Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (5)

Us suggereixo cercar un paràgraf i una idea d’on relacionar les imatges amb l’obra de Nietzsche “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral”.

Us hi animeu?





One Response to “Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (5)”

  1.   Guillem Guixà (2n B) Says:

    “El canvi com a única realitat, immobilitzar és falsificar”
    “Allò que es genèric té prioritat ontològica sobre allò que és particular”

    Aquestes són les dues frases que he extret de les dues imatges del exercici.
    Les relaciono amb el paràgraf número 5, concretament a les pàgines 392-393 del llibre Atena.

    [ L’oblit d’on vénen les paraules ]

    En primer lloc cal dir que hi trobem 2 idees, la primera que se sosté en el principi de canvi constant de les realitats (Heràclit s.VI-V) i la segona que complementa l’explicació del naixement de les paraules i la seva relació amb la veritat i la realitat.

    Si partim d’una base errònia, afirma Nietzsche que no podrem arribar a definir allò que és verdader i allò que és falç.
    L’única forma que podríem aconseguir una relació entre les realitats, els sentits i els conceptes, seria el fet de poder captar amb el 100% de seguretat la matèria que ens envolta, però què passa si aquesta està en canvi constant?.
    L’ésser humà entra en contacte amb la realitat canviant mitjançant els sentits,tot seguit e forma una imatge (equivalent a una idea pels filòsofs anteriors)i un cop tenim la imatge, com és d’esperar la podem definir, posar-li color i textura.
    Aquest imatge que obtenim, si ens donem conte no pot ser com la realitat, per molt bè que la vulguem definir i per molt bona relació que tingui amb la paraula al únic lloc que estic arribant és a la immobilització de la realitat, i per tant estic falsificant.

    Si suposem que acabem d’arribar en un nou món on no tenim constància de l’existència de l’ametller per exemple, si hivernessin durant l’hivern i ens despertéssim en començar la primavera, la nostre imatge seria diferent ja que l’ametller estaria florit. Vist això, no podríem parlar d’un altre tipus d’arbre ja que allò seguiria sent un ametller però en canvi constant, i per tant aquest canvi, seria la única realitat de qual podríem parlar.

    Al mateix temps ho podem relacionar amb la primera imatge, en la que ens parla del pas del temps. En el transcurs de tres mesos l’ametller hauria canviat d’estar ras a estar florit, la qual cosa ens porta a pensar que el fet de ser un “ametller florit amb flor blanca a la primavera”, faria referència a la realitat concreta, es a dir el particular, però tant si vulgues com si no, acabaria despreciant el pas del temps i prioritzaria la seva generalització i la visió dels meus ulls abans de conèixer la verdadera realitat de la teoria dels canvis.