Cuiner de camins

Descartes usa la hipòtesi del Geni maligne a la primera Meditació a través del mètode del dubte. Podeu explicar com ho fa perquè poguem dir que si volem establir quelcom ‘ferm i permanent’ en les ciències, hem de desfer-nos-en primer de totes les opinions comunes i començar altra vegada des dels fonaments?

Quina opinió en teniu al respecte?

BLACHBURN, Simon. Pensar. Paidós Textos, pàg. 28

Tweet

El coneixement és un dels temes cabdals de l’obra cartesiana. Creieu que té raó Simon Blauchburn quan afirma que: «la intenció de Descartes és rescatar la visió moderna del món de les acusacions d’ateïsme i materialisme.» BLACHBURN, Simon. Pensar. Paidós Textos, pàg. 27

Tweet

A la carta a Meneceu podem llegir: «

L’autosuficiència (o autarquia) la considerem un gran bé, no perquè sempre ens hàgim de conformar amb poques coses, sinó a fi que, si no posseïm gaire, el poc ens sigui suficient. Perquè estem convençuts que de l’abundor en gaudeixen més dolçament aquells que menys la necessiten, i que tot el que la naturalesa demana és fàcil d’obtenir, i difícil allò que és va.

Els aliments senzills proporcionen el mateix plaer que un àpat exquisit, quan satisfan plenament el dolor de la fam; i el pa i l’aigua produeixen el més gran plaer quan se’n nodreix qui en té necessitat. Estar acostumat a una alimentació senzilla i sòbria és saludable, i ens ajuda a ser emprenedors en les ocupacions de la vida. I si algun cop participem d’una vida més luxosa, ens trobem en més bona disposició i més valents davant l’atzar.»

 (Traducció d’Andreu Espasa a partir de Diogenis Laertii, Vitae Philosophorum, ed. de H. S. Long, Clarendon, Oxford, 1964)

Podeu relacionar una imatge i una frase puclicitària al respecte?

Tweet

Filosofia i llibertat van unides a l’obra d’Epicur.

Consulta l’adreça:

http://www.xtec.cat/~fvilasec/etica%20helenistica/helenisme%20filosofic.htm

Afegeix una imatge i una frase que mostrin la tensió entre elles i s’explicita clarament la idea de llibertat segons Epicur.

Tweet

Fem una filosofia de paret a través de la proposta d’una vida raonada d’Epicur?

Abans de respondre pots fer un passeig pel jardí d’Epicur a:

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barriant/epicur.htm

Tweet

L’amistat per a Epicur era la forma de convivència per excel·lència. Pots mirar més al respecte a:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Epicur

Sabries afegir frases que concentrin el sentit de l’amistat que ell tenia?

Tweet

Saps quin significat té per Epicur el plaer? Pots trobar la resposta a:

http://www.xtec.cat/~jbosquet/Historiafilosofia/Epicur/epicurpp.htm

Pots dir algun titular per que representi i sintetitzi el seu pensament? Gràcies.

Tweet

Us voleu convertir en uns publicistes per a vendre el sentit de la felicitat segons Epicur?

Comenteu l’entrada tot afegint una imatge (o la seva referència) i una frase que condensi el seu missatge.

Abans, però, podeu consultar la següent informació:

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Epicuro.htm

Tweet

El nombre és el principi de totes les coses per a Pitàgores.

«Les investigacions de Pitàgores sobre la música constitueixen les primeres lleis matemàtiques completament generals orientades a descobrir els misteris de la natura.»

http://www.xtec.cat/~rcapsada/matgrega/musica.htm

«Tot és matematitzable?»

Què significa matematitzable?

En quins àmbits apliquem el mètode matemàtic?

 Si vols saber més sobre Pitàgores pots consultar aquest vincle:

http://www.xtec.cat/~rcapsada/matgrega/secundaria1.htm

Tweet

Per als pitagòrics, pesen més els elements formals que els materials. Així el més fona­mental és la proporció, l’orga­nització i l’estructura. Per exem­ple, si tens una obra d’art (una escultura, un quadre, un con­junt de notes musicals…), el que val, el que li dóna bellesa, és la seva organització, la seva es­tructura formal.

 Quina és la vostra opinió? Podeu posar algun exemple i explorar les seves implicacions?

Abans, però, podeu fer una ullada a:

• La matemàtica a l’antiga Grècia

• Pitàgores

Tweet