3 octubre 2011
«La qüestió d’un –principi de totes les coses– es pot entendre de dues maneres diferents: en el sentit de quin és l’origen o l’inici o el començament de totes les coses, i en el sentit de què és allò que es troba al fons de totes les coses. Això segon, pel seu cantó, es pot entendre també de dues maneres diferents: en el sentit de quin és el principi o element constitutiu de totes les coses, i en el sentit de què es pot identificar com a requisit o condició necessària perquè sigui possible que hi hagi coses, què s’ha de donar, com a condició mínima prèvia, perquè hi hagi coses.»
«De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic». Pàg. 43 edicions de la l·l
Podeu explicar el paper de la recerca sobre l’essència de les coses pels presocràtics? Per què tenen una preocupació ontològica?
Abans de dir la teva, pots fer una ullada a:
http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Presocr%C3%A0tics
http://www.ampa60.es/apunt/preso/presoval.html
5 Comments | 
filosofia | 
Permalink
Posted by mramon
18 juny 2011
«El privilegi maníac de la gran filosofia de la història, consistent a voler orientar el moviment del món només amb l’ajuda de la brúixola de la raó i la llibertat, s’ha estavellat contra la força de les circumstàncies».
Aquest paràgraf extret del llibre de Peter Sloterdijk parlant de Fitche em mostra com la Filosofia acaba sent imprescindible per a descriure el món, no?
La vigència de la citació la trobo pertinent, sobretot si pensem que nosaltres els catalans potser mai hem viscut en un Estat dque s’hagi pogut titllar en cap moment històric ni de modern.
Comentaris tancats a L’escola del desencís: fi de la modernitat sense haver estat moderns | filosofia | Tagged: citació | Permalink
Posted by mramon
4 juny 2011
Un Nietzsche d’excel·lència segons Llorenç Vallmajó, podeu llegir el seu post.
A tall de tast: «La moral es refereix a les accions dels humans que usen les frases, no a les frases usades per ells. Tal com una pistola no és ni moral ni immoral, sinó que només ho pot ser l’ús que els humans en facin.» (J.M. Terricabras)
Comentaris tancats a Nietzsche traduït per Josep M. Terricabras | filosofia | Permalink
Posted by mramon
31 maig 2011
"Per un costat, cada vegada menys persones saben més coses, mentre que, per un altre, cada vegada més persones en desconeixen més i, sobretot, abracen la cultura de la ignorància, aquest complaent estat de permissiva anestèsia intel·lectual que confon l’abundor de dades amb l’augment del coneixement i l’opinió amb el criteri. En un mar d’opinions trivials naufraguen els escassos criteris solvents en una societat que legitima la ignorància si ateny prou nivell d’audiència."
Extret de: FOLCH, Ramon. La quimera de créixer, La Magrana, pàg. 111
Comentaris tancats a La quimera de créixer | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
16 abril 2011
"Al segle 19,
Mill considerava que imposar una escola pública i única convertiria
els individus en màquines i destruiria la diversitat de formes de pensar.
Però només cal veure les manifestacions i vagues d’estudiants
per constatar que una escola pública i única no ha provocat
docilitat i submissió al poder establert -més aviat al contrari."
33 Comments | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
13 abril 2011
Quins són els drets de l’Estat del Benestar? Què en pensava Stuart Mill al respecte? Què en penses tu?
Fes una ullada als següents videos i enmarca la teva aportació sota criteris de reflexió filosòfica.
I, sobretot del minut 6 al minut 26 del següent, no quedareu gens decebuts:
14 Comments | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
11 abril 2011
Canviaries la teva condició d’ésser humà per la d’animal si et prometessin un plaer
més gran i més intens?
Què respondria John Stuart Mill? I tu?
38 Comments | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
12 març 2011
A l’obra "Diálogos sobre la religión natural" de Hume publicada per Tecno podem llegir a la pàg. 103 el següent:
"El nostre pensament és fluctuant, incert, fugaç, successiu i compost; i si removen d’ell aquestes circumstàncies aniquil·lem absolutament la seva essència, en aquest cas seria un abús terminològic aplicar-li el nom de pensament o raó. Però si és que sembla més piadós i reverent seguir retenint aquests termes quan anomenem a l’Ésser Suprem, hauríem almenys de reconèixer que el sentit dels mateixos és en aquest cas totalment incomprensible, i que les debilitats de la nostra naturalesa no ens permeten arribat a cap idea que es correspongui en el més mínim com la inefable sublimitat dels atributs Divins."
No n’estic segur si pot ser un bon exemple de fragment que il·lustra la fama d’irreligiós que Hume va obtenir.
Què en penses? Pots explicar el sentit del text i aportar la teva opinió personal al respecte?
20 Comments | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
11 març 2011
Anem a analitzar la relació causa-efecte com David Hume fa en el seu Abstract.
El
més rellevant de l´experiment és el fet que la ment és capaç d´anticipar un fet
que encara no s´ha donat.
- Com és possible que la ment pugui anticipar-se a un
esdeveniment futur?
- Quin paper hi juga l’experiència directa i les experiències anteriors?
- Per què no podem fer ús de la demostració sinó de la inducció?
32 Comments | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
