17 abril 2009
"Som artistes de les nostres vides, tant si ho sabem com si no, tant si volem com si ni i tant si ens agrada com si no. Ser artista significa donar forma al que d’una altra manera no la tindria. Manipular probabilitats. Imposar un ‘ordre’ en el que altrament seria un ‘caos: ‘organitzar’ una col·lecció de coses i esdeveniments que en cas contrari seria caòtica -aleatòria, irregular i, per tant, imprevisible-, i propiciar que determinats esdeveniments tinguin més possibilitats de produir-se que uns altres."
Bauman, Zygmunt. L’art de la vida. Ed. Paidós pàg. 137
- Podeu relacionar aquest text amb el pensament utilitarista de John Stuart Mill?
- Quina relació hi ha entre la majoria d’edat kantiana i la manipulació de probabilitats mesurables de l’utilitarisme?
1 Comment | 
Sense categoria | 
Permalink
Posted by mramon
17 abril 2009
"La felicitat, si recordem el diagnòstic de Kant, no és un ideal de la raó sinó de la imaginació. També ens va advertir que de la fusta torçada de la humanitat no pot sortir-ne res de recte. John Stuart Mill semblava combinar les dues idees en el seu advertiment: tan bon punt et preguntes si ets feliç, deixes de ser-ho… Probablement els antics ja ho sospitaven, però guiats pel principi de dum spiro, spero (mentre respiro, espero), van suggerir que, sense esfoç, no oferia res que la fes digna de ser viscuda. Dos mil·lenis després, la teoria no sembla haver perdut ni una mica d’actualitat."
Bauman, Zygmunt. L’art de la vida. Ed. Paidós pàg. 145
“La
doctrina que posa com a fonament de la moral la utilitat o el Principi
de Màxima Felicitat, i manté que tota acció és bona en proporció
a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció
a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat
s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i manca
de plaer.”
Podeu ajudar-me a cercar respostes a preguntes com les següents?
- Com argumenta Mill la rellevància de la qualitat enfront de la quantitat?
- Quines són les característiques de la felicitat segons Stuart Mill?
- Per què es queda curta la definició de felicitat que he citat en aquest post?
3 Comments | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
22 març 2009
En l’activitat filosòfica podem integrar l’escepticisme. Alhora els fets poden desmentir creences que creiem indubtables. La posició més sensata, de vegades, és l’escepticisme, o no, no són possibles grans certeses.
Consulta per exemple el que Hume deia sobre l’escepticisme.
També, t’aconsello fer una ullada a la presentació d’Anna Girona.
- Pots aportar alguns exemples que ajudin a il·lustrar aquesta posició sobre el coneixement?
- Quina és la teva opinió al respecte?
2 Comments | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
20 març 2009
Albert Casals és el protagonista de la contra de la Vanguardia del 19 de març d’enguany titulada: ¡Qué sencillo es el mundo! es pot trobar fàcilment a altres blocs, per exemple: a Silencio activo, o també a Falsa realidad.
He gaudit assaborint, amb tentines, la seva personalitat. Encarna molts dels valors amb els quals em sento identificat i no vull deixar de passar l’oportunitat de difondre la seva obra a través d’aquest post.
"El món sobre rodes" és el llibre que l’Albert Casals ha publicat de la seva experiència, no l’he llegit però el que diu sobre el felicisme a la seva web m’és del tot suggerent. Per exemple diu que "la felicitat és l’únic motor, l’única raó de l’existència humana. Totes
les accions de l’ésser humà estan motivades pel desig de ser feliç, ho
sapiguem o no, i només mitjançant una existència feliç podem
proporcionar felicitat als altres."
Podríeu destacar quines han estat les vostres impressions al respecte (penseu amb el concepte empíric)?
- Quines qüestions de fet us han sorprès més?
- Quines relacions d’idees us atreviu a compartir?
–> Video d’una entrevista a l’autor.
Comentaris tancats a Qüestions de «felicisme» | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
16 març 2009
A l’article d’Antoni Defez de la Universitat de Girona publicat al seu web Filosofia i poesia podem llegir l’afirmació sobre la fal·làcia naturalista i el seu significat: "creença que és possible parlar de
com són les coses sense fer-ho des d’alguna perspectiva moral
determinada" i en fa ús quan argumenta i descriu l’estat de reflexions al voltant dels drets dels animals.
- M’ajudaria a centrar els seus arguments principals?
- Podeu donar-me la vostra opinió al respecte?
1 Comment | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
16 març 2009
Al diccionari, en aquest cas a l’Enciclopèdia Catalana podem llegir definicions com les següents:
Fal·làcia: Forma d’argument defectuosa, o bé, conjunt de paraules o qualsevol altra cosa disposada per a enganyar.
Fal·làcia naturalista: Fal·làcia consistent a convertir els enunciats descriptius en enunciats
prescriptius sense que sigui justificable. Hume assenyalà que de
l’observació del comportament habitual dels humans no se’n deriva
necessàriament que se li hagi de conferir la categoria de norma moral.
G.E.Moore, en els seus Principia ethica (1903), utilitzà aquest
terme amb un sentit diferent per a designar l’error comès quan es
tracta de definir el terme "bo" com una qualitat natural, i no pas com
una qualitat simple no derivable de cap altra.
Ben probablement, podríem intercanviar exemples concrets on sembli que Hume tenia tota la raó.
Us hi atreviu?
Abans però us aconsello la lectura del fragment d’en Josep M. Terricabras que hi apareix al final de pàgina precisament encapçalat amb el concepte «fal.làcia naturalista».
Comentaris tancats a Fal·làcia naturalista | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
18 febrer 2009
Amb poques pàgines i amb un filòsof reconegut com és en Ramon Alcoberro, acaba d’aparèixer a les llibreries "El racionalisme cartesià" publicat per la UOC per 8 euros. Llàstima de no haver-lo descobert un xic abans! Què bé que m’hagués anat! No?Això em passa perquè fa dies que no entrava al seu bloc: http://blog.alcoberro.info/
Us anoto el que la pròpia editorial diu sobre el llibre:
| |
Ser modern és ser racionalista. Des de l’aparició de Descartes al
segle XVII, la cultura europea beu de la seva font. La tesi encara
vàlida que diu que "és raonable ser racional" prové d’aquell corrent,
el racionalisme, que supera la vida i l’obra de Descartes. Aquest llibre
repassa amb detall les tesis de Descartes, la seva relació amb els
contemporanis i les conseqüències de les seves teories. |
Comentaris tancats a Nou llibre: El racionalisme cartesià | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
10 febrer 2009
 … |
Xavier Rubert de Ventós, filòsof i catedràtic d’Estètica de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, al programa Àgora del canal 33 –> "Amb Déu o sense"
Us recomano els següents minuts aproximadament:
del 14′ al 19′ — uns cinc minutets
del 25′ al 29′ — uns quatre minutets més
http://www.tv3.cat/videos/993679
I si en teniu temps i ganes, per a no ser parcials, pot ser bo escoltar
tot el programa. Però sigui quina sigui la vostra opció, us atreviu a
comentar racionalment o no les aportacions d’en Xavier Rubert de
Ventós?
|
1 Comment | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
5 febrer 2009
"Com que els homes viuen en un món d’aparences, al tractar amb aquestes, depenent del que es manifesta, les declaracions hipòcrites no poden ser contrarrestades per l’anomenat comportament raonable. Sols es pot confiar en les paraules si un està segur que la seva funció és revelar i no ocultar. El que provoca la ràbia és l’aparença de racionalitat més que els interessos que existeixen rera aquesta aparença. Fer ús de la raó quan la raó és utilitzada com a trampa no és racional; de la mateixa manera no és irracional utilitzar una arma en defensa pròpia. Aquesta violenta reacció contra la hipocresia, justificable en els seus propis termes, perd raó de ser quan tracta de desenvolupar una estratègia pròpia amb objectius específics; es torna irracional en el moment en què es racionalitza, és a dir, en el moment en què la reacció durant la pugna es torna acció acompanyada de la cerca psicològica de motius ulteriors." pàg. 89-90 Sobre la violencia, Hannah Arendt. Ciencia política. Alianza Editorial.
- Quina és la importància de la paraules en un procés racional?
- Com podem estar segur que el nostre comportament és raonable?
- Hi ha maneres de lluitar contra la hipocresia?
5 Comments | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
5 febrer 2009
Escoltant el conte: "El paper ho aguanta tot" de Joan Barril emès al programa El matí de Catalunya Ràdio dins la secció de Conte corrent del 04-02-2009 m’ha vingut al cap la pregunta de si el més lògic potser és el més racional?
Us encoratjo a sentir el conte d’uns quatre minutets i que valoreu quin paper hi juguen els criteris racionals dins de tot plegat.
Com és que si seguim raonaments lògics, sovint les conclusions no les hem previst correctament?
Us hi atreviu?
1 Comment | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
