Cuiner de camins

Avui, una companya m'ha passat el text de Kant: Què és la Il·lustració?

Guau, quin plaer rellegir-lo.

La Il·lustració és la sortida de l'ésser humà de la seva minoria d'edat, de la qual ell mateix és culpable. Minoria d'edat és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d'un altre…

… Mitjançant una revolució es podria fer cauere el despotisme personal i l'opressió cobdiciosa o dominadora, però  mai s'hi podrà realitzar una vertadera reforma de la manera de pensar, sinó que nous prejudicis serviran, igual que els antics, de via conductora de la gran massa, privada de pensament.

… Així, doncs, si es fa ara la pregunta: vivim actualment en una època il·lustrada?, la resposta és no, però sí en una època d'Il·lustració.

Kant, 1784

I, avui en dia, i si ens féssim la mateixa pregunta, què respondríem?

Potser, tampoc vivim en una època il·lustrada i potser tampoc en una època d'Il·lustració?

[@more@]

Tweet

La lectura de l'article de Javier Sampedro a El País del 22 de març l'he trobada del tot estimulant.

La raó pot ser que acabi sent l'esclava de les passions tal i com s'atribueix a Hume?

Llegiu atentament l'article i si ho desitgeu opineu al respecte.

Los científicos muestran que el juicio moral depende de las emociones

[@more@]

Tweet

Avui, m'he quedat perplex a l'observar com en el perfil d'una persona en una aula virtual ha escollit una imatge d'un noi que s'apunta ell mateix amb una pistola de foc al cap, tot fent una gran rialla en el seu rostre.

Si considerem un valor una qualitat, una propietat o un tret que, atribuït a accions, persones o objectes, on es justifica una actitud positiva i preferencial vers ells, jo em pregunto:

• Quins valors sembla que vol mostrar aquesta persona enfront els altres internautes?
• Tot val en relació als valors?

[@more@]

Tweet

Ha estat plaent llegir l'obra de Gilles Lipovetsky, Tiempos hipermodernos publicada per Anagrama.

Crec que feia temps que no llegia i compartia una visió optimista de la realitat, on la descripció i la confiança en la individualitat pot fer possible la superació de la posmodernitat.

 

[@more@]

Tweet

Al llegir el llibre de Jean-Claude Carrière Einstein, per favor publicat per La Campana he comprovat com es poden explicar conceptes força complexos en format de novel·la i tot possibilitant una lectura distreta. Haig de confessar que esperava un xic més, però de ben segur que era un excés d’expectatives. Però al passar un dies de la seva lectura puc assegurar que hi queden en la memòria idees molt suggerents. Comproveu-ho si voleu:

• Hem dit adéu a la
  simplicitat del món (pàg. 35)
• La matèria i l’espai-temps
  ho són tot (pàg. 35)
• Vam haver d’aprendre a
  oblidar-nos, a pensar més enllà de l’aparença (pàg. 40)
• El pensament va amb el
  temps i fins i tot amb els objectes que el temps fa néixer (pàg. 56)
• La mirada és mentida, la
  mirada deforma (pàg. 81)
• L’evidència s’encomana
  tant com la mentida (pàg. 103)
• Cal saber deixar de banda
  la lògica, que no és altra cosa que una manera banal de parlar, una
  convenció humana que no s’imposa necessàriament a les coses (pàg. 206)
• Només el adeptes de la
  ignorància es queden completament satisfets. Quan no se sap res, això és per
  sempre. Tot coneixement ens porta a una altra obscuritat. (pàg. 225)
• La ignorància
  tranquil·litza (pag. 228)
• Saber és inventar
• …

 

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

Les casualitats també importen, com no?

Si vaig descobrir fa ben poc a en Pere Saborit, ara en dos dies ja porto un llibre d'ell a la motxilla de les meves lectures i un article aparegut mentre l'intento copsar.

Dins el Quadern de Cultura de El País del dijous 9 de novembre d'enguany, i mentre comenta el llibre Les pel·lícules del laberint de Jordi Ramírez a Pagès editors, destaco, potser fora de context les línies següents:

"… el que se sol passar per alt és que, segons Nietzsche, els valors que han dominat tradicionalment a Occident són també nihilistes o decadents, pel fet de negar o reprimir les forces vitals. I en aquest sentit el nihilisme contemporani vindria a ser una mena de negació de la negació, que en bona mesura ajudaria a alliberar els antics valors tràgics i afirmatius que el cristianisme i el platonisme haurien atacat i pervertit."

També podem llegir al final: "el cinema i la filosofia estan condemnats a enriquir-se mútuament."

I, jo penso: el que sigui i la filosofia no s'enriqueixen també mútuament? La casualitat i la filosofia van emparentades?, i com?

[@more@]

Tweet

Avui va d'una cita, en aquest cas de Pere Saborit a Vidas adosadas on a la pàg. 35 podem llegir:

"… fins el punt d'otorgar total vigència a l'exigència platònica que els governents siguin també filòsofs. És a dir, que no sols gestionin o representin determinats interessos, sinó que, davant de tot, defensin i representin el que és 'irrepresentable', que, en tant que fons enigmàtic i compartit de l'existència, fonamenta el joc democràtic, igualant-nos més enllà de les aptituts i diferències particulars". (traducció lliure)

Què és això de l'irrepresentable? En què ens podem igualar? Caldrà pensar-hi.

[@more@]

Tweet

Què tindrà Plató que cada cop que al tornar a ser llegit inspira de nou elogis i crítiques pel mateix lector, o no?

Segurament, molts estudiants de Batxillerat es troben aquestes setmanes llegint el llibre VII de La República, o potser tampoc.

Es discuteixen el valor de la justícia, la ciutat ideal on l’educació del ciutadà té una màxima representació. La societat és un tot? o què?

Vaja que just després d’unes eleccions bé podríem fer-ne un ús d’actualització i intentar desvetllar (si és possible o plausible o lícit o necessari o mediocre i juganer) qui es troba més aprop i qui més lluny d’aquest pensament que ha donat mostres més que feixuges al segle XX. O, potser, millor que no. Algú s’hi apunta?

[@more@]

Tweet

Demà per a molts és un dia de retrobament amb la feina, amb un nou curs per endavant, amb objectius per assolir …

Apareixeran molts ‘ara’ per decidir. Caldrà llegir i escriure si volem aprofundir en allò que diem filosofia en un bon grapats d’ara, però gràcies a l’empremta escrita podrem ‘tornar’ a tots ells per actualitzar-los.

Emilio Lledó ja deia que això que anomenem pensament filosòfic es fa present, sobretot, com un horitzó textual.

Crec que no hem de ser actors que consumim objectes escrits per copsar les petjades del temps i prou, a més a més, podem crear objectes escrits per tal d’intenar fer l’actualització de les idees en el temps, per recuperar; i pels més lúcids, crear noves petjades que caldrà ser llegides sempre en present per poder prendre nova forma en futurs que no seran més que present.

[@more@]

Tweet