Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (7)

Us suggereixo cercar un paràgraf i una idea d’on relacionar les imatges amb l’obra de Nietzsche “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral”.

Us hi animeu?





3 Responses to “Nietzsche, “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral” (7)”

  1.   Nil Martinez i Eduard Mas "2B" Says:

    Podem relacionar la imatge que porta com a títol “EL PROBLEMA DE LA VERITAT” amb el setè paràgraf (La veritat, una construcció social de l’enteniment) del text “Sobre Veritat i Mentida en sentit extramoral”.
    En la imatge podem observar la frase “totes les percepcions són interpretacions” i d’altra banda, en el paràgraf hi trobem: “les veritats són il•lusions que han oblidat que ho són”.
    Nietzsche creu que la “veritat” mai podrà ser transmesa a través de les paraules, sinó tot el contrari, ell creu que les paraules distorsionen la realitat. La realitat Nietzsche la troba a través de les accions i dels sentits, només en aquest moment podem trobar l’autèntica veritat.
    Un altre punt que trobava que distorsiona la realitat, és el canvi etimològic que han sofert les paraules al llarg del temps com per exemple “bo/dolent”. Ja sigui per temes culturals o de modes les paraules al llarg de la història han anat adquirint significats de més a més o bé de nous.

  2.   laura pradas molas Says:

    Al primer ““ i va “darrer home“, i al segon ““ i va “Superhome“, que no s’ha publicat bé.

  3.   laura pradas molas Says:

    “Hi ha èpoques en les quals l’home racional i l’home intuïtiu es fan costat l’un a l’altre, un perquè tem la intuïció; l’altre perquè menysprea l’abstracció. Ambdós desitgen dominar la vida.” Relacionem aquesta frase, (que es troba a l’últim paràgraf “sobre veritat o mentida en sentit extramoral”), amb la imatge “ Veritat versus tipus d’humà”.

    La imatge ens compara, a la columna de l’esquerra, l’home racional, i a la columna de la dreta, l’home l’intuïtiu en relació amb la veritat. L’home racional actua amb prudència, previsió i acceptant tota norma. En canvi, l’intuïtiu, principalment juga amb la intuïció i, es guia per aparences i la bellesa, tot i que pateix duna manera mes violenta ja que no compren que s’ha d’aprendre a partir de l’experiència, i, a més, es tant irracional amb el dolor, com ho és amb la felicitat.
    Tal com veiem a la foto, Nietzsche compara l’home racional amb un científic, ja que actua d’acord amb les lleis i conceptes vàlids en la nostre societat, i, l’home intuïtiu, amb un artista, ja que combina, barreja conceptes i intuïcions per crear-ne de nous.
    I, en l’última fila de la taula comparativa, veiem que el filòsof alemany adjunta el <> a l’home racional, i el <> a l’home intuïtiu, ja que es creu capaç i diferent per crear el seu sistema de valors prioritzant allò que per ell significa el bo i vingui de la voluntat de poder.

    Per tant, tot i que ambdós homes volen dominar la vida, per Nietzsche són més importants les intuïcions que els conceptes, així que l’home intuïtiu és qui domina la vida perquè ho fa més intensament i no calcula i planeja fredament com l’home racional.