La virtut com a recerca de l’excel·lència

15 octubre 2009

La virtut es pot ensenyar?  Què opinava  Sòcrates al respecte? I vosaltres què en penseu?

Us aconsello fer una ullada a la següent presentació: FEU CLIC i us convido a què em digueu tot allò que vosaltres hi afegiríeu i trobeu a faltar. Fa?

Abans però us recomano fer una ullada als següents videos.

 

 


La incertesa humana

8 setembre 2009

"En el coneixement hi ha tres principis d’incertesa:

  • el primer és cerebral: el coneixement no és mai un reflex de la realitat, sinó sempre traducció i reconstrucció, i per tant comporta risc d’error;
  • el segon és físic: el coneixement dels fets és sempre tributari de la interpretació;
  • el tercer és epistemològic: resulta de la crisi de criteris de veritat en filosofia (a partir de Nietzche) i en ciència (a partir de Bachelard i Popper).

Conèixer i pensar no és arribar a una veritat absolutament segura; és dialogar amb la incertesa."

MORIN, Edgar. Tenir el cap clar, pàg. 72 edicions La Campana.

img


Operació pandèmia

3 setembre 2009

Juguen amb la nostra salut? Pandèmia, un negoci brut?
 
 
Documental de Julián Alterini vist a través de la web d’Ecodiari.
 
img


Els cignes negres

5 juliol 2009

Vacances amb uns bons llibres per gaudir, com  no? Per exemple el de Nassim Nicholas Taleb  titulat: El cisne negro publicat per Paidós.

Podeu veure la ressenya al portal d’Eduard Punset.

O fins i tot visionar el següent video:

 

I, si no és aquest un dels vostres llibres escollits, tant fa, podeu gaudir amb qualsevol altre, com no?

Bones vacances si és el cas.

img


Preocupacions? Crisis?

30 juny 2009


Selectivitat

10 juny 2009

Avui s’ha realitzat la prova de Filosofia de la selectivitat, Hume i Plató han estat les opcions a escollir i ara que ja han passat els nervis de molts/es estudiants crec que val la pena somriure un xic.

img

 

img

img


Conceptes de Nietzsche que brillen a Coelho?

22 maig 2009

  • VOLUNTAT DE PODER
  • TRANSVALORACIÓ DELS VALORS
  • ETERN RETORN
  • VITALISME
  • NIHILISME
  • SUPERHOME

Conceptes fonamentals per entendre Nietzsche.  

Crec que podem córrer el risc de comparar aquests conceptes amb algunes màximes de Coelho al seu llibre: Manual del guerrer de la llum.

“Un guerrer de la llum contempla les dues columnes
que hi ha a banda i banda de la porta que vol obrir. L’una es diu Por i l’altra
es diu Desig. El guerrer mira la columna de la Por i hi veu escrit: <Estàs a punt d’entrar en
un  món desconegut i perillós, on tot el
que has après fins ara no et servirà de res>.

El guerrer mira la columna del Desig i hi veu
escrit: <Sortiràs d’un món conegut, on hi ha guardades les coses que sempre
has volgut i per les quals has lluitat tant.>

El guerrer somriu –perquè res no l’espanta ni el
lliga. I amb la seguretat de qui sap el que vol, obre la porta.” Pàg. 112

“Primer: Déu és sacrifici. Pateix en aquesta vida i
seràs feliç en la següent.

Segon: Qui es diverteix és infantil. Has de viure
sota tensió.

Tercer: Els altres saben el que és millor per a
nosaltres, perquè tenen més experiència.

Quart: La nostra obligació és fer contents els
altres. Els hem de complaure encara que això comporti renúncies importants.

Cinquè: No hem de beure de la copa de la felicitat
perquè ens podria agradar i no sempre la tindrem a les mans.

Sisè: Hem d’acceptar tots els càstigs. No hem de
córrer riscos.

Aquests són els manaments que cap guerrer de la
llum no pot obeir.” Pàg. 142

Consulta l’enciclopèdia si vols saber-ne més sobre Nietzsche. 

 

img ???

 

 


Manual del guerrer de la llum

22 maig 2009

"La
dona del vel va preguntar al nen si havia vist mai el temple gegantí, ple de
campanes. Però feia molt de temps que un terratrèmol havia enfonsat l’illa i el
temple al mar. Durant mesos, el nen va concentrar-se, ran de platja, a sentir
les campanes, que no van sonar mai. Es va cansar d’esperar i va escoltar el
mar, les gavines, les fulles de les palmeres i les veus dels companys que
jugaven. I fou llavors que va sentir les campanes. Al cap d’uns anys, ja fet un
home, va tornar un dia a la platja i va veure-hi novament la dona.
 

– Escriu un
llibre sobre el guerrer de la llum -va demanar-li la dona".

Aquest
llibre aplega un conjunt de màximes i de reflexions per recordar-nos que en
cada u de nosaltres viu un guerrer de la llum, algú capaç d’obrir el silenci
del seu cor, d’acceptar derrotes sense deixar-s’hi abatre i d’alimentar
l’esperança enmig del desànim i el cansament.

http://www.grec.net/llivirt/mp.pgm?F=82566512

img

 

Moltes de les màximes del llibre em recorden certs principis de F. Nietzche.

Us proposo que em contextualitzeu la tria que faig i m’ajudeu a cercar algunes similituds bàsiques i diferències òbvies.

“Un guerrer de la llum, abans d’entrar en un combat
important, es demana a si mateix: <Fins a quin punt he desenvolupat les
meves habilitats?>

Ell sap que totes les batalles que ha lliurat en el
passat li han ensenyat alguna cosa. Però moltes d’aquestes ensenyances l’han
fet sofrir més que no era necessari. En més d’una ocasió, ha perdut el temps
lluitant per una mentida. I ha sofert per persones que no estaven a l’altura
del seu amor.

Els victoriosos no repeteixen la mateixa
equivocació. Per això el guerrer només arrisca el seu cor per les coses que
valen la pena.” Pàg. 24

 

“Un guerrer
de la llum sap que hi ha moments que es repeteixen.

Sovint es troba davant dels mateixos problemes i
situacions a què ja s’havia enfrontat; aleshores es deprimeix i pensa que no és
capaç de progressar en la vida, perquè els moments difícils han tornat.

–        
Ja hi he passat, per això – es queixa al seu cor.

–        
Sí que hi has passat –li respon el cor-. Però no ho havies
superat.

Aleshores, el guerrer comprèn que les experiències
repetides tenen una sola finalitat: ensenyar-li allò que no vol aprendre.” Pàg.
26

“Diu un poeta: <El guerrer de la llum tria els
seus enemics.>

Ell sap prou bé de què és capaç; no li cal anar pel
món pregonant les seves qualitats ni les seves virtuts. Però sempre apareixen
persones que volen demostrar que són millors que ell.

Per al guerrer, no existeix el <millor> ni el
<pitjor>: cadascú té els dons necessaris per al seu camí individual.

Però hi ha persones que hi insisteixen. El
provoquen, l’ofenen, fan de tot per irritar-lo. Aleshores, el seu cor li diu:
<No escoltis les ofenses, perquè no augmentaran les teves habilitats. Et
cansaràs perquè sí.>

Un guerrer de la llum no perd el temps fent cas a
les provocacions; té un destí per complir.” Pàg. 30

“Per tenir fe en el seu camí,. No necessita
demostrar que els altres s’han equivocat de camí.” Pàg. 33

Pots consultar alguna de les presentacions de referència que suggerixo fent clic aquí.


Amistat utilitarista? És possible?

23 abril 2009

"La veu del desenganyat diu: tot és pur interès, tot respon a la utilitat, també l’amistat és un vincle d’aquesta naturalesa. Hi ha qui cerca poder, d’altres cerquen afecte i alguns salvar-se del naufragi de la soledat. Però, en tots aquests casos, hi ha sempre interessos explícits o implícits, confessats o secrets…
En aquest sentit, diu La Rochefoucault: el que els homes han anomenat amistat no és més que una societat, un recíproc ajustament d’interessos i un intercanvi de bons oficis; no és, en fi, sinó un comerç en el qual l’amor propi es proposa sempre algun guany…
La fórmula d’Aristòtil és subtil: tracta l’amic com et tractes a tu mateix. És la coneguda regla d’or que, formulada en sentit positiu o bé en negatiu, trobem en les grans tradicions espirituals…
La regla d’or es mou en un pla formal, però cal advertir que les persones són diferents i que, sovint, tractar l’altre com jo voldria ser tractat no significa tractar-lo bé."
 
Torralba, Francesc. L’amistat. Pagès editors, pàg. 48-49
 
  • Quina és la vostra opinió en relació a si l’amistat és utilitarista o no? Per què?
  • L’utilitarisme de l’acte i l’utilitarisme de la regla considerarien l’amistat en el sentit aquí explicitat?
  • Què hereta Mill de Kant que al mateix temps ja es troba embrionàriament en Aristòtil?
  • L’epicureisme considera d’igual manera a l’amistat que en aquest text?

Només que m’ajudeu en alguns d’aquests aspecte em sentiré del tot reconfortat.

img


Cimera sobre educació a Lisboa

20 abril 2009

Acabo de llegir al diari El País un article on es remarca que hi ha més de 15 milions de nens/es sense escolaritzara llatinoamèrica.

Objetivo, escolarizar a 15 millones de niños en la próxima década

De cop he volgut llegir les dades en clau utilitarista, i posteriorment he comprovat com un dels pilars de la Il·lustració, l’educació, està sota mínims encara en el nostre món. 

  • Serà que la Il·lustració ha estat o és un somni? o què ens manca per assolir el cim il·lustrat?
  • Podeu fer un ‘càlcul de plaers‘ no acomplerts amb aquestes dades?
  • És un article amb inspiració utilitarista?

cole

 

Per a saber-ne més sobre la Il·lustració.

Apunts sobre John Stuart Mill.