"La
dona del vel va preguntar al nen si havia vist mai el temple gegantí, ple de
campanes. Però feia molt de temps que un terratrèmol havia enfonsat l’illa i el
temple al mar. Durant mesos, el nen va concentrar-se, ran de platja, a sentir
les campanes, que no van sonar mai. Es va cansar d’esperar i va escoltar el
mar, les gavines, les fulles de les palmeres i les veus dels companys que
jugaven. I fou llavors que va sentir les campanes. Al cap d’uns anys, ja fet un
home, va tornar un dia a la platja i va veure-hi novament la dona.
– Escriu un
llibre sobre el guerrer de la llum -va demanar-li la dona".
Aquest
llibre aplega un conjunt de màximes i de reflexions per recordar-nos que en
cada u de nosaltres viu un guerrer de la llum, algú capaç d’obrir el silenci
del seu cor, d’acceptar derrotes sense deixar-s’hi abatre i d’alimentar
l’esperança enmig del desànim i el cansament.
http://www.grec.net/llivirt/mp.pgm?F=82566512
Moltes de les màximes del llibre em recorden certs principis de F. Nietzche.
Us proposo que em contextualitzeu la tria que faig i m’ajudeu a cercar algunes similituds bàsiques i diferències òbvies.
“Un guerrer de la llum, abans d’entrar en un combat
important, es demana a si mateix: <Fins a quin punt he desenvolupat les
meves habilitats?>
Ell sap que totes les batalles que ha lliurat en el
passat li han ensenyat alguna cosa. Però moltes d’aquestes ensenyances l’han
fet sofrir més que no era necessari. En més d’una ocasió, ha perdut el temps
lluitant per una mentida. I ha sofert per persones que no estaven a l’altura
del seu amor.
Els victoriosos no repeteixen la mateixa
equivocació. Per això el guerrer només arrisca el seu cor per les coses que
valen la pena.” Pàg. 24
“Un guerrer
de la llum sap que hi ha moments que es repeteixen.
Sovint es troba davant dels mateixos problemes i
situacions a què ja s’havia enfrontat; aleshores es deprimeix i pensa que no és
capaç de progressar en la vida, perquè els moments difícils han tornat.
–
Ja hi he passat, per això – es queixa al seu cor.
–
Sí que hi has passat –li respon el cor-. Però no ho havies
superat.
Aleshores, el guerrer comprèn que les experiències
repetides tenen una sola finalitat: ensenyar-li allò que no vol aprendre.” Pàg.
26
“Diu un poeta: <El guerrer de la llum tria els
seus enemics.>
Ell sap prou bé de què és capaç; no li cal anar pel
món pregonant les seves qualitats ni les seves virtuts. Però sempre apareixen
persones que volen demostrar que són millors que ell.
Per al guerrer, no existeix el <millor> ni el
<pitjor>: cadascú té els dons necessaris per al seu camí individual.
Però hi ha persones que hi insisteixen. El
provoquen, l’ofenen, fan de tot per irritar-lo. Aleshores, el seu cor li diu:
<No escoltis les ofenses, perquè no augmentaran les teves habilitats. Et
cansaràs perquè sí.>
Un guerrer de la llum no perd el temps fent cas a
les provocacions; té un destí per complir.” Pàg. 30
“Per tenir fe en el seu camí,. No necessita
demostrar que els altres s’han equivocat de camí.” Pàg. 33
Pots consultar alguna de les presentacions de referència que suggerixo fent clic aquí.
Comentaris tancats a La virtut com a recerca de l’excel·lència | 
Sense categoria | 
Permalink
Posted by mramon
