Cuiner de camins

Compareu un post anterior, El valor d'una marca, amb la vinyeta de publicada a El Roto a El País el dia 13.11.07

Alguna reflexió?

• Eros –> amor a la bellesa
• Philía –>  amor, amistat
• Xenía –> amor a l'estranger
• Storgé–> amor familiar
• Agápe –> amor incondicional

Us proposo un pensament analògic entre els dos post, alguna aportació?

[@more@]

Tweet

 Un bloc és per a qui té alguna cosa a dir, oi? L'altre dia tot parlant sobre l'ús i l'abús dels blocs vam deduir, que si no tens res a dir millor callar, o no dir res com ja defensava Wittgenstein, oi?

També vam acordar que quan tenim poc a dir, potser es cau en la trampa de recomanar llibres.

I, avui i ara, em torno a preguntar, i per què no? Si resulta que quan he acabat La historia de la República de Platón resulta que m'ha agradat descobrir que tot i ser de SIMON BLACKBURN, professor de Cambridge, a un li ressona el que diu. Bones sensacions doncs, amb el llibre i amb un mateix ja que ens ajuda a cimentar les nostres reflexions.

I, com que Plató és un dels permanents per a la Selectivitat, per què no fer des d'aquí la recomanació?

[@more@]

Tweet

"El valor d'una marca" és el títol d'un missatge que he rebut amb el contingut d'aquest video.

Senzillament, l'he trobat genial, fins i tot per ridícul que sembli al veure'l he aplaudit tot sol davant la pantalla de l'ordinador.

[@more@]

Tweet

Sovint l'atzar m'apassiona, d'altres no.

Per casualitat vaig mirar uns minuts la tele i en un programa del 33 sobre literatura van recomanar el llibre: El noi del pijama de ratlles de John Boyne, a l'endemà me'l vaig comprar i avui l'he acabat, ha estat una lectura genial en tres moments esgarrapats a la son.

  

[@more@]

Tweet

"La taxa d'ocupació de les dones amb un nivell educatiu superior a l'ESO supera el 70% i es limita al 48% en les que tenen només estudis obligatoris. Això explicaria per què un 56% de les adolescents espanyoles de 15 anys volen anar a la universitat, enfront d'un 41% dels joves de la mateixa edat."

Text publicat a l'AVUI del 19-09-07

[@more@]

Tweet

"La taxa d'ocupació de les dones amb un nivell educatiu superior a l'ESO supera el 70% i es limita al 48% en les que tenen només estudis obligatoris. Això explicaria per què un 56% de les adolescents espanyoles de 15 anys volen anar a la universitat, enfront d'un 41% dels joves de la mateixa edat."

Text publicat a l'AVUI del 19-09-07

[@more@]

Tweet

Tot i ser un clàssic, em desespero amb les esperes que sovint haig de fer per obtenir algun llibre del meu interès en català.

Fa ben poquet que a l'Eduard Punset li han editat: El viaje al amor, http://www.elviajealamor.com/

Però, sortirà o no en català? Per què tanta espera? I per què sovint ni apareix?

Hi ha alguna manera d'esbrinar-ho?

De tota manera, la meva queixa és evident, i a Destino en concret, o potser a tot@s aquell@s que diuen ser-ne de catalans però que no consumeixen en català.

Però, que consti, que en castellà en sé de llegir, no creieu pas, no.

Quina il·lusió em faria llegir més de filosofia en llengua pròpia, enyoro aquell esforç de l'editorial Laia i la seva col·lecció de textos filosòfics.

Deu ser que he rellegit seccions de Vides dels filòsofs de Diògenes Laerci per tal preparar-me algunes anècdotes sobre els presocràtics.

Dec estar caduc, o no. 

[@more@]

Tweet

Avui m'han regalat un parell de llibres, quina il.lu! I només fullejar-ne un he pogut llegir:

"Estem atrapats en el marc de les nostres expectatives, de les nostres experiències, del nostre llenguatge. Aquest inevitable context interpretatiu dificulta la comprensió de nous fenòmens científics d'una enorme complexitat, com l'evolució dels genomes." Carles Lalueza

No serà que potser en educació també hem caigut en la trampa cartesiana d'un excés de mecanicisme?

[@more@]

Tweet

Tot i presentar el llibre com un suposat anar i venir entre Spinoza i Leibniz no he deixat de penetrar en l'ambient de l'època del s.XVII.

La lectura d'aquest llibre també pot ser una recomanació per a les vacances o per les no vacances.

Llegiu per exemple: 

"Algunos filósofos simplemente exponen sus filosofías. Cuando acaba sus disquisiciones, cuelgan sus herramientas de trabajo, vuelven a casa y se permiten los bien merecidos placeres de la vida privada. Otros filósofos viven sus filosofías. Tienen por inútil toda filosofía que no determine la manera como emplean sus días, y consideran absurda cualquier parte de la vida que no incluya a la filosofía. Estos filósofos nunca vuelven a casa."

Matthew Stewart (2006), El hereje y el cortesano. Biblioteca Buridán.

Un serà Spinoza, l'altre Leibniz, qui és qui? i tu? ets dels que torna a casa?

Ep!la pregunta té trampa, molt millor llegir el llibre. 

[@more@]

Tweet

Avui he llegit el llibre de Francisco J. AYALA, Darwin y el Diseño Inteligente publicat recentment per Alianza Editorial i m'ha sorprès com entre presentar l'evolució com enfrontada amb la religió no és més que un tractament molt superficial del cristianisme, el creacionisme o de l'evolucionisme.

El llibre defuig totalment de presentar la discussió com una dicotonomia entre dues opcions i opta per situar a la ciència i a la religió en assumptes diferents.

Com la pròpia editorial diu, potser és la millor introducció a Darwin i a la biologia de l'evolució actualment disponible, si més no de ben segur que en faré un bon ús.

Com a anècdota comentar que fa uns mesos se'm preguntava pel paper de la concepció del mal i el disseny imperfecte de la nostra espècie, tot parlant sobre l'empirisme. Doncs, bé, aquest llibre m'ha donat claus per veure com sovint les respostes no ens vénen automàticament i allò que menys ens pensem ens dóna pistes per avançar.

Inductivisme i deductivisme ens plantegen dins l'obra i s'observa com els més entesos han observat com el propi Darwin deia està en contra d'un i practicava l'altre, o només és una manera de dir?

• Sabeu que Sant Agustí ja defensava el caràcter no literal de la Bíblia?
• Sabeu que els jutges a EEUU s'han pronunciat en contra del creacionisme (sentència de Dover 2004)?
• Sabeu que l'evolució dóna sentit a l'anomalia?
• Coneixeu els diversos tipus de creacionisme i com refutar les seves tesis?
• Sabeu que Stuart Mill no va reconèixer al raonament deductiu com una font de coneixement?
• …

Aquests i d'altres interrogants s'intenten resoldre en aquesta obra de tot just 200 pàgines on la revolució copernicana i la darwiniana s'enllacen en una de sola. 

 
Fitxa del llibre

[@more@]

Tweet