Bones vacances

1 agost 2012

Al blog Orelles de burro he trobat un post del tot original i m’ha inspirat a fer aquest.

Quin corrent triaries tu per portar-te com a ulleres a les vacances? I quin no?

Fes una ullada als que en Genís Carreras proposa al seu site:

http://www.geniscarreras.com/philosophy.html

Uns podrien ser

o bé uns de ben diferents

I tu? En voldries algun?

Bones vacances!

 


Nietzsche, estudi de casos concrets de textos

10 maig 2012

La proposta, avui, és simple però de caràcter eminentment pràctic. Es tracta d’editar estudis de casos concrets de textos de les obres de Nietzsche («Genealogia de la moral «o bé «Veritat o mentida en sentit extramoral») i posar-los en obert a la xarxa. Per tant, una bona eina podria ser la de crear-ne un cas a l’estil de la mostra de més avall a través de la plataforma http://www.gliffy.com

Us proposo que editeu exemples i ens faciliteu l’enllaç del vostre estudi de cas a través dels comentaris. Només indicar-vos que primer cal fer públic el diagrama i el vincle ha de ser similar a: http://www.gliffy.com/pubdoc/3575184/L.png

Nota: no feu massa cas de l’exemple, és només a tall de mostra, confio que les vostres aportacions siguin més aprofundides.


Fal·làcia naturalista i John Stuart Mill

21 març 2012

«Allò desitjable no és igual, per a Mill, a qualsevol cosa que qualsevol individu o conjunt d´individus desitgi, sinó que, tot i que Mill no ho expressi de forma prou explícita, s´entén clarament que, d´acord amb els seus pressupòsits, allò «desitjable» es confon amb allò que els homes moralment desenvolupats desitgen. És a dir, els plaers qualificats de l´home moralment desenvolupat esdevenen no només en el plaers realment desitjats, sinó, alhora, desitjables. Per altra banda, ¿quina altra cosa pot ser veritablement desitjable sinó allò realment desitjat per persones il.lustrades, sensibles i assenyades? El deure, en Mill, està contingut en l´és. No existeixen hiatus,  fronteres, murs infranquejables per transitar del món dels fets al món dels valors,  ja que els propis valors són valuosos precisament perquè satisfan desiderata humans.»

Esperanza Guisán, Introducció, El utilitarismo de John Stuart Mill, Alianza Editorial, Madrid 1984

Podeu ajudar-me a copsar el sentit del paràgrag citat?

Un esquema que potser pot orientar-nos una mica la interpretació el podem trobar a:

http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1H67BNSG4-11PHL3N-KM9/John%20Stuart%20Mill.cmap?rid=1H67BNSG4-11PHL3N-KM9&partName=htmljpeg

Hi ha qui creu que Stuart Mill cau en la fal·làcia naturalista. Què opineu al respecte?


Fal·làcia naturalista –> comportaments i valors / David Hume

20 març 2012

«En aquesta mateixa línia, encara hi ha un altre error que té més pretensió teòrica: es tracta de l’ anomenada «fal.làcia naturalista», que consisteix a voler extreure una obligació moral d’algun fet natural. Així, hi ha qui del fet que «tots els humans pertanyem a la mateixa espècie animal», en vol treure la conclusió que «hem d’estimar els altres éssers humans». L’exigència és ben fora de lloc. No dic ara que no hàgim d’estimar els altres humans; només dic que aquesta obligació moral no surt pas automàticament del fet que tots siguem de la mateixa espècie. Ja hem vist, que convé distingir entre com són les coses i què n’he de pensar o què n’he de fer d’aquelles coses. Els fets, per si sols, simplement són fets, són com són: no estem obligats a reaccionar-hi d’una manera determinada; no estem automàticament obligats ni a respectar-los ni a canviar-los. Des d’un punt de vista estrictament lògic, quan sé que «tots els humans som iguals» o que «això és verd lloro» encara no he dit com m ‘he de comportar amb els humans ni si m’agrada aquell color o no. Sé aquelles coses, però encara falta que en faci un judici, una valoració. Quan tenim els fets, encara podem discutir el valor que els donem; sempre hem de veure com podem -o volem- valorar els fets, les coses que passen; per això sovint discrepem a l’hora de fer-ho.

Així, doncs, els valors no vénen dictats pels fets, però sí que els tenen en compte: per això quan reflexionem sobre els valors no ho fem en abstracte, sinó mirant els fets que volem jutjar o avaluar. Subratllar que els valors són raonables perquè poden serr raonats és molt important. Els fets i els valors no tiren cadascun pel seu compte. I si les valoracions no ens vénen imposades, tampoc no són com erupcions incontrolades de la nostra llibertat. Valorar és avaluar, és donar valor a un estat de coses. Que ho sapiguem fer o no, depèn de la nostra responsabilitat. Voler-se’n evadir equival a renunciar a decidir per si mateix; llavors es deixa el camí lliure a grups autoritaris, religiosos, militars, polítics o socials- que, tot invocant alguna autoritat superior -déu, la pàtria, la tradició, la naturalesa o la raó objectiva- sempre estan disposats a imposar als altres la seva pròpia manera de veure les coses. Quan passa això, al ciutadà li queda molt poc marge per a la discrepància, si li’n queda.

És cert que tots heretem comportaments i valors, i que sovint no els posem en qüestió. Però també ho és que aquells que volen assumir críticament la direcció de la seva vida només ho aconsegueixen si també són capaços de participar activament en l’acceptació del seu propi codi de valors. Perquè, en. darrer terme, els humans no depenem dels valors sinó que en vivim. Són els valors que depenen de nosaltres.»

Josep-Maria Terricabras, I a tu, què t’importa?

  • Què en penses d’aquest fragment de Josep-Maria Terricabras?
  • Com explicaries l’últim paràgraf citat?


Fal·làcia naturalista i prejudicis racistes. David Hume

20 març 2012

«- Són bestieses que s’han de combatre.
– I com s’han de combatre?
– D’entrada cal aprendre a respectar. El respecte és essencial. Abans de sentir-se estimades les persones necessiten que se les respecti en la seva dignitat d’éssers humans. El respecte és tenir tacte i consideració. És saber escoltar. L’estranger no reclama amor i amistat sinó respecte. L’amor i l’amistat poden néixer després, quan la coneixença i l’estima són més grans. Però, no s’ha de tenir cap opinió decidida per endavant. Dit d’una altra manera, no s’han de tenir prejudicis. Ara bé, el racisme es desenvolupa gràcies a idees a priori sobre els pobles i la seva cultura. Et dono altres exemples de generalitzacions estúpides: els escocesos són avars; els belgues, poc llestos; els gitanos, lladres; els asiàtics, mentiders. Qualsevol generalització és estupida i font de malentesos. És per això que mai s’ha de dir: «els àrabs són així o aixà», «els francesos són d’aquella o aquella altra manera. Els racista és aquell que generalitza a partir d’un cas particular. Si el roba un àrab arribarà a la conclusió que tots els àrabs són uns lladres. Respectar els altres és tenir sentit de la justícia.»


Tahar Ben Jelloun, El racisme explicat a la meva filla.

Podeu explicitar les argumentacions que empra John Stuart Mill al voltant del relativisme cultural i el problema del dret a no imposar una forma de civilització.

Què opines d’aquest aspecte de la fal·làcia naturalista?

 

 


Fal·làcia naturalista – drets dels animals – David Hume

19 març 2012

QUÈ DIEM QUAN DIEM QUE ELS ANIMALS TENEN DRETS?

Llegiu l’aportació d’Antoni Defez de la Universitat de Girona i intenteu explicar la seva denúncia de la fal·làcia naturalista i aprofitar per deixar ben fonamentada la vostra opinió al respecte.

Mireu a: http://www.infofilosofia.info/defezweb/dretsanimals.htm


Descartes, esquemes de les Meditacions

24 gener 2012

Un bon exercici bé podria ser fer-se propi els esquemes de cada una de les Meditacions metafísiques de Descartes, o potser, fins i tot millor aportar un esquema propi.

En Ramon Alcoberro al seu portal ens ofereix un bon grapat de recursos sobre Descartes, en relació als esquemes de les Meditacions assenyalo els següents:

Esquema de la 1a Meditació

Esquema de la 2a Meditació

Esquema de la 5a Meditació

Esquema de la 6a Meditació

Podries fer un esquema personal d’alguna de les Meditacions 1a, 2a, 5a o 6a ?

Agrairia que ens facilitessis el vincle al teu mapa conceptual, esquema, quadre sinòptic, o similar. T’animes?

Exemple d’un esquema de la 1a Meditació.


Descartes, segona meditació

23 gener 2012

A la segona Meditació de descartes podem llegir:

«Però què sóc, doncs? Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa? És una cosa que dubta, que entén, “que concep”, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que també imagina, i que sent. No és poc, sens dubte, si totes aquestes coses pertanyen a la meva naturalesa. I per què no hi haurien de pertànyer? És que potser no sóc el mateix que ara dubta gairebé de tot, qui, tanmateix, entén i concep certes coses, qui afirma que només aquestes coses són les veritables, qui nega totes les altres, qui vol i desitja conèixer-ne més, qui no vol ser enganyat, qui imagina moltes coses, tot i en contra de la seva voluntat, i qui en sent també moltes d’altres, per mitjà dels òrgans del seu cos? És que hi ha alguna cosa de tot això que no sigui veritable, tal com és cert que sóc i que existeixo, encara que dormís sempre, i que aquell que m’ha donat l’ésser utilitzaria tot el seu enginy per enganyar-me?»

Per què, segons Descartes, l’ànima és més fàcil de conèixer que el cos? Què en penses tu al respecte?


Descartes, un optimista epistemològic

23 gener 2012

A igual que Plató, Descartes el podem considerar un optimista epistemològic.

Si remirem les conclusions de cada una de les seves Meditacions metafísiques, ens podem fer una idea dels diversos aspectes de l’optimisme cartesià. Podeu aportar-nos alguna reflexió i aclariment al respecte?

Podeu fer ús de la següent presentació on trobareu unes excel·lents conclusions per a cada Meditació.

Meditacións metafísiques

Quina és la vostra opinió personal al respecte?

Mireu un mapa conceptual sobre les Meditacions, s’ho val!


Descartes i la naturalesa de l’error

23 gener 2012

  • Ens ha condemnat Déu a equivocar-nos?
  • És possible, segons Descartes, evitar l’error?
  • Quina naturalesa té l’error?

Observa la diapositiva n.8 de la presentació següent i ajuda’ns a esbrinar-ho.

René Descartes / El racionalisme

–> Què opinies tu sobre si podem o no evitar l’error?