Cuiner de camins

 Deu raons
(possibles) de la tristesa del pensament

1. Escolteu
   amb atenció el torrent del pensament i sentireu, en el centre inviolat, el
   dubte i la frustració.
2. Sovint,
   o més que sovint, però, pensar és habitualment una activitat matussera i
   maldestra.
3. Pensar
   és un bé supremament nostre, inserit en la més profunda intimitat del
   nostre ésser. També és el més corrent, usat i repetitiu dels actes. Heus
   aquí una contradicció insoluble.
4. El
   llenguatge busca constantment dominar el pensament.
5. Pensar
   és un dispendi gairebé increïble.
6. “Esperar contra tota esperança” és
   una expressió contundent i categòrica de la plaga que el pensament envia a
   la conseqüència.
7. El
   pensament oculta tant com revela o probablement molt més.
8. Els
   matisos de la mentida són inesgotables… Tots els homes i totes les
   dones, tots els adults i tots els infants fan servir el que els lingüistes
   anomenen “idiolecte”, que no és
   altra cosa que la tria personal del llenguatge que tenen a l’abast, amb
   dades, connotacions i referències que el receptor del diàleg no pot
   interpretar del tot ni amb certesa.
9. Inadaptació
   del pensament i la creativitat als ideals de justícia social.
10. El
    mestratge del pensament, la curiosa celeritat del pensament, exalta l’home
    sobre tots els altres éssers vius. El fa, però, estrany a si mateix i
    davant l’enormitat del món.

Extret cada punt de cada capítol del llibre:

Deu raons (possibles) de la
tristesa del pensament

de George Steiner publicat per Arcàdia.

Una perla de 69 pàgines.

Ara el repte seria poder pensar i/o escriure: Deu raons (possibles) de l’alegria del pensament.

Algú hi aporta alguna? 

Tweet

He observat, amb força alegria, la creació de l’Ecodiari. I, sorpresa! Fent la primera ullada em trobo amb temes, de clara justificació, com el decreixement, amb d’altres que no hi havia pensat prou, per no dir gens, com és l’utilitarisme de Mill i els conceptes buits en economia.

Destaco la citació a un article d’en Ramon Alcoberro titulat:

El decreixement sostenible: una economia ètica

"Mill mostrà que, a més, l’estalvi excessiu (també anomenat «economia» o
«frugalitat») deriva d’un error de percepció en economia i actua en
contra no només de la riquesa dels països sinó, especialment, de la
felicitat de les classes més pobres. D’ençà de la seva obra va quedar
clar que el treball improductiu (és a dir, «el que s’empra tenint com a
objecte proveir directament una satisfacció, com ara tocar un
instrument musical») pot resultar finalment l’únic interessant de debò,
no només perquè augmenta la felicitat individual, sinó perquè crea
diversitat social i, per tant, riquesa."

O el final: "El creixement econòmic ha arribat al seu límit: l’hem tastat i ja sabem
que no ens fa feliços, sinó que augmenta la misèria mental, la
contaminació ambiental i la destrucció dels vincles comunitaris. Més
aviat, com deia Gandhi, cal «viure senzillament per tal que els altres
senzillament puguin viure». Vet aquí el repte."

També, vull recomanar la claredat en l’entrevista a Serge Latouche: profeta del decreixement

Què diferencia la decreixença i l’anomenat desenvolupament sostenible?

Vaja, que actualitzar les idees d’altres sempre em motiva, tot i que podem caure en trampes ben visibles, no deixa de ser un exercici estimulant per a la reflexió.

Algú podria intentar ajudar-me a cercar punts de contacte amb opinions de Mill amb conceptes com: «creixement zero», «desenvolupament durable», «estat estacionari» i, és clar, «decreixença»?

Moltes gràcies! 

Tweet

A l’entrevista "En China e Índia ahora quieren filete" a José M. Sumpsi, Subdirector General de la FAO, publicada a El País podem llegir el repte que es planteja:

"evitar que los altos precios de las materias primas ocasionen un nuevo tsunami alimenticio en el mundo que se lleve por delante la estabilidad de, al menos, 33 países"

Personalment, l’entrevista m’ha interessat des del punt de vista de la regla moral preferible dels utilitaristes: "La millor acció és aquella que procura el benestar al major nombre de persones", vaja a favor del màxim benefici social. Però bé podem saber que Stuart Mill va introduir una mesura qualitativa on no tots els plaers són del mateix tipus, no tots són igualment desitjables, uns són qualitativament superiors als altres.

I, el que voldria és constatar com puc relacionar l’article amb la mesura qualitativa de Mill. Algú s’hi apunta?

nota: Qui ho desitgi pot consultar els APUNTS SOBRE STUART MILL

Tweet

• Consideres raonable el criteri de la major felicitat pel major nombre de persones possibles?

• Com aplicaries aquest criteri utilitarista amb un conflicte tant complicat com el del Tibet?  

Tweet

Atapuerca com a font empírica de reflexió, o no. 

Llegir: Article

Mirar: Galeria fotogràfica

Opinar:

• inducció i deducció són excloents?
• què hi ha d’inducció i de deducció en cada cas?

Gràcies si m’ajudeu en la recerca.

Tweet

Les coincidències sovint no són tals, o sí?

Mentre aquests dies em trobo llegint les savieses de l’antiguitat de M. Onfray

resulta que en Ramon Alcoberro també ha fet una recomanació al respecte al seu bloc. Me n’alegro i molt veure que qui per a mi és un blocaire que m’encanta seguir, sovint compartim lectures, que per altra banda sovint faig a partir d’argumentacions que proposa.

Coses de la nova literatura, comunicació, … ? 

Tweet

"La ment té la facultat d’unir
totes aquelles idees que no són contradictòries: així, doncs, si la creença
consistia en una idea que afegíssim a la simple concepció, l’home podria
-mitjançant l’afegitó d’aquesta idea – creure qualsevol cosa que pogués concebre.

Tweet

Fes clic en aquí i observa el que hi apareix 

Quines idees et remou? D’on sorgeixen? Et recorda a algun pensador il·lustre?

Aconseguim noves impressions tot llegint els comentaris d’altres?  

Si ho desitges llegeix un post sobre Hume fent clic. 

Tweet

Tweet

"El que més m'agrada és posar el món cap per avall. Perquè els tòpics no arrelin i ni jo mateixa em cregui que és veritat tot el que dic."

Teresa Moure al pròleg de la seva novel·la Herba d'enamorar.

Algú s'apunta a descriure un tòpic cap per avall?

[@more@]

Tweet