13 desembre 2010
Si fem una ullada a http://www.alcoberro.info/V1/aristotil2.htm podrem saber forces conceptes relatius a la Política d’Aristòtil.
Pots ajudar-me a fer un text coherent amb el seu pensament tot fent ús de diversos mots citats en la referència anterior?
"És evident que la ciutat-estat és una cosa natural i que l’home és per naturalesa un animal polític… (…) La naturalesa, en efecte, no fa res sense un fi determinat; i l’home és l’únic entre els animals que posseeix el do del llenguatge." Política I
1 Comment | 
Sense categoria | 
Permalink
Posted by mramon
13 desembre 2010
Aristòtil considerava que cada ésser és una subtància i alhora es pot presentar de maneres diferents, segons les categories.
Comentaris tancats a Substància | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
13 desembre 2010
L’activitat contemplativa sembla ser la peça clau de la felicitat per a Aristòtil, no?
Com ho hem d’interpretar? Tens alguna idea al respecte? Pots posar algun exemple concret?
"Si és veritat que la felicitat és l’activitat que està d’acord amb la virtut, és evident que la que és conforme a la virtut és la més perfecte; és a dir, la part més elevada de l’home. Ja sigui que es tracti de l’esperit o bé d’una altra facultat, a què semblen pertànyer per naturalesa el domini, l’exercici del comandament, la noció del que és bo i diví -que aquesta facultat també és ella divina o allò que en nosaltres hi ha de més diví-, és l’activitat d’aquesta part de nosaltres mateixos, activitat conforme a la seva pròpia virtut, el que constitueix la felicitat perfecta. Ara bé, hem dit que aquesta activitat és contemplativa".
Ètica a Nicòmac, LLibre X, cap. 7.
Comentaris tancats a La felicitat perfecta –> activitat contemplativa | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
12 novembre 2010
Algunes mirades per a treure profit, o no, a una mirada platònica de la realitat.
- Què tenen en comú tots els videos següents sota un prima platònic.
- Quina opinió en tens tu al respecte?
Comentaris tancats a Mirades platòniques? | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
8 novembre 2010
El desig de posseïr sempre el bé, pot ser una definició d’amor platònic, o bé, il·limitat amor per a la saviesa.
" … ens trobem de ple en el món intel·ligible, en el que l’objecte final ja no pot ser la bellesa física, la moral o la intel·lectual, sinó la bellesa en sí. Aquesta bellesa és eterna, no canvia no es manifesta en cap altra cosa o objecte vivent del cel o de la terra, sinó que és sempre amb ella mateixa específicament única…
L’amor és el camí, el nexe d’unió amb allò que anomenem perfecte, diví, formós."
Manuel CRUZ, "Amo,luego existo". Ed. Espasa pàg. 35-36
- Quina posició té el Bé per a Plató? Què entenem per jerarquia de valors?
- Quins valors platònics creus que són vàlids actualment?
2 Comments | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
8 novembre 2010
"El que és dolent de l’ànima concupiscible no és que obtingui allò que desitja, sinó que agafi el comandament sobre les altres ànimes. Cada part de l’ànima té el seu propi gaudi i el seu desig característic i propi, que exigeix la legítima satisfacció: la part reflexiva persegueix el coneixement i la saviesa, l’apassionada apunta a l’èxit, a l’honor, al poder, i la concupiscible, als plaers de la carn. Es corresponen, com es deixa veure, amb els tres tipus de vida, que cerquen respectivament com gaudir de la contemplació de la veritat, la satisfacció de l’ambició i els beneficis materials. Del que es tracta llavors és de trobar l’harmonia entre els desitjos adequats a cada tipus humà (governant, guerrer, artesà/treballador): no en altra cosa consisteix en definitiva la virtut."
Manuel CRUZ, "Amo,luego existo". Ed. Espasa pàg. 33-34
- Quina part de l’ànima persegueix l’autèntic coneixement per a Plató? Com pot gaudir cada part de l’ànima?
- En l’actualitat, quina vigència pot tenir una concepció tripartita de l’ànima com la platònica?
2 Comments | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
8 novembre 2010
Hi ha qui defensa que l’amor és allò que fa possible la filosofia. La curiositat és el motor del coneixement.
"Si ens sorprenem és perquè estimem saber. Només qui, prèviament, estima la saviesa es troba en condicions de sorprendre’s. El dogmàtic, posem per cas, és aquell incapaç de sorprendre’s perquè té paralitzat el seu desig de saber (-no és necessari saber res més!- acostuma a exclamar aquest personatge quan s’enfada-)."
Manuel CRUZ, "Amo,luego existo". Ed. Espasa pàg. 18
- Què té de platònic aquest paràgraf?
- És una actitud actual? On? Quan? Per a qui?
1 Comment | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
8 novembre 2010
"La justícia en la polis consisteix en què cadascú ha d’atendre a una sola de les coses de la ciutat: ‘allò pel que la seva naturalesa està més ben dotada’. ‘Fer cadascú el que és seu i no multiplicar les activitats, això és la justícia’. La justícia requereix, doncs, que un es dediqui, sobretot, a una única activitat i que no pretengui desplegar múltiples tasques."
Manuel CRUZ, "Amo,luego existo". Ed. Espasa pàg. 28
- Quina és l’actualitat d’aquesta concepció de la justícia?
- Quina opinió en tens al respecte?
Comentaris tancats a La justícia platònica | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
4 octubre 2010
Al mètode socràtic també se l’anomena mètode maièutic. Podeu dir el per què?
Podeu consultar a: http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=S%C3%B2crates
M’agradaria trobar exemples on avui en dia aquest mètode fos evident, pràctic, visible o constatable. Podeu aportar exemples concrets al respecte?
1 Comment | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
4 octubre 2010
NIHILISME
ONTOLÒGIC: No existeix un ésser substancial i permanent
al canvi.
FENOMENISME:
L’aparença és l’única forma de ser real.
SUBJECTIVISME:
L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis.
SENSISME:
L’experiència és l’única font de coneixement.
ESCEPTICISME:
No existeix veritat universal: Tot pot ser a la vegada veritable
i fals
CONVENCIONALISME:
La societat no és un fet natural sinó que és el resultat d’un
pacte
POSITIVISME:
Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no
pels déus.
RELATIVISME:
Les normes socials estan en funció de cada societat: de cada època
i dels interessos de cada moment
Podeu relacionar alguns dels termes següents amb els presocràtics i/o amb els sofistes? Doneu raons al respecte.
Podeu ajudar-vos consultant: http://www.alcoberro.info/planes/socrates.htm
Comentaris tancats a Tot cercant significats | Sense categoria | Permalink
Posted by mramon
