intenten mesurar actituds i creences implícites a les persones que no poden o no volen informar per falta de voluntat o desconeixement.
Si feu una visita a https://implicit.harvard.edu/implicit/ podeu informar-vos molt més al voltant d’aquests tests i a més a més us serà possible fer-ne algun de prova i observar-vos a vosaltres mateixos i descobrir, potser, algunes creeences i actituds pròpies.
Les divergències entre el conscient i l’inconscient apareixen de ben segur al fer algun test d’aquests.
Alhora, potser, podrem encarar conceptes o enuncionats com els següents que hi apareixen al llibre Intel·ligència Intuïtiva de Malcolm Gladwell:
-> Tota la informació extra no suposa cap avantatge. En realitat, fa falta molt poques coses per detectar la petjada característica d’un fenomen complicat. (pàg. 161)
-> Quan es descompon una cosa es perd significat. (pàg. 149)
-> A mesura que rebien més informació, la confiança en les seves pròpies decisions va perdre tota proporció respecte a la seva exactitud. (pàg. 164)
-> Per a les decisions més importants no hi ha certesa. (pàg. 204)
-> Sempre que ens encarem amb alguna cosa que coneixem bé, que dominem, aquesta experiència i aquesta passió canvien de manera fonamental les nostres primeres impressions. (pàg. 213)
-> No sembla que tiguem massa domini sobre el que apareix a la superfície des del nostre inconscient. Però el tenim, i si podem controlar l’entorn en el que té lloc la nostra cognició ràpida, llavors podem controlar-la. (pàg. 293)
Podeu contextualitzar les citacions o bé argumentar què creieu que hi ha de racional i què no?
Per a saber-nes més:
En el mateix llibre hi apareix l’adreça http://www.osborne-conant.org/ladies.htm on podem trobar la història real de com les dones han anat podent accedir a les orquestra simfòniques, prèviament han hagut de superar moltes creences o prejudicis dels tribunals de selecció.
A igual que en el bloc que el llegir no em faci perdre l’escriure: "he viatjat per la Grècia actual i la clàssica, per Turquia i Egipte. El paisatge, la història, la literatura, l’art, la mitologia i la filosofia, res ha quedat per visitar. Un
llibre de viatges, però també una amena classe de cultura clàssica que
barreja paisatge d’avui i d’ahir, fets reals i llegendes. L’especial
estil de Reverte que desplega aquí tot el seu encant i la seva mestria."
"Una y otra vez olvidada, una y ota vez recuperada, la literatura clásica es algo más que literatura. Quienes consideran los libros sólo como una fuente de placer, sencillamente una forma de entretenimiento o de evasión frente a la realidad de la perra vida, nunca entenderán cabalmente a los griegos, nunca entenderán de todo a los clásicos. La literatura, la filosofía y la ciencia fueron para los griegos un vínculo espiritual que determinó su manera de ser y que diseñó su forma de vivir y de organizarse, en rebelión permanente contra lo incomprensible. Esquivaron la cólera de los dioses y sobrevivieron a la fuerza ciega de la Naturaleza. Y por eso nos hablan hoy todavía, porque siempre que los hombres se rebelan en nombre del espíritu deben remitirse a Grecia."Corazón de Ulises de Javier Reverte, pàg. 28.
Algú em recomana un viatge més sense sortir de casa?
"La història legal és un aspecte de la història social. La història
legal tradicional, especialment a Europa, ha estat molt dogmàtica i ha
tractat la llei com si estigués molt aïllada de la resta de la
societat. Però això es dóna als treballs realitzats des del punt de
vista de la història legal. Els historiadors social europeus són molt
sofisticats. El punt essencial dels seus treballs és que els sistemes
legals són producte de les seves societats i es transformen amb les
seves societats. Hi ha molts exemples, deixi’m explicar-li un de molt
senzill: estic molt interessat en dret sobre la família. Ara fa 150
anys, molts països europeus no reconeixien el dret al divorci. Avui
dia, tots els països d’occident, amb l’excepció de Malta, reconeixen
aquest dret. Cada país té la seva pròpia història i cadascun ha fet una
evolució. A mesura que s’ha assumit que el matrimoni és quelcom que es
pot trencar, el divorci s’ha desenvolupat arreu dels països
occidentals. No és una qüestió d’evolució de les lleis sinó de
revolució sexual, de revolució en la posició de les dones, de canvis a
l’estructura de la família, etc. Tots els aspectes de les lleis
reflecteixen la influència dels canvis socials."
Si Friedman té raó, potser, sempre vivim en un món d’incerteses i d’inadaptació ja que la legalitat mai dóna cobertura als temes socials més nous, no? Potser Habermas amb el seu discurs sobre la importància del diàleg ens retorna a la saviesa més antiga com la de Sòcrates, o no?
És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull cminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.
Corrren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van. I ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.
Macaco:
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau mentre una altra em treu la set
plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala
que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava
raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que sedueixo i es transforma
no, no, no, no, no, no s’esborren
em conformo amb mirar-me
mirar-me d’endins cap enfora.
On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes
.Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…
corren…
ploren…
Al final del text del Fedó de Plató hi apareix el Mite de l’Hades.
Observa, si vols, una presentació al respecte fent clic en aquí, podràs trobar certs paral·lelismes que potser ajuden a veure connexions amb altres tradicions, o si més no, les diapositives intenten ajudar a entendre el pensament de Plató.
De fet el compromís ètic, potser és un dels temes més rellevants i l’aparició dels Dàimon no deixa de ser prou intrigant, però encara més el tema del més enllà.
Què opines sobre la immortalitat de l’ànima? Té vigor en l’actualitat parlar-ne?
Creieu que els arguments a favor de la immortalitat de l’ànima de Plató són consistents?
En alguns moments, per a molta gent pot ser reconfortant, sempre podem dir quelcom com Pascal quan intentava formular un argument a favor de l’existència de Déu:
Obama, el president de les emocions, és el títol d’un post que he llegit darrerament al bloc Platxèria.
Les emocions, res més lluny aparentment en la teoria de les Idees de Plató, però cada emoció encarrilada bé pot ser un vot per a l’intent d’un canvi cap a una República que defensa altres principis, no? El canvi, el moviment, allò que és mutable no sembla ser de l’interès de Plató, però i si ho miren a l’inrevés? Què pot haver-hi d’interès en Plató que la campanya a favor d’Obama ha intentat destacar? La força de la democràcia defensada per Obama s’aparta de l’oligarquia platònica, com no?
De cop, se m’acut la idea de relacionar el pas de les idees a la realitat, el pas de les emocions a les accions. I, alhora, interrogants m’apareixen plens de càrrega interpretativa. Intentaré explicar-me. Entre el video publicitari del Yes, we can i el discurs després de les eleccions als EEUU hi ha prou elements per escoltar atentament i anar ressenyant elements platònics d’allò més interessants.
Algú s’hi apunta?
De tota manera, me n’alegro i molt d’aquesta victòria, pot ser, per què no? l’inici d’un canvi, potser gens platònic, potser més que en les idees en la pràctica del dia a dia. El temps ens ho dirà, o no.
Els Tests d’Associació Implícita
Comentaris tancats a TAI –> Test d’Associació Implícita | 
Sense categoria | 
Permalink
Posted by mramon
