Plató i la paideia

Raoneu al voltant de l’afirmació: Educar en la areté a través del lógos per la polis.

Us suggereixo mirar atentament el següent vídeo i posteriorment llegir molt a poc a poc l’article de la paideia segons Plató i explicar algun concepte on el vídeo no aprofundeix. Alhora, cal donar la teva opinió personal al respecte i què té d’actual la proposta educativa platònica intentant mostrar algun punt positiu i alguna objecció sempre que sigui possible.

YouTube Preview Image





11 Responses to “Plató i la paideia”

  1.   Darius 2nB Says:

    Part 2

    L’anima de plata ( la Irrascible ), haura de dedicar temps per a aprofundir en les seves virtuts i d’aquesta manera no deixar-se influenciar per els plaers/ desitjos, Podriem arribar a diferenciar l’anima d’or ( que te per virtut la raó ) de la de plata ( que te per virtut la valentia ) amb l’afirmació que fa Platò dient que l’autentic saber, és per a ell com una “abilitat” que es té o no es té, i clarament, els que tenen aquesta abilitat són els “filòsofs rei” i els que no la tenen són els que hauran de obeir als filosofs reis que els guiara per el cami correcte, Plató identifica aquest fet amb el mite del carro alat ( l’home que està a la carriga, el podem interpretar com a filosof rei, un dels dos cavalls el podem identificar com el valent (anima irrascible )que es el que haura de ser guiat per el filosof rei, i el cavall valent amb l’autentic coneixement guiara a l’altre cavall que el podem identificar com l’anima (concupiscible ). L’areté, Plató l’identifica com l’autentic saber, es a dir el que es bell, el que podem entendre per harmonia/ justicia social, i el concepte de paideia el podriem identificar com el mitjà que és necessari per arribar a l’arete, en el mite de carro alat, podriem identificar l’areté com el coneixement més “perfecte”, aquell autentic coneixemnt que la persona haura de fer arribar als caballs a través de la paideia, que la podriem identificar una mica com la carriga, ja que sense ella, la persona no podria governar, per tant són conceptes que per a Plató son molt importants.
    La manera de governar, segons plató, es a través d’una educació, però jo penso que la manera perfecta de governar es una consecució de coses, i no es una sola, és a dir no es pot garantir que amb una correcta educació una persona, el dia de demà, no acabi per un altre camí ja que hi poden haver molts altres camins per arribar a un govern “just”, i que poden ser més atractius i poden semblar més facils, i coneixent que tothom te els tres tipus d’anima, qui pot afirmar que, l’anima que es mostri a l’hora de veure un camí molt més facil no sigui la concupiscible i sigui sempre la de la raó? Ja que des de sempre les persones, segons el meu punt de vista, sempre han estriat el camí més facil, tot i que no sempre és el millor per a aconseguir una cosa. Hi han persones famoses que han arribat a aconseguir coses fent trampes, un clar cas es el del ciclista que es va dopar per aconseguir guanyar el tur de frança, aquesta persona va estriar el camí més facil per arribar a la gloria, llastima que el van enxampar i li van treure el premi per haber estriat el camí que semblava més facil.

  2.   Danna Toro Gómez (2n A) Says:

    “Educar en l’areté a través del logos per la polis”.
    El filòsof grec Plató va ser tot un revolucionari en la seva època, ja que, en una societat on el mites i els deus tenien molta importància, el proposa portar la polis per mitja de la raó i de l’intel·lectualisme, com a deixeble de Sòcrates que era.
    Plató en la seva República no considerava als individus com a persones independents, sinó com a ciutadans que havien de mirar per aconseguir el bé comú de tota la polis, de tota la societat. La ciutat justa per Plató és aquella que té en harmonia les tres virtuts, és a dir, la ciutat que és temperada, coratjosa i sàvia. L’harmonia d’aquestes tres virtuts faran de la polis un lloc just i bo per tots els ciutadans.
    Plató és un defensor de la dualitat cos/ànima (concepte que pren dels pitagòrics), és a dir, per ell les persones estem formades per dues parts, una de elles, el cos està lligada al món sensible, al món sotmès a les coses materials i als constants canvis, per la qual cosa acabarà desapareixent (en aquest món és on Plató posa la filosofia de presocràtic Heràclit). En canvi, l’ànima està lligada al món intel·ligible, al món de les idees i per tant és immaterial i eterna (en aquest món posa Plató la filosofia del presocràtic Parmènides). Segons aquest filòsof, les nostres ànimes transmigren, és a dir, que van canviant de cos i adquirint coneixement. Plató creu que les ànimes són anteriors al cossos, i ho explica mitjançant el concepte de reminiscència que vol dir “conèixer és recordar”. Aquest concepte ho explica amb el seu diàleg del Menon, on un esclau que no sap absolutament res de geometria (segons el seu parer), és capaç de construir un quadrat amb unes mesures determinades, per tat, Plató es basa en això per dir que nosaltres portem el coneixement per innatisme, ja que aquest està en la nostra ànima però que, no ho recordem, per tant, pensem que no el tenim.
    El com ha de ser l’ànima dels individus perquè siguin justos, és pot explicar de manera anàloga al com és la ciutat justa. L’ànima de tots els individus té tres facultats: la racional, la irascible i la concupiscible. Per Plató, tots tenim les tres facultats, però cada persona té una de les facultats molt més desenvolupada que les altres i atenent a aquesta facultat o virtut, les persones han d’assumir un determinat càrrec dintre de la polis. La part racional té com a virtut la saviesa o prudència, que traslladat a les classes socials, equival als governants, als filòsofs. La part irascible té com a virtut la fortalesa i equival als guardians, que s’han d’encarregar de defensar l’Estat de qualsevol amenaça. I la part concupiscible té com a virtut la temprança i equival als productors.
    En el vídeo adjunt se’ns explica de gran manera la teoria tripartida de l’ànima, però jo crec que no aprofundeix massa en el tema de l’educació dintre de la República de Plató. L’educació o també anomenada “paideia”, que vol dir educació de tots, és un tema molt important per Plató ja que per ell seria impossible la política o tenir una ciutat basada en l’harmonia de les virtuts per aconseguir la justícia si, aquells que governen no són educats d’una manera correcte i estricte en àmbits com la música, la geometria, les matemàtiques, l’astronomia, etc. Així com també, en l’estudi base de tot governant, la dialèctica, que en la República eren cinc anys per aquells que mostraven dots de monarques. L’educació dintre d’aquest estat és per tothom (fins i tot les dones que són considerades dintre de la República i per tant, educades), ara bé, segons a la casta a la qual l’individu pertanyi, aquesta serà una o una altra. Pel que fa els militars i els governants, l’Estat se’n carregava de la seva educació i no els permetia entrar en contacte amb la seva família per tal d’evitar les males influències, així com tampoc podien tenir propietats privades i havien de portar un estil de vida comunitari. En canvi, els productors podien romandre amb la seva família i rebre l’educació d’aquesta, basada sobretot en la producció i podien tenir propietats privades.
    Per tant, sota el meu punt de vista considero la paideia de Plató classista, perquè tot allò que tenim i que som és per innatisme, estem predestinats a viure d’aquella manera i ni tan sols l’educació ens permet ascendir de casta. Un altre punt feble que trobo, és que Plató no explica com es pot saber que els més bons són els que estan exercint de governants, sinó que tot ho explica per mitja de l’herència, és a dir un llinatge natural que tenim des de que naixem i cap persona pot fer algun canvi, ni practicar pel que no ha estat destinat. Tot i que, considero de gran importància que es tingués en compte l’educació de les dones dintre de la República utòpica de Plató.
    Si faig ara una comparació entre l’educació platònica i l’educació actual, trobaré que hi ha punts similars i d’altres bastant diferents. Pel que fa les diferències, jo crec que actualment tots som lliures de triar allò que volem exercir, és a dir, som lliures de marcar-nos els nostres propis objectius sense tenir en compte l’innatisme, els nostres llinatges naturals. Ara bé, si es busquen les similituds, nosaltres durant el nostre trajecte escolar tenim marcades unes pautes sobre aquells coneixements bàsics que hem d’assolir al finalitzar la nostra vida acadèmica, per exemple, a segon de batxillerat en l’assignatura de filosofia, nosaltres hem d’estudiar per pauta de l’Estat cinc filòsofs, que són aquells dels quals ens examinarem, i si una persona vol assolir més coneixement, aquesta ho haurà de fer pel seu compte, ja que l’Estat només li proporciona el coneixement sobre aquests filòsofs, ja que és el que està marcat. Sota el meu punt de vista, som lliures de voler dedicar-nos a qualsevol tasca, però no ho som tant a l’hora d’assolir els coneixements dintre d’allò que hem decidit triar.

  3.   Meritxell Basiana Says:

    La societat per Plató ha d’estar dividida en tres tipus d’ànima diferents; la racional, l’irascible, i la concupiscible. Els que formen part de l’ànima concupiscible, tenen la virtut de la moderació i estan destinats a ser productors en diferents àmbits com en l’agricultura, el comerç etc. Els que tenen l’ànima irascible, estan caracteritzats per el seu valor i fortalesa, i en una societat platònica són els defensors de la ciutat i els encarregats de fer que es compleixin les lleis pactades, també coneguts com els guardians. Els privilegiats de tenir una ànima racional, són aquells qui poden governar i filosofar de manera raonada i aconseguir que totes les virtuts de cada un funcionin correctament en la societat.

    També podem veure la importància de l’educació en una societat com aquesta on tothom des de que neix ja està determinat a fer una cosa o una altre segons les seves qualitats i habilitats. L’educació està molt relacionada amb la política ja que l’objectiu d’educar és fer a la gent més civilitzada i culta per tenir una societat més avançada, així construir una polis on tothom i te un lloc i la seva feina serà útil per tots.

    Podem veure en el texts que aquesta divisió d’oficis no està dividida per sexes, ja que si una dona te l’ànima irascible també podrà formar part d’aquells qui vetllen perquè la llei i les normes siguin complertes a la polis, o ve si una dona te una ànima racional podrà exercir les seves habilitats de prudència i saviesa en un alt càrrec de governant i filòsof.

    Observant l’educació d’avui en dia podem veure que el model que tenia Plató d’educació és força diferent. Ara som partidaris de fer allò que realment ens agrada i no allò que provablement ens surt millor, ja que tothom és lliure de dedicar-se a la professió que prefereixi i no està determinat des de que neix a ser una cosa o una altre. Durant el nostre llarg trajecte escolar ens animen a practicar allò que més ens costa a cada un amb l’objectiu de que ens acabi sortint bé o fins i tot agradant, perquè així en el nostre futur tinguem moltes opcions a l’hora d’encaminar-nos cap a la professió que voldrem acabar exercint.

  4.   Roger Navas Says:

    Precisament és Plató l’autor que més elabora tota aquesta visió filosòfica i política de la polis, i ho fa reformulant tota la manera de comprendre el pensament (el saber en oposició a l’opinió) i la vida (l’excel·lència moral en la qual cal que visqui el ciutadà i la Ciutat com a un tot).
    Per això accentua enormement la necessitat de l’educació (paideia) dels ciutadans i,especialment, dels polítics. Això ho podem veure en alguns textos platònics del llibre La República i al llibre de Les Lleis.
    L’educació de l’home i,en general, l’home han estat una de les preocupacions constants de Plató, i per això, fundà l’Acadèmia, on s’hi formaven joves en matemàtiques i filosofia per tal d’esdevenir, com desitjaven, uns bons governants d’Atenes.

    A partir de la paideia, Plató estructura la societat “perfecta” en tres grups i el relaciona amb el mite del carro alat (Fedre) que és una visió del ésser humà i consisteix en un carruatge comandat per un cavall que significa la part racional i la saviesa de l’ànima, després hi ha dos cavalls, un blanc que representa la part irrascible, que és el valor i la força, i finalment el cavall negre que simbolitza la part concupiscible de l’ànima. A partir d’aquests tres grups, els tres han d’actuar mitjançant la seva virtut.

    A nivell de la societat, Plató la definia en tres grans grups: els governants, els guardians i els artesans. Els primers eren els governants, els quals tenien que ser savis per tal de poder governar la polis correctament segons Plató. En canvi els guardians, representaven la fortalesa de l’ànima o de la polis, ja que havien de protegir la ciutat sota qualsevol perill. I per acabar els artesans representaven la temprança de l’ànima, ja que ells tenien que estar sotmesos al poder del governant (savi).

  5.   Jeaninne 2nB Says:

    “Educar en l’areté a través del logos per la polis”. Per començar cal tenir clars els següents conceptes: areté, logos, polis i paideia. La última, és de difícil traducció, però fa referència a l’educació de tota la societat. EL centre i objectiu de tota educació és l’areté. L’areté ( virtut) és l’excel•lència, és a dir, és fer les coses de la millor manera possible, vol dir arribar al màxim de les possibilitats. Amb l’excel•lència s’aconsegueix actuar amb raó, per tant, de manera justa pel bé comú i individual, el què ens portarà a la felicitat, és també un ideal de vida grec a complir. El logos és el llenguatge, la raó. La polis, una ciutat-estat.
    Per Plató el coneixement el posseïm des de que naixem,preexisteix a l’ànima, però l’hem oblidat, tot i això gràcies a la dialèctica(molt important en el mètode de coneixement) podem aconseguir recuperar-lo amb la reminiscència, teoria segons la qual recordem o reconeixem el coneixement provinent del món intel•ligible, el de les idees( les idees són objectives, absolutes, immutables i eternes). Segons el vídeo “ Plató: Ànima, ètica i política”, l’ànima a la que es refereix Plató és tripartida, i això mateix intenta explicar el filòsof amb el mite del carro alat, on compara l’ànima amb una auriga, on aquesta, és el conductor i representa la raó , és l’encarregat de conduir els cavalls a la veritat,posseeix la saviesa, el cavall blanc representa que té voluntat i caràcter,és valent, per tant té ànima irascible, i l’altre, el cavall negre és deixa emportar pels desitjos immediats o sexuals,la seva virtut doncs seria la temprança, pertany a la part concupiscible. Per tant, la part concupiscible de l’ànima, la que es deixa emportar pels desitjos,s’ha de subordinar a la irascible per seguir en el camí correcte, i aquesta, la voluntat, s’ha de subordinar a la part racional, per saber el camí, per saber a on s’ha d’arribar i que és el veritablement digne, aquesta doncs, seria l’ harmonia de la polis, és a dir la justícia. Plató creu que per ser justos es necessita de la raó, i aquesta és donada a través de la paideia(educació).
    Després de la Guerra del Peloponès, Atenes no va ser la societat democràtica que era, per aquesta raó Plató va voler rescatar la polis mitjançant l’educació/ la política duta a terme per l’Estat. L’educació segons el filòsof és obligatòria per a tothom, sense importar les classes socials. Ha de ser ensenyada per l’Estat no pels pares i, l’Estat en funció del “metall” (or, plata i bronze) que una persona sigui li ensenyarà una cosa o una altra( les matemàtiques tenen un papar molt important en la educació). Tots els ciutadans estan obligats per naturalesa a exercir l’ofici (governant, militar, productor) segons la virtut predominant a la seva ànima, d’aquesta manera Plató vol assegurar que tothom faci el que millor sap fer(món ideal).
    Plató pretén amb la paideia formar una elit amb els millors savis per a que governin la polis(no creia en la democràcia, ja que Sòcrates va ser condemnat a mort per la majoria de la polis), ja que coneixen la dialèctica que és la ”ciència de la totalitat que només posseeixen els veritables filòsofs , convertint-se així en educadors i essent la consciència crítica de la polis orientada segons la veritat, el bé i la justícia”. És per això que política i educació estan íntimament lligades.Són els governants que reben una educació continuada al llarg de la seva vida i només ells poden arribar a ser filòsofs rei (saber+poder) ja que han dedicat la vida a l’estudi del Bé, per tant segons Plató són els únics que saben com aconseguir una societat justa i harmònica. Actuar bé requereix conèixer què és el bé (intel•lectualisme moral socràtic).
    Per tant, resumint i simplificant al màxim la frase “Educar en l’areté a través del logos per la polis” es veu com Plató mitjançant l’educació pretén l’excel•lència dels més savis per educar la societat a través del bé i de la justícia (món ideal). Per a Plató la paideia és el centre de la polis, a partir de la qual, fomentarà l’areté, que és el millor que port oferir un ciutadà de si mateix. La proposta educativa de Plató en alguns aspectes encara és vigent en la nostre societat. L’ensenyasa és obligatòria per a tothom en molts països, però no sempre és de qualitat. Avui en dia les persones som conscients que la educació és la que ens fa avançar i ens obre els ulls. Per acabar penso que se li pot fer una gran abjecció a Plató, ja que només una part molt seleccionada de la societat pot aspirar a governar. Plató tot i voler una societat perfecte des del meu punt de vista la fa desigual, unifica govern i estat per tenir la societat controlada, tot està planificat, no hi ha llibertat d’ascendir un esglaó en la seva “societat justa”, per mi el seu món ideal no existeix, és una utopia.
    Font: Vídeo ““ Plató: Ànima, ètica i política”, “article de la Paideia segons Plató”, “web Ramon Alcoberro”.

  6.   Judith Martínez Says:

    Segons Plató existeix una transmigració de les ànimes d’un cos a un altre; el cos està en un constant canvi i deteriorament mentre que l’ànima es conservarà eterna i immortal. A través de la reminiscència o anamnesis va descobrir i narrar en la seva obra El Menon l’exemple de l’esclau que va saber dibuixar un quadrat amb unes característiques determinades, com va saber dibuixar aquesta figura si aquest individu pertany a la classe social de la temprança? Plató afirma que el coneixement el tenim des de que naixem però que l’oblidem i l’anem recuperant gràcies al diàleg filosòfic però, com és que l’ànima ja posseeix coneixements? La única resposta és que les animes han estat en el món de les idees, per això tenim coneixements que nosaltres no recordem degut a la transmigració.
    L’ànima està dividida en tres parts: la part racional (la raó, el/la que ens guia cap a la veritat i el bé), la part irascible (valor i fortalesa, aquesta necessita la part racional per saber on anar) i per últim, la part concupiscible. Plató va creure que la harmonia d’aquestes parts de l’ànima (cada individu està compost per aquestes tres parts però en ell una d’aquestes està més desenvolupada que les altres, d’aquesta manera els magistrats podien decidir quina és la classe social de cada habitant de la polis) comporta a una polis justa, una ciutat on hi ha una harmonia entre saviesa, valentia i temprança. Cada persona ha d’actuar segons la seva virtut.
    Per ser justos es necessita el intel·lectualisme ètic, la creació d’una polis justa a través de la dedicació de la part de l’ànima que tenim més caracteritzada. En la polis grega i societat humana també es poden distingir tres parts o classes: els productors (la part concupiscible), els guardians (la part irascible; tenen com a objectiu que les lleis es compleixin i la protecció de la societat) i els governants (la part racional; objectiu de guiar a la societat de manera justa i segons el bé comú). Aquestes estan subordinades.
    Plató no creia en la democràcia ja que aquesta va ser la que li va treure la vida a Sòcrates, la persona més justa de la societat. Que un conjunt de persones cregui el mateix, no vol dir que sigui veritat. Plató va concloure que les persones que han de governar són les millors, els més savis. Tots els ciutadans reben una educació obligatòria, cada una varia segons la seva part de l’ànima més desenvolupada.
    “Educar en la areté a través del logos per la polis” hem transmet la idea de que cada persona ha de treballar en el tipus d’ànima que li ha tocat per naturalesa sense opció de canvi. Si cada un fa el que li toca estem creant justícia. També tenim que l’educació obligatòria per a tots els ciutadans de la polis era una manera d’educar la virtut de cada individu. L’educació ens apropa d’alguna manera al món intel·ligible fent que la població es trobés més propera de la idea del bé i això era el que volia Plató, la justícia i el bé comú per a tots.
    Aquest gran filòsof va ser el punt clau per al desenvolupament dels pensaments que han anat esdevenint al llarg de la història. Actualment es poden veure incisos del pensament platònic en alguns aspectes però no vol dir que aquests segueixin aquest pensament per a realitzar el que és bo per a tots. Un punt negatiu molt destacable és la segona guerra mundial, el nazisme. Hitler va fer creure a la població que el que feia estava bé, es va anteposar a la població com a dictador fent creure que estava fent un bé comú quan en realitat el que estava fent era robar la vida de milions de persones. Del pensament de Plató han sorgit dictadures mal interpretant el vertader pensament d’aquest filòsof. Llavors, també opino que una persona no ha de estar dividida segons el tipus d’ànima. Trobo que les persones han de fer el que elles volen fer sense deixar de ser justes amb la societat. Una persona que vol ser polític/a ho farà amb més ganes si això és el que vol fer, igual passa amb una persona que vol ser pagès/pagesa, ho fa per què li agrada i no per què li diguin que ho faci. Crec que arribaríem al mateix resultat i cadascú faria el que vol fer. No per què hem diguin que he de ser política ho he de ser, crec que cada persona té dret a la seva pròpia opinió, i no per què tinguem dret a decidir vol dir que haguem de ser injustos.
    Com a positiu, cal esmentar que tenia una gran manera de pensar i que no anava desencaminat a l’hora de buscar la felicitat i el bé comú per a tothom. A pesar de l’antiguitat i el canvi de la nostra mentalitat, dintre del que cap es van saber defensar molt bé i d’aquesta manera ho tenien tot molt organitzat de manera que ningú podia fallar en la seva tasca.

  7.   Darius 2nB Says:

    Part 1.

    En el video “Platón; Alma, Ética y Política ” El Speaker explica diferents conceptes “platonics” amb els que Plató explica i justifica algunes afirmacions. Un concepte molt important i que en el video no l’expliquen gaire és el de com s’ha de governar en la polis.

    Deixan de banda els conceptes com transmigració de l’anima, la reminiscència o anamnesis, i el carro alat, passem a un concepte molt important que, al video no se li dona molta importancia però és molt important ja que portara al concepte que tenia Plató sobre com s’ha de governar.
    Plató diu que hi ha tres tipus d’almes; la Racional, la Irrascible i la Concupiscible, i afirma que tothom aquestes tres tipus d’almes amb diferents proporcions (el mite dels metalls; Aquest mite va ser creat per Plató, i en aquest mite deia que hi han tres tipus de metalls, l’or ( la part racional de l’alma ), l’argent ( la part de l’anima Irrascible ) i finalment el bronze ( la part que correspondría a l’alma concupiscible )) , i la proporció més destacada seria la que ens diria el tipus d’alma que tenim. Les animes en les que predominin la part auria ( la d’or ) seran les que segons Plató hauran de governar.
    Segons Plató, els que han de governar son els que tenen la part auria predominant, i ho han de fer amb objectivitat. La harmonia o justicia social a l’hora de governar la trobarem quan el que governin, ho faiguin filosofant. La manera de governar, segons Plató ha de ser la educació, i aquesta educació ha de ser un mitjà per el qual arribar a “un govern just”, i a una “felicitat general”.
    Plató afirma que la educació és basica per a la justicia social, i diu que els “profesors actuals” han de ser els savis, aquets que governen, i aquests “profesors” el que han de fer es primer, ajudarte a trobar el tipus d’anima predominant, i posteriorment depenent del tipus d’anima predominant, s’ha d'”especialitzar” aquest tipus d’anima amb més temps o menys depenent de cada anima, clarament, l’anima d’or es la que més temps haura de dedicar a aquesta educació per a que a l’hora de governar ho faigui amb els màxims coneixements, i ho faigui amb la màxima objectivitat, d’aquesta manera sempre seria un govern ideal ( el govern segons a la república de Plató )

  8.   Albert Blaya Sensat Says:

    Podríem resumir la ètica platònica en una màxima: Busca l’harmonia en el ser humà. Per Plató s’aconsegueix mitjançant un correcte ús de les teves habilitats i jerarquitzant la societat segons el teu tipus d’ànima. En l’home hi existeixen tres tipus d’ànima diferents:
    – Racional
    – Irascible
    – Concupiscible
    Cada una té una sèrie de virtuts que, afectuades de manera harmònica, fan que es creiï una situació de justícia social i de perfecte convivència. És en la “corrupció” de l’ànima on les formes de govern degeneren en el que ell considera formes tòxiques o nocives per a la població, per el bé comú.

    Aquí trobem, per mí, una de les grans similituts amb Sòcrates. Els dos van lluitar ( filosòfica i políticament parlant) per una societat on tots els seus ciutadans betllessin pel bé comú. Una perfecte sinfonia entre tots ells, encapçalats per la magnànima figura del filòsof rei, aquell que s’acosta més al mon intangible, al de les idees.
    Plató creu que tothom té dins seu alguna virtut i que ha de ser ell mateix qui la descobreixi, això sí, amb l’ajuda de la Polis que ha de ser qui et proporcioni els mitjans intel·lectuals perquè cadascú es pugui dedicar al que més convé a la Polis. Aquest és el concepte de Paideia, l’educació de la tribu, de la societat. És una eduació en majúscules, per a tothom. Paideia, plítica i harmonia són tres conceptes que, aparentment, pdem pensar que no mantenen una clara relació però al analitzar-los veiem que Plató veu en ells una relació primordial per concebre la seva societat.

    La paideia és la base, i d’ella en deriva l’areté que és essencial per la política i la vida en societat. Plató feia girar tot el seu món al voltant d’aquests conceptes i la seva bona pràctica elevava la polis a un altre estadi.

    Des del meu punt de vista Plató actualment seria vist com un personatge “antiprogressista”. És cert que estava a favor d’educar a les dones ja que les considerava un actiu dins la seva República Utòpica, però jo estic molt en desacord amb la seva tripartició de l’ànima. Sóc dels partidaris de la llibertat total, de perseguir els nostres somnis i exprimir fins l’última oportunitat. Plató creia en una predestinació de l’ànima i conseqüentment tota la teva vida estava estrictament regida segons l’ànima que posseïes. L’actual societat de lliure mercat i on, l’emprenedoria, hi juga un paper tan important Plató quedaria bastant malparat.

  9.   Gemma Puig 2n bat C Says:

    “Educar en l’areté a través del lógos per la polis.” Per començar, anem a explicar la teoria de Plató. Per a Plató, tens una ànima i un cos, i l’ànima és més importnant ja que el teu cos morirà i en canvi la teva ànima al ser immaterial, immortal i eterna, sempre existirà. Plató, també creu en el dualisme entre el cos i la ment, i en la Reminiscència, posant l’exemple de l’esclau i la gometria; un dia Plató li va demanar a un esclau que fes un cub i l’esclau ho va aconsiguir.I com va aconseguir fer un cub si ningú l’hi va ensenyar? Perquè la seva ànima ja ho sabia, perquè el coneixement ja estava dins d’ell, ja que conèixer és recordar i reconèixer.

    A partir d’això, Plató estructura la societat “perfecta” en tres grups i el relaciona amb el mite del carro alat (Fedre) que és una visió del ésser humà i consisteix en un carruatge comandat per un genet que significa la part racional i la saviesa de l’ànima, després hi ha dos cavalls, un blanc que representa la part irrascible, que és el valor i la força, i finalment el cavall negre que simbolitza la part concupiscible. A partir d’aquests tres grups, els tres han d’actuar mitjançant la seva virtut. Això es pot relacionar amb els tipus d’ànima per a Plató, l’ànima d’or, la de plata i la de bronze i aquests tipus d’ànima es reflecteixen en la història anterior, d’aqui Plató diu que no tots els humans som iguals.
    Es necessita una educació estricta, creada per l’Estat, està destinada a formar aquesta elit intel·lectual (els filòsofs, per governar, l’ànima d’or), els guardians (l’ànima de plata i la part irrascible) i els productors (ànima de bronze , part concupiscible) per aconseguir l’harmonia i la justícia d’aquesta ciutat platònica.

    Relacionant ara si amb l’educació de la societat per a la polis, cal aclarir que Plató no vol una societat democràtica, ni una tirania, ni una oligarquia ni un timocràcia ja que ell creu que perquè moltes persones pensin el mateix no ha de convertir-se en veritat el que creuen, per això Plató prefereix la seva Repúbica ideal.

    L’estat ha de finançar un sistema educatiu obligatori per a homes i dones ja que així la República i les lleis poden crerar una societat justa per a cada ànima i crear una felicitat general gràcies a eduacar a cada persona per la seva virtut (areté) tant si és un productor un guàrdia o governant, la finalitat és que cadascú faci la seva feina partint de la virtut de cadascú.

    Per finalitzar crec que la idea de “societat perfecta” per Plató no és bona (per a mi) ja que tu pots tenir una ànima, però no serà ni de bronze ni de plata ni d’or, serà del que tu vols que sigui. Plató deia que et podia agradar molt treballar de jardiner, per exemple, posant aquest ofici en el rang dels productors, si tenies una ànima d’or tenies que ser governant, encara que t’agrades molt la jardineria. Per això crec que aquesta idea és equivocada, potser no per a una societat bona, però per als ciutadans si, els ciutadans no han nascut perquè els diguin: Tens una ànima de plata, has de ser guardia de la polis. Els ciutadans, tu, jo, tots hem nascut per fer el que vulguem amb el nostre futur, i dedicarnos a l’ho que realment ens agrada, pot ser que tinguis una ànima de bronze, pot ser, però si vols, i el que realment t’agrada és ser una ànima d’or, governant , amb saviesa, llavors ho seras perquè ja que Plató diu que l’ànima en ser immaterial, eterna i immortal i sempre està en constant canvi i moviment, tu pots canviar la teva ànima.

  10.   Xènia Peirón Says:

    Per comentar l’oració “Educar en l’areté a través del logos per la polis” s’han de saber bé el significat d’aquestes paraules. Com diu el text que he llegit posteriorment al vídeo, areté significa “doblement la força de qui fa el millor, com també un ideal de vida a complir, orientat al millor comportament que és d’esperar d’una persona. El governant atenès tindrà el seu areté lligada a actes de justícia i l’esparta a accions del valor en defensa de la ciutat, però en tots els casos sintetitza un ideal de vida grec. ”, és a dir, és una virtut, un do. Logos és sinònim de raó. I polis és una comunitat política en la qual s’administren per si mateixa, constituïda generalment per una agrupació urbana i el territori circumdant.
    Plató, com ens explica el vídeo, té una teoria, la teoria de l’ànima, que explica que l’ànima pateix una transmigració, és a dir, que aquesta està dins un cos però no neix amb el cos igual que tampoc mort amb ell, es traspassa d’un cos mort a un altre cos viu. Així explica, el dualisme ment- cos, el cos és present, objecte i acaba morint mentre que l’ànima és immaterial i immortal, és a dir, eterna. Diu que la teoria de la reminiscència és que ja tens l’ànima al cos i encara que una persona no hagi estudiat mai, té el coneixement, i ho va demostrar amb un experiment que li va fer a un pobre esclau, Menón, el qual, com és obvi, no havia estudiat, però va saber fer un quadrat.
    També ens explica com creu ell que és l’estructura de cada ànima, diu que consta de tres parts importants: la part racional, la part irascible, i la part concupiscible. I cada una d’aquestes parts perquè sigui l’ètica de Plató ha de tenir la seva virtut: la part racional té la virtut de la prudència i la saviesa, la part irascible té la virtut de valor i fortalesa, i la concupiscible de la temprança i la moderació. Així busca una harmonia en les tres parts per a l’ésser humà i per a la justícia social, és a dir, per un bé d’un mateix i pel bé comú; ja que totes les persones tenim una ànima dividida en aquestes tres parts i una d’elles cadascú la té més present o és la que més utilitza però és bona cada una de les tres parts, així ho identifica al vídeo dient que són filòsofs en la primera part, guardians en la segona i productors en la tercera.
    No creu en la tirania, ni en la democràcia, ni en l’oligarquia, ni en la timocràcia, ho veu tot una manera de governar dolenta per la societat. En canvi creu en la República ideal que és la seva. I diu que tots han de ser educats per poder aconseguir aquesta societat justa en la qual sigui possible la felicitat general, així que vol un sistema educatiu obligatori per tothom perquè aquesta República ideal sigui possible.
    Tornant al principi, la frase “Educar en l’areté a través del logos per la polis”, és una frase que té com a significat que la gent ha de tenir educació i treure força a la seva virtut personal, sigui la que sigui, i estudiar això a través de la raó per tenir una millora en la societat i poder aconseguir la felicitat comuna, República ideal que defensa Plató per a un bé comú.
    En la meva opinió, la societat que diu Plató que és ideal, per mi és classista perquè una persona ha d’estudiar el que és i reforçar la seva virtut però i si vol espirar a més? A causa del seu poder econòmic, si és adinerat, podrà escollir, però si és, com per exemple, un pagès no podrà espirar a banquer si ho vol ser pel fet de no poder estudiar, ja que no té diners. Per altra banda, és una bona idea intentar aconseguir un bé per tota la societat i voler que la polis sigui feliç, perquè actualment, en la política no ho aconsegueixen ni tampoc ho intenten, però Plató si, i ho mostra en el seu llibre “La República”.

  11.   gerard f. 2n Batx Says:

    En el vídeo de Plató expliquen diferents conceptes de Plató, com per exemple, la transmigració de les animes, la reminiscència o la anamnesis, etc. En la reminiscència Plató parteix de la base que l’ànima té coneixements, però si nosaltres no reflexionem o exercitem l’ànima aquests coneixements no sortiran mai a la llum, per lo menys no en el nostre cos, ja que Plató creia amb la transmigració de les animes, és a dir, pensava que les ànimes canviaven de cos quan un es moria. Per explicar la transmigració de les ànimes hauríem de explicar el que és el dualisme ment-cos. El dualisme ment-cos és la separació del cos i l’ànima. El cos és una cosa que està en constant canvi i que té un naixement una evolució i finalment una mort, en canvi l’ànima és immaterial i eterna, l’ànima mai canvia i passa d’un cos a un altre, per tant pertany al món intel•ligible. Per explicar la reminiscència Plató utilitza a Menón, un esclau. Per demostrar el dualisme ment-cos i que l’ànima conté coneixements fa una sèrie de preguntes al esclau, a Menón, l’objectiu és demostrar que l’esclau que mai ha estudiat matemàtiques o geometria sigui capaç de construir un quadrat de unes dimensions determinades. Això demostra que els coneixements són innats i només a través del diàleg filosòfic es poden arribar a conèixer els coneixements que conté l’anima. L’anima és la única que ha estat en contacte amb el mon intel•ligible ja que sinó no seria ni immortal i ni eterna.
    Sobre la frase: “Educar en l’areté a través del logos per la polis” crec que la frase és molt platònica ja que Plató creia que l’objectiu de cada individu era fer el millor possible per a la comunitat, per tant si eduquem les virtuts de la població a través de la ciència estem millorant la societat, ja que la ciència es troba en el món intel•ligible, per tant ens estem apropant a les idees, així que com més eduquem a la població a través del logos més ens apropem al bé comú i a la idea del bé.
    Crec que plató va fer un gran raonament ja que i hi ha pensaments que encara avui dia la gent utilitza i comparteix. Un d’ells és que no tots els estudiant som iguals, cosa evident, però per contra ens trobem que rebem i ens exigeixen la mateixa educació, i això és una gran contradicció ja que és evident que no li pots demanar a dues persones diferents el mateix, amb el mateix grau de exigència. Hi ha una representació gràfica bastant famosa que il•lustra a un grup de diferents animals, des de peixos fins a cavalls passant per humans, i davant seu hi ha un “professor” que els hi diu que pugin a un arbre, és evident que ni el peix, ni molts dels animals ho podran fer, però per exemple els monos o humans ho podrien fer, i amb molta facilitat. Aquesta il•lustració és un gran reflexa de la nostra societat i la nostra educació.