentre que un govern virtuós tendeix a consolidar-se. La seva proposta de crear un estat just és la República, on la política just i el bé de l’ànima són dos conceptes que van de la mà. És a dir, que cal que hi hagi una relació directa amb el tipus d’ànima de la persona i la funció que realitzarà en la ciutat, des d’un primer moment a partir de l’observació de l’ànima es decideix també a quina classe social ha de pertànyer l’individu i conseqüentment l’educació que ha de rebre. Aquestes decisions les prenen els magistrats per aconseguir l’harmonia de l’estat. Aquesta harmonia pot arribar a no ser-hi ja que la política pertany al món sensible, i tot el que hi ha en aquest món està destinat a la decadència, però es pot retardar amb una societat en harmonia, en la que hi hagi ordre.
    En la República hi ha una llei superior a la voluntat individual i és indubtable per a tothom. Per a Plató hi havia tres classes socials diferents que els hi corresponia una ànima i treball determinat: els magistrats amb una ànima racional i l’ofici de legislar o governar, els guerrers amb una ànima irascible encarregat de defensar l’estat i els productors amb una ànima concupiscible que eren els que produïen aliments i serveis. Si tots els individus eren ben distribuïts hi havia harmonia en l’estat i es complementava l’ordre del bé comú a la polis, una ciutat en l’extrem màxim de justícia.

    • Què trobeu de positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat? I quines objeccions destacaríeu?
    La intenció de voler una polis justa és una idea que no tothom vol portar a terme, com també tothom efectuï la seva tasca amb l’objectiu del bé comú on tothom surt beneficiat. D’altra banda també és molt remarcable el fet que governi el filòsof rei que només vol el bé comú i no només l’individual, aquell que tingui més coneixements i no el més popular, amb objectius sofistes i individuals.
    Però tot això és una utopia i també té la seva part negativa ja que Plató crea una estat totalitari i sense cap preàmbul divideix la societat en classes i no deia possibilitat de canvi social, també controlar els sentiment i emocions dels éssers que conviuen, al cap i a la fi és com si manipulés el seu destí. Per tant, no és del tot legítim ja que no hi ha el dret de la llibertat que tenim actualment,que també és molt millorable.

  12.   Marta Rodríguez Says:

    Plató elaborà la idea d’una ciutat ideal. Aquesta idea, igual que totes les idees per Plató, era una idea perfecte, immutable i eterna. Aquestes idees posades en pràctica són imperfectes, mai arribem a tenir la forma material perfecte,és a dir, sempre tindrà alguna imperfecció. Un exemple que podríem posar per entendre-ho és que a vegades ens inspirem per a fer un dibuix, tenim una idea molt bona, tota la gama de colors seleccionada però quan comencen a dibuixar-ho no té res a veure, mai arriba a ser tant bonic com ho havíem imaginat.

    Plató creia que l’estat és un eco, un reflex de l’ànima de cada individu que el composa. Aquest estat és un estat just, ja que opinava que si un estat no és just no és un estat, però per a poder ser just és necessari que cada ciutadà compleixi la seva part, és a dir, ha de ser just ja que la justícia segons Plató va lligada a l’ànima. Ells no estimaven la justícia per ser un bé en sí mateixa, sinó per ser la impossibilitat de fer mal a la resta de mortals, tal i com explica en el llibre II de la “República”. La justícia en conclusió és l’harmonia i l’ordre natural entre les classes socials, a semblança de l’ànima.

    Plató tenia la teoria d’una ànima tripartida, és a dir creia en una ànima dividida en tres parts; aquestes tres parts eren: la concupiscible ,la irascible i la racional. La racional era aquella que utilitzava la raó, la irascible era aquella que representava l’autoexigència,l’ímpetu per fer les coses, i la concupiscible era la part de l’ànima que representava les necessitats biològiques, la necessitat de saciar els plaers del moment. A cada persona li predomina una part diferent, aquesta si té un equilibri just aporta una virtut a l’home. Plató en el llibre IV de la “República” explica que aquetes tres parts coincidien amb les tres classes socials de la societat. També ho va associar els premis i a les parts del cos.
    Per tant, Plató va a assignar l’or als millors, aquest eren els governants, els “Arcomes”. Aquests dirigien l’administració de l’estat. Eren persones majors de 50 anys i utilitzaven el cap, part tant se’ls associava que la part que predominava en la seva ànima era la racional, per tant tenien la virtut de la saviesa. La segona classe eren els militars o guàrdies. A aquests se’ls atorgava la plata. Eren els defensors de la ciutat, per tant associaven als soldats amb el pit. Deien que en ells la part que predominava era la irascible, per conseqüència la seva virtut era la valentia, el coratge. Per últim la classe més baixa i més majoritària eren els productors. A aquets se’ls associava el bronze. La part de l’ànima que predominava en ells era la concupiscible associada al ventre, per tant la seva virtut era la temprança.
    Cada llinatge o classe social rebia una educació diferent a la dels altres, com podem preveure l’educació de les classes dominats era més bona que la de les classes baixes. I ens preguntem que hi deurien guanyar amb això; està molt clar, el que hi guanyaven era que evitaven que les classes productores no tinguessin l’educació suficient per dur a terme una revolució. En al idea de la ciutat de perfecte de Plató no hi podien haver revoltes, ja que quan cada ciutadà ha de complir la seva funció que li és pròpia per naturalesa, d’aquesta forma la ciutat funciona correctament, és a dir, té una harmonia.

    Per tant, un estat per a poder ser just ha de mantenir una harmonia entre els individus que compleixen la seva funció heretada de pares a fills sense que existeixi una revolució, aquests individus per a poder mantenir un estat just i harmoniós han de ser ells també els que tinguin aquest adjectius, és a dir ells també han de ser justos, ha de ser bo, sinó aquest estat no és possible, ja que d’aquesta forma, quan els ciutadans no compleixen apareixen les anomenades “malalties de l’estat”. Aquestes són explicades per Plató en un mite: “el Mite de les Malalties de l’Estat”.

    En l’actualitat aquesta “ciutat ideal” no és possible, ja que les classes baixes d’una ciutat en els països del primer món tenen una educació obligatòria i un accés fàcil a les fonts de coneixements com poden ser els llibres o l’Internet. Per tant, limitar l’educació per a por a les revoltes no és possible. Al llarg de la història de la humanitat em pogut comprovar que les revoltes són molt freqüents quan les coses no es fan al gust de tothom, però no sols les fan les classes populars sinó que classes benestants també n’han fet.
    Tampoc seria viable aquesta “ciutat ideal” ja que existeix un alt percentatge de corrupció i tirania actualment. Tot i que la idea política d’un estat just seria molt adequada: una política sense mentides ni enganys ni rerefons, una política sense que els que governen tinguin comptes a l’estranger per blanquejar capital seria la política convenient. Necessitem una política en la que governin aquelles persones que realment en saben, que tinguin bones idees i estratègies per millorar les condicions en les que vivim i ens les que viuen, i hauríem de prescindir d’aquelles persones que només estan en la política per la popularitat o que estan en ella perquè cobren relativament millor que en altres feines o perquè no en troben cap altre i per tant només escalfen l’escó, ja em vist diversos casos diputats que durant sessions del Parlament jugaven a jocs amb els seus mòbils o tabletes. Aquesta aportació provenint des de la idea de la “ciutat ideal” seria molt positiva i necessària.

  13.   Eduard Cobo Says:

    Quina relació mantenen l’harmonia i la justícia per Plató?

    Per a Plató, l’harmonia és un concepte aplicable a l’Estat i consisteix a assignar a cada ànima el lloc que li correspon segons la seva naturalesa. Hi ha tres virtuts que poden dominar les ànimes: la prudència, la fortalesa i la temprança. El domini d’una o altra configura els tres tipus d’ànima que considera el filòsof: Racional, Irascible i Concupiscible. Cadascuna d’aquestes correspon, respectivament, a les tres classes socials presents a la República: la dels magistrats o filòsofs-rei, la missió dels quals és governar per a tots en relació a la idea de Bé que només ells coneixen; els guerrers, que han d’estar supeditats a la saviesa que reconeixen en els magistrats i de la qual no són posseïdors i els productors, que únicament han de complir les ordres i abastir la ciutat mitjançant el treball manual. El grup més savi és l’encarregat de distingir de què està feta l’ànima dels nens, l’educació dels quals (completament realitzada per l’Estat i sense interferència dels pares) s’orienta segons aquesta decisió.
    Pel que fa la justícia, Plató la considera íntimament lligada a la saviesa dels governants. La ciutat és per a ell més justa com més obeeixen aquests al món intel•ligible –i no sensible– de les Idees eternes, perfectes, immutables i incorpòries. D’entre aquestes, la Idea suprema que han de seguir és la de Bé, en què han d’haver aprofundit durant anys de preparació a través de la dialèctica. Cal tenir en compte, però, que l’ànima es troba lligada al cos i això li impedeix accedir completament al món de les Idees; la justícia total no pot, doncs, existir en aquest món. Sí és possible, en canvi, aproximar-s’hi.
    En la República ideal, l’harmonia és immanent a la organització justa de la ciutat. Són, per tant, conceptes que han d’explicar-se units ja que formen part de la mateixa visió idealista de l’organització política.

    Què trobeu de positiu en la seva concepció política que ens sigui útil en l’actualitat? I quines objeccions destacaríeu?

    La presa de consciència sobre la impossibilitat d’establir una organització política definitiva i infalible em sembla, un cop desarrelada de la resta de teoria política present a la República, quelcom positiu a l’hora d’establir les normes d’una societat. Crec que totes les lleis haurien de ser de caràcter provisional, i ésser revisades amb una periodicitat pactada per tal d’actualitzar-les als canvis que, en tant que òrgan viu, pateixen tots els grups humans.
    D’altra banda, hi ha una increïble menyspreu a l’individu en el pensament polític de Plató. Si la màxima justícia assolible es troba en mans d’un petit grup d’individus i la seva consecució és viable únicament a condició de viure sotmesos a les seves ordres, per a mi és preferible una societat amb deficiències que no anorreï la llibertat individual en favor de la comunitat. Aquesta, per suposat, tampoc no pot ser total: en aquest cas, no contemplaria la justícia.
    Tampoc no estic d’acord amb la jerarquització del treball: les tasques manuals i intel•lectuals són igualment imprescindibles en el món on vivim. Per tant, han de ser considerades i retribuïdes de forma semblant i no pas servir com a eina de desigualtat social i econòmica.
    En conclusió: a l’idealisme platònic li falta, en la meva opinió, l’establiment de cert equilibri entre llibertat individual i obligació vers la comunitat. A més a més, opino que una educació adequada és capaç d’establir els coneixements necessaris perquè tothom pugui participar, en major o menor mesura, en política: per tant, refuso la teoria dels tres tipus d’ànima i la segregació que comporta.

  14.   Júlia Torrento i Serra Says:

    Plató, en la teoria del coneixement no es limita a explicar l’ontologia de la realitat, sinó que té una aplicació ètica i política. Ens parla d’una mena d’ànima determinada i un determinat coneixement de la realitat que ens pot fer viure en la polis i aspirar a la justícia.
    Plató pretenia aconseguir una ciutat ideal. Primer de tot hem de saber què entenia Plató per just, ja que volia fomentar un estat legítim.
    Per entendre el concepte de justícia, Plató va desenvolupar la teoria de les idees en la qual explicava l’existència de dos mons: el món intel•ligible; en el qual trobem les idees, que són perfectes i immutables. És el món de l’ontologia, del ser. Per altra banda, hi ha el món sensible; en el qual hi trobem les coses, que a diferència de les idees són imperfectes i mutables. És el món de les aparences, de l’esdevenir i dels sentiments.
    El que pretén Plató és solucionar la crisi d’aquesta ciutat dels homes. Plató sap que la política pertany al món sensible i, per tant, la seva decadència a llarg termini és inevitable perquè tot el que està en el món sensible és imperfecte i mutable. La República és l’intent d’evitar al màxim aquesta decadència de la polis.
    Així doncs el filòsof proposa un altre model basat en la justícia i l’harmonia, són dos conceptes complementaris, sense l’un no existeix l’altre. L’harmonia implica justícia i viceversa. Plató explica la tripartició de l’ànima: tots els humans tenim l’ànima dividia en tres parts i a cada part li corresponen unes virtuts i una funció. Trobem l’ànima d’or, que seria la racional i la seva virtut és la saviesa. Aquesta és l’ànima que posseeix el filòsof rei, el millor de tots i el més savi. Seguidament trobem l’ànima de plata, que seria la irascible i la seva virtut és la valentia. Finalment trobem l’ànima de bronze, que seria la concupiscible i la seva virtut és la temprança.
    Cal destacar, en resum, que el filòsof rei és un governant que coneix el que és bo perquè ha dedicat la seva vida a l’estudi del Bé i, en conseqüència, és qui el pot portar a la pràctica.
    Si portem a l’actualitat la política de Plató, penso que es pot considerar com a una utopia, ja que és molt difícil portar aquesta política a la realitat. No obstant, penso que seria un sistema de govern legítim on governaria una persona que mira pel bé comú i no per si mateix, com ens ho demostren alguns polítics actualment. Tanmateix, des del meu punt de vista Plató vol crear una societat molt classista. No et permet la llibertat individual. T’has de resignar a ser el mateix tota la teva vida ja que no pots ascendir ni descendir de grup social.
    Finalment, penso que la teoria de Plató no és beneficiosa en tots els sentis.

  15.   Núria Rosell Says:

    Plató va aplicar la seva idea d’ontologia que explica que hi ha un dualisme entre la realitat intel•ligible (món del ser) i la realitat sensible (món de l’esdevenir) en la política en nombrosos diàlegs, el més important va ser La República, on intentava fonamentar un estat just.

    Aquest pensava que el sistema democràtic que hi havia vigent a Atenes havia fracassat, ja que no governaven els més savis sinó els que s’havien dir el que volien sentir els votants,és a dir eren sofistes i això s’allunyava molt del món intel•ligible. A més creia que allà on mana tothom no mana ningú i no hi ha ordre, cosa necessària per el control de una ciutat.

    Així doncs el filòsof proposa un altre model basat en la justícia i l’harmonia que actuen de manera complementaria, és a dir que si tenim un d’aquets dos conceptes automàticament tindrem també l’altre. Plató entén el primer concepte, justícia, com allò que han de fer els governants per tal de que hi haguí una societat igualitària, és a dir, un govern de tots i no només d’uns quants. Aquet doncs es una aristocràcia,el govern dels millors ja que només els qui coneixen la veritat intel•ligible buscaran els beneficis de tos el ciutadans i no tan sols els seus propis. Serà el filòsof rei l’únic que podrà fer aquesta tàctica i tindrà el poder absolut mentre que la resta de grups s’hauran de limitar a obeir. En aquet punt apareix l’altre concepte, l’harmonia. Ja que, com podrem saber qui són els coneixedors del bé i qui s’ha de limitar a obeir?

    Plató ens parla de la teoria tripartida de l’ànima, és a dir que l’ànima dels ciutadans esta formada per tres parts : la racional, la irascible i la concupiscible. Però no amb el mateix percentatge sinó que de entre aquestes ni ha una que predomina i és aquesta la que determina la funció que hauràs de fer dins la societat. Segons això si la part que predomina en la teva ànima és la racional hauràs de ser governant, si predomina la irascible seràs militar i si ho fa la concupiscible seràs productor Per a ell l’harmonia és que cada ciutadà desenvolupi la funció que li pertoca segons el tipus d’ànima que presenta per tal d’aconseguir el bé comú i només així aconseguirem una ciutat justa.

    Si portem el seu model a l’actualitat penso que en moltes coses tenia raó ja que tot i que parlem de la democràcia com el millor sistema de govern està clar que aquest presenta moltes imperfeccions. Per exemple, igual que en l’antiga Grècia, els partits polítics actuals s’omplen de promeses electorals que gairebé mai acaben complint. A més en alguns aspectes és un model molt injust ja que com deia el filòsof és totalment inacceptable que per exemple valgui el mateix el teu vot que el d’aquell que te la bandera de l’àliga penjada a casa. Per això si apliquéssim el model de Plató milloraríem molt en aquets aspectes.

    Però per altra banda la societat que desitjava era des de el meu punt de vista molt classista, ja que no ens explica cap mètode per poder diferenciar les animes i aquesta acaba sent per naixement, cosa que elimina totalment la opció d’ascens de classe social. A més tot i que esta clar que una societat igualitària on no hi haguessin ni pobres ni rics sinó que tothom tingues el mateix nivell econòmic seria l’ideal, avui en dia sabem graciés al comunisme (que comparteix moltes similituds amb les idees platòniques)que aquet model és totalment utòpic.

  16.   Andrea Martínez Ligero Says:

    Plató, el gran mestre per excel·lència de la filosofia grega, en l’àmbit polític lligava la seva teoria amb la doctrina de l’ànima humana. Ell creia que cada ésser humà tenia tres tipus d’ànima: la racional, la concupiscible i la irascible. Cada persona tenia les seves qualitats i la seva pròpia personalitat, per tant, el lloc de cada persona en la polis era conèixer les seves virtuts i aplicar-les en la societat d’aquella època.

    El govern que proposova Plató era aristocràtic on regnaven els millors (els filòsofs). Segons ell i les seves teories hi havia cinc tipus de règims polítics: l’aristocràcia, la timocràcia, la oligarquia, la democràcia i la tirania.

    Hi havia una relació molt estreta entre el concepte d’harmonia i el concepte justicía,és a dir, sense l’una no hi pot existir l’altra. Les relaciona ja que les defineix les dos com a virtuts polítiques per excel·lència. Cadascú havia d’ocupar-se del que li tocava fer. Cadascú rebia el que li pertocava segons la seva classe social.

    Uns dels aspectes positius que destaco de la seva teoria política és l’art del coneixement, és a dir, avui dia un polític ha de tenir un gran coneixement per poder arribar a ser politic, i per tant, és essencial estar al voltant del coneixement, per poder ser cada dia més millor. També vull destacar la democràcia que va tenir en la seva societat, perquè actualment també hi ha democràcia i per tant, hi ha igualtat respecte el poble amb les seves lleis.

    Per acabar, la meva opinió sobre Plató no és del tot clara, perquè hi ha coses que si que podria estar a favor d’ell i d’altres les quals no. Per exemple, estic d’acord que defensi el coneixement de l’ànima de cada individu, perquè cada persona té les seves virtuts i la seves personalitats, d’aquí ve la frase de: cadascú és com és. Per altre banda, el que no m’agrada és la diferenciació de classes que fa Plató, ningú és millor que ningú, tothom és igual davant la justícia, les lleis i el dret de viure bé.

  17.   Laia Mayoral Says:

    Plató, deixeble de Sòcrates, volia aconseguir una ciutat ideal. En el llibre que va escriure,la República, va intentar fomentar un estat just. Però que era un estat just per a Plató?

    Per entendre el concepte de justícia, Plató va desenvolupar la teoria de les idees en la qual explicava l’existència de dos mons: el món intel•ligible; en el qual trobem les idees, que són perfectes i immutables. És el món de l’ontologia, del ser. Per altra banda, hi ha el món sensible; en el qual hi trobem les coses, que a diferència de les idees són imperfectes i mutables. És el món de les aparences, de l’esdevenir, dels sentiments… La visió antropològica de Plató era que els humans estàvem constituïts per cos i ànima. El cos, que formava part del món sensible, era representat com la presó de l’ànima. Calia examinar diàriament la nostra ànima per alliberar-la del món sensible i mitjançant la dialèctica, només així, poder traspassar i arribar al món intel•ligible, al qual pertanyia. En un estat just s’ha de reflectir el bé de l’ànima. La idea d’aquest concepte només era conegut per l’anomenat filòsof rei. És aquí on apareix el terme d’harmonia dintre de la ciutat justa de Plató.

    Harmonia i justícia són dos conceptes complementaris, sense l’un no existeix l’altre. L’harmonia implica justícia i a l’inversa. Plató explica la tripartició de l’ànima: tots els humans tenim l’ànima dividia en tres parts i a cada part li corresponen unes virtuts i una funció. Trobem l’ànima d’or, que seria la racional i la seva virtut és la saviesa. Aquesta és l’ànima que posseeix el filòsof rei, el millor de tots i el més savi, per tant és ell qui ha de tenir el poder, així promulgarà unes bones lleis i tindrem una ciutat justa . Des de petit se li ha ensenyat la idea del bé, per tant és ell qui ha de governar la polis. Seguidament trobem l’ànima de plata, que seria la irascible i la seva virtut és la valentia. Són els encarregats de defensar la polis, és a dir, els militars. Finalment trobem l’ànima de bronze, que seria la concupiscible i la seva virtut és la temprança. Són els productors de la polis. Doncs bé, una ciutat justa és aquella que està en harmonia: cadascú desenvolupa la tasca que li correspon, i que per tant fa millor, en funció del tipus d’ànima que posseeix. Si tenim uns ciutadans justos tindrem una polis justa i només és possible amb l’harmonia de les ànimes. Tots al néixer tenim un pla predestinat i no hi ha possibilitat de canvi. També hem de buscar el bé comú per arribar a una política ètica i justa i trobar la virtut de la nostra ànima. És important educar la població, de manera col•lectiva, per ajudar a portar una vida legítima. Per consegüent, els pilars de la ciutat ideal de Plató són l’harmonia i la justícia.

    Ara, apliquem aquesta teoria política de Plató a l’actualitat. Observem que passaria en tots els graus de la societat. Començant pels governants aquesta concepció seria realment positiva, ja que a la majoria de països governen falsos filòsofs reis. Polítics que només miren pel seu bé individual, cosa impensable per a Plató. Són societats plenes d’injustícies. Per exemple, en els països en vies de desenvolupament el principal problema que tenen és que estan mal gestionats i això fa que no puguin progressar i la gent cada cop estigui més empobrida. Si apliquessin el model platònic, tothom desenvoluparia allò que fa millor per naturalesa i mirarien per el bé comú, per tant el país evolucionaria molt. Tots els polítics corruptes haurien d’aplicar-se aquest model. Ara bé, si apliquem la teoria platònica a altres graus de la societat, com en el cas dels ciutadans, ja no és tan positiva, ja que és un model classista que no et permet llibertat individual. Si ets pobre ho seràs fins el dia de la teva mort,ja que aquest sistema no et permet ascendir socialment. T’has de resignar tota la teva vida a ser el mateix, el que has estat destinat al néixer. No et permet decidir. Trobaríem societats amb gent molt pobre i amb gent molt rica, una societat molt monòtona i desigual. Els ciutadans seriem esclaus de l’estat i agreujaria la situació de pobresa, ja que la gent no podria progressar. Per tant, la teoria de Plató no és favorable en tots els graus de la societat.

  18.   Iria Priego Says:

    Plató defensa i busca un Estat perfecte (harmonia de l’Estat) el qual defineix com aquell on els ciutadans compleixen la funció que els és pròpies per naturalesa.
    Relaciona aquesta harmonia amb la justícia ja que la defineix com a virtut política per excel·lència on cadascú s’ocupa del que li toca. Si no hi a aquesta justícia, no el defineix com Estat. 

    Per una banda, com aspectes positius, podem observar que la base de tot poder polític és el coneixement, tot i que Plató defensa un sistema d’aristocràcia, denominat també el govern del millor dintre dels millors, també podem observar que sorgeixen altres conceptes, el qual en un d’ells ens podem sentir clarament identificats, es tracte de la democràcia, tot i que el pensador s’hi oposa completament, hem pogut comprovar que ara per ara és el més just.

    Per altre banda, he classificat com a negatius dos dels seus pensaments envers la societat, la qual la divideix en tres estaments, on les riqueses i el poder està únicament en major part a les mans de la Monarquia i la resta als Guerrers. L’altre aspecte és el que ja hem parlat abans, el sistema de govern, on no crec que tot el poder i decisions hagin de caure en mans d’una sola persona.

    Aquest pensador va generar un gran nombre d’interrogants envers la teoria polític, podem destacar, per exemple: És veritat que la classe social ve determinada per l’ànima? És just que pertanyem a una classe social i no es pugui canviar?

    Jo personalment penso que no és just classificar les persones en classes socials com si d’animals es tractés ja que contràriament al que deia Plató les ànimes són lliures i tenen aspiracions a poder canviar de classe social.

    També penso que la societat funcionaria millor si pogués ascendir i descendir ja que implica una motivació extra per assolir el poder per part de les classes baixes i una fort pressió per les classes governants a no baixar el nivell i relaxar-se.