Pitàgores, els elements formals

Per als pitagòrics, pesen més els elements formals que els materials. Així el més fona­mental és la proporció, l’orga­nització i l’estructura. Per exem­ple, si tens una obra d’art (una escultura, un quadre, un con­junt de notes musicals…), el que val, el que li dóna bellesa, és la seva organització, la seva es­tructura formal.

 Quina és la vostra opinió? Podeu posar algun exemple i explorar les seves implicacions?

Abans, però, podeu fer una ullada a:





24 Responses to “Pitàgores, els elements formals”

  1.   HARMONIA CLÀSSICA Says:

    Estem d’acord en algunes de les aportacions que ens heu fet, tot i que discrepem sobre alguns aspectes.
    En primer lloc, nosaltres ens estem referint a dues obres d’art, creades per l’home, que han passat a la història pels seus aspectes formals demostrats així per la perscepció humana.
    Pel que fa a la referència que fas sobre la narració, pensem que l’essència de l’estètica i de la bellesa es regeix en el seu contingut, però aquests textos no serien narratius si no seguissin els criteris i normes establertes per a aquests escrits.
    Heu esmentat la bellesa que pot tenir el caos d’un bosc, estem d’acord que en el caos hi pot existir la bellesa, però nosaltres hem parlat d’obres d’art. Entenem obres d’art com tot allò que ha estat creat per l’home no per la naturalesa, que tenen sentit estètic i no utilitària (com seria el bosc tot i que hi poguem trobar un sentit de bellesa) i han de crear plaer a la gent, (et poden agradar o no però totes tenen la seva part de bellesa).

  2.   HARMONIA CLÀSSICA Says:

    Estem d’acord en alguns aspecte d’algunes aportacions que ens heu fet, tot i que discrepem sobre alguns aspectes.
    En primer lloc, nosaltres ens estem referint a dues obres d’art, creades per l’home, que han passat a la història pels seus ascpectes formals demostrats així per la perscepció humana.
    Pel que fa a la referència que fas sobre la narració, pensem que l’essència de l’estètica i la bellesa es regeixen en el seu contingut, però aquests textos no serien narratius si no seguissin els criteris i normes establerts per aquest tipus d’escrit.
    Heu esmentat la bellesa que pot tenir un bosc, estem d’acord que en el caos pot haver-hi bellesa, però nosaltres ens referim a obres d’art, i entenem com a obres d’art tot allò que ha estat produït per l’home i no per la naturalesa, la funció estètica (que en aquest cas el bosc no en té tot i que nosaltres la hi poguem trobar) i per últim es considera obra d’art tot allò que sorprèn i causa un plaer emocional a les persones.

  3.   Pensament Pitagoric Says:

    PENSAMENT PITAGÒRIC

    Estic d’acord en que el que en veritat dona bellesa l’ arkhè: es l’organització, més a més acompanyada de l’estructura i proporció, sigui el que sigui, realment no hi ha cap dubte, que el mon d’avui no tè potser totes aquestes categories pitagòriques, el punt es que, nosaltres com éssers humans hem de primerament mirar enrere tots els ensenyaments i teories que ens van donar els filòsofs, ara tenim l’oportunitat màxima de millorar com essers humans, i ho hem de fer.

    Avui en dia tenim una altra definició de Bellesa:

    “és una característica d’una persona, animal, lloc, objecte o idea que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció. És una experiència en gran part subjectiva i no tot el que ens causa plaer ha de contenir bellesa”.

    El meu exemple es: Si tens un treball (acerca de qualsevol tema), mai et fixares en les imatges boniques que té, principalment faràs un anàlisis de caire OBJECTIU, i no pas SUBJECTIU, en el que podras veure físicament la seva organització, estructura i per últim la seva proporció (quan parlo de proporció em refereixo a que no sigui massa llarg o simplement que no sigui molt curtet) .

    la meva conclusió es que ho veritablement important es ho de dins, o sigui, ho que comporta aquet objecte, encara que tambè, es molt important ho de fora, ja que podem determinar un gran conglomerat de situacions,i mès a mès, ens fa recordar que el pensament pitagòric es un dels arrels mes importants, potser, de la filosofia actual, això ens ho mostra la DIVINA PROPORCIÒ.

    •   Harmonia Clàssica Says:

      Primerament, l’arkhé significa origen o principi, per tant, no té relació amb la bellesa. En la frase “no hi ha cap dubte” afirmes que el món actual no compleix les directius pitagòriques, però això no és un fet que es pugui afirmar. Estem d’acord que a vegades per millorar el present cal fer una ullada al passat per aprendre, comparar i valorar conceptes que s’han extraviat al llarg del temps i que caldria recuperar . Però la ideologia pitagòrica no és essencial ni bàsica per la nostra societat, tot i que en el seu moment va tenir una gran importància.
      Respecte el concepte de bellesa, creiem que l’ideal grec perdura encara ara, ja que les proporcions utilitzades a la Grècia clàssica són aplicades en el cànon de bellesa actual.
      Estem d’acord en que la Proporció Divina o Nombre d’or (phi) ha estat un gran avenç per les matemàtiques i ciència en general, però no està relacionat, com tu dius, amb la bellesa interior.

      * Revisa les errades ortogràfiques i d’expressió escrita ja que empobreixen el teu text.

  4.   Pensament Pitagoric Says:

    PENSAMENT PITAGÒRIC

    Estic d’acord en que el que en veritat dona bellesa l’ arkhè: es l’organització, més a més acompanyada de l’estructura i proporció, sigui el que sigui, realment no hi ha cap dubte, que el mon d’avui no tè potser totes aquestes categories pitagòriques, el punt es que, nosaltres com éssers humans hem de primerament mirar enrere tots els ensenyaments i teories que ens van donar els filòsofs, ara tenim l’oportunitat màxima de millorar com essers humans, i ho hem de fer.

    Avui en dia tenim una altra definició de Bellesa:

    “és una característica d’una persona, animal, lloc, objecte o idea que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció. És una experiència en gran part subjectiva i no tot el que ens causa plaer ha de contenir bellesa”.

    El meu exemple es: Si tens un treball (acerca de qualsevol tema), mai et fixares en les imatges boniques que té, principalment faràs un anàlisis de caire OBJECTIU, i no pas SUBJECTIU, en el que podras veure físicament la seva organització, estructura i per últim la seva proporció (quan parlo de proporció em refereixo a que no sigui massa llarg o simplement que no sigui molt curtet) .

    la meva conclusió es que ho veritablement important es ho de dins, o sigui, ho que comporta aquet objecte, encara que tambè, es molt important ho de fora, ja que podem determinar un gran conglomerat de situacions,i mès a mès, ens fa recordar que el pensament pitagòric es un dels arrels mes importants, potser, de la filosofia actual, això ens ho mostra la DIVINA PROPORCIÒ.

    •   El gat amagat Says:

      Pensem que L’arkhè està mal interpretat en aquest text: aquest significa origen. En l’exemple que heu descrit, pensem que es pot fer un treball molt ben presentat i estructurat, i no parlar del que ens interessa, això fa que no sigui bell. A més, quan es fa un treball no es tracta de buscar la bellesa, sinó l’explicació.
      També, en el text hi trobem dues grans contradiccions:
      La primera és quan no deixeu clar el tema quan dieu que el realment important es lo de dins i seguidament dieu que lo de fora també ho és molt. El contingut pot influir en la forma de captar la bellesa i això és totalment subjectiu i irracional, és a dir, no és gens pitagòric. Un exemple d’això és el següent: una cançó pot tenir sentiment i et pot arribar a afectar, però si no té un a bona entonació, la cançó està incomplexa.
      I la segona contradicció està quan parla al principi dient que el món d’avui no té les categories pitagòriques que hi havia abans a l’antiga Grècia, i finalitza el comentari explicant que aquestes categories pitagòriques són les arrels més importants de l’actualitat.

  5.   LES PITAGÒRIQUES Says:

    L’arkhé, el principi de totes les coses, segons Pitàgores eren els números, en ells, mitjançant les matemàtiques, es va descobrir una nova visió basada en la formalitat, una certa proporcionalitat, organització i estructura, per la qual ells interpretaven el que els envoltava, i així van canviar la concepció de tot. Aquest nou camí va marcar una pauta a seguir en el món grec.

    Els inicis d’aquest nou corrent van tenir lloc en uns certs càlculs matemàtics que es van considerar com a la divina proporció, altrament dita, proporció d’or, basada en el nombre d’or d’on va sortir la secció àurea, un rectangle el qual es va fer servir de cànon per a definir la bellesa. Es tenia més en compte com estaven disposats els elements que no pas quins eren els materials utilitzats.

    Un clar exemple d’aquest patró de bellesa està plasmat en l’art de l’època. Grans icones d’aquest moment, com la Venus de Milo, on es poden apreciar les perfectes proporcions del seu cos tal i com dictava la doctrina. Pel que fa als grans monuments històrics, com els teatres de cada polis o temples com el Partenó d’Atenes, que es regeixen per les mateixes característiques, com l’estructura simètrica basada en el rectangle àureo, tot i fent servir tècniques visuals perquè a través de l’ull humà es veiés una perfecció i proporció perfecta. A partir d’aquell segle, els seus predecessors van imitar aquesta forma d’entendre l’art.

    Encara que s’ha de reconèixer els grans avenços que aquests descobriments han permès i de la gran riquesa que han aportat tant a la ciència com en àmbits més artístics, cal dir que aquesta perfecció i proporcionalitat com a bellesa absoluta, és totalment relativa, ja que hi ha aspectes que no es poden explicar ni transmetre matemàticament.

    A mida que anem avançant en el temps, la concepció de l’art ha anat evolucionant a fi de provocar emocions. La línia és alternada amb la corba, l’ordre no és considerat la perfecció, es busca fomentar la creativitat, i per tant, allò que és abstracte.

    A partir d’aquest punt, l’art transmet sentiments, els colors i la creativitat inspiren la ment de les persones, provocant reaccions depenent de la percepció del receptor. Així es produeix un canvi de mentalitat on la bellesa no té patrons.

    Per tant, podem concloure que la formalitat no és el que pesa més, el que és realment important és allò que et pot arribar a transmetre una creació.

    •   Cuineres de camins Says:

      Segons les pitagòriques, el més important és el sentiment que et pot arribar a provocar el resultat obtingut, independent dels mètodes emprats. El nostre punt de vista és força contrari al seu. Nosaltres opinem que les grans obres d’art són aquelles que es componen d’aspectes formals que segueixen uns mètodes i partons determinats, encara que aquests no siguin sempre els mateixos. Criem que en l’actualitat l’art ha perdut valor ja que, avui en dia, de senzilles peces sense sentit se’n consideren grans obres artístiques amb l’excusa que són innovadores i contemporànies a les emocions i els sentiments de l’ésser humà actual. Malgrat la nostra opinió, no som completament contràries al seu punt de vista perquè pensem que el sentiment que transmet una creació artística també és important ja que si no es percep aquesta careix de sentit, tot i que creiem que són precisament els aspectes formals de l’obra els que determinen aquest sentiment.

      •   LES PITAGÒRIQUES Says:

        Pel que fa al comentari de les “cuineres de camins”, creiem que està regit massa per la subjectivitat i que es basa més en donar una opinió que en desenvolupar una critica, ja sigui positiva o negativa.

        Per una banda, redueixen tot el formalisme en art sense tenir en compte altres aspectes esmentats en la nostra opinió, com ara la ciència.
        Per l’altra banda, ja que es tracta d’una opinió no podem construir una defensa. Pensem que s’ha generalitzat molt el concepte d’art modern en dir que ha perdut molt valor, segons la nostra opinió no s’ha devaluat sinó que ha canviat. En el seu comentari, engloben tot l’art actual com si fos contemporani (“de senzilles peces sense sentit se’n consideren grans obres artístiques”), en canvi, no tenen en compte corrents actuals com l’hiperrealisme.

        En conclusió, podem afegir que no s’ha fet referencia al nostre punt de vista en el que dèiem que la manera d’entendre la perfecció i la bellesa és totalment relativa. Creiem que s’ha fet una interpretació del nostre text basant-se en coses que nosaltres no hem mencionat.

  6.   AGJJ Says:

    La nostra opinió respecta a la idea formal dels pitagòrics és que la simetria és un fet inherent en la definició de bellesa, especialment quan parlem de qualsevol tipus d’art. Tenir l’organització i l’estructura i les proporcions adequades es primordial per aconseguir mostrar el més proper al que entenem per perfecció. Al llarg del temps aquest fet s’ha anat repetint en diferents àmbits en que es complien uns certs paràmetres de simetria calculats amb complexos càlculs matemàtics que son indispensables per aconseguir la bellesa desitjada, en tenim una gran varietat d’exemples per argumentar el nostre punt de vista respecte a la proporció en la bellesa. El gran escultor grec Policlet el vell (480-420 a.C) ens mostra en la seva obra Dorífor, que totes les parts del cos de l’escultura tenen una relació correcte amb les altres i cadascuna guarda també una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt. Policlet va deixar establert que l’altura total de la figura hauria de ser el seu cap multiplicat per set. Conegut com el cànon 1/7, és la mesura acceptada com a cànon ideal de bellesa en l’època. Podem observar que gràcies als càlculs matemàtics som capaços d’arribar a un alt nivell de perfecció.

    La cultura grega va aconseguir establir un cànon de bellesa que encara perdura actualment en el qual la importància del números es fa evident. La divina proporció, proporció Àurea o número Pi (1,61803…), provinent de la seqüència de Fibonacci, .són el que podríem denominar el nombre de la bellesa. Aquest avarca des de l’atractiu humà fins a la composició de la natura, ja que és present en la formació de les galàxies, les closques dels animals…

    Però no només en les formes de bellesa física podem observar el fet mencionat anteriorment. En època del barroc (segle. XVII-XVII) el gran compositor alemany Johann Sebastian Bach va cultivar l’art del contrapunto, es tracta d’una tècnica de composició musical en la que se superposen diverses línies melòdiques per reclamar l’atenció de qui l’escolta despertant diverses sensacions. És un complement de l’harmonia musical que es centra en l’elaboració de melodies que siguin combinables simultàniament en els acords resultants de tal combinació, és a dir, el conjunt d’aquestes parts creades formen uns proporció organitzada i ben estructurada que ens fa despertar les emocions requerides en cada moment ja sigui alegria, odi, tristesa, passió… Podem comprovar doncs que també amb els càlculs pertinents es pot crear una melodia harmoniosa i bella que es capaç de despertar les nostres emocions encara ara en la actualitat i segurament perdurarà, juntament amb la percepció de perfecció matemàtica, en totes les generacions que estan per venir.

  7.   Cuineres de camins Says:

    Els pitagòrics creien que el més important són els elements formals, no pas els materials. El nostre punt de vista és molt semblant al seu ja que, en la nostra opinió, el més important d’un tot és la disposició del conjunt d’elements que el formen, la manera com es relacionen entre ells, l’estructura que segueixen. Així doncs, el que realment fa especial alguna cosa no és només el resultat, sinó el procés amb el qual ha estat realitzat.

    Per exemplificar la nostra opinió, podem relacionar-la amb una recepta de cuina com pot ser la d’una mousse. El més important d’aquest procés culinari és disposar d’una recepta adequada, amb els ingredients especificats i els passos ben detallats. No obtindríem el mateix resultat si en comptes de batre les clares a punt de neu i muntar bé la nata, tot es fes ràpid i sense seguir els passos correctament.

    Un altre bon exemple seria el d’un poema: el que fa realment bonic un poema no és el seu significat, sinó els diferents elements que el formen. Una bona composició poètica ha de seguir una estructura determinada ben proporcionada, disposar d’un conjunt de síl•labes que juguin intercalant-se amb la rima, ha de beneficiar-se de certes figures retòriques que l’embelleixen i el perfeccionen. Tot aquets elements per separat són els que realment determinen un bon poema, i no pas només el seu significat.

    Finalment, relacionarem les idees de Pitàgores amb la frase popular “l’important no es la meta, sinó el camí que has fet per arribar-hi”. Així doncs, podem obtenir dues solucions o conclusions que aparentin ser iguals però realment no ho siguin, o fins i tot acabin sent oposades, ja que els procediments i raonaments que hem optat a seguir per arribar-hi són totalment diferents. Aquest fet reafirma la idea dels pitagòrics: el que és realment significatiu en un procés no és pas el seu resultat final, sinó la manera d’aconseguir-lo i els petits detalls que en formen l’ engranatge perfecte.

    •   LES PITAGÒRIQUES Says:

      Un cop analitzat el contingut d’aquest comentari, hem arribat a la conclusió que la major part de les raons argumentades no s’ajusten a la tesi prèviament defensada.
      Per començar, pels pitagòrics l’important és l’organització, la proporcionalitat, l’estructura, és a dir, el resultat final de les coses, no el seu procediment. Així, al afirmar que “ el que realment fa especial alguna cosa no és només el resultat, sinó el procés amb el qual ha estat realitzat” entren en contradicció amb el seu propi punt de vista, en que recolzaven el formalisme.
      Fixant-nos en l’exemple de la “mousse”, des de la perspectiva dels pitagòrics l’important de la recepta seria la forma final del pastís, és a dir, la seva bellesa plasmada en la presentació. És aquí on veiem que, segons el comentari, no es dóna tanta importància als elements formals, sinó al procediment i els seus components.
      Pel que fa a l’altre exemple, cal dir que es pot apreciar una certa defensa al formalisme, però, en canvi, desmenteixen la seva pròpia opinió sobre el pes del procediment.
      En la seva conclusió, podem observar que la relació que donen entre Pitàgores i la frase popular és errònia, ja que, en aquest cas, l’important en el formalisme és “la meta”. També es diu que han arribat a dues conclusions o solucions encara que no es veuen esmentades en el text. El que s’ha fet en aquest comentari des d’un principi, és descriure el formalisme de dos maneres oposades, donant un argument per cada una d’elles de manera que es forma una paradoxa en tot el text.
      Finalment, dir que no hem vist una clara posició respecte el pensament pitagòric i hem trobat nombroses contradiccions.

      •   Cuineres de camins Says:

        En la nostra opinió, no creiem que ens haguem contradit en cap moment del nostre text ni que s’hagi format cap paradoxa sinó que tenim una concepció diferent a la vostra del que serien els elements formals pitagòrics. Per nosaltres, els elements formals d’un procés són tots aquells que pas a pas en van confeccionant el resultat final: la proporció, l’ordre, l’organització, l’estructura, els procediments, etc. En el nostre text augmentatiu, en tot moment ens hem basat en la següent teoria: Són elements formals de tot procés (una recepta de cuina, un poema, una cursa o una obra d’art) els quals són realment rellevants i indispensables per acabar confeccionant un bon resultat final. Per recolzar la nostra opinió hem utilitzat alguns exemples que reflecteixen perfectament les nostres valoracions dels elements formals. Pot ser que no s’hagi entès del tot bé el que volíem dir, i a primera vista és possible que algunes coses semblin contradictòries, però si es llegeix el nostre text amb atenció s’hi troba un posicionament clar pel que fa als elements formals.

  8.   Filosofia post-pitagòrica Says:

    Els pitagòrics entenen els nombres com el principi de totes les coses, com el seu arkhé. La realitat, així, depèn formalment i materialment de combinacions numèriques que marquen la proporció, l’estructura i la organització de totes les coses. Però realment tot es redueix a paràmetres mesurables?

    Reflexionant sobre les teories pitagòriques, dins del nostre grup, han sorgit dues opinions contradictòries que s’han unit en una conclusió final.

    Per una banda, estem d’acord que és important que les coses estiguin ben organitzades i estructurades. En moltes ocasions si no es segueix una línea uniforme que marqui l’essència, les coses poden perdre força i valor, fins al punt d’arribar a ser caòtiques. Per exemple, si una obra de teatre, una pel•lícula o qualsevol llibre no estigues dividit, organitzat i no tingues una estructura clara, no seríem capaços de seguir-lo i no entendríem el que hi passa. Com afirmen el pitagòrics, en moltes ocasions pensa més els elements formals que els materials. En les coses organitzades, és on trobem representades les lleis matemàtiques, que són les que donen origen a l’existència i l’harmonia.

    Però, per alta banda, també creiem que les coses abstractes o sorgides d’un moment d’inspiració, poden arribar a ser igual de belles. No sempre seguir un camí uniforme, és la millor opció. Molts cops les coses que no estan pensades ni organitzades poden arribar a tenir un gran valor. Els sentiments i els pensaments no són mesurables i no es poden organitzar. Un petó espontani, una trobada inesperada amb un vell amic, l’amor de mare… són coses que no es poden mesurar amb una fórmula matemàtica. La realitat no és predictible. Per tant, segons el nostre punt de vista, als pitagòrics se’ls hi escapa una part de la realitat, la part abstracta, aquella part que no és mesurable ni quantificable, sinó que sorgeix de la part humana, dels sentiments i els valors que ens defineixen. El món no és solament un tot harmònic i ordenat, sinó també un tot animat o vivificat que és el que realment dóna essència a la realitat.

    Exposades les dues postures, hem arribat a una conclusió: ens trobem davant d’una paradoxa. Estem d’acord amb les dues besants, creiem que són certes però a la vegada contraries. Depenent de la percepció que té cada persona, dels ulls amb els que es mirin les coses, dels sentiments que intervenen en cada moment… podem trobar més bellesa en una cosa estructurada i formal que en un altra més espontània i original, i viceversa.

  9.   pol morato & friends Says:

    Pels pitagòrics la proporció i la mesura son l’essència de de la seva filosofia i en gran part també de l’art d’aquella època, i en gran mesura, això ho podem veure reflectit en les seves estructures arquitectòniques i en la majoria de l’art grec. Un exemple d’aquest tipus d’art el podem trobar identificat en el Partenó d’Atenes on es pot veure com es respecten les proporcions. En aquest exemple s’observa una magestuositat causada principalment per l’organització i la gran mida de les columnes.

    Sense cap tipus de dubte, la proporció, organització i l’estructura són important per situar i distribuir els cossos en el espai, per tant, podem dir que es un element que s’ha de tenir molt en compte.

    Tot i aixo, desde el nostre punt de vista, la perfecció en la proporcionalitat, l’organitzacio i l’estructura no es allò que hauría de diferenciar el bon art de la resta.
    Com a exemple podem posar el quadre de Picasso “Guernica”, el qual està gairebé completament desestructrurat i sense organització, però expressa un sentiment del pintor envers la situació, la desesperació de la gent, i això li dona la importància i en consequència la popularitat, això demòstra que la proporció i la estructura perfectes no són els elements amb més importància en l’art, sobretot en l’art modern.

    En definitiva podem dir que la nostra opinió es que l’art, per ser agradable i atractiu no necessita recerca de la proporció divina, sino que l’important és el que s’expressa a través de la obra.

    •   Filosofia post-pitagòrica Says:

      Rellegint els cometaris que s’han anat fent, en el nostre grup hem arribat a diversos acords i desacords amb les afirmacions que heu fet.

      Abans de res, voldríem destacar que per als pitagòrics l’essència de la seva filosofia són els nombres, no la proporció i la mesura com heu esmentat al inici.

      Trobem molt encertada la reflexió sobre el Partenó d’Atenes, ja que és cert que segueix la proporció divina i moltes estructures arquitectòniques de l’època també. Creiem que és una bona comparació i un element representatiu dels pirtagòrics.

      Però, per alta banda no estem d’acord en diversos punt. El vostre grup defensa que la pintura “Guernica” no segueix una estructura ni una organització clara i que molts cops el que li dóna bellesa, és justament això, que no segueixi unes pautes. Per contra, el nostre grup pensa que aquest quadre que representa les fatals conseqüències d’un bombardeig nazi, si que està organitzat. Cada element que forma el quadre està col•locat de manera explícita per representar o transmetre alguna cosa.

      Finalment, concloeu dient que el que dona bellesa a les obres d’art, el que realment importa, és el què vol transmetre l’autor. Però, com sabem que tothom que observa un obra percep els mateixos sentiments? Qui sap del cert quins són els sentiments que vol transmetre’ns l’autor? Amb això voleu afirma què la bellesa és objectiva i que està delimitada per un sentiments concrets? No creieu que és més cert que la bellesa depèn majoritàriament de la percepció subjectiva que té cada persona?

  10.   El gat amagat Says:

    Segons els pitagòrics la bellesa d’una obra o objecte es basa en la pròpia organització d’aquest. Nosaltres pensem que aquesta doctrina que marca el que és o no bell, no depèn en absolut de la seva estructura (tot i que una obra organitzada també pot ser bella, però no per l’harmonia que segueix).
    Per exemple: si l’atractiu d’una pintura depengués de la forma geomètrica dels objectes dibuixats, només ens agradaria si fos ordenada, ja que seria la única opció bella.
    Així doncs, si les idees pitagòriques fossin aplicades avui dia, uniformitzaríem els gustos i preferències de persones diferents, i per tant perdríem certa identitat pròpia. La imaginació també es veuria limitada per aquestes pautes tan marcades.
    Qualsevol expressió tendeix cap a la perfecció; és a dir, es pretén millorar allò que ja ha estat fet. Si determinem la bellesa mirant la disposició que segueixen els seus elements, no hi ha res més pur que, per exemple, un cub. Aquest, doncs, seria el vèrtex més alt de la piràmide.
    La perfecció absoluta no existeix, i aquest concepte de bellesa ens estancaria, ja que no tindrien sentit les altres formes ni la busca d’elles un cop trobat el cub.
    Hem arribat a la conclusió, per tant, de que veure bellesa en alguna cosa és un sentiment, i els sentiments són el més personal, intransferible i inclassificable que existeix.

    •   AGJJ Says:

      El nostre grup creiem que a la vostra aportació li falta més exemplificacions per recolzar els vostres arguments. El fet de que hi hagi un cànon de bellesa establert no significa que les obres d’art no puguin mostrar sentiments els quals cada persona pot interpretar de forma diferent, per tant, la imaginació no ha de veure’s limitada expressament per unes pautes que són merament superficials al tractar-se de bellesa física.
      És cert que la perfecció absoluta no existeix però es pot arribar a fregar si apliquem els paràmetres adequats, que només s’aconsegueixen seguint una bona proporció i simetria. Segons el nostre punt de vista la perfecció no cansa i sempre s’ha d’intentar arribar-hi amb tots els mitjans possibles tal i com pensaven els pitagòrics.

  11.   Harmonia Clàssica Says:

    Estem d’acord en que pels pitagòrics pesen més els elements formals que els materials, i per recolzar la nostra idea ens basarem en una obra de la Grècia clàssica, com el Discòbil de Miró. En l’obra es veu reflectida les idees pitagòriques pel que fa a la importància dels aspectes formals (proporció, organització i estructura).
    Aquesta obra està composta per una sola figura humana, realçant així les proporcions ideals del cos humà. Tot i que l’obra sembla estar en moviment, expressant dinamisme, està organitzada a partir d’un eix vertical de gravetat que va de l’espatlla dreta al peu dret. Seguint aquest exemple de simetria la resta de la figura està organitzada per línies corbes i diagonals, amb aquestes característiques seguim amb el concepte pitagòric de perfecció i proporció. Amb la disposició del cos es creen uns buits geomètrics (triangles, cercles…) destacant així la seva perfecció (areté) anatòmica.

    Un altre bon exemple de l’Arké dels pitagòrics és el Partenó de d’acròpolis d’Atenes. Aquesta obra té una gran relació amb el racionalisme, l’exigència de perfecció i la recerca de l’ideal.
    El Partenó reflecteix una harmonia total ja que utilitzaren unes tècniques innovadores pel seu temps tenint en compte els efectes òptics. Per exemple les distàncies amb les columnes o la seva amplada no eren iguals en tots els casos. Això era així perquè la vista humana altera les distàncies i d’aquesta manera es percebia amb dimensions i separacions perfectes. Respecte a les proporcions matemàtiques, observem la utilització del número Phi, la proporció divina,, una tendència a la perfecció i a l’harmonia típica dels pitagòrics.
    Finalment, amb aquests exemples reafirmem que l’Arkhé pitagòric es basa en la proporció, l’organització i l’estructura.

    •   pol morato & friends Says:

      El fet de que una obra d’art segueixi una serie de normes i proporcions no fa que sigui necessàriament bella, personalment crec que la bellesa es un concepte abstracte que no es regeix per cap tipus de norma universal, es cert que utilitzant certes pautes es pot assegurar la bellesa d’una obra que probablement agradarà a tothom per igual, però també es cert que la bellesa també es pot trobar en el caos, un bosc pot tenir una gran bellesa i en la majoria dels casos no guardarà cap mena de proporció o organització matematitzable.

      També crec que us centreu massa en l’estat físic de l’art ja que la bellesa també es troba en el seu significat, els sentiments i les sensacions que transmet a la persona que l’admira, per exemple, una narració no es bella només per seguir clàssica estructura d’introducció nus i desenllaç, la seva bellesa radica en la seva història, en els sentiments que pot experimentar el lector o en el fet que es pugui identificar amb algun dels seus personatges.

      Aixi que crec que els aspectes formals son importants fins a un cert punt i no son aplicables a totes les obres d’art ni a totes les persones que les admiren ja que la bellesa al ser una idea necessita del seu criteri i poden tenir gustos diferents que els poden fer pensar que una obra es bella o no.

      •   Filosofia post-pitagòrica Says:

        Rellegint els cometaris que s’han anat fent, en el nostre grup hem arribat a diversos acords i desacords amb les afirmacions que heu fet.

        Abans de res, voldríem destacar que per als pitagòrics l’essència de la seva filosofia són els nombres, no la proporció i la mesura com heu esmentat al inici.

        Trobem molt encertada la reflexió sobre el Partenó d’Atenes, ja que és cert que segueix la proporció divina i moltes estructures arquitectòniques de l’època també. Creiem que és una bona comparació i un element representatiu dels pirtagòrics.

        Però, per alta banda no estem d’acord en diversos punt. El vostre grup defensa que la pintura “Guernica” no segueix una estructura ni una organització clara i que molts cops el que li dóna bellesa, és justament això, que no segueixi unes pautes. Per contra, el nostre grup pensa que aquest quadre que representa les fatals conseqüències d’un bombardeig nazi, si que està organitzat. Cada element que forma el quadre està col•locat de manera explícita per representar o transmetre alguna cosa.

        Finalment, concloeu dient que el que dona bellesa a les obres d’art, el que realment importa, és el què vol transmetre l’autor. Però, com sabem que tothom que observa un obra percep els mateixos sentiments? Qui sap del cert quins són els sentiments que vol transmetre’ns l’autor? Amb això voleu afirma què la bellesa és objectiva i que està delimitada per un sentiments concrets? No creieu que és més cert que la bellesa depèn majoritàriament de la percepció subjectiva que té cada persona?

        •   Filosofia post-pitagòrica Says:

          Perdoneu!! Aquest comentari va més amunt, devaten el grup de Pol morató & friends. No en feu cas.

      •   HARMONIA CLÀSSICA Says:

        Estem d’acord en alguns aspecte d’algunes aportacions que ens heu fet, tot i que discrepem sobre alguns aspectes.
        En primer lloc, nosaltres ens estem referint a dues obres d’art, creades per l’home, que han passat a la història pels seus ascpectes formals demostrats així per la perscepció humana.
        Pel que fa a la referència que fas sobre la narració, pensem que l’essència de l’estètica i la bellesa es regeixen en el seu contingut, però aquests textos no serien narratius si no seguissin els criteris i normes establerts per aquest tipus d’escrit.
        Heu esmentat la bellesa que pot tenir un bosc, estem d’acord que en el caos pot haver-hi bellesa, però nosaltres ens referim a obres d’art, i entenem com a obres d’art tot allò que ha estat produït per l’home i no per la naturalesa, la funció estètica (que en aquest cas el bosc no en té tot i que nosaltres la hi poguem trobar) i per últim es considera obra d’art tot allò que sorprèn i causa un plaer emocional a les persones.