Locke, empirisme versus racionalisme

Creació analògica entre una imatge i l’aplicació Muraly.





58 Responses to “Locke, empirisme versus racionalisme”

  1.   Gemma Hernández Says:

    Comparació entre John Locke i Descartes amb Mural.ly

    •   Gemma Hernández Says:

      Perdó, aquest és el correcte.

      http://mrl.li/1hmS0oi

      •   Lara Bedmar Says:

        Hem realitzat un mapa conceptual amb Mural.ly on es compara les dues doctrines filosòfiques com són l’empirisme (John Locke) i el racionalisme (René Descartes). A continuació hi trobem diverses cites dels dos filòsofs extretes del llibre “Atena” :

        JOHN LOCKE

        “La manera com adquirim tot coneixement basta per provar que no és innat”

        “Encara que de fet fos cert que hi ha veritats admeses per tota la humanitat, això no provaria que fossin innates, mentre hi pugui haver una altra forma de mostrar com han arribat els homes a tenir aquest assentiment universal”

        “Perquè si no són nocions naturalment impreses, ¿com podrien ser innates? I si són nocions impreses, ¿com podrien ser desconegudes?”

        “Perquè la majoria de les idees de sensació que hi ha en la ment s’assemblen tan poc a alguna cosa existent fora de nosaltres com poc semblants són les nostres idees respecte dels noms que les presenten”

        “Idees de substàncies […] D’això se’n deriva que pot passar que no siguin, i efectivament sovint no són, exactament conformes a les coses.”

        “Els homes, simplement amb el recurs a les seves capacitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen, sense l’ajuda de cap impressió innata”

        “si, per tant, els infants i els idiotes tenen ànima i tenen ment, que és on aquelles veritats s’imprimirien, inevitablement les haurien de percebre i conèixer necessàriament i donar-hi assentiment: però, com que no reaccionen així, és evident que aquelles impressions no existeixen.”

        “tot allò que per constitució natural és capaç, per mitjà de l’excitació dels sentits, de causar alguna percepció en la ment produeix per aquest fet una idea simple en l’enteniment”

        “hi ha dues coses molt diferents, que cal distingir amb cura: una cosa és percebre i conèixer la idea de blanc o de negre, i una altra de tot diferent examinar quina espècie i quina disposició de partícules hi ha d’haver en la superfície d’un cos per fer que un objecte sembli blanc o negre.”

        “no hi ha res més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior; i aquest és el coneixement intuïtiu.”

        RENÉ DESCARTES:

        “Tot allò que he acceptat fins ara com allò més vertader i segur ho he après dels sentits o a treves dels sentits: ara bé […] aquests sentits m’enganyaven”

        “ara bé, alguna vegada m’he adonat que aquests sentits m’enganyaven, i la prudència ens ha ensenyat a no fiar-nos mai del tot d’aquells que ens han enganyat una vegada.”

        “jo sóc, jo existeixo: cert, però durant quant de temps? Tant de temps com penso, perquè podria ser que, si deixava de pensar, deixaria alhora de ser o existir.”

        “El pensament; això és l’únic que no pot separar-se de mi”

        “Què sóc doncs? Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa? Una cosa que dubta, concep, afirma, nega, vol, no vol, que també imagina i sent”

      •   Laia Rodríguez Says:

        Per tal de fer aquest treball més entenedor, vam utilitzar l’eina del Mural·ly, que ens va permetre crear una comparació entre els pensaments de Descartes i de Locke.
        René Descartes fou un filòsof francès de finals del segle XVI i mitjans del XVII, considerat pare de la filosofia moderna i pioner en el pensament racionalista.
        John Locke, mitjans segle XVII i principis del XVIII, fou un filòsof anglès considerat, juntament amb Hume i Berkeley, un dels pensadors més importants de l’empirisme clàssic anglès. A més, és considerat el pare del liberalisme polític.
        A continuació, establirem una comparació entre els aspectes més importants d’aquests dos filòsofs.
        Descartes vol arribar a trobar la veritat absoluta i indubtable a través del pensament, ja que creu que els sentits l’enganyen i el porten a cometre errors. Aquest concepte el veiem afirmat en una de les seves Meditacions: “Tot allò que he acceptat fins ara com allò més vertader i segur ho he aprés dels sentits o a travès dels sentits: ara bé […] aquests sentits m’enganyaven”.
        Aquest filòsof creu que el coneixement real prové de les idees innates, les úniques de les quals no pots dubtar. Descartes divideix les idees innates, les quals tenim des que naixem i per tant són les úniques que no ens enganyaran mai, en “Jo”; o “Res Cogitans”, “Món” o “Res Extensa” i en “Déu” o “Res Divinans”.
        Descartes es pregunta on resideix la seva existència, i troba la resposta en el pensament (Res Cogitans), és a dir, només està segur de que existeix quan pensa i d’aquesta afirmació treu la seva més famosa frase “Cogito ergo sum”, penso, doncs existeixo. Tot i això aquest filòsof no afirma que si pogués deixar de pensar, també deixaria d’existir, tan sols sap que no estaria segur de la seva existència. Aquest fet ens el mostra a través de la següent reflexió: “Què sóc, doncs? Una cosa que pensa”.
        Locke, al contrari de Descartes, creu que no existeix la veritat absoluta ni les idees innates. Aquest concepte el veiem afirmat en la cita extreta del llibre Atena: “Aquests principis [les idees innates] no els tenim naturalment impresos en l’ànima, perquè els desconeixen els infants, els idiotes, etc.”
        Locke és un filòsof empirista, per tant, creu que ens hem de basar en les experiències viscudes i en les percepcions del món sensible per arribar a conèixer. Aquest filòsof pensa que la nostra ment quan naixem és una “tabula rasa”, és a dir, quan naixem la nostra ment és com un full en blanc i que esa va omplint a mesura que anem vivint experiències diverses.
        Tot i aquestes diferències, el que fa semnblants als pensaments racionalistes i empiristes és que creuen que la ment i el fet de pensar és la demostració de la existència. També coincideixen en l’afirmació de l’existència d’idees, i que aquestes són la base del pensament, i per tant, de les idees.

  2.   Gisela Membrive Says:

    Racionalisme i empirisme amb mural.ly

    http://mrl.li/1cmT3jK

    •   Amparo Perez Says:

      Després de comparar l’empirisme i el racionalisme, passem a conèixer algunes frases extretes del llibre ATENA dels filòsofs representants de cadascuna de les doctrines.

      René Descartes

      ” M’he adonat que aquests sentits m’enganyaven, i la prudència ens ensenya a no fiar-nos mai del tot d’aquells que ens han enganyat una vegada” (Pàg. 121)

      “No tinc cap dubte que existeixo, si ell m’enganya (el geni maligne); i que m’enganyi tan com vulgui, que no podrà mai fer que jo no sigui res, mentre jo pensi ser alguna cosa” (Pàg.128)

      ” Evidentment, potser no era res del que jo havia percebut per mitjà dels sentits, atès que totes les coses que incidien en el gust, o en l’olfacte, la vista, el tacte o l’oïda, ara han canviat i, això no obstant, la cera és la mateixa.” (Pàg. 133)

      ” D’altra banda, sigui aquest o un altre l’argument que pugui emprar, cal sempre tornar al mateix punt: que només poden persuadir-me del tot les coses que conec clarament i distintament ” (Pàg. 141)

      ” El cos, per la seva naturalesa, és sempre divisible, i l’esperit és del tot indivisible ” (Pàg.157)

      John Locke

      ” Els homes, simplement amb el recurs a les seves capacitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen, sense l’ajuda de cap impressió innata, i poden arribar a la certesa sense cap d’aquestes nocions o principis innats” (Pàg. 179)

      ”De cap proposició podem dir que la tenim en la ment, però que la ment mai l’ha coneguda i mai n’ha tingut consciència” (Pàg.182)

      ”Qui parli de nocions innates en l’enteniment no hauria de dir que aquestes veritats es troben en l’enteniment, per bé que l’enteniment mai no les hagi percebudes i que de fet les ignori del tot” (Pàg. 183)

      ”Anomeno idea tot allò que la ment percep en si mateixa on tot alló que està immediatament present en l’enteniment quan percebem el que pensem” (Pàg.186)

      ” El que hem de considerar ara és com els cossos produeixen en nosaltres idees, i està molt clar que és per l’impuls l’única manera de concebre com els cossos operen els uns sobre els altres” (Pàg.188)

    •   Jessica Giménez Says:

      En el nostre treball hem realitzat una comparació entre l’empirisme i el racionalisme utilitzant com a eina un mapa conceptual, i tenint com a models les filosofies de Locke (empirista) i Descartes (racionalista). Per portar a terme aquesta comparació hem realitzat un mapa conceptual amb el que definim els trets més característics de cada model. Les cites esmentades prèviament ens han ajudat a exemplificar la teoria.

      Segons el Racionalisme no ens podem refiar dels sentits ja que aquests ens poden enganyar en qualsevol moment ja que no són fiables al cent per cent. El propi Descartes vol desenvolupar un mètode amb el qual a través dels seus procediments podem arribar a trobar les primeres veritats, amb ell evitaríem la precipitació i amb ella l’error. Segons ell, les autèntiques realitats resideixen en les Idees Innates amb les quals naixem i ningú ens ha ensenyat prèviament. Aquestes només poden estar infundades per Déu, res divina. En canvi, per l’Empirisme, no existeixen les Idees Innates sinó que el nostre coneixement s’adquireix a través de les nostres experiències. Podem adoptar un coneixement intuïtiu el qual és clar i distint, immediat o directe; un coneixement demostratiu el qual es forma a partir d’altres coneixements o premisses i finalment el coneixement sensitiu el qual es crea a través de les nostres idees de sensació.

      Per Descartes, ideologia racionalista, creu en la res extensa la qual esdevindria el món i seria una idea innata, la res cogitans equivalent a l’ànima per tant el jo pensant la qual també seria una idea innata i per últim la res divina també una idea innata i equivalent a Déu. Aquesta última es considera la causa de totes les coses, per tant el principi de causalitat, ja que sense ella cap altre mena de substància podria existir. Per l’empirista Locke admet el coneixement del món per inferència a partir de les sensacions, el coneixement d’ànima per intuïció i el de Déu per demostració.

      En la política el Racionalisme defensa una defensa moral provisional mentre que l’Empirisme defensa el liberalisme i permet el no acompliment de les lleis en cas que aquestes no facin la seva funció la qual és beneficiar el poble, la societat.

      Tant en el Racionalisme com amb l’Empirisme, el Jo és caracteritzat per l’acció de pensar. Per el Racionalisme està lligat a l’ànima i segons Descartes aquesta estava unida al cos a través de la glàndula pineal la qual es troba al cervell. En canvi, per l’Empirisme, el Jo pensant no s’atribueix a l’ànima ja que no s’ha pogut verificar la seva existència per això no es contempla la idea. L’ànima és equivalent a la consciència la qual és dinàmica i canvia a causa de l’experiència.

      La visió del món segons els racionalistes es caracteritza per l’extensió. Per a Descartes era la tercera veritat juntament amb el nostre cos. Només es pot deduir la seva existència en el sentit mecanicista. Els empiristes pressuposen l’existència d’un món exterior com a causa de les nostres sensacions tot i que no és un coneixement evident, sinó probable.

  3.   Mireia Badia Says:

    Hem realitzat un mapa conceptual sobre dos doctrines filosófiques, en aquest cas el racionalisme i l’empirisme. Comparant els seus diferents pensaments sobre el coneixement. Les frases que trobarem a continuació estan extretes del llibre “ATENA Lectures de filosofia”

    René Descartes

    “ara bé, alguna vegada m’he adonat que aquests sentits m’enganyaven, i la prudència ens ha ensenyat a no fiar-nos mai del tot d’aquells que ens han enganyat un avegada.” pg 121

    “jo sóc, jo existeixo: cert, però durant quant de temps? Tant de temps com penso, perquè podria ser que, si deixava de pensar, deixaria alhora de ser o existir.” pg 130

    “Evidentment, potser no era res del que jo havia percebut per mitjà dels sentits, atès que totes les coses que incidien en el gust, o en l’olfacte, la vista, el tacte o l’oïda, ara han canviat i, això no obstant, la cera és la mateixa.” pg 133

    “D’altra banda, sigui aquest o un altre l’argument que pugui emprar, cal sempre tornar al mateix punt: que només poden persuadir-me del tot les coses que conec clarament i distintament”. pg 141

    John Locke

    “Suposem, doncs, que la ment és, tal com se sol dir, un paper en blanc, sense res escrit, sense cap idea. Com arribara a tenir-les?” pg166

    “Qualsevol objecte immediat, qualsevol percepció que es troba en la ment quan pensa ho anomeno idea; mentre que el poder de produir una idea en la ment ho anomeno qualitat…” pg 166

    “Les idees de les qualitats primàries són semblances; les de les secundàries, no” pg 190

    ” No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior; i aquest és el coneixement intuïtiu.” pg 198

  4.   Mireia Ginferrer Says:

    Empirisme VS Racionalisme

    https://mural.ly/#/lacetania7/1392650719419

    •   Mireia Ginferrer Says:

      http://mrl.li/1chYLDm

    •   Mireia Badia Says:

      Hem realitzat un mapa conceptual sobre dos doctrines filosófiques, en aquest cas el racionalisme i l’empirisme. Comparant els seus diferents pensaments sobre el coneixement. Les frases que trobarem a continuació estan extretes del llibre “ATENA Lectures de filosofia”

      René Descartes

      “ara bé, alguna vegada m’he adonat que aquests sentits m’enganyaven, i la prudència ens ha ensenyat a no fiar-nos mai del tot d’aquells que ens han enganyat un avegada.” pg 121

      “jo sóc, jo existeixo: cert, però durant quant de temps? Tant de temps com penso, perquè podria ser que, si deixava de pensar, deixaria alhora de ser o existir.” pg 130

      “Evidentment, potser no era res del que jo havia percebut per mitjà dels sentits, atès que totes les coses que incidien en el gust, o en l’olfacte, la vista, el tacte o l’oïda, ara han canviat i, això no obstant, la cera és la mateixa.” pg 133

      “D’altra banda, sigui aquest o un altre l’argument que pugui emprar, cal sempre tornar al mateix punt: que només poden persuadir-me del tot les coses que conec clarament i distintament”. pg 141

      John Locke
      “Suposem, doncs, que la ment és, tal com se sol dir, un paper en blanc, sense res escrit, sense cap idea. Com arribara a tenir-les?” pg166

      “Qualsevol objecte immediat, qualsevol percepció que es troba en la ment quan pensa ho anomeno idea; mentre que el poder de produir una idea en la ment ho anomeno qualitat…” pg 166

      “Les idees de les qualitats primàries són semblances; les de les secundàries, no” pg 190

      ” No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior; i aquest és el coneixement intuïtiu.” pg 198

      •   Anna Trapé Says:

        Basant-nos amb una de les figures més importants de l’empirisme clàssic angles i el pare de la filosofia moderna ,el racionalisme hem realitzat un mapa conceptual per comprar aquestes dos doctrines filosòfiques establin com a tema principal el coneixement.

        Entre els segles XVII i XVIII època en la qual es despleguen dos corrents principals que trenquen amb la traducció escolàstica medieval: el racionalisme continental i l’empirisme britànic. La característica comuna dels dos corrents és la preocupació pel problema del coneixement.
        Descartes, pare del racionalisme utilitza la cita “cogito ergo sum” per definir la seva teoria. Busca la veritat a través del mètode cartesià, que té com objectiu dirigir be la raó i d’aquesta forma adquirir veritats segures i augmentar el coneixement. El qual es basa en quatre preceptes. L’evidencia( claredat i distinció), la anàlisis( intuïció) , síntesis i comprovació. 
Per una banda, Descartes s’ adona que els sentits l’ enganyen posa en dubte tots els seus coneixents que provenen del mon dels sentits. Per arribar al coneixement absolut Descartes, utilitza quatre meditacions metafísiques(el discurs del mètode).
Tal i com es veu reflectit en el discurs del mètode, Descartes, afirma l’existència de tres substancies: el jo pensant, el món i deu.

        Per altra banda, Locke recolza la idea de que la ment al començament es una rasa tabula, es a dir, que la ment es un paper amb blanc sense res escrit, sense cap substancia. El pilar fonamental de la seva filosofia es l’experiència que adquirint a partir de la sensació i de la reflexió es com obtenim les idees que posseïm per tant trobem idees simples procedents dels sentits o de la reflexió, que presenten unes qualitats primàries i secundaries. Les idees complexes no provenen de l’experiència sinó de una activitat de la ment sempre fonamentada en una experiència.
        Locke defineix el coneixement com la percepció per part de la ment de l’acord o desacord d’unes idees amb d’altres.
        Conèixer és comparar idees, descobrir quines són les seves relacions, i jutjar. Locke redueix a quatre les formes en que les idees poden concordar o no concordar entre sí.

        Segons Locke existeixen diferents tipus de coneixement, el coneixement intuïtiu, Coneixement demostratiu i el coneixement sensitiu.

        Per acabar, tal i com diu Locke, “La certesa del coneixement consisteix a percebre l’ acord o el desacord de les idees en la proposició”.

  5.   Marta Lopez Says:

    El nostre mural “Racionalisme vs Empirisme” és:

    http://mrl.li/1f45TG2

    •   Marta Diaz Says:

      Les frases citades es troben al llibre Atena de l’editorial La Magrana i fan referència a el pensament dels dos corrents filosòfics comparats.
      Locke
      1. “No hi ha principis innats en la ment” pàg. 179
      2. “Simplement amb el recurs a les seves capacitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen,, sense l’ajuda de cap impressió innata, i com poden arribar a la certesa sense cap d’aquestes nocions o principis innats.” pàg. 179.
      3. “Els principis innats no els tenim naturalment impresos a l’ànima perquè es desconeixen els infants i els idiotes” pàg. 181
      4. “Pel que a les idees simples que provenen de la sensació, cal tenir en compte que tot allò que per constitució natural és capaç, per mitjà de l’excitació dels sentits, de causar alguna percepció en la ment produeix per aquest fet una idea simple en l’enteniment” pàg 184
      5. “Així, les idees de calor i fred, llum i foscor, blanc i negre, moviment i repòs, són idees igualment calres i postitives en la ment: tot i que, potser, algunes de les causes que les produeixen són només privacions en els objectes d’on els nostres sentits deriven les idees” pàg, 184
      6. “Anomeno idea tot allò que la ment percep en si mateixa on tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem el que pensem” pàg, 186
      7. “Si alguna vegada parlo de les idees com si estiguessin en les coses, cal entendre que, em refereixo a les qualitats dels objectes que produeixen en nosaltres aquelles mateixes idees” pàg. 187
      8. “El que hem de considerar ara és com els cossos produeixen en nosaltres idees, i està molt clar que és per l’impuls l’única manera possible de concebre com els cossos operen els uns sobre els altres” pàg, 188
      9. “Aquests dos, l’intuïtiu i el demostratiu, són els dos graus del nostre coneixement; tot allò que està per sota d’aquests dos graus […] no és més que fe o opinió” pàg, 198
      10. “No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior; i aquest és el coneixement intuïtiu” pàg, 198
      11. “D’on se segueix que els idees simples no són ficcions de la nostra imaginació sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres” pàg, 202
      12. “Les idees complexes són arquetipus de la ment, i no pretenen ser còpies de res ni es refereixen a cap cosa existent” pàg, 202

      Descartes
      1. “Alguna vegada m’he adonat que aquests sentits m’enganyaven, i la prudència ens ensenya a no fiar-nos mai del tot d’aquells que ens han enganyat alguna vegada” pàg, 121
      2. “Suposo doncs, que totes les coses que veig són falses […] penso que no tinc sentits; crec que el cos, la figura, l’extensió, el moviment i el lloc no són més que ficcions del meu esperit” pàg, 127
      3. “No tinc cap dubte que existeixo, si ell m’enganya (el geni maligne); i que m’enganyi tan com vulgui, que no podrà mai fer que jo no sigui res, mentre jo pensi ser alguna cosa” pàg, 128
      4. “Què sóc doncs? Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa? Una cosa que dubta, concep, afirma, nega, vol, no vol, que també imagina i sent” pàg, 131
      5. “Les propietats són alguna cosa i no pas un pur no-res, ja que és molt evident que tot el que és vertader és alguna cosa, i ja he demostrat amb escreix que totes les coses que conec clarament i distintament són vertaderes” pàg, 138
      6. “Haig de considerar almenys tan certa en el meu esperit l’existència de Déu com certes he estimat fins ara totes les veritats de les matemàtiques” pàg, 139
      7. “Després de reconèixer que hi ha un Déu […] reconec també que totes les coses depenen d’ell i que no és un Déu enganyador i que, en conseqüència jutjo que tot allò que conec clarament i distintament no pot ser de cap manera fals” pàg, 143
      8. “D’una banda, tinc una idea clara i distinta de mi mateix, en tant que sóc només una cosa que pensa i no extensa, i que d’altra banda tinc una idea distinta del cos, en tant que és una cosa extensa i que no pensa” pàg, 150
      9. “La meva ànima, per la qual jo sóc el que sóc és enterament i veritablement distinta del meu cos i pot ser o existir sense el cos” pàg, 150
      10. “Percebo en mi una certa facultat passiva de sentir, és a dir, de rebre i conèixer les idees de les coses sensibles; però aquesta facultat em seria inútil i no podria servir-me’n de cap manera si no hi hagués en mi, una facultat activa capaç de formar i produir aquelles idees” pàg, 151

      •   Marta Lopez & Marta Diaz Says:

        En la nostra comparació sobre el racionalisme i l’empirisme hem agafat com a models els dos màxims exponents d’aquests dos corrents filosòfics, René Descartes i John Locke.
        Descartes, que era racionalista creia que per arribar al coneixement s’havia d’aplicar el mètode cartesià l’inici del qual es basava en tenir una evidència clara i distinta per poder aplicar les regles del mètode i així poder arribar al coneixement amb més certesa. Així doncs, el coneixement provenia de les idees innates, que eren la idea de l’existència de Déu, del jo i del món, aquestes eren idees impreses en el nostre pensament des de sempre i per tant no era possible dubtar d’elles.
        A més a més, Descartes arriba a la conclusió que hi ha una primera veritat que respon a la seva frase més citada: “Cogito ergo sum” a al qual arriba per mitjà de la deducció que res ni ningú, ni tan sols en Geni maligne pot fer-li dubtar de la seva existència. L’argument que dóna per afirmar-ho és la que per pensar ha d’existir, i que per tant, com ell pensa existeix.
        Un altre aspecte a tenir en compte és que tot el coneixement intel·lectual es desplega a partir de la intuïció de les naturaleses simples i que la deducció, l’altre capacitat intel·lectual és una successió d’intuïcions.
        El coneixement té lloc a la glàndula pineal que es troba en la nostra ment i que cal diferenciar el cos de l’ànima, el que ell anomena res extensa i res cogitans.
        D’altra banda, Locke, que era empirista creia que l’única manera d’arribar al coneixement era a partir de l’experiència, és a dir, de la percepció sensorial on l’únic criteri de veritat era la sensibilitat tot i que la veritat no està establerta d’una manera indubtable.
        No podem conèixer la veritat en ella mateixa, sinó només a través de les nostres idees, i la ment, necessita l’experiència per elaborar-les.
        A diferència de Descartes, Locke nega l’existència de les idees innates i creu que el coneixement és producte de les idees adquirides a través de l’experiència, ho exemplifica dient que quan naixem som “Una tabula rasa”, és a dir, un paper en blanc que adquireix el coneixement. Dins d’aquestes idees trobem les qualitats primàries o idees simples que fan referència a aquells aspectes de sensació i reflexió, les qualitats secundàries o idees complexes que són els models, les substàncies i les relacions i per últim, les idees de la tercera qualitat, aquelles que ens expliquen els poders dels cossos.
        Finalment, Locke critica el dualisme de Descartes pel que fa al cos i l’ànima ja que creu que el cos i l’ànima sempre estan junts i que sempre hi ha una connexió entre els sentits i el pensament.

  6.   Núria-Vinyet Mestres López Says:

    Link del mural: “Racionalisme versus empirisme” http://mrl.li/1bVdBfO

    •   Àfrica Pedrosa Says:

      Aquest mural es basa en la relació entre la filosofia empírica i la racionalista. Per fer la comparació hem triat un filòsof de cada tipus, Descartes i Locke. Les frases següents estan extretes del llibre “Atena, Lectures de Filosofia de Batxillerat 2013-2014”

      RENÉE DESCARTES:

      – “Tot allò que he acceptat fins ara com allò més vertader i segur ho he après dels sentits o a través dels sentits: Ara bé, alguna vegada m’he adonat que aquests sentits m’enganyaven (Pàg 121)

      – “No seria una mala conclusió dir que la física, l’astronomia, la medicina i totes les altres ciències que depenen de la consideració de les coses compostes són molt dubtoses i insegures; però que l’aritmètica, la geometria i les altres ciències d’aquest gènere, que no tracten sinó de coses molt simples i molt generals, sense preocupar-se gaire si són a la natura o si no hi són, contenen coses certes i indubtables”. (Pàg 123)

      – ” <>, és necessàriament vertadera, sempre que la pronuncio o la concebo en el meu esperit. (Pàg. 128)

      – “Prenem, per exemple, aquest tros de cera que acaben de treure del rusc […] trobem en ell totes les coses que ens fan conèixer distintament que es tracta d’un cos […]. Potser no era res del que jo havia percebut per mitjà dels sentits. ( Pàg 132-133)

      LOCKE:

      – “Simplement amb el recurs de les seves capcitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen, sense l’ajuda de cap impressió innata, i com poden arribar a la certesa sense cap d’aquestes nocions o principis innats. (Pàg. 179)

      – “No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior; i aquest és el coneixement intuïtiu. (Pàg 198)

      – “Les idees simples no són ficcions de la nostra imaginació, sinó produccions naturals i regulars de les coses existents fora de nosaltres” (Pàg 202)

      – “Les idees complexes són arquetipus construïts per la ment, i no pretenen ser còpies de res i ni es refereixen a cap cosa existent com si fos el seu original, no poden deixar de tenir la conformitat que és necessària per tal que el seu coneixement sigui real” (Pàg 202)

      •   Àfrica Pedrosa Says:

        En la tercera frase de Renée Descartes hi ha hagut un error:

        -<> …

        •   ayelen millar Says:

          Les frases extretes del llibre Atena ens permeten explicar de manera clara el nostre mural. Veiem en elles reflectides les diferències representades al mural que existeixen entre les dos doctrines filosòfiques treballades, i els seus majors representants: l’empirisme i Lock i el racionalinsme i Descartes. Cal esmentar que hem comparat les dues teories filosòfiques considerant com a referència el coneixement.

          Descartes considera la raó com a mitjà per aconseguir coneixement, i posa en dubte les sensacions proporcionades pels sentits, ja que el poden enganyar. Així ho veiem en la primera frase del comentari anterior. En l’última frase destacada podem veure un fragment de la teoria de la ‘bola de cera’, on exemplifica que tot allò que percep per mitjà dels sentits pot canviar i per tant, no és veritable.
          Utilitza com a filtre de coneixement el mètode deductiu, i considera les matemàtiques i la geometria com a font de la veritat. Podem veure en la segona frase destacada de Descartes com considera les ciències que depenen d’elements naturals i compostos, dubtoses.
          Per donar solució al dubte hiperbòlic, afirma que allò que es presenta com una intuició clara, és indubtablement cert, perquè així ho ha percebut el seu esperit.Afirma les idees innates. Descartes, per mitjà de la reflexió i basant-se en els criteris esmentats, descobreix l’existència del ‘jo’ i considera aquesta troballa com a primer principi de la veritat.
          Lock, representant de l’empirisme, difereix de les idees de Descartes en diversos punts:
          considera com a font bàsica de coneixement allò que ve donat per la pròpia experiència i la intuició, mitjançant un mètode inductiu.No desvalora el poder de la raó, però afirma que aquesta ha de treballar sempre acompanyada de vivències reals i sensorials. A diferència de Descartes, confia en la informació aportada per ciències com la medicina i la biologia, que treballen per mitjà del contacte amb la natura.
          Distingeix les idees en simples i compostes, i desmenteix, com podem apreciar en la primera frase, la existència de les idees innates.

  7.   miquel bellido Says:

    http://mrl.li/1bVcPPK

    •   miquel bellido Says:

      mural racionalisme (descartes) versus empirisme (locke)

      •   Miquel Gallofré Says:

        Nosaltres hem fet un moral explicant les diferències entre l’empirisme i el racionalisme, per fer-ho hem escollit els dos representants d’aquestes doctrines. Per part de l’empirisme em triat a Locke i per part del racionalisme em triat a Descartes. Aquestes dos doctrines tenen moltes diferències entre elles tan en coneixement, tan en el origen de les idees, etc. Els empiristes diuen que el coneixement és intuïtiu mentre que pels racionalistes les idees son innates.
        Per veure les diferències entre aquestes dos doctrines i aquests dos filòsofs mencionarem alguns fragments del llibre Atenea que han dit Locke i Descartes.

        – “Los sentidos me engañaban, y la prudencia nos enseño no fiarse nunca de todos aquellos que nos han engaynat una vez” (pàg.121)

        – “Sólo concebimos los cuerpos para la facultad de pensar que poseemos, y no por la imaginación o los sentidos . “(Pág. 136)

        – “De esta manera me doy con mucha claridad que la certeza y la verdad de todo conocimiento depende sólo del conocimiento del Dios verdadero.” (Pág.144)

        Fragments de Locke:

        – “La experiencia es el origen y el límite del conocimiento.” (Pàg.165)

        – “De ninguna proposición podemos decir que la tenemos en la mente pero que la mente nunca la ha conocido y nunca ha tenido conciencia. “(Pág. 182)

        – “Las primeras son parecidos. Las segundas, creemos que son parecidos, pero no lo son. Las terceras ni son parecidos ni lo pensamos. “(Pág.195)

        •   Jordan Toledo Says:

          A continuació hem redactat les diferències que hem exposat en el moral entre el racionalisme de Descartes i l’empirisme de Locke:

          Locke i Descartes fan una organització de les idees diferents. Descartes classifica les idees en adventícies, factícies e innates mentre que Locke ho fa en simples i compostes, negant les innates i afirmant que quan naixem la nostra ment és un paper en blanc (tabula rasa).

          Segons Descartes em de cercar la certesa absoluta i la veritat indubtable fent servir la raó com a font de coneixement mentre que Locke ens diu que em de basar-nos en la percepció sensible per acostar-nos a un coneixement probable però no segur ja que la certesa absoluta no existeix.

          Descartes destria tres substàncies que componen la totalitat del que és real: el jo pensant, Déu i el món. “Cogito, ergo sum”: penso, aleshores existeixo; aquesta és la primera veritat indubtable segons Descartes amb la qual podríem fins i tot a imaginar el “jo” com un pensant sense cos. Locke accepta el principi de causalitat però opina que tota experiència és originada per un cos i depèn de la percepció sensible. Pensa que l’ànima i el cos estan separats però relacionats entre si. Déu i el món, la segona i tercera veritats indubtables per Descartes vénen a partir de la idea de “jo penso” i a través de la deducció sabem que existeix, contràriament, Locke es decanta per el coneixement del món a través de la inducció i el coneixement sensible que obtenim de ell a través dels nostres sentits que ens ajuden a formar-nos una idea.

  8.   Marta Jamilà Casanova Says:

    Mural “Racionalisme versus empirisme”
    http://mrl.li/1hlKU3j

    •   Mònica Mandaña Solé Says:

      En primer lloc, hem creat un mural molt esquemàtic sobre les diferències entre el racionalisme i l’empirisme. Per fer-ho, hem escollit els dos grans representants de les dues doctrines filosòfiques: Descartes per al racionalisme i Locke per a l’empirisme. Hem partit de la base que tan racionalistes com empiristes es preocupaven per saber com coneixem, és a dir, per l’epistemologia. No obstant això, divergien en allò que podem considerar veritable.

      Per establir les diferències que s’observen en el mural, ens hem basat en alguns fragments, tan de Descartes com de Locke, del llibre Atena.
      Els fragments de Descartes (Meditacions metafísiques)són els següents:

      -“Què sóc, doncs? Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa? Una cosa que dubta, concep, afirma, nega, vol o no vol, que també imagina i sent.” (Pàg. 131)
      -“Només concebem els cossos per la facultat de pensar que posseïm, i no per la imaginació o els sentits.” (Pàg. 136)
      -“(…) les coses que conec clarament i distintament són vertaderes.” (Pàg. 138)
      -“(…) la meva ànima, per la qual jo sóc el que sóc, és enterament i veritablement distinta del meu cos, i que pot ser o existir sense el cos.” (Pàg. 150)

      Els fragments de Locke (Assaig sobre l’enteniment humà)són els següents:

      -“Els homes, simplement amb els recurs a les seves capacitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen, sense l’ajuda de cap impressió innata.” (Pàg. 179)
      -“De cap proposició podem dir que la tenim en la ment però que la ment mai no l’ha coneguda i mai n’ha tingut consciència.” (Pàg. 182)
      -“Pel que fa a les idees simples que provenen de la sensació, cal tenir en compte que tot allò que per constitució natural és capaç, per mitjà de l’excitació dels sentits, de causar alguna percepció en la ment produeix per aquest fet una idea simple de l’enteniment.” (Pàg. 184)
      -“Cal distingir en els cossos dues formes de qualitats. Primer, aquelles que són del tot inesperables del cos en qualsevol estat en què es trobi.” (Pàg. 187)
      -“Segon, aquelles qualitats que veritablement no són en els objectes mateixos res més que poders o potències per produir en nosaltres sensacions mitjançant les qualitats primàries dels objectes.” (Pàg. 187-188)
      -“Pensar distintament la diferència entre les qualitats dels objectes i les idees que produeixen en la ment.” (Pàg. 193)
      -“Aquests dos, l’intuïtiu i el demostratiu, són els dos graus del nostre coneixement; tot allò que està per sota d’aquests dos graus (…) no és més que fe o opinió.” (Pàg. 198).
      -“El nostre coneixement, per tant, només és real en la mesura que hi ha conformitat entre les nostres idees i la realitat de les coses.” (Pàg. 201)
      -“En això es fonamenta, en conseqüència, la realitat del nostre coneixement referent a les substàncies, és a dir, en l’exigència que totes les idees complexes que apliquem a les substàncies han d’estar constituïdes només per les idees simples (…). Són aleshores les nostres idees vertaderes còpies (…).” (Pàg. 208)

    •   Mireia Abadal Says:

      Les frases mencionades en el comentari anterior ens serveixen per explicar com hem realitzat el mural i per anar-les relacionant amb els continguts teòrics de cada doctrina filosòfica.

      Per començar, cal posar atenció en el punt de partida del mural: com coneixem? Racionalistes i empiristes defensen que coneixem gràcies al fet que la nostra ment té idees. El problema arriba a l’hora d’explicar com arriben aquestes idees, és a dir, quina és la font del nostre coneixement. Per això, en la part superior del mural, hem definit breument les dues filosofies i, a partir d’aquí, les hem pogut diferenciar: el racionalisme (Descartes) defensa la raó com a font del coneixement mentre que l’empirisme (Locke) es decanta per l’experiència.

      Per una banda, Descartes defensa un model deductiu i la possibilitat d’arribar a certeses absolutes. Segons ell, la ment crea conceptes sense possibilitat de dubte o d’error: les intuïcions. Aquestes a vegades necessiten passar per un filtre: les Regles del mètode. Tanmateix, la nostra ment posseeix una sèrie d’idees innates que, a diferència de les adventícies i les factícies, són clares, nítides i distintes. És per això que constitueixen el criteri de veritat: tot allò que percebem de manera clara i distinta serà acceptat com a veritat.

      Per altra banda, Locke defensa un model inductiu i s’allunya de Descartes en el fet que no creu en una certesa absoluta sinó en un progrés en el coneixement basat en l’experiència. Com que les experiències són infinites i canviants, mai arribarem a un coneixement absolut. Malgrat tot, són per a Locke el criteri de veritat i és a partir d’elles que tenim intuïcions. Si necessitem tenir experiències per adquirir coneixement, Locke creu evident que no poden haver-hi idees innates sinó que som un paper en blanc que s’anirà omplint d’experiències (“tabula rasa”). Locke defensa que hi ha dos tipus d’idees. Les primeres són les simples, és a dir, aquelles que ens són subministrades per l’experiència i en les quals la ment hi té un paper passiu. Les idees simples poden ser de sensació, si provenen de l’experiència externa, o bé de reflexió, si provenen de l’experiència interna. És per això que en el mural les hem exemplificat mitjançant un home que té fred i un altre que pensa. A partir de les sensacions, Locke explica que hi ha dues qualitats en els cossos. Les qualitats primàries es troben en els objectes mentre que les secundàries no s’hi troben, són subjectives. Les segones són les complexes, és a dir, combinacions d’idees simples que fa la ment. Aquestes poden ser modes, coses que no subsisteixen per elles mateixes; relacions, resultat de comparar diverses idees; substàncies, que representen coses que subsisteixen en elles mateixes. Hem mostrat aquests tres subtipus amb la mesura de la longitud, la relació causa-efecte i una poma.

      Cal posar especial èmfasi en la substància: Descartes defensa que la captem de manera intel•lectiva i Locke de manera sensible. Descartes afirma que hi ha tres substàncies que conformen tres veritats indubtables: Res divina, Res cogitans i Res extensa. Aquestes dues últimes, a més, estableixen un dualisme. Per la seva banda, Locke admet que la substància existeix però que és incognoscible, no la pot definir.

      Per acabar l’esquema, hem volgut mostrar que tan racionalisme com empirisme acaben defensant un coneixement intuïtiu encara que per camins sovint oposats. Descartes acaba posant fi al dubte hiperbòlic que ell mateix plantejava de bon començament i Locke acaba establint l’inici de la filosofia moderna.

  9.   Carla Terré Says:

    Relació i comparació de l’empirisme de Locke i el raionalisme de Descartes.

    http://mrl.li/1hlOA5a

    •   Carla Terré Says:

      *racionalisme

    •   Norman López Says:

      ‘Encara que fos cert que hi ha veritats admeses per tota la humanitat, això no provaria que fossin innates’ Llibre I, Capítol II, apartat 3
      ‘Les idees simples són aquelles que provenen de la sensació, […] tot allò que per constitució natural és capaç […] de causar alguna percepció en la ment produeix per aquest fet una idea simple en l’enteniment; aquesta idea, sigui quina sigui la seva causa externa, un cop advertida per la nostra facultat de discernir, la ment la contempla i la considera com una idea positiva real en l’enteniment.’ Llibre II, Capítol VIII, apartat 1
      ‘L’intuïtiu i el demostratiu són els dos graus del nostre coneixement; tot allò que està per sota d’aquests dos graus, sigui quina sigui la seguretat amb què ho acceptem, no és més que fe o opinió: no és coneixement, almenys per que fa a les veritats generals.’ Llibre IV, Capítol II, apartat 14
      ‘Les idees simples són les primeres en concordar amb les coses, perquè tenint en compte que la ment no pot produir-se-les ella sola han de ser necessàriament el producte de les coses que, actuant sobre la ment d’una forma natural, hi produeixen aquelles percepcions a les quals s’ordenen i adapten per la saviesa i la voluntat de Déu que ha fet la nostra natura.’ Llibre IV, Capítol IV, apartat 4
      ‘No dubto que se’m concedirà fàcilment que el coneixement que podem tenir de veritats matemàtiques no és només cert, sinó que també real, perquè no consisteix en la mera visió buida d’inútils quimeres del cervell.’ Llibre IV Capítol IV, apartat 6

      •   Marc Fornell Says:

        Per comprendre les dues filosofies modernes imperants en la societat contemporània dels últims segles, hem realitzat un mural complementat amb gràfiques per destacar els trets més característiques de les dues doctrines, l’Empirisme, representat per John Locke, i el Racionalisme, el màxim representant del qual és René Descartes. Les frases escollides extretes de l’obra del filòsof empirista anomenada Assaig sobre l’enteniment humà ajuden a entendre amb més claredat el mural, ampliant el contingut teòric d’ambdós filòsofs.

        Primerament, volem destacar la importància d’aquests dos models filosòfics, doncs han sigut la base de moltes teories polítiques i models de societat. Tot i no ser antagònics, presenten unes diferències molt clares, però parteixen d’uns punts en comú. Les bases que comparteixen els dos models filosòfics són: la preocupació epistemològica, el coneixement a través de la ment i l’evidència per a trobar la veritat. Tot i així, a partir d’aquestes bases comunes, els dos filòsofs segueixin raonaments molt diferents per traçar el que ells anomenen “el camí del coneixement”.

        Referent al problema epistemològic, Descartes separa el cos de l’ànima, tractant-lo de prescindible. Creu que el pensament és l’essència del jo, i inclús podríem existir sense ell. Proposa un dualisme que Locke criticarà. Per a Locke, tot coneixement prové de les experiències, i aquestes les percep el cos. Per tant, no podem viure sense cos, ja que és la causa del nostre ser.

        Pel que fa al coneixement, tots dos filòsofs estan d’acord que prové de la ment, la qual al seu torn té idees. Ara bé, la manera com aquest arriba a la ment crea discrepàncies entre les dues teories. Descartes basa la font del coneixement en la raó, dóna el criteri de veritat a les idees innates ja que són clares, nítides i distintes. Les altres idees són sotmeses al dubte metòdic, i se’ls dóna validesa a través de la raó.
        Locke, per la seva banda, nega l’existència de les idees innates i defensa l’experiència com a font del coneixement. Segons ell, la nostra ment és un paper en blanc, una tabula rasa, que s’omple i adquireix coneixement a partir de l’experiència sensible. Per tant, la raó s’aconsegueix per mitjà de l’experiència i no pas per les idees innates. El filòsof distingeix dues tipologies d’idees: les simples i les complexes, totes dues provinents dels sentits. Aquestes, proporcionen tres tipus de coneixements: l’intuïtiu, el demostratiu i el sensitiu.

        Respecte a la recerca de la veritat, els dos filòsofs coincideixen en què rau en l’evidència. Descartes, un cop té una intuïció clara, nítida i distinta, li concedeix la validesa absoluta, ja que està justificada per la raó, i per tant és immutable. Segons el filòsof, Déu és la garantia de la validesa d’aquests raonaments. Déu és una idea innata i la veritat només pot ser innata.
        Per altra banda, Locke es basa en les experiències, aquestes són infinites i mutables. És per això que només els concedeix una validesa temporal, perquè a mesura que s’acumulin noves experiències, la veritat s’anirà modificant. La veritat s’aconsegueix a través del món sensible, el que Locke anomena comerç amb el món.

  10.   Laura Viñas Says:

    EMPIRISIME vs RACIONALISME

    •   Laura Viñas Says:

      mural:

      •   Laura Viñas Says:

        Empirisme vs Racionalisme

        •   Carla Chacón Benítez Says:

          Per tal de sintetitzar visualment les idees que considerem principals dels dos moviments (racionalisme i empirisme), ens em basat en algunes idees de Descartes i Locke , extretes dels llibres: René Descartes, Méditations touchant a la première philosophie, traducció d’Antoni Martinez Riu, i John Locke, An Essay concerning Human understanding, traducció d’Antoni Martinez Riu.
          EMPIRISIME, Locke:

          “La ment, al començament és una rasa tabula.” (Compendi, cap. 1, pàg.166)

          “L’intuïtiu i el demostratiu, són els dos graus del nostre coneixement; tot allò que està per sota d’aquest dos graus, no és més que fe o opinió.” (pàg.198)

          “Sent aleshores les nostres idees vertaderes còpies, però potser no gaire exactes, són també objecte de coneixement real.” (pàg. 208)

          RACIONALISME, Descartes:

          “M’he adonat que aquests sentits m’enganyaven, i la prudència ens ensenya a no fiar-nos mai del tot d’aquells que ens han enganyat una vegada” (MEDITACIÓ PRIMERA, pàg. 121)

          “Només concebem els cossos per la facultat de pensar que posseïm.” (pàg. 136)

          “Déu disposa del poder de produir totes les coses que sóc capaç de concebre distintament.” (MEDITACIÓ SISENA, pàg.144)

          •   Júlia Bransuela Grané Says:

            L’empirisme és la tendència filosòfica que considera l’experiència com a criteri o norma de veritat en el coneixement. Considera els sentits com a facultat d’aquest.
            Un dels seus principals representants és John Locke, per a ell som una ‘tabula rasa’, la qual anem omplint a mida que anem adquirint coneixements a partir de les nostres experiències.
            Els empiristes utilitzen el model inductiu del coneixement. Aquest es basa en arribar a una conclusió a partir de la generalització. És a dir, tenim casos concrets i arribem a una teoria general. I fan servir la física com a model del coneixement.

            En canvi, el racionalisme és la tendència filosòfica que considera que la realitat està governada per un principi intel·ligible al qual la raó pot accedir. És a dir, per mitjà de la raó es poden descobrir certes veritats universals de les que és possible deduir la resta de continguts de la filosofia i la ciència.
            Un dels seus màxims representants és Renné Descartes que diu que des de que naixem tenim unes idees innates, per tant, ja tenim un primer coneixement, el qual s’anirà desenvolupant fent ús de la raó. A partir d’aquí podreu descobrir altres veritats que seran comfirmades per l’experiència.
            Els racionalistes utilitzen el model deductiu del coneixement. Aquest es basa en arribar a una conclusió a partir de teories generals per fer afirmacions sobre casos particulars. I fan servir les matemàtiques com a model del coneixement.

            Part de la informació ha sigut extreta de: http://2batxavanitasvanitatis.blogspot.com.es/2011/01/empirisme-es-la-tendencia-filosofica.html

        •   Ainhoa Ramos Suárez Says:

          En aquest mural em realitzat una divisió entre l’empirisme i el racionalisme. Aquests dos moviments discerneixen en la forma en què s’arriba al coneixement: els empiristes ho faran a través dels sentits i l’experiència i els racionalistes per mitjà de la raó.

          Respecte a l’empirisme es veu representada la imatge de John Locke, un dels principals filòsofs d’aquest corrent. D’altra banda, tenim una imatge que representa els sentits, ja que aquests tenen una gran importància pel que fa a l’adquisició del coneixement. Els empiristes utilitzen la metàfora de la tàbula rasa, és a dir, que quan naixem no tenim cap idea, sinó que les adquirim per mitjà de les experiències. Finalment, hem fet referència en el model inductiu que segueixen els empiristes, és a dir, arriben a una conclusió general a partir dels casos particulars.

          Pel que fa al racionalisme hem adjuntat la imatge de René Descartes, el màxim representant d’aquesta tendència filosòfica. Es veu una imatge del cervell per representar la raó, la principal font de coneixement dels racionalistes.
          Per representar la creença de les idees innates hem adjuntat una imatge de Déu, ja que és ell qui ens les ha imposat. Tal com hem mencionat en comentaris anteriors els racionalistes utilitzen les matemàtiques com a model del coneixement.
          Per últim en el mural també hem fet referència al model deductiu en el qual es basen els racionalistes. És a dir, a partir de la teoria general es creen els casos particulars.

        •   Laura Viñas Says:

          l’enllaç és: https://mural.ly/#/ieslacetania/1392397951700

  11.   Laura Santamaria i Irina Arnau Says:

    Racionalisme i Empirisme amb mural.ly
    http://mrl.li/1hlksHa

    •   Raquel Vila Says:

      Descartes va ser el pare del racionalisme, considerava que la raó era la base del coneixement, per a ell, les experiències sensibles eren considerades coneixements imperfectes de la realitat, per tant, la raó era la font de coneixement. Descartes creu que a la filosofia la manca un mètode pel que fa a la fiabilitat del pensament, i aplica un mètode matemàtic, conegut com a mètode cartesià, que es divideix en diferents fases: Regla de l’evidència, Regla de l’anàlisi, Regla de la Síntesi i finalment la Regla de l’enumeració. Gràcies a aquest mètode troba la primera veritat “Penso, per tant existeixo” que se li presenta d’una manera clara nítida i distinta. Per Descartes, el més assenyat és qüestionar-se tots els coneixements rebuts i anar a la recerca de veritats indubtables, el que es coneix com a dubte metòdic, que es fonamenta en la incertesa de les dades sensorials “Tot allò que he acceptat fins ara com allò més vertader i segur ho he après dels sentits o a través dels sentits; ara bé, alguna vegada m’he adonat que aquests sentits menganyaven-p.121”, dels errors del raonament, de la dificultat de destriar el son de la vetlla i de la hipòtesi del geni maligne “Suposaré doncs que hi ha, un cert geni maligne, tan astut i fal•laç com poderós, que ha emprat tot el seu enginy a enganyar-me- p.125”

      Per a Descartes hi ha tres tipus d’idees: adventícies ( que provenen de la experiència sensible), les factícies (són les que fabriquem nosaltres mateixos) i finalment les idees innates (emergeixen de la pròpia voluntat de pensar).

      En canvi, John Locke és partidari de l’empirisme, és a dir, la font de coneixement són les experiències sensibles. L’origen de les idees és la experiència, per tant ell no creu que existeixin les idees innates ja que són coneixements que no provenen de l’experiència “Els homes, simplement amb el recurs a les seves capacitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen, sense l’ajuda de cap impressió innata, i com poden arribar a la certesa sense cap d’aquestes nocions o principis innats- p.179” Per a ell, l’ésser humà des de que neix és un full en blanc (taula rasa) que va adquirint coneixements a mesura que vagi tenint experiències. Per tant, hi ha dos tipus de vies per a construir el coneixement, d’una banda trobem la sensació i de l’altra la reflexió.

      Per a Locke hi ha dos tipus d’idees “anomeno idea a tot allò que la ment percep per si mateixa o tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem- p.186”, les simples (de sensació i de reflexió) i les complexes (de modes, substàncies i relacions), que ambdues són idees adquirides. Les idees simples són els únics materials del nostre pensament, en canvi, les idees complexes són aquelles que s’han elaborat a partir de la modificació d’una idea simple.
      Pel que fa al criteri de veritat, Descartes parteix d’una deducció, que se’ns presenta d’una manera clara, nítida i distinta “només poden persuadir-me del tot les coses que conec clarament i distintament- p.141”, a la qual li apliquem el mètode per cercar quina és la veritat. En canvi, Locke pensa que cerquem la veritat a partir de les diferents experiències i proves que tenim al llarg de la vida, però afirma que mai arribarem a tenir una veritat absoluta ja que no podrem arribar a assolir el màxim coneixement.

      Per a Descartes hi ha tres tipus de substàncies, és a dir, allò que és en sí i es concep per sí mateix, i són captades de manera intuïtiva. Aquestes substàncies són el Jo Pensant, que es divideix en res extensa (cos, que disposa de les qualitats físiques) i res cogitans (ment, que té les qualitats espirituals); Déu, substancia divina (Principi Ontologic i Principi de Causalitat); el Món, substància extensa, té una concepció mecanicista del món, hi distingim dues qualitats, les primàries i les secundàries. Per una altra banda, John Locke, admet la substància com a una realitat extra-mental causa de les nostres idees de sensació, la substància la captem a partir de les nostres sensacions.

  12.   Laura Santamaria i Irina Arnau Says:

    Comparació Racionalisme i Empirisme.

  13.   Laura Santamaria i Irina Arnau Says:

    Racionalisme i Empirisme amb mural.ly

  14.   Núria Coll Cortina Says:

    Proposta gastronòmica per racionalistes i empiristes amb l’aplicació Mural·ly.

    http://mrl.li/1hkFiGp

    •   Anna López Says:

      En aquest mural comparem l’empirisme i el racionalisme des del punt de vista de Descartes i John Locke, a través d’un mural de fotos que “ideen” la recepta ideològica dels dos filòsofs.

      Per una banda, Descartes ens presenta una recepta basada en el racionalisme, és a dir, el corrent filosòfic basat en la raó i que pensa que l’experiència no és una font de coneixement fiable, ja que els sentits només ens informen de les aparences de la realitat, però no de la realitat en si mateixa, i que creu que només es pot aconseguir arribar a la veritat a través de l’anàlisi racional de veritats evidents, que coneixem per intuïció. En aquest cas és més important la lògica i la intuïció de veritats racionals que no pas l’experiència. Aquestes veritats que coneixem per intuïció s’anomenen idees innates. Això no significa que ja les coneixem quan naixem, sinó que no cal que les aprenguem. N’hi ha prou amb pensar-hi per veure-les clares.

      A diferencia de Descartes, John Locke ens presenta una recepta basada en el corrent filosòfic de l’empirisme, nega qualsevol altre font de coneixement que no sigui l’experiència, és a dir, el coneixement sensible (empeiria). L’origen de les idees és l’experiència, tant l’externa com la interna, i aquesta és l’únic criteri de veritat. De l’anàlisi dels conceptes no podem deduir res sobre la realitat, com pretenien els racionalistes. Per tant, no existeix allò que els racionalistes anomenen “idees innates”, és a dir, coneixements evidents que no s’han derivat mai de l’experiència. Tota idea és un contingut mental adquirit a través de la experiència i, per tant, la ment és com un receptacle buit de contingut que s’ha d’anar omplint (com un full en blanc).
      Segons Locke, les idees simples són indivisibles i completes, però no són pas sempre clares; són sense barreja, homogènies i no-analitzables: hom no pot per tant ni definir-les ni explicar-les. Hom no pot tampoc comunicar-les, ni conèixer-les sense experiència personal. Dades immediates de l’experiència, aquestes idees són els únics materials del nostre pensament. Les idees complexes són modificacions d’una idea simple: per exemple, dos és la unitat repetida. L’espai ve de la idea simple de l’extensió: és la idea sensible elaborada de distància. La durada ens ve de la idea de successió; el nombre, que comporta una unitat estrictament determinada; l’infinit que es forma per l’addició sense fi d’allò finit.

    •   Marta Reyes Says:

      Pel que fa la Recepta de la veritat Descartes obté el seu criteri a partir de la primera veritat descoberta amb l’exercici del dubte metòdic . El que garanteix la veritat de la proposició ” penso , per tant existeixo ” és la seva claredat i distinció , pel que podem acceptar com ” una regla general que totes les coses que percebo molt clara i distintament són veritables ” ( ” Tercera Meditació ” ) .
      De totes maneres aquest ” criteri de veritat ” no té total garantia fins que no es demostra l’existència de Déu i la seva bondat , i això , bàsicament , per la radicalitat del dubte metòdic : la hipòtesi del geni maligne posa en qüestió fins i tot la veracitat d’allò que sembla mostrar-se com més evident ( amb claredat i distinció ) i arriba a qüestionar la pròpia matemàtica , com les veritats més simples a les quals sembla arribar per intuïció . Podem arribar a la demostració de l’existència de Déu si veiem amb “claredat i distinció ” que cada un dels passos que seguim en la argumentació és veritable . Però , al seu torn , la claredat i distinció com a criteri de veritat per coneixements que no són els del cogito , només queda prou justificada si Déu existeix. Déu es fa servir com a garantia només d’aquelles ciències que apareixent conclusions i necessiten de la memòria . La veracitat divina garanteix que no em engany en pensar que són veritables aquelles proposicions que recordo haver percebut clarament i distintament.
      Per a Locke en la seva recepta creu que a través de l’experiència que és la font i límit de coneixement. Per a ell l’únic criteri de veritat és la sensibilitat. No hi ha cap criteri de veritat que pugui oferir-nos validesa universal, ja que es pot construir un altre teoria que la invalidi, per tant doncs la veritat no esta establerta de manera indubtable. La nostre ment a partir del que vivim elabora impressions i sensacions per construir idees. El coneixement l’adquirim segons les construccions d’experiències sensibles.

      Descartes pel que fa la realitat substancial es troba, però, amb un problema difícil de respondre des de la seva teoria del cogito. Si definim el “jo” com a “jo que pensa” apareix lògicament la dificultat d’explicar com actua en l’home el cos físic, és a dir, la matèria que –òbviament- no pensa. Si el meu jo és el meu pensar, la dificultat és la de trobar un estatut per al meu cos (el cor, els ulls, les cames…) La resposta cartesiana serà la de dir que en l’home hi ha dues substàncies (dues realitats que actuen i existeixen per si mateixes) el cos (res cogitans) i la matèria (res extensa). En l’home hi ha, doncs, dues entitats: pensament i matèria. L’ànima [pensament] i el cos [matèria] són dues entitats evidents per elles mateixes, realment distintes i que –totes dues alhora- formen l’home. El jo fonamentalment és pensament i, bàsicament, el pensament està constituït per dues facultats: enteniment i voluntat. Per a Descartes cos i ànima constitueixen una unitat. L’home és Res Cogitans (Substància pensant, que té per atribut el pensament (enteniment i voluntat) + Res Extensa (Substància material, que té per atribut l’extensió), indestriablement, tot i que –per hipòtesi- Descartes arriba a dir que ens podríem imaginar una ment sense cos. La teoria cartesiana és dualista pel que fa a l’home i manté que hi ha, a més, una altra substància que és Déu res infinita, que és la Substància divina, que té per atribut la perfecció que garanteix el funcionament i l’ordre del cosmos.

      I pel que fa Locke defensava l’existència de Déu, de la substància i de l’ànima , malgrat no tenir-ne cap sensació. Per a Locke, l’existència de Déu és una conseqüència del fet que hi hagi un univers ordenat. És així que hi ha lleis matemàtiques i científiques, ergo hi ha d’haver un déu que doni un ordre a l’univers. De la mateixa manera, Locke va assumir l’existència de la substància, tot i no tenir-ne experiència perquè les entitats han de tenir alguna mena de substrat que doni ordre a les percepcions sensibles. Locke assumia el ‘penso ergo existeixo’ cartesià, tot i no considerar-lo una idea innata, simplement perquè, a parer seu, és un argument a favor d’un mateix.
      Hume rebutjà l’existència dels conceptes de ‘jo’ (cogito, ment), ‘Déu’ i ‘món extern’, portant a la seva conseqüència lògica el principi de la còpia: si no en tinc una impressió de la qual derivar-los, són ficcions. Per a ell, la ment està constituïda per un conjunt de percepcions diferents, sense cap unitat substancial, més enllà de la unitat fornida per la memòria. La metàfora més coneguda de Hume per tal de parlar sobre la ment és la del teatre, on les percepcions apareixen successivament.
      Descartes com a última part de la seva recepta filosòfica proposa l’existència de dos tipus de coneixement: el coneixement intuïtiu i el coneixement deductiu. Inspirat en el model del coneixement matemàtic, a partir de la intuïció d’idees clares indistintes (és a dir, de les que no podem dubtar) s’obre un procés deductiu que ens pot portar al coneixement de tot el que és possible conèixer. Malgrat els seus principis empiristes, Locke acceptés aquesta classificació cartesiana, a la qual s’afegirà, però, una tercera forma de coneixement sensible de l’existència individual.
      Locke finalment en la seva recepta distingirà, doncs, tres nivells o tipus de coneixement: el coneixement intuïtiu (que dóna quan percebem l’acord o desacord de les idees de manera immediata, a partir de la consideració de tals idees i sense cap procés mediador) que consisteix en el coneixement demostratiu (és el que obtenim en establir l’acord o desacord entre dues idees recorrent a altres que serveixen de mediadores al llarg d’un procés discursiu en el qual cada un dels seus passos és assimilat a la intuïció.) i el coneixement sensible(és el coneixement de les existències individuals, i és el que tenim del Sol i altres coses, per exemple, quan estan presents a la sensació).
      Fins aquí el nostre menú filosòfic.

  15.   Gisela Cruz Carrasco Says:

    Comparació entre Racionalisme (Locke) i Empirisme (Descartes) http://mrl.li/1hkypVP

    •   Pol Morató Says:

      – “Els homes simplement amb el recurs a les seves capacitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen, sense l’ajuda de cap impressió innata.” (Pàg. 179)
      – ” L’assentiment universal, té el següent inconvenient: que encara que de fet fos cert que hi ha veritats admeses per tota la humanitat, això no provaria que fossin innates, mentre que hi pugui haver una altre forma de mostrar com han arribat els homes a tenir aquest assentiment universal.” (Pàg. 180)
      – “L’assentiment universal, que s’utilitza per provar principis innats, demostra que no hi ha cap principi d’aquesta mena: perquè no hi ha principi el qual la humanitat assenteixi d’una manera universal.” (Pàg. 181)
      – “<> i <> Són per natura nocions impreses.” (Pàg.183)
      – “És evident que els infants i els idiotes no en tenen la més mínima percepció o idea. “(Pàg.181)
      – “Em semblaria contradictori sostenir que hi ha veritats impreses en l’anima que l’ànima no percep ni entén.” (Pàg.181)
      – “Si no són nocions naturalment impreses, aleshores, com poden ser innates? I si efectivament són nocions impreses, com poden ser desconegudes? Dir que una noció està impresa en la ment, i afirmar al mateix temps que la ment la ignora i que fins i tot no l’adverteix, és igual que reduir aquesta impressió al no-res.” (Pàg.182)
      – “Tot allò que per constitució natural és capaç, de causar alguna percepció en la ment produeix per aquest fet una idea simple en l’enteniment.” (Pàg 184)
      – “L’intuïtiu i el demostratiu, són els dos graus del nostre coneixement; tot allò que està per sota d’aquest dos graus, no és més que fe o opinió.” (Pàg.198)

      •   Pol Morató Says:

        En el fragment de la pàg.183 ha de constar:
        -El que és, és i és impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui. Són per natura nocions impreses (Pàg.183)

    •   Núria Borràs Martí Says:

      Hem escollit aquestes frases perquè hem pensat que són les més apropiades en relació amb el mural realitzat de les diferències entre el racionalisme i l’empirisme.
      Els fragments que hem extret de la lectura del llibre fan referència a Locke, és a dir a l’empirisme, i en el moral hem exposat els arguments i discrepàncies entre aquests dos pensaments filosòfics diferents. Locke exposa que la raó es basa en l’experiència i la sensibilitat, les quals són el límit del coneixement; també pensa que les idees són adquirides, que poden ser simples i compostes; també diu que a través de l’experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible; a més, el cos i l’ànima estan separats, però relacionats entre si.
      En canvi, Descartes defensa que la font del coneixement és la raó, i gràcies aquesta aconseguim la veritat absoluta, per aconseguir-la Descartes no es basa en els sentits, ja que considera que et porta a resultats erronis, es basa en la utilització del mètode. Les idees més importants per aquest filòsof són les idees innates, les úniques que no podem posar en dubte, aquestes idees han de ser clares nítides i distintes; per Descartes l’ànima és la part més individual de l’ésser humà, però que té contacte amb el cos gràcies a una glàndula anomenada pineal; és a dir, Descartes és partidari del dualisme entre ment i matèria.
      En conclusió, el racionalisme i l’empirisme són molt diferents entre ells. L’empirisme es basa amb l’experiència i sensibilitat. Però el racionalisme ja consta d’unes idees innates, amb les que naixem, i la resta d’idees les verifica amb el mètode, no amb l’experiència. Els empiristes poden utilitzar el racionalisme, en canvi els racionalistes fugen de l’empirisme.

  16.   Gisela Cruz Carrasco Says:

    http://mrl.li/1hkypVP

  17.   Susana Pradas Says:

    LOCKE, Empirisme VS Racionalisme

    Mural amb mural.ly: https://mural.ly/#/popopopitas/1392386289020

    •   Susana Pradas Says:

      Aquest és el link correcte: http://mrl.li/1jG35kn

      •   Aleix Torra Says:

        Per fer aquest mural hem utilitzat varies frases del llibre Atena, de Descartes i Locke:

        DESCARTES:

        – “Els racionalistes intenten trobar l’últim fonament de la ciència i de la filosofia en l’especulació de la metafísica, mentre que els empiristes s’orienten vers una anàlisi del coneixement, la gènesi del qual atribueixen preferentment a l’experiència sensible.” (pàg.109)

        – “Els sentits m’enganyaven, i la prudencia ens ensenyaa no fiar-nos mai de tots aquells que ens han engaynat una vegada” (pàg.121)

        – “No concebria clarament i veritablement què és la cera si no penso que és capaç de rebre més variacions en l’extenció que les que mai hagi pogut imaginar.” (pàg.133)

        – “D’aquesta manera m’adono amb molta claredat que la certesa i la veritat de tot coneixement depèn només del coneixement del Déu vertader.” (pàg.144)

        – “El cos, per la seva naturales, és sempre divisible, i l’esperit és del tot indivisible.” (pàg.157)

        “L’esperit o l’ànima de l’home és totalment diferent del cos, si no ho sabés ja prou.” (pàg.158)

        LOCKE:

        – “L’experiència és l’origen i el límit del coneixement.” (pàg.165)

        – “Aquests principis no els tenim naturalment impresos en l’ànima, perquè els desconeixen els infants, els idiotes, etc.” (pàg.181)

        – “Les idees de les qualitats primàries són semblances; les de les secundàries, no.” (pàg.190)

        – “Les primeres són semblances. Les segones, creiem que són semblances, però no ho són. Les terceres ni són semblances ni ho pensem.” (pàg.195)

      •   Sandra Arévalo Says:

        Per realitzar aquest mural ens hem basat en diferències entre Locke, empirisme i Descartes, racionalisme on a partir d’aquestes, hem desenvolupat el nostre mural acompanyat de fotografíes que nosaltres hem cregut apropiades per a completar-lo.
        Primer de tot la diferència clau que defineix a Descartes i a John Locke és la resposta a quin és l’autèntic coneixement i com es trova. Descartes argumenta que el coneixement es defineix a partir del racionalisme, a partir de la raó establerta com a font del coneixement. És a dir, nosaltres coneixem gràcies a la raó, per tant, té total protagonisme en la definició de coneixement i en com, per a Descartes, arribem a aquesta autèntica veritat. A diferència de Descartes, John Locke aposta per l’empirisme, és a dir, en utilitzar l’experiència per arribar a coneixer a ciència certa, però concretament, argumenta que la única font de coneixement és l’experiència sensitiva, en com els nostres sentits ens aporten l’informació que necessitem per a coneixer totes les coses.

        Un altre punt que marca la diferència entre Descartes i John Locke i és l’existència de Déu. Descartes considera a Déu com a un fonament del saber, mentre que Locke refuta aquesta idea considerant que Déu no és res més que una idea que no acaba d’aportar una certesa total, no aporta demostracions dels fonaments, on a partir d’això aposta pel seu ideal de que només es pot arribar a la veritat amb l’experiència i la sensibilitat. Per tant, mentre Descartes considera que la idea divina de Déu és la única font de certesa davant del saber, Locke ho refuta totalment al destacar els sentits i l’experiència.

        Descartes considera que el mètode a seguir és el mètode deductiu, on un cop més aposta per arribar a la veritable veritat sense possibilitat d’error ni dubte. A partir d’això, desenvolupa un procès a seguir per aconseguir verificar aquest mètode: les regles del mètode.
        En relació amb aquest punt, existeix un criteri de veritat, que és el fet de tenir en compte les idees innates que aporten distinció i claretat que ens ajuda a considerar veritat una intuïció ja que les idees innates a diferència de les factícies i les adventícies ens fa acceptar com a veritat tot allò que sigui clar i distint, per tant, absoluta veritat.
        Locke, a diferència, considera que el mètode a seguir és el mètode inductiu ja que no creu en la possibilitat de trobar una certesa absoluta sinó de trobar el coneixement a partir de processos basats en l’experiència on a partir d’aquí tenim les intuïcions i no a partir del mètode deductiu com proposa Descartes on a partir de la ment apareixen aquestes intuïcions. A partir d’aqui desenvolupa el fet de que si per aconseguir l’autèntica veritat ho hem de fer a partir de l’experiència, vol dir que les idees innates no tenen cap paper fonamental en aquesta teoria, per tant, considera el seu “tabula rasa” on conclueix que som un full en blanc que segons les experiències que desenvolupem, s’anirà omplint cada cop més. Això suposa que: naixem com un full en blanc i segons anem creixent, ens anem omplint d’experiències.

        Deixant a part la discrepància entre Locke i Descartes alhora d’averiguar quins mètodes, idees o procediments hem de seguir per aconseguir coneixer realment el significat de veritat amb total certesa, arriba el punt de diferenciar el dualisme pel qual aposten cada un dels personatges dels qual hem realitzat el nostre mural basat en diferències claus en quan al coneixement.
        El dualisme de Descartes es basa en la ment i la matèria unides per una connexió gràcies a la glàndula pineal ja que allà es troba l’ànima, la font pura de l’ésser humà. Descartes anomena d’una altra manera a la matèra i a la ment: res cogitans (ment) i res extensa (matèria).
        En canvi, Locke no aprova el fet del dualisme, ell creu que les idees són copies de les nostres impressions.

        Una de les últimes diferències esmentades en el nostre mural és el fet de considerar la idea de substància captada Intel.lectualment, Descartes, o el fet de considerar la idea de substància sensitivament, Locke. La substància té dos significats diferents per a Descartes i Locke ja que Descartes considera que la substància esta dividida en tres substàncies: res cogitans, res extensa i res divina i Locke considera que la substància existeix però és incogniscible.

        La última diferència que hem esmentat és els representants del racionalisme: Descartes, Pascal i Kant i els representants del empirisme: Locke, Bacon i Hume.

        En el nostre mural també hem esmentat algunes similituts entre Descartes i Locke com és el fet del coneixement en la ment del subjecte, iniciadors de la filosofia moderna ja que critiquen la fe, l’autoritat i la tradició, la realitat és una representació de la nostra ment i tenen una reflexió sobre el coneixement i mètode científic.

        Aquesta és l’explicació de tots els punts esmentats en el noste mural, on es poden observar moltes diferències i algunes similituts entre el que coneixem com a racionalisme aportat per Descartes i el que coneixem com a empirisme aportat per Locke.

    •   Susana, Aleix i Sandra Says:

      Durant la realització del nostre mapa conceptual ens han servit d’ajuda i inspiració diversos recursos d’internet com powerpoints o articles relacionats amb l’empirisme o el racionalisme:

      Un powerpoint sobre el Racionalisme i les idees dels seus representants en aquest enllaç: http://www.slideshare.net/ByronPatricio/el-racionalismo-7850980

      L’explicació del concepte “substància” segons Aristòteles en el següent text: http://www.filosofia.org/cla/ari/azc10202.htm

      “La razón se refiere a la facultad que tiene el hombre, que lo distingue del resto de los animales, en la capacidad de alcanzar el conocimiento. El racionalismo en cambio constituye una doctrina filosófica cuya base es la omnipotencia e independencia de la razón humana.” Juan Carlos Pineda en l’article “Fe, racionalismo y ciencia”. Font: http://periodicosolidaridad.org/2013/10/fe-racionalismo-y-ciencia/

      “Nuestra capacidad de sentir se encuentra, entonces, repartida entre la sensación que tuvimos y la que tenemos. El sujeto las percibe de modo distinto; una de ellas nos parece pasada, otra actual.”. Victor Montoya en l’article “Ciencia, empirismo y relatividad”. Font: http://sincronia.cucsh.udg.mx/relativ.htm

  18.   Victor Martín Lluís Says:

    http://mrl.li/1jFGi8j

    •   Victor Martín Lluís Says:

      Frases de Locke:

      1-“Cap coneixement humà pot anar més enllà de la experiència”

      2-“La raó per la que els homes entren a la societat és per conservar la seva propietat”

      3-“Si el coneixement està en les idees, pot ser totalment quimèric”

      4-“Una cosa és mostrar a un home que està equivocat, i una altra molt diferent es fer-lo posseidor de la veritat”

      5-“Les idees de les qualitats primàries són semblances; les de les secundàries, no”

      6-“No es requereix l’existència perquè el coneixement sigui real”

      7-“Les idees de les substàncies tenen els arquetipus fora de nosaltres”

      8-“Les idees simples concorden realment amb les coses”

      9-“L’home no té cap idea general de la substància, ni tampoc sap què pot ser la substància en si” (Hume)

      10-“És impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui” (Aristòtil)

      •   Ricard Suaña Says:

        (A les frases, el nom ha de ser David Serra, hi ha hagut una equivocació)

        A continuació s’establirà una relació entre les frases i el treball realitzat:

        1. Tal i com s’explica en el mural, els empiristes defensen que les idees innates no existeixen, i que aquestes es construeixen a partir de les experiències.

        2. En el mural, es parla de la relació entre l’empirisme i el liberalisme i al veure aquesta frase de Locke, també es pot relacionar amb el capitalisme actual.

        3. Si ens basem només en el racionalisme, que parla de les idees clares, nítides i distintes, si aquestes són errònies, podem arribar a un coneixement fals. Tal i com diem en el mural, un racionalisme en que la idea absoluta no és vertadera, aplicat a la societat, pot acabar amb una dictadura.

        4. Amb el racionalisme, és fàcil prendre veritats falses com a veritats vertaderes absolutes. Tal i com s’explica al treball, els empiristes neguen la possiblitat d’assolir les idees absolutes amb el coneixement humà.

        5. En aquesta frase, de Locke, ens parla de que, les qualitats primàries són semblançes, ja que son la percepció de la realitat. Mentre que les secundàries són composicions a partir de les primàries. En el mural, ho veiem representat per unes imatges de la percepció d’un arbre i d’un bosc.

        6. Locke parla de que, per a que el coneixement sigui real, no cal que hagi estat captat per els sentits sino que aquest es pot formar combinant idees captades amb els sentits. En el mural s’estableix una gran diferència entre el coneixement empirista i el racionalista.

        7. Les idees les formem a partir del que percebem, a partir de l’experiència. Per tant, no tenen la base en la nostra ment sino al món exterior.

        8. Les idees simples concorden amb les coses ja que són simplement la percepció de la realitat. Tant aquesta com la frase anterior es veuen reflectides al treball en la concepció de les idees per els empiristes.

        9.L’empirisme evita definir què és la substància, ja que considera que escapa a la nostra capacitat de coneixement. Al mural, es parla de que els racionalistes defensen l’existència de la substància a diferència dels empiristes. Aquesta frase no és de Locke, sinó de Hume que es va inspirar en ell.

        10. Aquesta frase, que és d’Aristòtil, la podem relacionar amb Locke pel fet de que demostra que els sentits no ens enganyen.

  19.   Victor Martín, David Serra, Ricard Suaña Says:

    Comparació entre Racionalisme i Empirisme amb un mural.ly

    http://mrl.li/1jFGi8j