Cuiner de camins

El cos o l’ànima és la nostra presó?

Són els sentits els que ens manen a la raó o la raó que mana els sentits?

El racionalisme platònic posa l’accént en la raó, i tu on el poses? 

Tenim alguna presó?

Tweet

El cos o l’ànima és la nostra presó?

Són els sentits els que ens manen a la raó o la raó que mana els sentits?

El racionalisme platònic posa l’accént en la raó, i tu on el poses? 

Tenim alguna presó?

Tweet

"Es diu que els catalans no som corruptes. Doncs sí, els catalans som
corruptes! Els catalans socialistes, i els de Convergència també.
Deixem d’idealitzar-nos a nosaltres mateixos i acceptem amb tota
sinceritat que som iguals que els altres en això. És molt interessant
el que passa perquè ajuda a trencar l’esquema idealitzat de nosaltres
mateixos. Recordo la famosa escena en què Maragall va dir al Parlament:
"Vostès tenen un problema que es diu 3%". I s’aixeca el Mas (això no sé
si ho podràs posar a l’AVUI) i li diu: "Li exigeixo que retiri ara
mateix això que ha dit". No va dir "Quin 3%? No sé de què em parla",
sinó que ho retirés. Sabia perfectament de què parlava. És una situació
kafkiana, en un raonament de lògica cartesiana això és impensable,
podia creure que es tractava d’un descompte en una botiga o qualsevol
altra cosa. Tots ho sabien perfectament, tots n’eren còmplices, aquest
és el problema. Llavors està bé que aquests còmplices que existeixen a
Catalunya surtin també en una pel·lícula. També som així. L’estructura
del nostre sistema permet la corrupció. No hi ha control de tot això."

Fragment extret a una entrevista a Jordi Dauder al diari Avui.

 Pots donar la teva opinió al respecte considerant els trets platònics en la seva i la teva resposta?

Tweet

Potser, Amenábar a la seva pel·lícula Àgora fa un ús excessiu de llicències artístiques, tot i que personalment li perdono degut al criteri de valorar la seva producció sobre el sentit general que hi aporta a la reflexió al voltant del coneixement i la ignorància com a motors de la història.

Pots donar la teva opinió al respecte de les llicències artístiques que hi figuren a la pel·lícula, fan no creïble el sentit de la pel·lícula?

Algunes llicències que crec que es poden percebre:

• Verdures contra estàtues paganes (si són tomàquets és impossible ja que vénen d’Amèrica)

• La mort d’Hipàtia tot i ser dubtosa sembla ser que hi ha un cert consens que va ser als 60 anys

• El paper d’Aristarc va ser molt poc rellevant

• Els textos existents de l’Almagest de Ptolomeu i de les Taules van ser molt probablement preparats per a la seva publicació per Hipàtia, en canvi, el descobriment del moviment elíptic va ser de Kepler i l’experiment al vaixell sobre el moviment inercial està referenciat per Galileu i no es creu que el va dur a terme la protagonista, va ser Galileu que va intuïr la llei i expressada correctament per Descartes

• Hi ha qui diu que a la pel·lícula es perceb un excés d’idealització ahistòrica ja que Hipàtia, com a neoplatònica que va ser, tot i ser una víctima de la superstició i la ignorància no sols creu amb el poder redemptor de la raó sinó també que cerca a Déu a través de la revelació religiosa

Tweet

Filosofia i religió poden ser una de les dicotonomies per explicar un dels fils conductors de la pel·lícula Àgora. Altre fil pot ser la intolerància social, política, religiosa.

Podeu aportar quelcom al voltant de la diferència bàsica entre filosofia i religió? Heu copsat exemples d’ aquests fils a la pel·lícula? Podeu anotar algun dels extractes de les vostres reflexions?

Tweet

Tweet

Us imagineu una comunitat de recerca centrada en el mètode socràtic? I un cafè filosòfic? Mira per exemple a: http://webfacil.tinet.org/cafefilo/12928 I un debat polític basat amb la meteixa metodologia? I un sopar socràtic?

Pots aportar raons personals que recolzin o no alguna d’aquestes propostes? 

Tweet

Us anoto copiat literalment del portal de Ramon Alcoberro els següents fragments:

http://www.alcoberro.info/planes/socrates.htm

SÒCRATES
I SOFISTES: SEMBLANCES.

En
el pensament socràtic hi ha elements sofístics i antisofístics.
Sòcrates com a filòsof està sempre en diàleg amb el seu temps
i, per tant, també hi ha elements en què està d’acord amb la sofística.
Podríem assenyalar-ne tres de molt importants.

1.-
Interès per l’home: L’home (ciutadà) és el destinatari últim
de la filosofia. Tant per a Sòcrates com per als sofistes, les
qüestions polítiques i morals són el centre de la seva preocupació.
Es pregunten com cal obrar per ser un bon ciutadà.

2.-
Interès pel llenguatge: En Sòcrates trobem un profund convenciment
que la veritat neix a través del diàleg. I en el cas dels
sofistes, la retòrica és l’eina que tenen per manipular
el coneixement. En el fons tots dos manifesten un interès pel
llenguatge perquè és fonamental en la vida grega el paper de l’àgora
com a lloc de debat.

3.-
La recerca d’influència social: Tant Sòcrates com els sofistes
volen tenir pes en la societat (tenen deixebles, les seves opinions
són escoltades…), però utilitzen la seva influència d’una manera
diferent. Sòcrates s’autoconsidera un educador de la ciutat (tàvec
d’Atenes) i no un polític; busca més una influència sobre la moral
de la ciutat; mentre que els sofistes, en canvi, tenen més influència
política.

SÒCRATES
I SOFISTES: DIFERÈNCIES.

1.-
De caire metòdic: El mètode socràtic és el diàleg. La paraula
és un instrument per arribar a la veritat. Defensa l’intel.lectualisme
moral (tot home bo és savi, tothom coneix interiorment el
bé). En canvi els sofistes tenen com a mètode la retòrica. Usen
la paraula per aconseguir el poder, creuen que tot és opinió (doxa)
i, per tant, no hi ha veritat. Defensen el convencionalisme moral.

2.-
Sobre el seu ideal: L’ideal socràtic és aconseguir la felicitat,
viure guiat per la sofrosine- prudència. En canvi l’ideal és aconseguir
l’èxit, especialment l’èxit polític.

3.-
De caire pedagògic: Sòcrates fa el seu ensenyament de franc,
per les places i carrers, d’una manera informal, dialogant amb
tothom. Els sofistes, en canvi, cobren i s’adrecen només
als joves rics que els poden pagar.

4.-
Conseqüències: Sòcrates vol fonamentar la filosofia, a
través de definir els conceptes ètics (què és el Bé, què és
la veritat…). Els sofistes, en canvi, prediquen l’escepticisme
i el relativisme.

I, se m’acut pensar que tot@s, potser tenim o desitgem tenir alguna cosa de Sòcrates i fins i tot de sofista. Podeu comentar-me quines semblances i diferències us faríeu vostres o bé us agradaria que així fos?

Tweet

Tweet

Tweet