Encyclopédie. El triunfo de la razón en tiempos irracionales
Una obra sobre els enciclopedistes francesos, sobretot sobre Diderot, amb un excés de pàgines (>400) pel volum de suggestives idees que remena però que ens situen davant un discurs del tot erudit i que ens fa recrear la part més humana dels protagonistes del moment.
Hi ha temes que, com sempre, semblen del moment tot i haver passat prou segles.
Cada capítol està introduït per una entrada de l'Enciclopèdia que fa referència al contingut del mateix, un bon recurs literari que ens ajuda a submergir-nos en el moment de la redacció de la mateixa.
Com podem discernir si és un acció filosòfica o no? Segurament, és una acció que ens proporciona mètode, estil, i sobretot, que ens enfronta amb els interrogants més estrictament humans. Però, llegir és llegir tant si és filosofia com si no.
Potser, per això goso recomanar dues lectures que porten l'etiqueta de filosòfiques però que intenten trencar les barreres entre gèneres.
Per què no per a anar a la platja o a la muntanya amb un d'aquests llibres?
SÁNCHEZ, Jordi. La resposta filosòfica. Podem arribar a la felicitat a través de la filosofia? Ed. Comanegra
I, com que aquest post va de recomanacions, algú podria valorar o suggerir l'ús de la lectura i/o participació a blocs a l'entorn de la filosofia? [@more@]
The Zimmers: El rock és un estil de vida Quaranta avis britànics, alguns d'ells centenaris, han entrat a la llista d'èxits gràcies a una versió d'un clàssic himne de rebel·lia, 'My generation' de The Who
Una idea crida escrita a altres idees no escrites.
La normalitat no equival a la intel·ligibilitat.
Una reflexió té interès quan es capaç de fabricar crítica.
Un bon tot no és la suma simple de les seves parts.
Aquestes i d'altres bones reflexions ja podem llegir al pròleg del llibre: El gozo intelectual de Jorge Wagensberg.
Haig de confessar que encara no me l'he llegit, però de ganes no em falten. Enguany vaig tenir la sort d'assistir a una conferència de l'autor sobre evolució i em va encantar el seu amable i lúcid discurs. El fòrum era al Centre Excursionista de Terrassa, on vés per on l'audiència era d'una edat considerable, però la temàtica és de les que no té edat, a igual que aquesta darrera obra seva.
Un bloc passat a paper: El llibre L'home que mira -un bloc de filosofia i pensament- de Ramon Alcoberro
A les darreres planes hi figura un post que de ben segur pot ser motivador, o no, als estudiants i a qualsevol que reflexiona al voltant de termes com Democràcia. Això semblen paraules majors!
Com que el llibre és la reproducció del bloc de l'autor, podrem trobar el vincle al post: Una mica de Schumpeter, si us plau! fent clic aquí.
Trobareu frases com:
"Cap democràcia de debò no hauria de ser el regne de la passió, sinó el govern de la racionalitat calculadora, objectiva i imparcial."
Si voleu fer una ullada a la ressenya editorial del llibre feu clic aquí.
No he pogut evitar posar algunes referències més a l'entorn del llibre:
MARINA, José A. Los sueños de la razón. Ed. Anagrama
Pensar en eleccions a França (tot i ser presidencials) o en eleccions municipals per aquí pot ser una bona pràctica discursiva tot fent apunt al següent:
“Hi ha un tipus de revolucions que desemboquen forçosament en el Terror.
Primer pas: una persona o un grup es converteix en l’únic jutgede la situació. Sols ells estan en contacte amb la veritat, per revelació, naixement, estatus o perfecció personal.
Segon: no es consulta al poble perquè se la considera incapaç de reconèixer la situació.
Tercer: el grup privilegiat dictamina que la situació és tan greu que és necessari suspendre tots els drets. El bé públic justifica tota acció contra el bé privat…
Quart: com ells estan en la veritat, els que s’oposen són malvats, incapaços o traïdors, com va dir Robespierre.
Cinquè: pel bé públic calimposar una inquisició o uns tribunals especials que depurin la societat. Hem arribat al Terror. Unes vegades la veritat és un déu, altres una Raça, altres una Nació, altres un Partit.” pàg. 177-178
“Crear és un mode diligent, no mandrós d’estar en el món.”pàg. 199
“Quan s’obliden els drets individuals apareix el Terror.” pàg. 225
Una novel·la que recrea el fons filosòfic de la Revolució Francesa. Un relat sobre l'experiència política que m'està fent vibrar amb la seva lectura.
Alguna de les perles que inclou:
Ahora sé que la revolución americana fue más liberal que democrática, y la francesa más democrática que liberal. (pàg. 23)
Un pueblo ilustrado es un pueblo libre, porque la verdad es a la vez enemiga del poder y enemiga de los que lo ejercen. (pàg. 53)
No basta con razonar hay que crear. (pàg. 124)
El progreso es siempre misericordioso. (pàg. 170)
Vaja, suggerències que quan estic a punt d'acabar el llibre ja en tinc ganes de parlar d'ell i de les idees que em volten sobre la realitat, on mai res és tant senzill com podríem pensar.
Els processos revolucionaris i la història en van plens, on la memòria històrica sempre té moltes cares i no tant sols una, una lliçó que crec haver extret.
Comentaris tancats a Lectura d’estiu: Encyclopédie. El triunfo de la razón en tiempos irracionales | 
Sense categoria | 
Permalink
Posted by mramon
