Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (6)

Us suggereixo cercar un paràgraf i una idea d’on relacionar les imatges amb l’obra de Nietzsche “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral”.

Us hi animeu?





2 Responses to “Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (6)”

  1.   Silvia Torres i Carla Navarro (2n B) Says:

    Podem relacionar aquestes dues imatges amb el setè paràgraf “La veritat, una construcció social de l’enteniment” que trobem a la pàgina 394 del llibre Atena.

    “En aquest joc de l’atzar dels conceptes, s’anomena veritat el fet d’utilitzar cada dau tal com toca, comptant exactament els seus punts, formant classificacions correctes i no infringint mai l’ordre de les castes i la sèrie de les classes ordenades.” – Friedrich Nietzsche (1844-1900) 

    Nietzsche creu que la veritat és un conjunt de percepcions que neixen de la imaginació i que elevem al nivell de realitat, però realment hem oblidat que són metàfores desgastades que cada cop són menys genuïnes per la seva transmissió a través del llenguatge de les persones de generació en generació i, sense cap referència al món sensible. En aquest punt, el filòsof proposa un exemple en què quan una moneda perd la seva imatge gravada, deixa de ser una moneda i passa a ser un simple tros de metall. 

    L’home menteix inconscientment i basant-se amb les tradicions. És a través d’aquesta inconsciència que arribem a la veritat, i es desvetlla un impuls moral on l’home es convenç de la fiabilitat de la vida. L’ésser racional actua sota el domini de les abstraccions i no es deixa influir per les intuïcions, dit d’una altra manera, dissol una imatge o metàfora perceptiva en un concepte traient les qualitats a les primeres impressions. És a dir, es generalitzen totes les intuïcions en conceptes freds i lògics per tal de construir el seu coneixement i poder dirigir la seva pròpia vida. I és en aquesta generalització quan ordena l’univers en relació a l’home i comet l’error de creure que el té davant seu de manera immediata i pren les metàfores com objectes purs, quan tant sols són un invent de la realitat.

    Segons Nietzsche l’home és un geni poderós capaç de construir conceptes a través del llenguatge, que originalment es creava a partir de formes més primitives com les metàfores.

    La ciència i el coneixement, estan relacionats perquè parteixen de l’invent de la realitat que ha estat producte de la humanitat; i han pogut desenvolupar-se i avançar, gràcies a la construcció amb consistència sobre els fonaments tant de conceptes, com d’intuïcions que ocuparien un lloc superior. Nietzsche ho exemplifica amb la tela d’aranya que simbolitzaria la manera com estaria feta la construcció; lleugera perquè pugui sostenir-se en la percepció de la veritat de cada persona, però sòlida perquè cap intuïció poc racional pugui endur-se-la. 

  2.   Andrea Martínez i Clàudia Serrat Says:

    En la primera imatge on trobem escrit “la veritat és un fenomen netament moral” i “la imaginació com a origen del llenguatge, per tant, del coneixement” la situem en el paràgraf “la ciència construeix un món de conceptes” de la pàgina 401, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral”. Un dels exemples que posa Nietzsche és el següent: “tal com l’abella construeix simultàniament les cel·les i les omple amb la mel, també la ciència treballa incansable d’una manera semblant en l’enorme columbari dels conceptes…” i aquest exemple nosaltres l’entenem com una metàfora, on compara les abelles amb les persones, és a dir, ell diu que les abelles construeixen les cel·les i les omplen amb la mel, igual que les persones construïm el coneixement a partir del nostre propi llenguatge, amb la finalitat que les persones busquem la realitat i aquesta és inventada per la nostra percepció dels conceptes adquirits.

    En la segona imatge on trobem escrit “la ciència com a un producte humà” es refereix que la ciència elabora conceptes igual que les persones elaborem llenguatges. Per tant, aquests conceptes creats per la ciència són inferiors a les intuïcions, ja que aquests no són del tot vertaders, perquè la ciència és un conjunt de conceptes elaborats pels coneixements de les persones i aquests poden portar distorsions de la realitat.

    Segons Nietzsche la ciència i el llenguatge estaven relacionats entre ells, perquè les persones construïm llenguatges i aquests, s’utilitzen en el món de la ciència. Els coneixements adquirits són com una tela d’aranya, és a dir, aquests són com una gran mentida perquè mai se sap amb certesa si són veritables o no, depenen de la percepció de la realitat de cada persona.