Cuiner de camins

“La crisi ecològica és l’expressió biosfèrica d’una profunda crisi cultural. Durant segles hem cregut que l’ésser humà és radicalment diferent i superior a la resta de l’univers. O que cada ésser humà és també radicalment diferent dels altres, contra els quals ha de competir per prosperar. O que l’univers és bàsicament inert i es regeix per lleis purament mecàniques i quantificables.

Al capdavall, la crisi ecològica és només l’expressió planetària d’una gran crisi cultural, una crisi derivada de la manera en què ens percebem a nosaltres mateixos i en què percebem el nostre lloc en el món. Va lligada, per tant, a una crisi antropològica, cosmològica i ontologica.”  -pàg. 30-

Quina opinió personal tens al voltant de la natura de l’esperit humà considerant per un costat la segona Meditació de Descartes i la reflexió anotada d’en Jordi Pigem en aquest post?

Tweet

“El mot ‘crisi’ ve del grec krinein (decidir, distingir, escollir), arrel també de ‘crítica’ i de ‘criteri’. Durant les crisis és decisiu saber utilitzar el nostre millor criteri. Krisis és la paraula que utilitzava Hipòcrates per assenyalar el moment decisiu en el curs d’una malaltia, quan la situació millora o empitjora sobtadament. Aquesta accepció mèdica és l’únic sentit que crisi va tenir en llatí i en la majoria de llengües europees fins a principis del segle XVII, i continua essent el primer que dóna el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (el sentit polític de crisi sorgeix després, quan s’aplica metafòricament al cos social el que era propi del cos humà). Durant segles s’ha parlat amb tota naturalitat de la “bona crisi” que duu a la curació del malalt. En el nostre cas el malalt és el sistema: la nostra crisi global és, per tant, una oportunitat de guarir un sistema obsolet.”  -pàg. 28-

Si fem una mica de «trampa» i ens forcem a trobar un paral.lelisme entre els supòsits de crisi que manté Descartes amb el concepte de «bona crisi» anomenat al text citat, quin podria ser el resultat? Segurament, tenint en compte la Revolució Científica i el seu context podríem enfocar una resposta, oi?

Tweet

Podeu ajudar-me a  fer una comparació entre la primera meditació cartesiana i el text citat?

Quin mal ús creieu que denuncia l’autor de la visió econimicista del món? En quin grau creieu que és racionalista?

 “Hi ha una bombolla molt més antiga i molt més gran que la bombolla financera i la bombolla immobiliària. És la bombolla cognitiva: la bombolla en què sura la visió economicista del món; la creença en l’economia com un sistema purament quantificable, abstracte i autosuficient, independent tant de la biosfera que l’acull com de les inquietuds humanes que la nodreixen.”  -pàg. 26-

PIGEM, Jordi. “Entendre la natura. Fonaments d’una cultura de la sostenibilitat”. (Papers de sostenibilitat ; 17) (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible Catalunya)

Tweet

Humanitats: els estudis més pràctics (Carles Capdevila).

Tweet

Probablement entenent conceptes com IDEALISME, RACIONALISME, DUALISME, INTEL.LECTUALISME, INNATISME podem aprofundir en el pensament platònic.

Us proposo mirar atentament els esquemes que hi apareixen en els videos següents. Posteriorment, feu-ne una breu explicació de cada focus temàtic i doneu la vostra opinió al respecte d’un dels esquemes en concret.

del minut 3 al final

[youtube]http://youtu.be/QFDVAzTEJSw[/youtube]

tot el video

[youtube]http://youtu.be/naLWTY5ooEQ[/youtube]

Tweet

«L’Estat perfecte que Plató suggereix és un Estat utòpic. Es tracta d’un Estat aristocràtic en el sentit més original del mot aristocràtic: d’aristos, “els millors”, mot emparentat amb areté, “excel•lència”, i de kratós, “poder, força”.

En el llibre VIII de La República Plató parla d’altres règims polítics que són quatre possibles malalties de l’Estat o degeneracions de l’Estat perfecte o aristocràcia.»

Extret de http://www.xtec.cat/~jortiz15/mites.htm

Què opines al respecte de les malalties de l’estat segons Plató?

Tweet

Si lleguim el que es troba a:

http://www.filosofar.cat/index.php/historia-de-la-filosofia/pensament-antic/54-presocratics/210-es-pot-ensenyar-larete

ens podrem fer una idea de la resposta al títol del post.

Però, què hi creus tu al respecte? Què val més, els fets o les paraules? Quina vigència té en l’actualitat el que planteja Plató en relació a l’areté?

Et serà útil fer una ullada atenta a: http://www.xtec.cat/~jbosquet/Historiafilosofia/Plato/arete.htm i comprovaràs que res és tan simple com un es pensa, o no.

Tweet

Podeu ajudar-me a relacionar el mite de la caverna amb la imatge anterior?

Per a què creieu que avui en dia pot ser útil recordar el mite de la caverna de Plató?

Tweet

Plató, com tots els grans, desperta admiració i objeccions de tota mena.

Us proposo fer un exercici de compromís personal.

Llegiu prèviament el que en Ramon Alcoberro ens ofereix a http://www.alcoberro.info/planes/plato7.htm

Trieu un apartat:

ÈTICA I POLÍTICA

LA PROPOSTA PLATÒNICA DEL FILÒSOF-REI

EL TOTALITARISME DE PLATÓ

FILÒSOF-REI I ADMIRACIÓ PER ESPARTA

EDAT D’OR / EDAT DELS HOMES – CIUTAT DELS PORCS / CIUTAT DELS HOMES

L’EDUCACIÓ DEL FILÒSOF-REI

I doneu la vostra opinió al respecte, podeu posar exemples actuals que ajudin a comprendre la vostra argumentació?

Et poden ajudar i molt els exercicis que trobaràs a:

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barriant/platopol.htm

Tweet

Què entenem per amor platònic?

El Banquet és el diàleg que Plató va escriure al voltant dels significats del concepte amor.

Podem fer un ullada a: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barriant/platoamo.htm i optar per donar una opinió personal dels diversos tipus d’amor relacionats en cada un dels personatges del diàleg platònic

Fedre

Pausànias

Eixímarc

Aristòfanes

Agatò

Sòcrates

La proposta, per tant, és reflexionar al voltant d’un sol tipus d’amor i intentar relacionar la Teoria de les Idees amb la reflexió personal aportada.

Tweet