A l’article d’Almudena Grandes a El País del día 13-12-2008 (gràcies Carme per fer-me’l arribar) podem llegir frases com: "un país inculto no es un país de ciudadanos, sino de audiencias, y las audiencias se lo tragan todo."
O bé una citació de Machado: "la verdadera libertad no consiste en poder decir lo que se piensa, sino en poder pensar lo que se dice."
Podríem veure elements sofístics o concretament socràtics en l’article?, o bé podríem fer un esforç en cercar-los i relacionar-los per crear opinió personal al respecte?
Veure les dues cares, o més, de tot pot ser imprescindible sovint, però d’altres potser ens porta a errors.
Podeu ajudar-me a cercar arguments a favor o en contra de la paradoxa de Protàgores i fins i tot aportar possibles casos reals on la comparació sigui il·lustrativa?
I si practiqueu algun paignon no deixeu de dir-ho, no sigui que rebeu retrets sofístics!
"Crec que tots els homes que ens trobem, nou de cada deu són el que són, bons o dolents, útils o inútils, gràcies a l’educació."
John LockePensaments sobre l’educació
Així comença el pròleg del llibre: Creure en l’educació de Victòria Camps publicat recentment per Edicions 62.
En un dia d’inici de curs com serà demà, potser, és una bona dosi d’optimisme i confiança en la feina i dedicació de moltes persones.
I si ho desitgeu també podeu llegir el que George Steiner comentava a El País aquest estiu.
"Yo intento fracasar mejor". Personalment, ho he fet aquests dies quan una companya ha penjat l’article a la feina i ens ha fet treure el somriure als llavis a tot@s aquells/es que li hem fet cas.
Comentaris tancats a Cultura | 
Sense categoria | 
Permalink
Posted by mramon
